SI
Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odiïn,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;
si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin,
si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:
si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»
Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.
(Traducció de Francesc Parcerisas)
- Amb totes les lletres, Llibres i autors
- 4 comentaris
Després d’un dimecres…,com ho diria?, complicadet ???… res millor que aquestes paraules per a poder recuperar la tranquil·litat i serenor tan necessària !!!!
(( Sort que les xifres del colesterol no permeten que ahir agafés un empatx de sobrassadota… Si no, avui t’assegur que l’hauria tret per ses orelles amb un ataquillo d’aquests tan poc recomenats però impossibles d’evitar, je,je,je. Per sort, Maite, sempre ens queda la imaginació i el sentit de l’humor. No tothom disposa d’aquest privilegi !!!! ))
M’han arribat imatges d’una mosca “torera” definitiva. No en deus saber res, tu? Bé, mosca (rebentada), sort que som dones de recursos i amb un bon poema, un bon sopar o una bona ballada ho aclarim tot!
Estimada Maite, ja deus saber que aquest poema m’encisa.
Crec recordar, Matilde, un comentari de fa temps en què deies que t’agradava, entre altres escriptors, Kipling. Per cert, un comentari a partir del qual vam descobrir les teves afinitats literàries amb un polític que, de tant en tant, intervé en aquest bloc, amb nom i llinatges, i amb qui has mantingut debats encesos.