Maite Salord

Escriptora

Vocabulari bàsic per entendre Ciutadella (I)

Comença a ser habitual que, quan em trob amb amics i coneguts i, fins i tot, amb desconeguts d’altres pobles de l’illa, em demanin: què passa a l’ajuntament de Ciutadella que sempre sortiu pel diari? La pregunta, feta sempre amb un mig somriure irònic, és més complexa del que pot semblar d’entrada. Per això, per ajudar a entendre què tenim a Ciutadella que ens fa tan “populars” més enllà de sa Costa Nova i, potser, fora de Menorca, apuntaré un vocabulari bàsic per intentar aclarir quatre conceptes.

1- Consens. Seria sinònim d’acord, d’acceptació d’una proposta per part d’un grup de persones que, d’entrada, no parteixen de la mateixa posició. Per a l’equip de govern de l’ajuntament de Ciutadella, tanmateix, seria sinònim de “tenim un problema (irregularitat?) i necessitam ajuda per vendre’l a l’opinió pública”. És, en aquest precís moment, que hauria de fer acte de presència l’oposició per beneir una actuació determinada. O sigui, l’equip de govern crida socors i l’oposició, ràpida i diligent, hauria de sortir al seu rescat. Això seria, més o manco, el consens a Ciutadella segons el PP.

2- Posar pals a les rodes. Expressió relacionada, i molt, amb el concepte anterior: quan l’oposició es nega a seguir el joc de l’equip de govern i, no només no surt al seu rescat sinó que encara l’enfonsa una mica més destapant irregularitats, llavors només sap posar pals a les rodes. I no negaré que, de vegades, l’oposició de Ciutadella podem ser un pal però del que estic ben segura és que l’equip de govern no duu rodes perquè, si fos així, Ciutadella avançaria, encara que fos a ritme de tren de rodalies, cosa que és evident que no passa.

3- Permuta. Paraula clau a la ciutat de ponent. Vol dir, en teoria, contracte pel qual dues parts es canvien alguna cosa de valor similar. A Ciutadella, el problema el tenim a l’hora d’establir els valors: sempre val una burrada el que té l’altra part i ben poquet el que dóna l’ajuntament. Per exemple: hi ha ben poca diferència entre el que val un metre de zona verda en mans privades (on no s’hi pot edificar!) i el que val un m2 del futur (futur!) polígon industrial, de propietat municipal. Com és possible? Ah, miracle!

Explicació pràctica del vocabulari après avui: hi ha una permuta que no beneficia l’interès públic, el de tots els ciutadans, i l’equip de govern necessita els vots de l’oposició per aprovar-la. Llavors, quan tot ja està dat i beneït, apel·len al consens, però l’oposició diu que res de res, que ells no voten una actuació de la qual tenen molts, moltíssims dubtes legals. I ja està: a Ciutadella tenim una oposició que només sap posar pals a les rodes.

Com veis, el tema de Ciutadella és complex i requereix una anàlisi profunda. Per això, es farà necessaril ampliar el vocabulari bàsic que, avui, tot just hem encetat. Encara hi hem d’afegir més frases fetes i substantius que també ajudaran molt a aclarir la situació: alcalde, gestió, això no és competència de l’ajuntament, l’oposició només fa propostes per gastar, despesa supèrflua, etc, etc. Continuarà (i s’accepten suggeriments de paraules i expressions de difícil comprensió -com les que he definit abans- que intentaré aclarir el millor que sàpiga).

6 comentaris a “Vocabulari bàsic per entendre Ciutadella (I)”

  1. Francesc Sintes Escrit el 25 febr. 2008 a les 19:42

    Immens, Maite. Ciutadella és una ciutat amb un vocabulari ric, però sobretot la defineix un seguit de coses que resulten incomprensibles. I és culpa de tot, també meva.

  2. Lluri Escrit el 25 febr. 2008 a les 19:50

    Jo propòs dues paraules. Equip de Govern i vergonya (segons el Pp ciutadellenc). Com pot ser que a l’ajuntament de Ciutadella el Pp formi equip de govern amb UPCM i quan aquest el deixa tirat (x ex tema pista voltadora) tenen la poca vergonya de culpar a l’oposició? Ara m’acaben de venir al cap un parell de paraules més: corrupció, amiguisme, titella, girada de camia (tema consorci de disciplina urbanística i la pujada d’impostos a Ciutadella), fer es numeret…

  3. Maite Salord Escrit el 25 febr. 2008 a les 21:46

    Francesc, certament, Ciutadella és complicada, fins i tot, incomprensible moltes vegades. Però esper que la gent arribarà a obrir els ulls i veurà que hi ha altres maneres, més transparents i, sobretot, més efectives, de governar aquest poble.
    Lluri: no em donis tanta feina! D’aquest pas, faré més volums que l’Enciclopèdia Catalana. És broma: gràcies per les aportacions. Hi pensaré.

  4. joana Escrit el 25 febr. 2008 a les 23:47

    “Comarquinal” és una bona definició i comença al segle XVIII.

  5. Vincent Escrit el 27 febr. 2008 a les 18:09

    Per entendre el vocabulari bàsic de Ciutadella no cal haver estudiat filologia de cap mena, tan sols és qüestió d’anar a fer el primer cafè a l’Oar i el darrer esperó del dia al Hogar del Pollo, bàsicament tot és explicat i reflectit en dos mites: el mite d’Ariadna i el laberint grotesc, i també, el mite de Sísif en versió camusiana.

  6. Maite Salord Escrit el 27 febr. 2008 a les 19:37

    Molt bo, Vincent, el comentari! Dins el laberint municipal, batem ferro fred (pujam i davallam sempre la mateixa roca) però, de tant en tant, també hi ha moments prou engrescadors.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari