Maite Salord

Escriptora

Àngel Mifsud i els governs de coalició

Pocs mesos abans de morir, el desembre de 2012, Àngel Mifsud, el meu estimat cunyat, em va deixar un llibre titulat Els governs de coalició, de Josep Maria Reniu (UOC, 2010). Val la pena que el llegesquis, em va dir, amb el seu somriure murri. Me’l vaig mirar amb cara d’escepticisme: feia només un any que el PP havia guanyat les eleccions municipals i autonòmiques a Menorca i a les Illes, amb unes majories tan aclaparadores que els més optimistes els donaven, com a mínim, vuit anys de vida.

Així les coses, en aquells moments, com us podeu imaginar, veia els “governs de coalició” molt, molt enfora i vaig agafar el llibre i el vaig col·locar en el munt -infinit- de lectures pendents. Aquesta setmana, però, l’he recuperat, convençuda que, una vegada més, n’Àngel me l’havia jugada. Que, d’alguna manera, la nit de diumenge, ell ja l’havia viscuda abans d’anar-se’n. Ell va ajudar a donar forma al projecte de Més per Menorca, el va pensar, el vam discutir… No el va poder veure fet realitat, però diumenge, mentre anaven arribant els resultats de les meses electorals, ell també hi era. El seu nom, el seu somriure de felicitat, surava entre els brindis i les paraules de satisfacció.

I, sí, l’he llegit. He llegit Els governs de coalició i m’ha ajudat a ordenar totes aquelles idees que em ballaven dins el cap. Aquí teniu les més significatives, des del meu punt de vista:

1- “Negociar, cedir, dialogar o pactar no són en cap cas signes de debilitat, d’incapacitat per tirar endavant un projecte polític propi, sinó que esdevenen els millors exemples de l’exercici democràtic de la política.”

2- “Arribem a la part més sensible de tot procés de negociació: la formalització de l’acord. Aquesta formalització, mitjançant un document públic -l’acord coalicional- persegueix deixar clars criteris de distribució de les diferents instàncies de poder entre els socis dins de la coalició, així com l’establiment de les seves pautes de funcionament.”

3- “La clau rau en el fet que l’èxit d’un govern de coalició no només depèn de la combinació dels socis de govern sinó que depèn molt especialment del disseny de pautes i patrons de comportament intern per garantir la cohesió i l’estabilitat del govern durant la legislatura.”

4- “Governar en coalició implica la corresponsabilització de l’acció de govern, per la qual cosa és indispensable generar un clima de confiança entre els socis de govern. Com en altres governs, impulsar l’acció de govern suposa negociar constantment amb altres actors socials, per bé que en un govern de coalició l’afegitó és que també cal negociar (inclús renegociar) constantment amb els mateixos socis de govern.”

5- “És altament aconsellable que la presència mediàtica del govern sigui rotatòria en funció de les temàtiques a comunicar i assumint, en darrer terme, que en cas d’especial gravetat o rellevància política ha de ser el president qui sigui la cara visible del govern. La comunicació ha de fer palesa l’activitat del govern, col·lectivament, i defugir les habituals cacofonies que molts governs de coalició generen pel fet de no definir clarament quins actors són els encarregats d’exposar l’acció de govern.”

6- “Les reticències inicials als governs de coalició es fonamentaven en l’afirmació (desmentida per les dades empíriques) que els governs de coalició eren més inestables que els unipartidistes, per la qual cosa eren solucions polítiques indesitjables. (…) No defugim pas el fet que governar en coalició també comporta riscos, especialment si els socis de la coalició obvien la seva vocació de treball conjunt per centrar-se en l’obtenció d’objectius particulars de partit. (…) Som de l’opinió  que una millora de la governabilitat de les nostres societats  democràtiques passa per la generació d’espais de col·laboració, de consens, de diàleg des de la diversitat de punts de vista, opinions i propostes polítiques que a la fi contribuiran a generar millors respostes des del govern a les necessitats dels ciutadans, és a dir, millors polítiques públiques.”

Gràcies, Àngel, per la teva clarividència tan discreta com contundent. El temps t’ha donat la raó. T’enyoram molt, aquests dies. Més que mai.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari