Emma, Ana i Laura. O, el que és el mateix, les protagonistes de Madame Bovary (1857), de Flaubert; de La Regenta (1884), de Leopoldo Alas “Clarín”; i de Laura a la ciutat dels sants (1931), de Miquel Llor. Heroïnes -malgrat una distància cronològica aparentment insalvable, entre les dues primeres i la darrera- de la modernitat. Perquè la literatura suposa un arxiu de dades que ens remeten a un mateix concepte: la condició humana, la qual, com deia Jung, es va encarnant al llarg de la història en cada representació artística a través d’arquetipus. I, en aquest sentit, un dels arquetipus centrals de la literatura és l’heroi i la seva recerca: la lluita contra l’adversitat fins al triomf.
L’heroi, però, ha mort com a home modern, que ha esdevingut el no-heroi que fluctua entre la realitat i el desig, enfonsat en la impossibilitat d’assolir una identitat pròpia. Les nostres protagonistes són, així, prototipus de l’home modern marcat per la mediocritat. Marcades per la voluntat d’adaptar els models imaginaris a una vida quotidiana decebedora. Una voluntat que serà la causa de la seva aniquilació final. Perquè Clarín, Flaubert i Llor han triat uns personatges femenins que, víctimes d’uns condicionaments que imposa la societat, en una lluita desigual, es veuran abocades al fracàs vital.
Tanmateix, tot i aquest fil conductor que podem resseguir en les tres novel·les, és evident que hi ha diferències substancials entre elles. Així, a l’obra de Llor, podem parlar de culte platònic a la dona. Laura serà el personatge gairebé boticcelià que es mantindrà, durant tota l’obra, dalt de l’altar de la sensibilitat, de la perfecció. Llor ens anuncia que, de la mediocritat humana, la dona seria l’única capaç de reeixir-ne i, també, la primera a a ensorrar-s’hi. En canvi, tant Emma Bovary com Ana Ozores seran devorades per la degradació i trairan, d’aquesta manera, tota imatge de perfecció.
L’heroi, tot i que eclipsat, continua, tanmateix, existint com a valor etern. L’heroi com a possibilitat; l’anti-heroi com a impossibilitat. L’un com a desig, l’altre com a realització són, en definitiva, les dues cares d’una mateixa moneda: dues manifestacions diferents d’un mateix concepte. Les nostres protagonistes són heroïnes perquè han aconseguit d’existir en una novel·la i, han triomfat, així, del desig metafísic de conclusió tràgica. Emma, Ana i Laura representen el triomf de la veritat novel·lesca. I serà, per tant, primer a través de la creació literària i, després, a través de la lectura, que es produirà l’acte d’afirmació de la seva identitat. Una lectura que, a aquestes alçades de l’escrit, ja haureu descobert que és, al meu parer, imprescindible.
- Amb totes les lletres, Llibres i autors
- 5 comentaris
Emma paga el seu preu. El famós “ennuí” d’Emma la porta al dilema: el convent o la vida plena (París). La seva decisió té un preu: la mort. Un preu que paga més enllà de la seva pròpia vida, el fills paguen els pecats dels pares: “..fou una tia la que es va fer càrrec de la nena. És una dona sense recursos de fortuna i Berthe treballa en una fàbrica de filatures de cotó per guanyar-se la vida”.
.
Laura veu “”el Pere de carn i ossos, no el Pere de les Aulines. I el veu, enardit per la passió, que no és pas aquell que venia cada tarda a la sala i li parlava dels núvols, dels estels i dels marges florits amb veu simple […] S’ha transformat en un ésser instintiu, enrogit, anhelós, la boca cruel com un conquistador al punt que va a assaborir la venjança, un amo que venç”. El mateix esguard esboirat que el seu marit, i que el seu oncle Libori quan intentà violar-la. Laura es tanca a un convent.
.
Ana. Ana Ozores, sempre sola, des de la infància sempre sola. La necessitat d’omplir la buidor té també un preu a pagar. Sola a la catedral, desmaiada, sense confessió, rodejada de tenebres. Així serà el seu futur. La mort social.
I Anna. Anna Karenina. Les vies del tren i la mort. O Luisa do Brito, de El cosí Basili, emportada per unes oportunes febres…i tantes, tantes dones.
.
Pot ser el preu que van pagar, ni que fos en la literatura, ara el cobrem en llibertat.
Quins records, Maite!!! Quan anava a l’escola, vaig conèixer La Regenta; a l’Institut Ramis a literatura universal (una assignatura força enriquidora literàriament parlant i amb una bona mestre, ejem ejem) llegida de cap a peus amb ressenya inclosa al diari Menorca, Madame Bovary i a la Universitat, just arribar-hi vaig conèixer Laura. Tot un plaer, no cal dir-ho. I per molt que els viguetans s’enfadaren en el seu temps per veure en la novel•la la seva ciutat reflectida, amb el professor Soldevila vam recórrer quasi quasi els carrers de Comarquinal o això és el que ens imaginàvem, llibre en mà, això sí. El 24/05/2007 vam fer la ruta literària de Laura a la ciutat dels sants de Miquel Llor per Vic i Gurg de la Plana, cementiri inclòs i en cada parany els seus alumnes en llegíem alguns fragments. Tenim testimonis i vídeo!!! L’experiència és del tot recomanable, una excel•lent i enriquidora diada literària!!! Ànims i força des de Bcn.
bon mestrE
bonA mestrA
vaja estudiants universitaris tenim…
disculpi vostè senyor o senyora gavineta, no li volia causar un mal d’ulls!!! sort que mai m’he posat a corregir tot el que veig per aquesta plaça que n’hi ha ca d’una, que déu n’hi do! però bé, s’accepta, tot i haver aprovat català estàndard i normativa (que, pel que t’ensenyen segons quins, val més estudiar sol), cal dir que això passa per no revisar els textos abans de publicar-los! el que fan ses friseres!!!
Lectura imprescindible, i a més, ideal per anar augmentant la meva petita biblioteca personal.
Hem de saber veure com les dificultats a vegades ens enfonsen, però sobretot hem d’aprendre que ens fan més forts, més humans i més humils.
Com deia Mercè Rodoreda: ” el dolor, ens humanitza”.
Salut.