Maite Salord

Escriptora

Rodoreda. Exili i desig, de Mercè Ibarz

 Mercè Ibarz, narradora reconeguda, assagista i periodista, ha destacat per la seva faceta com a biògrafa de Mercè Rodoreda, sobre qui ha publicat tres llibres, l’últim dels quals és Rodoreda. ibarz.jpgExili i desig (2008), una novel•la-assaig que traça un retrat precís de la complexa figura de l’escriptora. Amb un estil àgil però, a la vegada, profund, Ibarz repassa la vida i l’obra de Mercè Rodoreda a partir de dos eixos imprescindibles: l’històric –que travessa la història del segle XX- i el personal –la d’una ambició literària que serà el motor de la seva existència-.

La guerra, l’exili, d’una banda, i l’ambició, el desig, de l’altra, seran, doncs, els fils a partir dels quals Mercè Ibarz s’endinsarà dins la figura d’una escriptora, d’una dona, certament especial. Un exili i una vida que tindran sempre un referent, tant personal com literari, importantíssim per a ella: la figura de Joan Prat / Armand Obiols. Diu Ibarz: “Amb el desig, amb l’amor dels cossos, va ser possible viure l’exili com a temps actiu i no només com a derrota, temps aturat. Quan l’amor dels cossos va afluixar o es va esvanir, va quedar el desig d’escriure”. I, en aquest desig d’escriure, el suport sempre incondicional que Rodoreda trobà en Obiols serà fonamental a l’hora de bastir la seva impressionant obra literària.

La relació Rodoreda-Obiols és dibuixada amb gran precisió i encert per Mercè Ibarz a les pàgines del seu llibre. La figura d’aquest intel•lectual de primer ordre, que va mantenir, per exemple, una estreta relació, a l’exili, amb Julio Cortázar, i a qui la seva autoexigència, segurament, li va impedir de deixar obra escrita, esdevé el perfecte contrapunt de l’escriptora. Ell és qui l’anima, l’aconsella, li esperona l’ambició literària. Un home del qual, com diu la pròpia Ibarz, “hauríem de saber més”, tot i que, avui, sens dubte, és gràcies a ella i a la seva exhaustiva recerca d’informació que podem començar a valorar la importància que tingué en la vida i l’obra de Rodoreda. Madame Prat, com es feia dir ella a Ginebra.

Voldria que aquesta breu ressenya de l’obra de Mercè Ibarz fos la contribució d’aquest bloc a la celebració, dia 8 de març, del Dia de la Dona.  Perquè no se m’acut una forma millor de fer-ho que a través de la figura d’una escriptora imprescindible com és Rodoreda. De la dona de lletres però, també, de la Dona en majúscula. De la dona valenta, que sempre tenia la paraula “revolució” als llavis. De la dona que va saber viure els seus amors amb absoluta llibertat i independència. De la dona ambiciosa. De la dona que va veure com la seva vida privada era jutjada amb gran duresa. De la dona les obres de la qual, avui fonamentals, eren ignorades, de forma incomprensible, en diferents premis literaris. De la dona que va haver de patir un temps esquifit i dramàtic que, tanmateix, la va ajudar a fer-se forta. I, amb ella, de retop, retrem homenatge a tantes dones a qui una guerra i una postguerra van capgirar l’existència.

Sens dubte, la lectura de Rodoreda. Exili i desig, de Mercè Ibarz, ens  re-descobrirà la figura de Rodoreda, d’una  escriptora que “és una part indissoluble de la literatura contemporània i de les seves fonts primordials, no només de la catalana”. D’una escriptora l’obra de la qual anirà sempre lligada a la seva vida. Als seus temors, als seus desitjos. Una obra ambiciosa. L’obra d’una dona que deia, amb un mig somriure al rostre: “Cal viure perillosament”.

6 comentaris a “Rodoreda. Exili i desig, de Mercè Ibarz”

  1. Maite Salord Escrit el 06 març 2009 a les 16:13

    Demà, per si a qualcú li pot interessar, a les 20,30h, a l’Ateneu de Maó, i inclosa dins el cicle “Trobades d’Hivern” que organitza el PSM-EN, i com a acte del Dia de la Dona, tindrem el plaer de comptar amb Mercè Ibarz. La xerrada que farà duu el títol de “Rodoreda, la dona que sabia massa”. Promet.

  2. 2n Batxillerat A Escrit el 07 març 2009 a les 16:44

    Maiteeeeee
    No te pasis amb es control!!!
    jajaja

  3. Salvador Escrit el 07 març 2009 a les 18:32

    Mira, aquests dies precisament rellegeixo LA PLAÇA DEL DIAMANT.

    El proper llibre ja és el teu. Ja tinc ganes de començar-lo.

    Salutacions

  4. Maite Salord Escrit el 08 març 2009 a les 17:07

    Salvador, ara estic explicant La plaça del Diamant als alumnes de 2n de Batxillerat, aquests que demà tenen un control que voldrien facilet. Ahir, la conferència de Mercè Ibarz va ser esplèndida. Feia temps que no m’ho passava tan bé escoltant algú. A veure si t’agrada La mort de l’ànima.

  5. Lluís Coll Escrit el 11 març 2009 a les 10:31

    M’encantava quan ens explicaves Rodoreda a 2n de Batxillerat! Sort de tu, perquè durant la carrera no la vam fer en cap moment. Als meus segons de BTX enguany els toca Mirall trencat. Esper haver-los desperta una mica la curiositat com vas fer tu

  6. Maite Salord Escrit el 11 març 2009 a les 15:23

    Lluís, sembla que era ahir que parlàvem de Rodoreda a classe i quants anys deu fer, ja? Bé, jo en fa vint que l’explic. Quasi res. Estic segura que deus ser un professor excel·lent. Una abraçada.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari