Maite Salord

Escriptora

Llibre de les revelacions, de Pere Joan Martorell

Llibre de les revelacions és una novel•la circular que comença i acaba amb un llibre-de-les-revelacions.jpeg monòleg, amb el mateix monòleg del protagonista, n’Amador, interromput per les pàgines que ens expliquen la seva història. Una història plantejada, al meu parer, a través d’una estructura de “Bildungsroman” o de novel•la d’aprenentage. Perquè, sens dubte, llegint les pàgines d’aquesta novel•la assistim al desenvolupament físic, moral i psicològic del protagonista, des d’una infantesa tot just apuntada fins, sobretot, a la seva maduresa. En aquest sentit, la novel•la m’ha recordat molts aspectes d’aquelles novel•les catalanes escrites entre els anys 20 i 30 del segle passat i que una estudiosa com Carme Arnau va definir com a novel•les de “marginats”. Em referesc a les obres d’un Miquel Llor o d’un Sebastià Juan Arbó les quals presenten uns personatges contradictoris i conflictius, d’una banda, amb el grup social on viuen aïllats, on són incapaços d’integrar-se sense problemes, però, d’una altra, contradictoris i conflictius amb ells mateixos. Unes novel•les que, com aquesta que comentam, tenen sempre un final idèntic: el fracàs.

N’Amador, un jove que apareix definit amb dues paraules: la Bellesa i la Gràcia amb majúscules, cercarà l’autèntic sentit de la seva vida, en un itinerari, carregat de llums i ombres, que el farà transitar per l’amor, per la mort, per la incertesa dels seus orígens (un fet que l’arribarà a obsessionar), per la prostitució, per la poesia. Sens dubte, és en la creació dels personatges, especialment del protagonista, on s’evidencia l’ofici d’en Pere Joan. Són personatges construïts a partir del coneixement d’allò que Villalonga anomenava “els estats de l’ànima”. I, per tant, es tracta de retrats profunds, psicològicament impecables. Així, els personatges de Llibre de les revelacions són personatges capaços d’agafar de la mà els lectors perquè els acompanyem, perquè vivim al seu costat la recerca angoixant d’un pare desconegut; l’espera d’un fill que no havien anat a cercar, els amors prohibits entre un Amador adolescent i l’ “hermano” Martí…

Les relacions amoroses que el protagonista estableix al llarg de la novel·la seran, idò, determinants. En aquest sentit, val a dir que, si abans he relacionat aquesta novel•la amb les de Llor o Trabal, salvant totes les distàncies, també en aquest aspecte hi podem trobar certes similituds. Perquè les relacions amoroses són sempre impossibles. Àngels o dimonis, tots els personatges tenen una incapacitat absoluta per reeixir en l’amor. En el cas de la novel•la de Pere Antoni Martorell, hi hem d’afegir, a més, una complexitat més gran en el sentit que l’ambigüitat sexual és un aspecte fonamental en tota la novel•la. Una ambigüitat que es tradueix en un triangle amorós fallit Amador-Maria-Biel- que es tradueix, també, en una estructura novel•lístics complexa, els capítols de la qual duen tots els noms dels tres personatges. Així, les cinc parts de la novel•la estan formades per cinc capítols cadascuna (Amador-Maria- Amador-Biel-Amador) la qual cosa ja permet deduir les relacions intenses que s’establiran entre els tres personatges. Però, com ja he dit, és un triangle fallit perquè tots estimen qui no els correspon. La frustració de tots plegats és, idò, colpidora. A més, les altres relacions que Amador estableix al llarg de la novel•la no són mai reeixides: Rosa, “hermano Martí”, les seves clientes… Esteim davant una història intensa en la qual no hi possibilitat de salvació i que durà, per tant, el protagonista cap a l’autodestrucció.

Finalment, voldria destacar el fet que aquesta novel·la està construïda amb paraules (“una novel•la són paraules”, deia Rodoreda) carregades de força. Molt poètiques, m’atreviria a dir. Però només en el cas del protagonista, un jove ben especial, bohemi, vividor, que potser necessita, també, d’aquest llenguatge especial. Tanmateix, la novel•la presenta molts més registres. Podem trobar un registre més col•loquial en el personatge de Biel; o un registre entre Amador i Biel, a voltes més poètic, a voltes més col•loquial, en el diari que escriu na Maria.

Llibre de les revelacions és, així, una novel•la amb una estructura intel•ligent; amb un llenguatge eficaç que enganxa el lector des de la primera pàgina; amb uns personatges ambigus, contradictoris, inadaptats… capaços, però, d’obrir-nos els ulls a la Vida en majúscules. En definitiva, una novel•la de constrastos, excessiva, que no deixa indiferent.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari