Maite Salord

Escriptora

 

Aquestes darreres setmanes, hem viscut un espectacle lamentable en el món turístic balear: PODEM i el PP van retallar la meitat del pressupost de l’Agència de Turisme i Estratègia de les Illes Balears (AETIB), i van deixar l’ens en una situació molt complicada perquè, entre d’altres, amenaçava la feina dels seus treballadors i el muntatge de les tres grans fires de Madrid, Berlín i Londres (FITUR, ITB i WTM).

Convé recordar que, després de moltes negociacions, durant el traspàs de la competència de la promoció turística als consells insulars, es va acordar que els cost d’aquestes tres fires aniria a compte de l’AETIB, cosa que fa que Menorca estalviï al voltant de 200.000€ en promoció. Ja sabem què pensa PODEM del turisme i, per tant, es pot entendre que presentés l’esmena en qüestió. Ara bé, el que en cap cas és comprensible és que el PP li donés suport.

Arribats a aquest punt, no podem oblidar que la portaveu del PP Menorca, la senyora Salomé Cabrera, és també l’encarregada de coordinar la Comissió de Turisme del PP a nivell balear i que, per tant, és responsable de la decisió del grup popular al Parlament de votar l’esmena de PODEM. Decisió que va ser votada per la senyora Sugranyes, presidenta del PP a la nostra illa, i per la resta de diputats menorquins del seu partit. Una operació pensada per desgastar els governs progressistes, encara que fos a costa de debilitar la promoció turística de les illes. Ells mateixos es van aplaudir la pròpia irresponsabilitat. No cal fer més comentaris.

A partir d’aquí, el discurs del PP ha anat en una única direcció: hem de tenir un estand propi a aquestes tres grans fires. En un món d’eslògans i d’idees reduccionistes, equiparar tenir estand propi a les tres grans fires amb una millor i més efectiva promoció, és fals. A cada fira, a cada acció s’estudia quina és la millor estratègia i Menorca cerca sempre de ser més efectiva, de treure el màxim rendiment a l’assignació econòmica amb què comptam, sense renunciar a la comunicació diferenciada. Seria un disbarat no pensar que, en funció de a quines fires generalistes s’assisteixi, el paraigua Illes Balears ens ajuda a sumar. I açò és així perquè, a diferència de quan governa el PP, l’AETIB té en compte l’opinió de totes les illes a l’hora de prendre decisions, la qual cosa ens permet fer una promoció diferenciada, efectiva i més poc costosa.

Perquè, indubtablement, preferim invertir els doblers a millorar la connectivitat aèria (contracte de comàrqueting per assegurar la ruta Menorca-Londres durant l’hivern, amb dues freqüències setmanals, per exemple) o en la promoció especialitzada (assistència a fires temàtiques d’esport, natura, patrimoni; suport a esdeveniments desestacionalitzadors, etc) que fer-ho en un estand propi: algú creu, realment, que tenir l’estand de Mallorca o Eivissa a uns metres de distància és fer promoció diferenciada de Menorca? És una pura qüestió d’aparences o de contingut?

El PP de la senyora Cabrera i la senyora Sugranyes, mentre s’omple la boca de la importància del turisme, aixeca la mà per retallar el seu pressupost. I no tot s’hi val, en política: és d’una irresponsabilitat majúscula posar en risc els sous de tants treballadors del sector només amb l’objectiu de desgastar l’adversari.

Com passava a l’obra de teatre esmentada al títol d’aquest escrit, el que perseguia el PP es podria resumir en una frase: l’operació (atacar qui governa) ha anat bé però… Per sort, malgrat el PP, la promoció turística de Menorca és més viva que mai perquè ja s’ha revertit la situació i tenim el pressupost necessari per poder continuar treballant per assolir els nostres grans objectius: diversificar productes i mercats, allargar la temporada, augmentar en qualitat i millorar la connectivitat.

Un comentari a “El PP o la versió turística de l’Amo en Xec de s’Ullastrar”

  1. Pere Morey Servera Escrit el 26 gen. 2019 a les 15:40

    Què va passar el primer de març?
    El dia 1.3.1983 va entrar en vigor l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat i per aquest motiu la Diada de les Balears se celebra aquesta data. Però hi ha un altre motiu més poderós i engrescador per tots els balears per commemorar aquesta data.
    Durant quasi tot el segle XVIII, i sota les dominacions anglesa i francesa, Menorca havia gaudit de llibertat de comerç, religiosa, de pensament… i de les seves institucions polítiques d’autogovern, que a la resta dels Països Catalans havien estat abolides pels successius Decretos de Nueva Planta, però que foren respectades per anglesos i francesos.
    El 1802 Napoleó imposà al tractat d’Amiens que la monarquia anglesa cedís Menorca a l’espanyola, i el Regne Unit va acceptar perquè mentrestant havia ocupat l’illa de Malta, que disposa d’un port natural quasi tan bo com el de Maó.
    Aquella incorporació a la sobirania espanyola va resultar catastròfica per l’illa, que va veure abolides les llibertats esmentades: es va imposar la Duana, la Inquisició, augmentà la pressió fiscal, el català quedà restringit a l’àmbit privat i es prohibí el seu ensenyament, etc.
    Per tots aquests motius el poble de Menorca, un altre primer de març, però de 1810, s’alçà en defensa de les llibertats de les quals havia estat gaudint l’illa, el darrer territori dels Països Catalans que va conservar les seves institucions pròpies. Els menorquins es rebel·laren contra uns ocupants que parlaven diferent, pensaven diferent i que aviat mostraren les seves intencions d’espoliar-los.
    Dos anys abans, el dos de maig de 1808 el poble de Madrid s’havia aixecat contra les tropes aliades franceses, una gent que parlava diferent, pensava diferent i tenia la intenció d’espoliar-los. De fet, emperò, els madrilenys varen desobeir el seu rei, perquè Carlos IV havia autoritzat Napoleó a enviar un exèrcit per envair conjuntament Portugal.
    Els esdeveniments de Madrid foren, doncs, simètrics als de Menorca 1810, però els seus protagonistes són considerats herois, mentre que als menorquins se’ls qualificà de sediciosos; a l’illa se li va imposar una multa tan brutal que varen estar 30 anys per pagar-la del tot. A més, Joan Mercadal, un simple contrabandista, va ser escollit com a boc expiatori, acusat d’incitar la rebel·lió, portat a Mallorca per evitar avalots a la seva illa, sotmès a una farsa de judici i afusellat davant la Porta de Santa Catalina de Palma. Ells no tenien armes, però nosaltres sí: les urnes. Cal emprar-les amb seny el maig vinent.
    Demanam a les autoritats autonòmiques que recordin aquests fets, el esmentin als actes públics del primer de marc, i a tots els illencs conscienciats, que venguin a la nostra trobada a la Plaça de la Porta de Santa Catalina el primer de març, a les 12 del migdia, per reclamar al Gobierno de España l’equitat fiscal i el respecte cultural que tan lluny estam de rebre. SI no hi podeu ara, adheriu-vos al manco a aquest manifest enviant un e-mail abans del 28.2 al correu: ocb@ocb.cat
    Convocam totes les persones i entitats interessades en la preservació del patrimoni cultural i material de la nostra terra a una trobada dimecres 30.1.19 a les 19.00 a la seu de l’Obra Cultural Balear, Can Alcover, Carrer de Sant Alonso, 24, de la Ciutat de Mallorca per aprovar o matisar el manifest següent i alhora estudiar altres propostes per donar més ressò a la commemoració dels fets del primer de març de 1810, com a reivindicació dels nostres drets culturals i econòmics.
    Si no podeu assistir a la trobada podeu enviar els vostres suggeriments i comentaris al correu ocb@ocb.cat i també la vostra adhesió al manifest que llegirem durant l’acte del 1.3.2019, esmentant les persones i entitats que li donen suport.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari