Maite Salord

Escriptora

Arxiu de maig 2013

Illanvers: poesia, imatge i música.

(ARTICLE PUBLICAT A LA REVISTA “SERRA D’OR” (2008). L’HE RECUPERAT ARRAN DE LA NOTÍCIA QUE EL CONSELL INSULAR DE MENORCA VOL RETIRAR EL SUPORT AL RECITAL POÈTIC. UN RECITAL QUE, MALGRAT TOT, CONTINUARÀ. AMB EL SUPORT DE LA GENT QUE ESTIMA I VIU LA LLENGUA I LA CULTURA DE MENORCA.)

La vida cultural menorquina té, cada estiu, una cita obligada: el recital poètic Illanvers. Es tracta, com l’han definit els seus coordinadors, els poetes Pere Gomila i Sergi Cleofé, d’un espai de trobada entre la poesia, la música i la pintura. Una proposta suggerent que, a través de la multiplicitat de formes artístiques, ofereix a l’espectador -sempre amb el rerefons indefugible de l’illa- diferents visions d’allò que podríem anomenar l’experiència de la Vida. Així, a partir d’un paisatge comú que, sens dubte, dóna forma a qui hi habita, l’amor, el dolor, el plany o la bellesa prenen forma, a l’hora del crepuscle, en alguns dels indrets més bells de Menorca: a la Torre de Fornells, al costat de la mar; als jardins de S’Hort de Sant Patrici, a Ferreries; al Parc des Freginal, a Maó; o al Pati des Convent, a Alaior.

Aquesta experiència cultural que neix de la forma més senzilla, d’una conversa entre amics que enyoren els recitals poètics d’antany, ha complert ja les cinc edicions. Cinc trobades artístiques que han permès posar de costat les mirades i les veus dels artistes més joves, d’aquells que tot just comencen a fer-se sentir, i les d’aquells que ja duen anys de bagatge, anys d’experiència. D’un present ric i fecund a un futur més que esperançador, aquests versos i aquestes imatges, embolcallats per la música suggerent de Guiem Soldevila i Violant Menorca, són un exemple més de la vitalitat cultural de l’illa, una terra petita però generosa en pintors, poetes, músics i escriptors.

Els recitals d’Illanvers, tanmateix, van molt més enllà d’una nit d’estiu en què es viu l’art intensament: un llibret recull els poemes llegits en cadascuna de les edicions i, de fa poc, també, una pàgina web (illanvers.cat) permet retornar, una vegada i una altra, des de qualsevol punt de la geografia, a la veu dels nostres poetes. Sigui com sigui, Illanvers és una forma diferent –i que no s’hauria de deixar perdre- de visitar Menorca a través del vers, de la imatge i de la música.

Fa tres hores que he arribat a casa, després d’un ple que n’ha durat sis!, però no me’n puc estar de compartir amb tots vosaltres una bona notícia sobre el dragatge del port de Maó. La primera, va ser saber que la Fiscalia havia paralitzat el procés de dragatge per investigar les condicions amb què es volia dur a terme. Avui, a la fi, després de quatre intents i d’una campanya exemplar de GOB, OCEANA i moviments de ciutadans,  i dels posicionaments dels ajuntaments de Sant Lluís i Es Castell, el Consell de Menorca, per unanimitat, ha aprovat “instar l’administració competent del Govern Central a clarificar si el projecte de dragatge del port de Maó s’adequa al que marca el Conveni de Londres”, i, en cas de no ser així, els instam a “fer-lo complir”. Una passa important, sens dubte, en tot aquest procés.

Com ja he dit, la d’avui, ha estat la quarta intervenció d’enguany, en el ple del Consell de Menorca, referida al dragatge del port de Maó. Totes s’han fet amb una única intenció: aconseguir que el Consell de Menorca es posicioni, clarament, a favor d’un dragatge amb el màxim de garanties possibles, cosa que, fins avui, no havia estat possible:

•    Gener 2013. Vam fer la següent pregunta: “Menorca és Reserva de Biosfera per la Unesco i ha de donar exemple de sostenibilitat entre activitats humanes i el medi ambient. Per això, no ens oposam al dragatge del port de Maó, però sí que demanam que se cerqui una alternativa perquè aquests materials tan contaminats es gestionin d’una manera adequada i no es tirin a la mar. És per això que volem fer la següent pregunta: a la vista dels errors i arguments abans esmentats, pensa l’equip de govern del Consell Insular de Menorca prendre totes les mesures possibles per tal d’impedir el vessament al mar de contaminants que agreujarien encara més la dramàtica contaminació actual de mercuri?”.

La resposta del conseller Villalonga va ser que “el responsable d’Autoritat Portuària va explicar que el dragatge es farà de forma totalment controlada, i que s’han fet estudis perquè el vessament del material de dragatge a la mar es faci d’una manera segura i no es pugui escampar.”

•   Febrer 2013: Vam presentar una proposta d’acord, que el PP va votar en contra, instant a paralitzar el dragatge fins que no s’asseguràs que es duia a terme de forma segura.

La resposta del conseller, segons consta en acta, va ser: “En relació a la solució que dóna l’oposició de tirar en terra el fang contaminant, el senyor Villalonga afirma que a hores d’ara això és impossible, perquè no hi ha cap lloc a l’illa ni al món on es pugui tractar, ni tan sols en la planta de residus que va fer l’equip de govern anterior. (…) El conseller diu que pensa que, de totes les solucions, la d’Autoritat Portuària és la menys dolenta, i atès que tenen totes les autoritzacions pertinents, el Consell Insular no s’hi pot oposar. Ara bé, el que sí que es pot fer és demanar que aportin les autoritzacions per tal de  comprovar-les, i en el cas que no les tinguessin i passés alguna cosa llavors podrien demanar les responsabilitats que pertoquin.”

•    Abril 2013. Vam presentar una altra proposta d’acord, que el PP també va votar en contra, d’instar el Ministeri a actuar de forma semblant a Flix, considerant l’obra d’interès general o equivalent perquè pogués ser objecte d’un finançament especial per al tractament descontaminant a terra dels fangs resultat del dragatge.

En aquest cas, el conseller va tornar a dir que la solució proposada per APB era “la manco dolenta”.

•    Maig 2013. Avui, finalment, hem presentat la tercera proposta d’acord, aprovada per unanimitat, instant l’administració a complir el Conveni de Londres, signat l’any 2006. En l’esmentat conveni s’estableix que abans d’optar per l’abocament a la mar dels fangs extrets del dragatge del port de Maó s’han d’haver estudiat i demostrar inviables la resta d’opcions menys contaminants. Les opcions possibles prèvies a l’abocament són, segons el Conveni de Londres, la reutilització, el reciclatge, la destrucció i el tractament per reduir o retirar els components perillosos, i cap d’elles han estat informades i valorades per l’administració promotora, Autoritat Portuària de les Illes Balears.

Així, mai no ens hem oposat al dragatge del port de Maó, tot i que, des de fa mesos, com a molts de menorquins i menorquines, ens preocupa com es pensa dur a terme. D’aquí les diferents propostes que hem presentat en el ple del Consell. La resposta del PP, fins ara, havia estat decebedora i havia evidenciat una manca clara de voluntat política per resoldre el problema.

Avui, hem aconseguit sumar els vots de PP, PSOE i PSM Més per Menorca per aconseguir que, finalment, el govern de Menorca es manifesti  a favor d’un dragatge fet amb totes les garanties.  Lògicament, el procés continua i haurem de seguir de prop la resposta que ens doni el Govern Central. Tanmateix, és una passa important. Gràcies a tots.

Crònica d’un ple XXI.

Una vegada més, m’haureu de disculpar per lliurar molt tard aquesta crònica del ple del Consell de Menorca del passat 15 d’abril. Us faré una confessió: n’acab tan cansada, que ni ganes tenc de tornar-hi a pensar per escriure aquestes quatre retxes. Però som dona responsable i sempre intent complir els compromisos. Per tant, aquí teniu aquesta crònica alternativa -res a veure amb el que surt a la premsa- que esper que us sigui profitosa.

Per no perdre el costum, vaig defensar una proposta del PSM Més per Menorca perquè el dragatge del port de Maó es faci amb garanties, de forma semblant a com es vol fer a Flix. I per no perdre el costum, també, el PP va fer d’anguila i s’hi va oposar: l’excusa d’aquest mes va ser que el tema era a Fiscalia. No entenen que tenim un govern per fer propostes polítiques, per defensar els interessos dels menorquins, no per fer aquest trist paper que fan. Per cert, frase lapidària del conseller de medi ambient i pesca: “No hi ha cap lloc o illa al món on els fangs es puguin tractar (descontaminar)”. Aquí queda!

Amb la següent proposta, vam tenir més sort: es va aprovar per unanimitat reactivar la comissió de seguiment de competències del CIM per poder estudiar, de forma conjunta, govern i oposició, la possibilitat d’assumir noves competències, així com per revisar el contingut i el finançament de les ja assumides. Ara bé, vaig tenir una sort relativa: resulta que aquesta comissió havia funcionat de juliol del 2008 a juny del 2011. O sigui que no ens van poder dir que “demanam allò que, quan governàvem, no fèiem”. Ben al contrari.

Finalment, dues preguntes al senyor conseller de des-ordenació del territori: per què ens va vendre (consta en acta i va sortir per premsa) que havia contractat un geòleg per revisar el Pla Especial de Camí Cavalls amb una beca “Mapfre” quan no era cert? Ell, pobre de mi, es pensava que li donarien… I segona pregunta: és competent el Consorci de disciplina en rústic per inspeccionar les obres de Torralbenc? NO!, em va dir. I es va quedar tan descansat! Evidentment, el tema no ha fet més que començar i augur que no acabarà bé. Per al PP, evidentment.

També vaig fer una interpel·lació sobre borses de treball en què el català és només un mèrit, quan són places d’atenció al públic, amb la qual cosa no es garanteix que un ciutadà que s’adreça a l’administració en català sigui atès en aquesta llengua. Però, com que el tema continuarà en el ple de dilluns vinent, em permetreu que me’l reservi per a la pròxima crònica, que intentaré que sigui més puntual. A més, ara que tenim el pare de la Llei de la Funció pública, de nou fent d’arqueòleg del Consell, segur que ell ho aclarirà.

I acabaré amb un regal, una frase per emmarcar del conseller de des-ordenació del territori: “Estam escaldats d’haver d’actuar per moviments socials”. De fer feina efectiva, és segur que no hi està, d’escaldat! On és la Transitòria que havia de fer en mig any? On és la revisió del Pla Especial del Camí de Cavalls? I, d’altra banda, diria que PP i “moviments socials” són conceptes incompatibles. O no?

Següent »