Maite Salord

Escriptora

Proximitat

Aquestes darreres setmanes, la majoria de partits polítics estan tancant les línies generals dels programes i  les llistes electorals. Com a candidata del PSM al Consell Insular de Menorca i nombre dos de l’ajuntament de Ciutadella, he tingut l’oportunitat de conversar amb molta gent, més o manco pròxima, ideològicament, sobre percepcions de la realitat i propostes de futur.

He de confessar que m’agrada escoltar la gent, saber què pensa del que passa al municipi o a l’illa. Encaixar les crítiques i, també, si n’hi ha, els elogis. Però no només ara, perquè hi haurà eleccions  d’aquí a dos dies. Crec que és fonamental que un polític sigui accessible i pròxim. De fet, tot i que és cert que no sempre ha estat fàcil, des que som regidora, he mantingut aquest bloc actiu i obert a qualsevol opinió que se’m vulgui fer arribar; he contestat -diria que a tothom- correus i telefonades de persones que s’interessaven per un o altre tema; he demanat consells fins a fer-me pesada…

Durant aquestes setmanes, he pogut sentir la proximitat de molta gent. De tota. D’aquella que accepta acompanyar-te en una llista i de la que voldria fer-ho però que, per motius diversos, no s’acaba de decidir. Fins i tot, d’aquella que et diu que mai no et votaria. Perquè aquestes persones reconeixen la feina feta, amb errors i encerts. I, sobretot, reconeixen l’honestedat d’un partit que es pot felicitar per no tenir cap cas de corrupció a les seves files.

Hi ha partits polítics que es reuneixen, en pla multitudinari, traient pit i amagant les vergonyes, convençuts de la seva victòria. D’altres, començaran a obrir blocs i a anar a cercar aquells ciutadans que, potser, no sempre han sabut escoltar. Evidentment, unes actuacions que són  fruit d’una estratègia electoral ben lícita però que, personalment, m’incomodaria molt.

Sé, com em va dir un bon company de partit, que les campanyes es fan més per no perdre vots que per guanyar-ne. Perquè, a les campanyes, s’hi ha d’anar amb els deures fets. Sentir que tens -que tenim- tanta gent a prop, em reconforta. Sobretot, si tenim en compte d’on venim -d’una gestió diària gens fàcil- i on anam -cap a unes eleccions en quèn ens hi jugam el futur-.

9 comentaris a “Proximitat”

  1. Mosca (propera) Escrit el 26 gen. 2011 a les 23:59

    Salord!!
    Com t’he dit més d’una vegada, no deixis de seguir el camí que t’has marcat. El camí com a
    persona, vull dir. El teu estil. El teu criteri. El teu tarannà. La resta…tot acaba trobant el lloc
    que es mereix.
    Ja veus, una tasca ben difícil entre tant soroll… però crec que aquí està la clau tot!!!
    Proximitat, elegància, contundència, intel·ligència, sentit de l’humor, compromís, perseverància,
    autocrítica… Qui ha dit que sigui fàcil ???

  2. silve Escrit el 27 gen. 2011 a les 0:27

    Hi ha partits “eufòrics” i partits “realistes”, hi ha valors “estelars” i valors “reals”, hi ha programes “estrella” i programes “factibles”, hi ha qui “promet que farà” i hi ha qui diu “entre tots hem de fer”, hi ha qui es queixa mentre hi ha qui cerca solucions i hi ha qui regala el vot pensant que algú alié li solucionarà els problemes i hi ha qui s’apunta a treballar per solucionar els problemes i hi ha qui presenta demagògia i qui presenta resultats…només cal fixar-s’hi una miqueta…el camí és obert!

  3. Baldritxa Escrit el 27 gen. 2011 a les 10:10

    Enhorabona per ses darreres donacions a s’Arixu Històric Municipal! Bona feina

  4. Maite Salord Escrit el 27 gen. 2011 a les 17:59

    Mosca filosòfica: les teves paraules són sempre balsàmiques! No, no és fàcil, però hi ha persones (o mosques!) que ajuden a fer que les coses siguin més lleugeres. Sens dubte.
    Silve, amb aquest comentari, em sembla que hem donat et tret de sortida a la campanya! Una campanya que segur que serà original, propera, amb sorpreses… L’important, però, és que la gent es fixi “una miqueta”, abans de decidir a qui votarà, amb tot el que tu apuntes. Com diu el nostre patriarca: ànims, que la victòria és nostra!
    Gràcies Baldritxa per les teves paraules: el mèrit, però, és de la gent que fa les donacions.

  5. Ona Escrit el 27 gen. 2011 a les 22:11

    Estic convençuda que la presentació de la teva candidatura al consell ha estat una opció encertadíssima. Endavant i molta sort!!

  6. Maite Salord Escrit el 29 gen. 2011 a les 15:27

    Gràcies, Ona. A veure si els resultats acompanyen!

  7. salvatge Escrit el 30 gen. 2011 a les 17:51

    Enhorabona per la feinada que esteis fent, tu i tots els regidors que t’acompanyen. Es nota que la feina no et far por i que lluites per el que realment creus, per Ciutadella.
    Es cert que intentes ajudar i escoltar a tothom. La LLÀSTIMA és que no veig la mateixa educació i atenció que dispenses als demés envers als que fan feina al teu costat dia a dia. A vegades et costa un “bon dia” o un “que tal” i sembla que no et sents prou satisfeta amb els que t’envolten. Encara que els funcionaris tenen la fama que tenen, no tots són iguals. Esper que t’adonis que no tothom es mou per interessos i que a alguns els agrada la feina que fan, independentment del color que governi a la sala.
    Esper no haver-te molestat amb aquesta sincera opinió.

  8. Maite Salord Escrit el 30 gen. 2011 a les 19:04

    Salvatge, no m’ha molestat en absolut la teva sincera opinió, tot i que no m’acaba d’encaixar. Crec que si una cosa tenc és que som amable amb la gent que m’envolta: bons dies i com va trob que no els he negat mai a ningú. També és cert que, d’entre tots els funcionaris, n’hi ha amb qui tenc més relació que amb altres (i no per afinitat política, n’hi fer-hi a prop!). I em sent satisfeta de la gent que m’envolta, tot i que és cert que, per manera de fer feina, n’hi ha amb qui connectes més. De totes maneres, com que em queda clar que ets qualcú a qui veig cada dia, crec que en podríem rallar sense cap problema. Si em coneixes, deus saber que no em costa gens demanar disculpes si m’he equivocat en res o en res t’he pogut ofendre. El que et puc assegurar és que mai no ha estat la meva intenció. Crec que som una persona educada i pacient. Ara bé, també reconec que, quan vaig per feina (i, normalment, hi vaig), de vegades puc ser un poc expeditiva si em vénen a explicar temes que per a mi no són prou importants o pens que poden esperar. Sobretot, si damunt la taula tens un munt de problemes urgents que has de resoldre. Però bé, en rallam i segur que hi trobam una explicació i, sobretot, una solució.

  9. salvatge Escrit el 31 gen. 2011 a les 17:45

    Es cert, apreciada Maite, que el vostre tarannà és quasi sempre el mateix. És veritat, que tots feim feina, amb errors i encerts, som humans es clar.
    No tenc cap interès a ficar-me exclusivament amb la teva manera de ser, cadasqú en té prou amb el seu gep.
    Tampoc m’agradaria que aquest comentari servís per saber qui és el millor “Sherlock Holmes” de l’Ajuntament.
    Simplement, la teva “PROXIMITAT” m’ha recordat alguna “mancança” que teniu la majoria de polítics alhora de treballar amb el personal (que per sort o per desgràcia els ha tocat) tant si són oposició o equip de govern. S’acostuma a no ser “educat” amb segons qui.
    No necessàriament m’has de conèixer o veure cada dia. Tampoc es indispensable trobar una solució. A vegades les persones volen fer un comentari, sense que s’hagi de muntar “un pollo” (sobre tot per part d’aquells que no tenen rés a fer en tot el dia). I a més, crec que som prou lliure per opinar sense sentir l’alè dels ridículs detectius al clotell.
    Maite, no es tracta de demanar disculpes, no, ni tampoc que t’hagis equivocat. Pot ser que sigui jo qui no he sabut expressar-me.
    QUI SOM JO PER JUTJAR? (diu aquell refrany ” ABANS DE JUTJAR UNA PERSONA, CAMINA TRES LLUNES AMB ELS SEUS MOCASSINS”.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari