Maite Salord

Escriptora

La nit de Reis, Dolors Monserdà

LA NIT DE REIS

Dins d’un piset xic i pobre

que hi ha a peu pla d’un terrat,

treballa una pobra dona,

treballa sense parar.

Si algun cop minven ses forces,

no desmaia, no, que sap

que al mirar a sa filleta,

les tornarà a recobrar.

Diuen tots quants la coneixen

que hermosa ha estat sens igual:

avui d’aquella hermosura

sols per record li han quedat,

unes trenes ondejades,

negres, sedoses, brillants,

que, a l’estendre’s damunt d’ella

a besar ses plantes van.

La nit de Reis n’és vinguda,

i sembla que amb més afany,

treballa la pobra mare,

tot mirant-se el seu infant.

-Mareta, li diu la nina,

fiqueu-me al llit, que és prou tard,

i tinc por vindran los Reis

i encara no hi hauré anat.

-Qui sap si vindran, filleta!

lo nostre pis, és tan alt!

-Prou, com que baixen del cel,

ja els hi ve bé de passar!

i a fe mare que els espero

amb gran desig aquest any.

Vull que em portin una nina

com aquella que hi ha a baix!

-Les nines, són per les nenes

que ja res falta els hi fa;

tu fill meu, que estàs descalça

los hi tens que demanar

que et portin sabates noves.

-Ai, mare, no em feu plorar!

ja n’estic aconhortada

de caminar a peu descalç,

de portar robeta vella,

de morir-me treballant;

però que em dugan la nina

que jo sempre he demanat!

Des de l’any que van portar-la

a la nena que està a baix,

jo hi he pensat cada dia,

jo de nit l’he somniat.

Ai, mare, i que n’és d’hermosa!

i que bonica que va!

Té una careta tan fina,

que sembla de setí blanc,

té una boqueta petita,

que fins dentetes hi ha!

Obre els ulls quan està dreta,

i, per dormir, els té tancats,

té uns cabellets com de seda

i els té rossos i rissats,

porta lo vestit amb róssec

i amb serrells i farbalans,

i fins mitges i polaques,

i fins sombrero, i fins guants!

Jo en vull una com aquella,

que tot l’any l’he demanat!

puix si demà quan me llevi,

la nina no haig de trobar,

com que de nit la somnio,

la toco i la duc a braç,

pregaré a Déu que al dormir-me

mai me torni a despertar!

Un gran crit llancí la mare,

del fons del cor arrencat,

i agafant a sa filleta

i estrenyent-la amb fort abraç:

-Vés-te’n al llit, amor meva

li digué amb febrós afany,

vés, mes a Déu no demanis

que no et vulla despertar,

que la nina que tu esperes,

com la desitges tindràs.

Quan tot just lo dia apunta,

ja la nena s’ha llevat;

plora i riu i salta i brinca,

i el que li passa no sap.

Li han portada aquella nina

que ella tant ha demanat:

li han portada i té la cara

que sembla de setí blanc,

té una boqueta petita

que fins dentetes hi ha!

porta vestidet amb róssec

i amb serrells i farbalans,

i fins mitges i polaques,

i fins sombrero; i fins guants!

Res li manca, res li manca

de quant ella ha demanat;

sols li falten a la mare,

les trenes negres, brillants,

que fins a terra arribaven,

que hermosejaven son cap,

que entre mig de sa pobresa

les havia tant guardat!

DOLORS MONSERDÀ (1845-1919)

10 comentaris a “La nit de Reis, Dolors Monserdà”

  1. eugenia Escrit el 08 gen. 2011 a les 0:30

    Jo esper aprendre d’aquesta “Nit de reis”.
    Ja estic farta de gastar el que no puc, de rebre el que no m’agrada, any darrere any, em dic que és l’últim… ja ho diuen els experts, més de tres regals, estressa…
    El meu segón propossit: no tornar a caure en la temptació del regals perquè sí (i a mí m’agrada molt regalar).
    Afortunadament no tenc que tallarme les trenes negres, brillants, que arriben fins a terra…, però quina “enveja” d’aquest tesor.

  2. Maite Salord Escrit el 08 gen. 2011 a les 18:42

    Aquest poema és , certament, molt polit. Una mena de conte en vers del qual em sembla que tots n’hauríem d’aprendre. M’ha sorprès la gent que m’ha dit -en privat- que li havia agradat molt. Estic contenta. Hi ha altres nits de Reis, actualment, que no són tan lluminoses com les nostres. I no ho podem oblidar.

  3. NÚRIA Escrit el 03 març 2011 a les 16:42

    El primer que us vull expressar és la meva emoció quan he llegit el poema. Aquest poema sempre el recitava la meva padrina i mai el podia acabar,doncs, la veu li tremolava i no parava de plorar. La meva mare encara plora i jo cada vegada que el llegeixo també ho faig, és possiblement EL POEMA que més emocions ens fa despertar per tot el que per a nosaltres significa i per la mateixa història.
    És preciós, recomano la seva lectura i anàlisi dins d’aquesta societat tan consumista i a vegades freda.
    Moltes gràcies!!

  4. Martí Gené i Ramis Escrit el 08 gen. 2012 a les 20:34

    Maite: m’ha sorprès (agradablement) molt que tenguessis posat aquest poema al teu blog.
    Aquest poema el recitava la meva àvia Teresina als seus fills, entre els quals mon pare, n’Àngel, i més tard també el sentírem nosaltres els seus néts, entre els quals jo.
    Record que mon pare estava encantat quan sentia sa mare, ja velleta, encara recitant de cor aquell poema sense entrebancar-se. Sempre li feien recitar el dia de Nadal o Cap d’Any, el dia dels Reis no sé si el deia perquè no ens tocava dinar amb ella. Tota la família gaudia molt sentint el poema.
    Un any, a petició de mon pare, vàrem enregistrar en cinta magnetofònica la poesia de boca de la nostra àvia, devers el 1976, o 77 o 78… Fa un parell d’anys vaig rescatar la cinta i vaig ser capaç de passar-la a l’ordinador i ara tenim el recitat en format digital.
    No cal dir que quan l’àvia va morir, el que la recitava cada any pels Reis era mon pare.
    Hi va haver anys que jo la feia llegir en veu alta als nebots, una estrofa perhom, per fer cas al padrí (mon pare)
    Quan va morir mon pare, vàrem ser nosaltres, els germans, els que ens posàrem a recitar-la gairebé a cor la diada dels Reis, perquè l’hem sentida tantes de vegades que la sabem de memòria.
    I que siga per molts d’anys, amb salut i alegria!!!

  5. Pepi Escrit el 06 gen. 2020 a les 16:34

    No havia sentit ni llegit mai aquest preciós poema de reis. Val a dir que estic marevellada de que hi hagi famílies on passa d’avis a pares i fills. Deu ser un semblant a les cançons de Nadal que hem après nosaltres de les nostres persones grans.
    M’ha emocionat, si. Recordo perfectament una nina, no tant maca com la que detalla el poema. Jo demanava la Rosaura, la nina que agafada de la mà, caminava…Bueno, avançava un peu darrera l’altre… mai la vaig tenir, a casa érem 5 canalles i la meva mare, pobreta, tenia prou feina a que hi hagués algun regal per tots.
    Tampoc tenia trenes llargues, negres i sedoses, però era sens dubte, la millor mare del món. Fa dos reis que no hi és, i les festes mai més seran igual. Ella era la joia, l’alegria, l’ilusió… Seguim endavant perquè els petits no oblidin tot el que ens va ensenyar i estimar…
    Mama t’estimem.

  6. guillem Escrit el 07 gen. 2023 a les 7:31

    tinc 81 anys
    Vaig coneixer la meva dona quan ella tenia 16 i jo 18 principis de l’any 1960
    Plorava ella i en feia plorar a la resta
    MOLT EMOCIONANT I MOLT ALLIÇONADOR

  7. Maite Salord Escrit el 04 febr. 2023 a les 9:04

    Així és, Guillem. Moltes gràcies pel teu comentari.

  8. Victòria Escrit el 24 nov. 2023 a les 12:38

    Ara tinc 75 anys. Vaig néixer el dia dels Reis del 1948. I la meva àvia Neus Arderiu (germana de la Clementina) em recitava sempre la nit de Reis aquest preciò poema. El porto al cor: a i m’agrada la festa dels Reis i el que representa per mi i els meus. I el que més em pesa es que encara no ll’he pogut recitar als meus dos néts perquè vieun a França i el dia dels Reis no estem mai junts. La meva iaia el deia amb molta serenitat i fermament. Em deia que el seu mestre li deia: “Arderiu, reciti !!”. I aixi ho feia. I el que mes greu em sap, a part de trobar-la a faltar es que mai la vàrem grabar.

  9. Victòria Escrit el 24 nov. 2023 a les 12:46

    Ara tinc 75 anys. Vaig néixer el 6 de gener de 1948. I per mi aquest poema, que em recitava la meva iaia Neus Arderiu (germana de la Clementina) era el regal que esperava sempre, fins que ja no hi va ser.
    El recitava amb veu segura i harmoniosa. Em deia que el seu mestre li deia: “Arderiu reciti!!” i aixi ho feia. El que em sap mes greu, es que mai la vàrem gravar.
    I ara, que soc àvia de dos preciosos néts, no els hi puc recitar (perquè tota no la sé però els hi podria llegir naturalment), perquè viuen a França amb la seva mare (la meva filla) i allà no ho celebren. A mi me’l recitava la nit de Reis.
    Tot i això confio en la meva néta Isabel que és molt detallista (el seu germà és més despistat per aquestes coses) i li llegiré quan sigui més gran.

  10. Sílvia Escrit el 24 des. 2023 a les 10:00

    Jo també ploro quan l’escolto. Tinc 65 anys, i la meva mareel recitava molt be. Un cop ho va fer a la ràdio del seu poble , Arenys de Mar, i tothom la va felicitar.
    Que bonic que és!

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari