Maite Salord

Escriptora

10 anys!

Amics i amigues, aquest blog compleix enguany 10 anys de vida! Tot i que la primera entrada duu data de dia 14 de setembre de 2007, el vaig obrir al públic  unes quantes setmanes després. Des de llavors, amb més o manco intensitat, m’ha acompanyat sempre.

Així, per fer balanç, comencem repassant-ne dades objectives: aquesta serà l’entrada 626 i, en total, durant aquests darrers deu anys, un bon nombre de persones, anònimes o no, hi han deixat més de 7000 comentaris. L’any sencer en què vaig publicar més entrades va ser el 2011, res estrany si tenim en compte que llavors era regidora de cultura a l’ajuntament de Ciutadella i que veníem d’una de les grans crisis del PP a la institució. No és casualitat que l’entrada que duu per títol Crisi a l’ajuntament de Ciutadella, de dia 8 d’agost de 2008, sigui una de les més comentades, amb 103 comentaris. Si anam a l’altra cara de la moneda, l’any amb més poca activitat va ser el 2016, amb 14 entrades, igualment, res estrany si tenim en compte que llavors era presidenta del Consell Insular de Menorca (ara ho som en funcions) i que, per tant, el temps per dedicar-me a fer comentaris de l’actualitat o de llibres era mínim.

Però deixem les estadístiques perquè l’important són les persones que, durant tants anys, han donat i donen vida a aquesta plaça: Matilde de la Mole, Menorquit, Nom Necessari, Mosca, Kintet, Talaiòtic, VVV, Àlmax, Silve, cuc de terra, Mínimo Común, Maria Florit, Jorge Rodríguez… He de confessar que, durant aquells temps en què no teníem facebook ni twitter, entrar al blog era imprescindible. Hi hem viscut debats intensos i, a moments, agres; hem exposat idees amb vehemència; amb vosaltres, he compartit els millors moments i els més durs; hem rigut, també, amb les entrades en què la ironia era l’única via possible d’explicar la realitat.

Tempus fugit i tot canvia. Ara, aquest blog queda reservat a articles més seriosos de temes d’actualitat; a ressenyes literàries (manco de les que voldria); a les cròniques de les sessions plenàries del Consell; a algun esbós de text literari… Ara, discutim per Facebook, publicam les frases lapidàries a Twitter i penjam les fotos a Instagram. I, tanmateix, la plaça continua oberta, amics i amigues.  I per molts anys més!

Crònica d’un Ple XXVIII: Canvis

 

La sessió plenària del mes de juliol va ser diferent a les altres: va ser la primera que no presidia i, per tant, que em vaig mirar des de la segona fila de la vicepresidència del Consell. No em va tocar donar paraules, ni controlar el temps, ni cridar l’atenció a ningú. De fet, només vaig intervenir per respondre la darrera pregunta de l’ordre del dia sobre l’Impost de turisme sostenible.

El PP volia saber l’opinió que ens mereixia la possible pujada de l’impost, un tema que, aquests primers dies de setembre, torna a estar d’actualitat. Fa dos mesos vaig contestar exactament el mateix que diria avui:

1- L’equip de govern del Consell Insular de Menorca valora de manera molt positiva l’Impost de turisme sostenible, un impost que s’ha aplicat sense problemes, que ha estat molt ben acceptat pels visitants i pels ciutadans de les Illes i que, sens dubte, representa una millora innegable en el manteniment del medi ambient del destí, de les nostres infraestructures, del patrimoni, del paisatge i del territori perquè és un impost que es reinverteix en el producte turístic, que ens permetrà, a la llarga, millorar la nostra competitivitat.

2- Estaríem d’acord en una pujada durant els mesos de temporada alta, conscients que és necessari equilibrar el nombre de visitants de l’illa per treure pressió el juliol i l’agost; i, sobretot, conscients que a Menorca, tot i que els xifres comencen a ser força positives, hem de continuar treballant per desestacionalitzar, per augmentar l’arribada de turistes fora dels mesos d’estiu.

A dia d’avui, el Govern ja ha anunciat la pujada de l’Impost en els mateixos termes que l’equip de govern del Consell Insular de Menorca ja va plantejar el juliol. Per tant, aquest és el camí.

40 anys de PSM

Avui, el Partit Socialista de Menorca, el PSM, compleix 40 anys i ahir vespre ho vam celebrar. Aquí us deix les meves paraules d’homenatge als fundadors.

“El PSM és història viva. La d’aquests 40 anys de defensa del territori i de la cultura, valors indiscutibles que ens dibuixen com a poble. Un espai vital que sempre hem concebut des de la justícia social i el respecte als drets més bàsics de les persones. Uns drets que són els que defineixen la democràcia i que, avui, més que mai, hem de continuar defensant amb força. Democràcia és voluntat col·lectiva, és separació de poders, és llibertat d’expressió, és llibertat de premsa; no imputar consellers, amenaçar alcaldes, prohibir vídeos, escorcollar impremtes, perseguir urnes i paperetes… La força d’un poble il·lusionat, pacífic i convençut no es pot aturar, malgrat les dificultats del camí.

I ho sabem perquè, de dificultat, durant aquests 40 anys de PSM, també n’hem hagudes de vèncer moltes. No ha estat fàcil arribar fins aquí. Gens. Però ho hem fet perquè la gran força del partit és la seva gent. Persones feineres, honestes, compromeses, fermes en les seves conviccions i, sobretot, sempre disposades a ser allà on el partit els ha necessitat. I, avui, tenc el privilegi d’obrir aquest acte de reconeixement a les persones que van fundar, ja fa 40 anys, el PSM.

Tal dia com demà, dia 17 de setembre de 1977, el Partit Socialista de Menorca, el PSM, va començar a caminar amb l’assemblea fundacional que es va celebrar as Mercadal. Va néixer de la fusió del Moviment Socialista de Menorca (MSM) i el Moviment Federalista de Menorca (MFM). Feia pocs mesos que s’havien celebrat els primers comicis electorals de l’actual monarquia parlamentària, dia 15 de juny de 1977; quaranta anys de la darrera consulta electoral de la Segona República, el 16 de febrer de 1936. Era, per tant, un moment històric.

Ara és el moment de fer el reconeixement que es mereixen les dones i els homes que ho van fer possible, 166 persones, algunes de les quals avui, per desgràcia, ja no són entre nosaltres. I he de començar amb l’única paraula que els pot fer justícia: GRÀCIES!, en majúscules i molts de signes d’admiració darrere:

Gràcies pel vostre compromís amb les llibertats.

Gràcies per la fermesa de les vostres conviccions.

Gràcies per la vostra valentia, en uns temps que no eren gens fàcils.

Gràcies per la vostra dedicació incansable.

Gràcies  per ajudar a construir la Menorca que avui tenim.

Gràcies per tantes coses que només qui les ha viscudes de prop sap el que signifiquen.

I gràcies per fer-ho tan bé, per posar unes bases tan sòlides, que avui, 40 anys després, el PSM és més viu que mai.

M’agradaria cridar, ara, a acompanyar-me, els membres fundadors que són encara  militants actius i que són aquí amb nosaltres: Galiep Caules, Paco Elías (Paco París), Guillem Genestar, Tòfol Mus, Jaume Obrador, Toni Picó, Joan Pons Moll, Paco Saura. Hi ha dos membres fundadors que, tot i no ser avui militants del PSM, també ens acompanyen: Arturo Bagur i Santiago Llompart.

I, per acabar, vull excusar l’absència dels que avui haurien volgut ser aquí però, per motius diversos, no els ha estat possible: Pere Bagur Massanet, Josep Gornés Cardona, Maria Juan, Pere Marqués Juaneda, Ramona Sánchez i Roser Seguí.

El PSM és passat, és present i, sobretot, el PSM és, avui, futur. Sou el referent dels que van continuar, continuam i han de continuar el camí que vau traçar, ja fa uns quants anys, amb ma ferma. Com va cantar Raimon; “qui perd els orígens, perd identitat”. I nosaltres sabem perfectament quina és la nostra història, quina és la nostra identitat. Moltes gràcies per tot i llarga vida al PSM!

« Anterior - Següent »