Maite Salord

Escriptora

De l’atac al consens

 

Fa uns dies, vam poder assistir, a la Casa de Cultura de Ciutadella, a una interessant conversa sobre l’autogovern de Menorca entre Francesc Tutzó, primer president del Consell Insular, i Joana Barceló, la persona que durant més anys ha presidit la institució.  L’excel·lent iniciativa va ser de l’associació Menorca a Debat, “formada per un grup de joves menorquins inquiets, actius i crítics, caracteritzats per les diferents ideologies dels formants, però amb l’objectiu comú d’estar fortament interessats i amb la voluntat de voler formar part del desenvolupament present i futur de l’illa de Menorca”.  A tots els que la vau fer possible, moltes gràcies.

Durant l’hora llarga que va durar el debat, moderat per Andreu Servera, es va fer un repàs del que ha estat la història de la màxima institució de l’illa: del seu naixement i la lluita -eterna i inevitable- per fer sentir la nostra veu davant Mallorca, als principals projectes que han permès construir la Menorca que tenim avui (Pla Territorial Insular, polítiques de benestar social, assumpció de competències…).

De tot el que es va dir, em qued amb dues idees. La primera, exposada i defensada per Tutzó, fa referència al consens, entre les forces polítiques menorquines, amb què va néixer el Consell Insular de Menorca. Un consens que, quan l’hem sabut recuperar, ha donat els millors fruits: la creació de l’Institut Menorquí d’Estudis; la Menorca Reserva de Biosfera; la Menorca Talaiòtica; el Moviment Menorca Edu21, Pacte per l’educació… Personalment, lament que l’haguem perdut en un tema tan important com la llengua pròpia de les Illes, la catalana, segons el nostre Estatut. Consens que va permetre aprovar, per unanimitat, la Llei de Normalització Lingüística (1986), essent president del Govern Balear el “popular” Gabriel Cañellas. Res a veure amb l’actuació del PP d’aquests darrers anys.

La segona idea que voldria destacar la va plantejar Joana Barceló en resposta a una pregunta del públic: com poden mobilitzar la seva gent, els partits polítics?, un tema, sens dubte, prou complex i d’actualitat. Personalment, pens que estant sempre a la seva disposició, no només quan s’ensumen properes eleccions, i donant resposta a queixes, dubtes i  crítiques que ens plantegen, a través del mitjà que sigui. I aquestes respostes només es poden donar amb paraules. Com deia l’admirat Jesús Tuson, “una imatge NO val més que mil paraules”. Ni mil fotografies substitueixen una conversa, afegiria jo.

Anem, però, a la resposta de Barceló, remetent a una conversa que havíem mantingut les dues feia pocs dies: de vegades, va dir, els moments en què un polític és més atacat són els que, a la llarga, l’acaben reforçant. Perquè s’ataca qui és fort en la presa de decisions i perquè els atacs provoquen un sentiment de solidaritat entre els seus -sempre crítics i, de vegades, molt crítics- però prou vius per veure què s’amaga darrere un bombardeig polític i mediàtic que, més enllà de la crítica política “normal”, manipula la informació, arriba a qüestions personals i, fins i tot, a l’insult. Ella sap perfectament de què parla: va guanyar les eleccions al Consell del 1999, del 2003 i del 2007, aquestes darreres, després de la vergonyosa campanya en contra seva pel tema del dic del port de Ciutadella.

Oscar Wilde va dir: “Només hi ha una cosa en el món pitjor que que parlin de tu, i és que no parlin de tu”. I el gran i irònic Dalí va afegir: “que parlin de tu, encara que sigui bé”.  Sigui com sigui, sembla evident que quan se cerca d’atacar una persona s’ha de ser molt, molt intel·ligent perquè la cosa no fugi de les mans. Us puc ben assegurar que, quan la gent comença a veure el llautó als “atacants”, les solidaritats arriben, no només dels “teus”, sinó dels cantons més imprevisibles. Una manera, potser, d’afavorir el consens.

Clot i bony (VIII). Pinotxo, Pinotxo!

 

 

Com molts ja sabeu, vaig començar aquesta secció Clot i bony dia 11 de juliol de 2010 per sortir al pas d’unes “informacions” que el redactor en cap del llavors diari Última Hora Menorca, senyor Josep Pons Fraga, donava a la seva secció dominical del Pont i cova, secció que, des de la desaparició d’aquest mitjà a la nostra illa, ha passat al diari Menorca.

Fins ara, els meus escrits anaven a remolc dels que publica l’editor en aquesta secció però, mirau per on, avui, després de llegir l’editorial del dia, he pensat: i per què no ets proactiva i proposes tu mateixa els temes del teu Clot i bony? Al cap i a la fi, si l’editor del Menorca és lliure per escriure sobre els temes que vol, per què jo no puc fer el mateix? I dit i fet: avui, dia de Sant Jaume, aquesta secció s’independitza del Pont i Cova per deixar constància d’una sèrie de veritats que contradiuen l’editorial d’avui.

Resulta que, segons l’editorial, l’autobús de Macarella no només no ha solucionat cap dels problemes que hi havia l’any passat sinó que és el culpable que els aparcaments de Cala en Turqueta i Son Saura s’omplin prest: “Confirman estos hechos el gran número de vehículos, con una media diaria de 750 coches , que no pueden acceder a Cala en Turqueta i Son Saura, en la costa sur de Ciutadella. La presión de quienes evitan Macarella y se trasladan directamente a estas dos playas provoca que el aparcamiento de Cala en Turqueta se cierre a las 8.30 de la mañana, mientras que a las 10 ya està cerrado el estacionamiento de Son Saura”.

La veritat és que m’ha agafat una suor freda en llegir-ho: és possible que el senyor Pons Fraga no sigui lector del seu propi diari? Perquè jo -digueu-me massoca, el bonjesuset em perdoni- sí que en som i record perfectament les portades i notícies de l’estiu passat. Aquí van:

  • 12-6-2017: LOS PARKINGS DE TURQUETA Y MACARELLA YA SE LLENAN CADA DÍA A PRIMERA HORA. SE ANTICIPA UN MES EL COLAPSO DE LA TEMPORADA ALTA.
  • 16-6-2017: SE OFRECEN SOBORNOS PARA PODER ENTRAR EN MACARELLA.
  • 5-7-2017: COLAPSO EN LAS PLAYAS DEL SUR. EL PAYÉS DE LA FINCA AFECTADA PROHIBE LA ENTRADA DE VEHÍCULOS TRAS VARIAS SEMANAS RECIBIENDO EL ALUD DE TURISTAS QUE ENCUENTRAN EL APARCAMIENTO PÚBLICO COMPLETO. CIERRAN EL PARKING ILEGAL DE TURQUETA TRAS ACOGER MÉS DE 100 COCHES AL DÍA.
  • 6-7-2017: LOS COCHES APARCADOS EN ZONAS PROHIBIDAS COLAPSAN EL CAMINO DE ACCESO A MACARELLA.
  • 12-7-2017: EL COLAPSO DE MACARELLA LLEVA A DECENAS DE COCHES A OCUPAR FINCAS PRIVADAS.
  • 13-7-2017: CRECE LA TENSIÓN POR EL ACCESO A MACARELLA, UN INFORMADOR ES AGREDIDO.
  • 25-8-2017: LOS INFORMADORES DE LAS PLAYAS DEL SUR DESVIAN UNOS MIL COCHES AL DÍA.
  • 3-9-2017: MACARELLA EMPEORA SU IMAGEN ANTE LOS TURISTAS POR EL CAOS EN EL ACCESO.
  • 26-9-2017: OTOÑO CON LOS PARKINGS COLAPSADOS DESDE PRIMERA HORA.

Com que crec en la intel·ligència i sentit comú dels lectors d’aquest blog, estic convençuda que, després de llegir aquests titulars, us haureu fet una idea ben encertada dels motius que han duit l’editor a fer les afirmacions que fa avui a l’editorial en qüestió. Jo, per la meva part, acabaré amb una frase de conte que, vés a saber per quin motiu, m’ha vingut al cap: “La Fada se’l mirava i reia. Per què rius? Va demanar el ninot, confús i pensatiu, en veure com creixia el seu nas per moments. Ric de les mentides que has dit. I com saps que he dit mentides? Les mentides, fill meu, es noten tot d’una, perquè n’hi ha de dos tipus: les mentides que tenen les cames curtes i les que tenen el nas llarg. Les teues, són de les que tenen el nas llarg”.  I n’hi ha que, a més, tenen les cames curtes, afegiria jo.

 

 

A les sessions plenàries de maig i juny, vaig intervenir per respondre a una proposta del PP sobre creuers i per donar les dades referents a turisme del primer quatrimestre de l’any 2018. Comencem pel primer tema, els creuers.

Ja ho hem dit moltes vegades: tot i que Menorca és l’illa amb el model econòmic més diversificat, el turisme és, sens dubte, el motor de l’economia insular. Per tant, el repte d‘aquest equip de govern és continuar treballant per una indústria exportadora forta; per un sector agrari i pesquer capaç d’enfrontar-se als nous reptes amb garanties de futur; per un petit comerç singular; per empreses de recerca i innovació que donin sortides laborals als més joves; i, evidentment, per un turisme de qualitat, no només en un sentit econòmic, sinó en tant que respectuós amb l’entorn natural i interessat en la cultura (patrimoni, gastronomia, tradicions, etc).

Però entrem en el tema concret de la proposta d’acord que són els creuers. És cert que les dades del 2019 davallen, però no com diu el PP perquè qui governa no vol turistes o na fa feina perquè n’hi hagi. Res més enfora de la realitat i ara ho demostraré amb fets.

  • Es fa feina, conjuntament, APB, Ajuntament de Maó, Consignatari del Port i Consell per analitzar la situació i trobar solucions.
  • Fa setmanes que hem demanat una reunió amb la companyia que treu el nombre més gran de creuers l’any que ve. Estam pendents de data i del lloc on es farà la reunió.

Per tant, és evident que aturats no hi hem estat ni hi estam. Dit açò, però, hem de tenir clar quin és el problema: l’eslora dels creuers augmenta, per reduir costos i augmentar beneficis. Els creuers petits es destinen a ports exclusius del nord d’Europa.

Les característiques del port de Maó són les que són i els creuers grans no poden entrar sense fer unes obres que impliquen una modificació important del fons del port, a més de la instal·lació de punts d’amarrament molt costosos. Decisions que entenem que s’han d’estudiar molt bé, per tot el que impliquen, i compartir el debat amb els ciutadans.

Així, en el plenari vam acordar: col·laborar amb el Pla estratègic que està fent l’Autoritat Portuària de Balears»;  continuar estudiant el tema per trobar solucions; i promocionar Menorca com a destinació de creuers però sempre de la mà dels ajuntaments de Ciutadella, es Castell  i Maó, i seguint la línia encetada per l’APB amb el producte “Rutes mediterrànies”, que “promociona la qualitat monumental i paisatgística, el passat històric comú, la gastronomia i el turisme sostenible de les ciutats on es fa escala”. Maó seria el punt de partida de creueristes europeus, mentre que els americans sortirien de Roma o Barcelona.

Pel que fa a les dades del primer quatrimestre de l’any (gener-abril), aquest seria el resum de les més rellevants:

  • Aquesta temporada, segons les dades fetes públiques per AENA, creixen les places aèries (+1,84%) i les operacions programades (+4,24%), uns percentatges que s’han de posar en relació amb els increments de dos dígits que hem tingut els darrers dos anys. També tindrà un bon comportament el trànsit marítim de passatgers.
  • Des del mateix Aeroport de Menorca s’afirma que se superaran els 3,5 milions de places (arribades i sortides), “una xifra rècord”. I es considera “normal” que el creixement es moderi venint d’exercicis amb importants augments. En aquesta mateixa línia s’ha pronunciat Exceltur. Segons aquestes mateixes dades, els mesos de juny i setembre tindran previsiblement creixements, fet positiu ja que apunta a la consolidació de dos mesos que són cabdals per enfortir la temporada turística. La previsió de places per a l’octubre, a hores d’ara, també està en nombres positius: +2,3%.
  • La primavera, però, no està tenint el mateix comportament. Si bé el març ha registrat un increment del 9,4%, impulsat per la Setmana Santa, l’abril ha tancat amb una caiguda del 6,9%, motivada en gran part per la mateixa raó. A més de la Setmana Santa, els efectes de la fallida de Monarch encara es noten. Les dades dels darrers mesos relatives al mercat britànic han confirmat que les altres companyies no han absorbit tots els slots que van quedar lliures després de la caiguda de la companyia britànica. Més sobre el mercat britànic: en els darrers 3 anys ha crescut quasi un 30%! L’any passat va assolir la xifra històrica d’1,3 milions de places. És obvi que no pot créixer indefinidament si no és a costa d’altres mercats. Les places són les que són, els recursos són els que són, i s’ha d’harmonitzar l’activitat turística amb la realitat d’una illa que és Reserva de Biosfera.
  • Amb tot, s’ha de tenir en compte que del gener a l’abril el trànsit de passatgers ha crescut un +1,2%. Per tant, ens movem en xifres positives, més tenint en compte que l’any passat va ser un bon any.
  • D’altra banda, s’ha de valorar també que la despesa turística per persona i dia ha crescut d’un any per l’altre un 26,7% (dades del mes de març). Això és un indicador de qualitat i també de distribució.

Fins aquí, els temes estrictament turístics. Tanmateix, no puc acabar aquesta crònica sense esmentar una altra proposta d’acord que es va tractar a la sessió plenària de juny i que és una excel·lent notícia per a Menorca: la compra, per part del Consell, del poblat talaiòtic de Son Catlar. I no ho puc fer per la importància del tema des del punt de vista patrimonial i de reforç a la candidatura de Menorca Talaiòtica sinó, també, perquè servirà per reforçar la imatge turística de Menorca pel que fa al turisme cultural.

Com molt bé ha explicat el conseller de Patrimoni, Miquel Maria, “si volem que Son Catlar desplegui tot el seu potencial de socialització (règim de visites ample, participació social, voluntariat, activitats didàctiques, vinculació de les escoles, especialment de Ciutadella, etc), és recomanable que sigui públic. Un altre enorme potencial és el de la investigació i restauració. Els propietaris privats i els equips d’arqueòlegs poden rebre subvencions del Consell, però si volem recuperar integralment Son Catlar faran falta inversions més ambicioses. Si el Consell n’és el titular, podrem obtenir ajudes de l’1,5% cultural del Ministeri de Foment. Les mateixes ajudes que enguany ens permeten excavar i restaurar un talaiot i una cova a Montefí, adquirit pel Consell fa cinc anys; el Ministeri hi aporta 200.000€, el 75% del cost total.”

Per tant, amb aquesta adquisició els menorquins estam d’enhorabona!

« Anterior - Següent »