Maite Salord

Escriptora

 

A les sessions plenàries de maig i juny, vaig intervenir per respondre a una proposta del PP sobre creuers i per donar les dades referents a turisme del primer quatrimestre de l’any 2018. Comencem pel primer tema, els creuers.

Ja ho hem dit moltes vegades: tot i que Menorca és l’illa amb el model econòmic més diversificat, el turisme és, sens dubte, el motor de l’economia insular. Per tant, el repte d‘aquest equip de govern és continuar treballant per una indústria exportadora forta; per un sector agrari i pesquer capaç d’enfrontar-se als nous reptes amb garanties de futur; per un petit comerç singular; per empreses de recerca i innovació que donin sortides laborals als més joves; i, evidentment, per un turisme de qualitat, no només en un sentit econòmic, sinó en tant que respectuós amb l’entorn natural i interessat en la cultura (patrimoni, gastronomia, tradicions, etc).

Però entrem en el tema concret de la proposta d’acord que són els creuers. És cert que les dades del 2019 davallen, però no com diu el PP perquè qui governa no vol turistes o na fa feina perquè n’hi hagi. Res més enfora de la realitat i ara ho demostraré amb fets.

  • Es fa feina, conjuntament, APB, Ajuntament de Maó, Consignatari del Port i Consell per analitzar la situació i trobar solucions.
  • Fa setmanes que hem demanat una reunió amb la companyia que treu el nombre més gran de creuers l’any que ve. Estam pendents de data i del lloc on es farà la reunió.

Per tant, és evident que aturats no hi hem estat ni hi estam. Dit açò, però, hem de tenir clar quin és el problema: l’eslora dels creuers augmenta, per reduir costos i augmentar beneficis. Els creuers petits es destinen a ports exclusius del nord d’Europa.

Les característiques del port de Maó són les que són i els creuers grans no poden entrar sense fer unes obres que impliquen una modificació important del fons del port, a més de la instal·lació de punts d’amarrament molt costosos. Decisions que entenem que s’han d’estudiar molt bé, per tot el que impliquen, i compartir el debat amb els ciutadans.

Així, en el plenari vam acordar: col·laborar amb el Pla estratègic que està fent l’Autoritat Portuària de Balears»;  continuar estudiant el tema per trobar solucions; i promocionar Menorca com a destinació de creuers però sempre de la mà dels ajuntaments de Ciutadella, es Castell  i Maó, i seguint la línia encetada per l’APB amb el producte “Rutes mediterrànies”, que “promociona la qualitat monumental i paisatgística, el passat històric comú, la gastronomia i el turisme sostenible de les ciutats on es fa escala”. Maó seria el punt de partida de creueristes europeus, mentre que els americans sortirien de Roma o Barcelona.

Pel que fa a les dades del primer quatrimestre de l’any (gener-abril), aquest seria el resum de les més rellevants:

  • Aquesta temporada, segons les dades fetes públiques per AENA, creixen les places aèries (+1,84%) i les operacions programades (+4,24%), uns percentatges que s’han de posar en relació amb els increments de dos dígits que hem tingut els darrers dos anys. També tindrà un bon comportament el trànsit marítim de passatgers.
  • Des del mateix Aeroport de Menorca s’afirma que se superaran els 3,5 milions de places (arribades i sortides), “una xifra rècord”. I es considera “normal” que el creixement es moderi venint d’exercicis amb importants augments. En aquesta mateixa línia s’ha pronunciat Exceltur. Segons aquestes mateixes dades, els mesos de juny i setembre tindran previsiblement creixements, fet positiu ja que apunta a la consolidació de dos mesos que són cabdals per enfortir la temporada turística. La previsió de places per a l’octubre, a hores d’ara, també està en nombres positius: +2,3%.
  • La primavera, però, no està tenint el mateix comportament. Si bé el març ha registrat un increment del 9,4%, impulsat per la Setmana Santa, l’abril ha tancat amb una caiguda del 6,9%, motivada en gran part per la mateixa raó. A més de la Setmana Santa, els efectes de la fallida de Monarch encara es noten. Les dades dels darrers mesos relatives al mercat britànic han confirmat que les altres companyies no han absorbit tots els slots que van quedar lliures després de la caiguda de la companyia britànica. Més sobre el mercat britànic: en els darrers 3 anys ha crescut quasi un 30%! L’any passat va assolir la xifra històrica d’1,3 milions de places. És obvi que no pot créixer indefinidament si no és a costa d’altres mercats. Les places són les que són, els recursos són els que són, i s’ha d’harmonitzar l’activitat turística amb la realitat d’una illa que és Reserva de Biosfera.
  • Amb tot, s’ha de tenir en compte que del gener a l’abril el trànsit de passatgers ha crescut un +1,2%. Per tant, ens movem en xifres positives, més tenint en compte que l’any passat va ser un bon any.
  • D’altra banda, s’ha de valorar també que la despesa turística per persona i dia ha crescut d’un any per l’altre un 26,7% (dades del mes de març). Això és un indicador de qualitat i també de distribució.

Fins aquí, els temes estrictament turístics. Tanmateix, no puc acabar aquesta crònica sense esmentar una altra proposta d’acord que es va tractar a la sessió plenària de juny i que és una excel·lent notícia per a Menorca: la compra, per part del Consell, del poblat talaiòtic de Son Catlar. I no ho puc fer per la importància del tema des del punt de vista patrimonial i de reforç a la candidatura de Menorca Talaiòtica sinó, també, perquè servirà per reforçar la imatge turística de Menorca pel que fa al turisme cultural.

Com molt bé ha explicat el conseller de Patrimoni, Miquel Maria, “si volem que Son Catlar desplegui tot el seu potencial de socialització (règim de visites ample, participació social, voluntariat, activitats didàctiques, vinculació de les escoles, especialment de Ciutadella, etc), és recomanable que sigui públic. Un altre enorme potencial és el de la investigació i restauració. Els propietaris privats i els equips d’arqueòlegs poden rebre subvencions del Consell, però si volem recuperar integralment Son Catlar faran falta inversions més ambicioses. Si el Consell n’és el titular, podrem obtenir ajudes de l’1,5% cultural del Ministeri de Foment. Les mateixes ajudes que enguany ens permeten excavar i restaurar un talaiot i una cova a Montefí, adquirit pel Consell fa cinc anys; el Ministeri hi aporta 200.000€, el 75% del cost total.”

Per tant, amb aquesta adquisició els menorquins estam d’enhorabona!

Predir el futur

Han començat les semifinals del Mundial de Rússia de futbol i m’he demanat si el famós pop Paul del de Sud-àfrica deu tenir substitut.  I, sí, en té i més d’un. Es veu que han fet prediccions dels resultats des de científics alemanys i japonesos a un moix de nom Aquil·les i, fins i tot, el senyor Mourinho. La veritat, però, és que no n’han encertada ni una. Record una anècdota que em va explicar la mare sobre una “vident” del seu barri que tenia fama de predir el sexe de la criatura a les embarassades: resulta que si deia fillet, escrivia filleta en una llibreta i al revés, així, quan no l’encertava i la mare s’anava a queixar, li mostrava la llibreta. No li va durar gaire, l’estratègia, prou enginyosa, tot sigui dit.

A Menorca, també tenim “especialistes” a predir el futur, sobretot, a les files del PP, i sobretot si és per augurar que les iniciatives dels governs progressistes duran l’illa a l’apocal·lipsi. Per exemple, van anunciar que l’autobús a Macarella seria un fracàs perquè no hi aniria ningú. Des del primer dia, van somiar amb la imatge d’un camí ple de cotxes per accedir a Son Saura i Cala Turqueta i un bus transitant mig buit cap a Macarella. La realitat, però, és que va ben ple; que, majoritàriament, la gent està satisfeta amb el servei; que, fins ara, no hi ha hagut col·lapses als camins; que hem millorat en seguretat i en preservació d’un espai tan fràgil com bell… En fi, que no es guanyarien la vida de vidents.

En política, i a un any de les eleccions, sabem que tot s’hi val per -intentar- desgastar qui governa. Tanmateix, com va dir Mario Benedetti,”no podem saber què ens durà el futur; en canvi, sí sabem què ens durà el passat”. I el passat són els anys del govern del PP,  que encara molts ciutadans d’aquestes illes recorden perfectament.

Canvis

 

Fa més de 2500 anys, el filòsof Heràclit va afirmar  que l’única realitat és el canvi. Canviar és inevitable, per molt que, als humans, ens agradi refugiar-nos en una expressió tan confortable com és dir que les coses s’han fet “tota la vida” d’una determinada manera. Perquè, sovint, els canvis costen, sigui per comoditat, per nostàlgia, per por… i, tanmateix, ens passam la vida entomant-los de la millor manera possible.

Quan els canvis sobrepassen els límits estrictament personals i esdevenen socials, la reacció emocional que provoquen pot ser complexa. Record, perfectament, quan l’Ajuntament de Ciutadella va anunciar, al voltant dels anys 80 del segle passat, que els cotxes deixarien d’anar i venir entre la plaça del Born i la de les Palmeres. O per la placeta d’Artrutx. Molta gent clamava al cel perquè prohibien una cosa que s’havia fet tota la vida; pel que suposaria de pèrdues per als comerços i bars de la zona; o per les incomoditats per als vesins, a qui semblava que se’ls prenia un espai que era seu. Avui, però, algú recorda l’aparcament de la plaça de la Catedral amb nostàlgia? Algú proposaria tornar enrere en el temps? Estic segura que no.

Perquè els temps canvien i, com deia Darwin, si no ens hi adaptam, estam llests. Els meus germans grans recorden que, de petits, anaven a la Vall o a Macarella amb carro. Jo ja no hi he anat mai. Sempre amb cotxe. I, ara, també amb autobús. Què ha passat, entre el carro i l’autobús? Entre moltes altres coses, que Menorca és una illa meravellosa que la gent vol visitar i que, per tant, ja no anam a la platja només els menorquins; o que Menorca és una illa Reserva de Biosfera, que tenim l’obligació de preservar i que, per açò, com a tants altres llocs del món, s’ha de regular l’accés als espais més sensibles.

Entenc que, moltes vegades, vulguem tornar a un passat que ja no existeix. Encara somii la casa del carrer Maria Auxiliadora i només hi vaig viure set anys. Voldria tornar als estius al carrer i a la comoditat d’uns anys en què els pares eren el refugi. Ara, el refugi som jo i res ja no és igual. I, enguany, després d’anys i anys de no poder anar a Macarella els mesos d’estiu, pujaré a l’autobús i, paradoxalment, em semblarà que, d’alguna manera, recuper la platja d’antany.

“El canvi és llei de vida. Si només miram el passat o el present, ens perdrem el futur”. Ho va dir John Fitzgeral Kennedy i em sembla que tenia tota la raó.

« Anterior - Següent »