Maite Salord

Escriptora

Crònica d’un Ple XXXI. Pressupost 2018

El mes de desembre, com és habitual, el Consell de Menorca va celebrar dos plens, el primer, el de pressupost. Aquí teniu les grans línies de les conselleries que gestiona Més per Menorca.

CULTURA I EDUCACIÓ

Entre 2016 i 2018, el pressupost del Departament de Cultura ha recuperat pràcticament tots els recursos que havia perdut durant la legislatura anterior, fet que posa de manifest la prioritat política de la cultura i el patrimoni per a l’equip de govern actual.

En el programa d’Educació, el Consell aposta per intensificar la col·laboració amb els vuit ajuntaments de l’illa en dos àmbits: educació infantil i educació musical.

D’una banda, la prioritat continua essent la millora del suport a les famílies amb infants de 0 a 3 anys, amb l’increment de l’aportació per al sosteniment de la xarxa d’escoles infantils, l’augment de la dotació dels convenis amb els ajuntaments per becar l’escolarització d’infants de famílies amb baixos nivells de renda i la posada en marxa, dins el 2018, d’un nou programa d’atenció a famílies en risc d’exclusió i amb infants petits, a través d’una iniciativa transversal dels departaments de Cultura i Educació i de Benestar Social del Consell, amb la participació d’altres agents públics i socials.

D’altra banda, i pel que fa a l’educació musical, el Consell incrementa un 40 % la partida destinada al conveni amb els ajuntaments per al sosteniment de les escoles municipals de música, amb una aposta orientada a la millora de les condicions contractuals del professorat d’aquests centres, autèntics puntals de l’educació musical a Menorca.

En matèria de patrimoni, el Consell Insular té previst invertir 355.000 € en la promoció de la candidatura i els treballs preparatoris del nou expedient de la Menorca Talaiòtica, una part dels quals seran aportats per la Conselleria de Cultura del Govern de les Illes Balears gràcies a un acord específic. L’objectiu és optar a la inscripció a la llista de patrimoni mundial amb garantia d’èxit durant els propers anys.

La importància, en aquest context, d’ampliar els coneixements sobre la Menorca Talaiòtica es reflecteix també en la quantitat destinada als ajuts a la investigació i conservació, que suma 190.000 €. Aquesta partida s’incrementa, per tant, un 40 % respecte al 2017.

El V Pla de gestió del patrimoni històric de Menorca compta amb una partida específica per a inversions programades de 120.000 €, que s’incrementa un 20 % respecte a l’any passat. Per altra banda, està previst emprendre grans actuacions sobre cinc béns patrimonials: el castell de Santa Àgueda, la torre de Rambla, la torre de Sanitja, Montefí i Torre d’en Galmés.

El cost d’aquestes actuacions és d’1.175.888 €, un 15 % del qual serà assumit pel Consell Insular, un 39 % a través d’una convocatòria del Ministeri de Foment i un 46 % a través de l’impost turístic. Aquest esforç referma l’aposta estratègica per fer de Menorca un lloc de referència en protecció, conservació, investigació i difusió del patrimoni arqueològic.

En l’àmbit de la creació cultural, destaca la consolidació de línies de suport a les distintes disciplines de la creació artística: posada en marxa del Pla de foment de les arts escèniques, continuació de les accions del Pla de suport als autors literaris de Menorca i, en l’àmbit musical, l’aposta per convertir l’OCIM en l’orquestra professional de referència a Menorca.

Es posaran en marxa, per altra banda, les convocatòries d’ajuts a les arts visuals i a la producció audiovisual. L’objectiu d’aquestes iniciatives és doble: d’una banda, aconseguir una major incidència de la creació cultural en la societat menorquina; de l’altra, enfortir les estructures professionals i el mercat cultural, ja que la cultura fa una aportació gens menyspreable a l’economia de l’illa. Per assolir aquests objectius, el pressupost del programa de promoció i creació cultural s’incrementa en un 28 % respecte al de l’any anterior.

PROMOCIÓ TURÍSTICA I COOPERACIÓ LOCAL

El 2018 serà l’any del traspàs de les competències de la promoció turística al Consell Insular de Menorca, una reivindicació històrica que ens ha de permetre continuar consolidant i millorant el posicionament de l’illa com a destinació única i amb identitat pròpia. Tot i que el pressupost no reflecteix la dotació del traspàs, perquè no es farà efectiu en començar l’any, sí que inclou la quantitat extra aconseguida a través de la Llei de finançament dels consells (250.000€) i que ens vam comprometre a dedicar a promoció turística.

Cal destacar la recuperació del conveni de les coves de Cala Blanca entre l’Agència de Turisme Balear (ATB) i el Consell Insular de Menorca, amb una dotació de 500.000€, 4000.000€ a càrrec del Govern i 100.000€ del Consell Insular de Menorca, conveni que permetrà donar continuïtat a la feina feta aquests dos darrers anys i impulsar-ne l’obertura. Així mateix, el pressupost d’enguany reflecteix la voluntat de donar continuïtat a les millores fetes a Llatzeret i, per tant, al compromís de l’equip de govern per rehabilitar i impulsar aquest espai emblemàtic de l’illa, d’extraordinari valor històric i patrimonial, tant per als menorquins com per als nostres visitants.

Pel que fa a l’àmbit de Cooperació Local, el Consell de Menorca continua exercint la seva tasca de suport als consistoris de l’illa a través del Pla insular de cooperació. La institució insular fomenta la col·laboració interadministrativa mitjançant l’assistència a les corporacions locals mantenint en tot moment l’equilibri territorial. L’any 2018, el Pla Insular de Cooperació Local estarà dotat amb 1.500.000 euros. Com aspecte particular d’aquest Departament, destaquem també la inversió a la Casa de Menorca de Barcelona, de 80.000 euros per a la rehabilitació de l’edifici.

El Servei Insular de Neteja de Platges i el Servei Insular d’Acollida d’Animals han passat enguany a dependre del Departament de Cooperació Local. Es preveu continuar oferint acolliment i alberg als animals abandonats i vagabunds; garantir les condicions higièniques i sanitàries dels centres i dels animals acollits, i donar-los atenció veterinària professional. La institució insular millorarà la infraestructura d’un servei molt sensible i que es duu a terme de manera mancomunada amb els ajuntaments. S’obren tres línies de convocatòries dirigides a les societats protectores d’animals i entitats en general que treballen pel benestar dels animals abandonats i vagabunds. La inversió del Consell en aquest àmbit serà de 191.815,25 euros Pel que fa al servei insular de neteja de platges, el Consell hi destinarà un total de 788.921,18 euros.

 MOBILITAT

En relació amb les actuacions a la xarxa viària, seguirem amb les inversions de millora de les carreteres i camins, continuant amb la reforma de la Me-1, que comptarà amb un import de 7.000.000€, i continuarem amb el pla de millora d’eficiència energètica de l’enllumenat de la xarxa viària, amb una inversió de 100.000€.

D’altra banda, mantenim el suport als ajuntaments per millorar la xarxa local i municipal per satisfer millor les demandes dels municipis, amb 300.000€ d’inversió.

Durem a terme les actuacions de millora i de recuperació del Camí de Cavalls i la revisió del seu pla especial, amb 215.000€ per a inversions.

El reforç de la conservació i manteniment de carreteres i camins tindrà un increment del 30% respecte a anys anteriors, amb una partida de 1.315.000€.

Pel que fa a transports, licitarem les noves concessions de transport regular de viatgers per carretera. Disposarem d’una partida per continuar les millores de les parades, seguirem amb les millores en l’estació d’autobusos de Maó i treballarem per dotar Ciutadella d’una estació d’autobusos. Conjuntament amb el Consorci de Transports de Mallorca anirem implantant millores tecnològiques per als usuaris i operadors del servei de transport regular. Coordinarem i assessorarem els ajuntaments per a la implantació dels taxis de set places i per homogeneïtzar tarifes a escala insular.

En relació amb el servei d’Inspecció Tècnica de Vehicles licitarem i adjudicarem el nou contracte de gestió de les estacions d’ITV de Menorca per als propers anys.

D’altra banda, continuarem reivindicant la implantació de la tarifa plana universal de 30 euros per al transport aeri entre illes i la revisió de l’OSP de la connexió Menorca-Madrid perquè s’adeqüi a les necessitats de la societat menorquina.

 

Escoltem els mestres, una vegada més

Fa anys, vaig escriure aquesta reflexió sobre la nostra llengua. Avui, torna a ser imprescindible, una vegada més, escoltar els mestres. Francesc de Borja Moll (1903-1991). Mossèn Antoni M. Alcover (1862-1932).

“Aquests darrers anys els diaris de les nostres Illes han duit sovint articles i cartes al director, que, firmats per persones molt conegudes a ca-seva, combaten la identitat catalana del parlar baleàric. Les seves afirmacions i negacions solen demostrar que els qui les formulen no saben res de res en qüestions de lingüística. Generalment les seves cartes i articles queden sense resposta: en primer lloc, perquè revelen en els seus autors una tal ignorància que els qui podrien contestar-hi no volen rebaixar-se a refutar-los ni tenen el temps per perdre; i en segon lloc, perquè defensors del “balear” contraposat a “català” són gent que no havia escrit mai en balear, sinó en castellà, i per tant no mereixen ni l’atenció d’escoltar-los perquè són balearistes circumstancials i de conveniència.”

Aquestes paraules que acabau de llegir van ser escrites pel mestre Francesc de Borja Moll, l’any 1982, a la introducció de la primera edició del llibre Doctrina sobre la llengua de les Balears i de València, un recull de textos d’Antoni M. Alcover, publicat aprofitant l’avinentesa del cinquantenari de la seva mort. Són, no cal que ho digui, d’una actualitat esfereïdora. Com les que va escriure Mossèn Alcover el 1902:

“L’amor a la llengua pròpia. És una ignomínia abandonar-la. Per a un poble, estimar sa llengua és un signe de vitalitat i de plenitud intel·lectual. Són els pobles decadents, ensopits, amodorrats, sense cap ni centener, destinats a desaparèixer i que ells mateixos accepten i firmen sa sentència de mort; són els pobles així, que desprecien, desjecten i abandonen sa pròpia llengua. (…) De manera que els catalans, valencians i balears que abandonen la seva llengua per la castellana i els rossellonesos que l’abandonen per la francesa, se donen per poble vençut i d’una civilisació inferior; neguen la seva història, insulten la memòria dels seus majors i s’estenen a si mateixos la patent de barbàrie i estupidesa, i arriba la seva beneitura a tenir per honra i gala el que constitueix la seva ignomínia.”

M’he permès refugiar-me en els mestres perquè pens que, una vegada més, ells ens guiaran.  No oblidem la seva fermesa, la seva dedicació, el seu coratge i la seva dignitat en la defensa de la  llengua pròpia, la catalana, com marca el nostre l’Estatut.

Aquí teniu el text que vaig llegir a la presentació de la Història del turisme de Menorca:

És un autèntic plaer poder ser, avui, a la seu de l’Institut Menorquí d’Estudis per presentar el llibre A la recerca del paradís. Història del turisme de Menorca d’Alfons Méndez, una persona que no necessita presentació i que tots ja sabem que és sinònim de treball incansable i de rigor. Presentació que, a més, tenc el luxe de compartir amb els amics Guillem López Casasnovas i Pau Obrador.

Una de les primeres visites que vaig rebre com a Presidenta del Consell Insular de Menorca, va ser la d’Alfons Méndez i Fina Salord, Coordinadora cièntifica de l’IME, que venien a fer-me dues propostes que, en realitat, anaven molt lligades i que eren absolutament engrescadores. La primera, l’exposició “Almon s’està com aquí. Menorca i el turisme 1911-2017”, organitzada per l’Institut Menorquí d’Estudis i que va comptar amb la col·laboració del Consell Insular de Menorca i dels ajuntaments de Maó, Alaior i Ciutadella, i que sens dubte, va ser una de les apostes expositives més interessants d’aquest estiu, com així evidencia l’elevat nombre de visitants que va tenir.

Aquesta mostra ens va permetre veure com el turisme, des dels seus orígens, fa un ús intensiu de la il·lustració i la fotografia per crear una imatge de l’illa que s’ha anat transformant al llarg del temps. No cal dir que el turisme actual és el resultat d’un procés de maduració de més d’un segle, durant el qual ha esdevingut el sector més puixant de l’economia menorquina, fet que ja justificava l’organització d’una exposició dedicada a aquesta activitat. I, tanmateix, la interacció entre visitants i locals té multitud d’altres facetes, que aquesta mostra intentava, també, d’explorar. Una faceta cultural, social, històrica, arquitectònica, urbanística, paisatgística…

Dins aquest context, la segona proposta que em van fer, el llibre que presentam avui, la Història del turisme de Menorca d’Alfons Méndez està cridada a ser una obra de referència dins la bibliografia menorquina per múltiples raons: la primera perquè aborda, per primera vegada i de manera sistemàtica, una història completa, documentada i rigorosa de la història del turisme de la nostra illa des de «la formació de la imatge de Menorca en la literatura de viatges» del segle XVIII ençà fins a la realitat del turisme ara mateix.

La segona perquè el rigor i l’exhaustivitat amb què ha treballat Alfons Méndez, combinant fonts i coneixements d’un abast molt ampli, dona com a resultat una visió tan fonamentada que serà per força indefugible a l’hora de conèixer, sense tòpics, la història del turisme de Menorca i d’emprendre, amb aquest coneixement històric, qualsevol actuació que es cregui necessària.

La tercera, perquè posa a les mans de la gent de Menorca una obra riquíssima que situa la història del turisme insular dins un marc cultural, sociològic, polític i econòmic, que enriqueix el coneixement complet de la nostra illa.

Finalment, perquè ben segur que aquesta obra despertarà l’interès d’altres públics no insulars i de la comunitat científica, per la qual cosa el Departament de Promoció Turística treballa per poder oferir aquesta obra, al més aviat possible, en les seves traduccions castellana i anglesa.

I acab i ho vull fer parlant de futur, dels capítols que, segurament, d’aquí a uns anys un altre estudiós inclourà en una altra història del turisme de Menorca. Sabem que el turisme és un fenomen molt complex. Ja no és una activitat extraordinària que té lloc una vegada a l’any, sinó que és un fenomen cada vegada més central en la vida quotidiana de les societats occidentals. I la nova arquitectura institucional del turisme a Menorca vol fer-se ressò d’aquesta realitat. La Fundació Foment del Turisme de Menorca, en què la iniciativa pública i privada conflueixen, ha estat, és i ha de continuar sent la gran oportunitat de crear complicitats i sinergies per aconseguir l’objectiu comú que no és altra que el d’avançar en la creació d’un producte turístic de qualitat, diferenciador.

La gestió del turisme a Menorca s’està construint, des de fa anys, amb iniciatives que arriben des d’àmbits diversos i de les quals ja es comencen a veure els resultats. Voldria destacar la importància que té el reconeixement internacional de Menorca com a territori d’interès cultural i natural, a partir de dos projectes de gran envergadura: la posada en valor de la Menorca Reserva de la Biosfera, que el 2018 celebrarà el 25 aniversari, i la declaració de la Menorca Talaiòtica com a patrimoni mundial de la UNESCO. També l’impuls que s’ha donat al Camí de Cavalls, al Llatzeret, a projectes com les coves de Cala Blanca…, exemples de cooperació entre cultura, medi ambient i turisme.

I, ara, estam en un moment determinant, a punt de rebre les competències en promoció turística que ens han de permetre insisitir, més que mai, en mostrar tots aquests valors innegables que té Menorca, més enllà de les nostres platges, i que cada vegada són més valorats pels visitants. Tenim molta feina a fer des del debat, des de la pluralitat, des de la cooperació i la coordinació. I també, i sobretot, des del coneixement. Gràcies, Alfons, per regalar-nos aquesta història del turisme que, sens dubte, ens ajudarà a enfrontar-nos al futur amb una mirada més rica, més crítica i, per tant, més encertada.

« Anterior - Següent »