Maite Salord

Escriptora

El llibreter dels ocells

  

Llibres. El primer record. Una llibreria on anava de la mà de la mare. La llibreria Cervantes. Era al mateix carrer de casa només que el nom canviava. D’una santa a un sant. D’una Auxiliadora a un Bosco. Vaig néixer en un barri de salesians. La record amb una nitidesa que em sorprèn perquè sembla que va tancar quan jo tenia tot just sis o set anys. Pujaves dos escalons i obries la porta a un espai tan fascinant que m’ha acompanyat tota la vida. El terra era de fusta i et podies sentir les passes damunt la tarima. Les parets folrades de llibres fins a l’experiment. Darrere el taulell, un cel obert ple d’ocells de colors que anaven i venien com les pàgines impreses entre els dits. Que et traslladaven als paisatges exòtics que només existien entre les cobertes de les novel·les d’aventures. La llum entrava per aquella espècie de gàbia que se’m feia immensa i pel finestral del mostrador. En aquella càlida penombra tot feia olor de pols i de calma. T’atenia el senyor Josep, en Fino com el coneixia tothom, amb aquella creativitat popular que ho diu tot sense dir res. Un home amable i educat, amb els cabells grisos i vestit amb pulcritud que vivia amb dues germanes que, de tant en tant, obrien la porta que donava a la casa i treien el cap entre els llibres. Una, amb la cara rodona i els cabells recollits en un monyo. L’altra, menuda i amorosa, eternament infantil. Els meus primers llibres eren de Can Fino i me l’imagín dins les pàgines d’un llibre entre ocells que van i venen.

Juliol 21

 

 

Després de setze anys, he tornat a un juliol sense obligacions polítiques. A un juliol molt diferent a tots els que havia viscut fins ara. Fa setze anys, els estius eren intensos. Les filles en tenien onze i nou i el fill, cinc. Ara, la casa està pràcticament en silenci fins a l’hora de dinar perquè ja fa temps que van i venen tots sols. Han estat uns dies que em costa definir. No és fàcil tallar de cop un ritme -massa- intens de feina. No ho he fet. He escrit més aquest juliol que els darrers anys. Escriure i tenir temps per anar a prendre un cafè al matí i que la gent que trobes i que t’estima et digui que fas més bona cara i que has pres la decisió correcta i que ara has de pensar en tu. Temps per cuinar per a la família sense estar pendent del rellotge, sense obligacions, per gust, perquè sé que ho agrairan. Temps per llegir els llibres que voldria haver llegit quan tothom en parlava i jo tenia el cap en tantes coses que m’era impossible concentrar-me en la lectura. També he tornat a l’institut. A les les companyes de departament i a les programacions. En sis anys, hi ha coses que no han canviat gaire. D’altres, sí. Ara, els alumnes van a classe amb un Chromebook i cada matí hauré de fitxar. I encara hi ha temes del Consell que no he abandonat del tot perquè el traspàs d’informació és sempre complex i m’és impossible no enyorar les persones amb qui he compartit vida aquests darrers anys. Certament, ha estat un juliol diferent i que em costa definir. No visc amb la pressió constant de la política però no he aturat ni un instant. No és fàcil trobar el ritme a la nova vida.

El tancament de la meva etapa política

 

 

Dia 30 de juny renunciaré al càrrec de consellera i vicepresidenta del Consell Insular de Menorca i tancaré, així, la meva etapa de dedicació política institucional donant veu, ara, al projecte de Més per Menorca, abans al del PSM. És una decisió important per a mi, molt meditada, i que he pres amb el convenciment que la renovació dins els partits polítics és fonamental.

Han estat setze anys intensos a primera línia política però me’n vaig amb la satisfacció d’haver-m’hi dedicat amb tota la generositat possible i de sentir-me recompensada pels projectes que he pogut fer realitat i, sobretot, per l’amistat i l’estima de tantes persones amb qui he coincidit al llarg d’aquest temps. Citar-les a totes seria impossible però estic segura que els noms que posaria a la llista saben que pens en ells quan escric aquestes línies.

El juliol de 2005 vaig prendre possessió com a regidora de l’Ajuntament de Ciutadella, un moment que record amb emoció perquè sempre he dit que fer feina per al teu poble és un autèntic privilegi. Després de quatre anys a l’oposició, el 2009 vaig prendre possessió com a regidora de Cultura i Projecte de Ciutat des d’on vaig treballar per fer realitat la rehabilitació del teatre del Born, amb la gestió feta per municipalitzar les llotges privades, i per reconduir el complex del Canal Salat amb les dues sales de cine i un sala polivalent que ha donat resposta a tantes demandes culturals del poble.

El 2011 vaig encapçalar la llista del Consell Insular de Menorca i fins al 2015, en un moment especialment dur a les Illes, em vaig dedicar en cos i ànima a la feina d’oposició, convençuda que és una tasca fonamental en un sistema democràtic. El juliol del 2015 vaig ser investida Presidenta del Consell, un honor i una responsabilitat que vaig assumir amb tota la il·lusió i les ganes. Des de llavors i fins al darrer moment, he treballat per fer que la institució fos cada dia un poc més l’autèntic govern dels menorquins, amb projectes tan importants com les millores a la carretera general; la projecció del Llatzeret; l’impuls de l’accessibilitat; la gestió dels camins i del Camí de Cavalls; el traspàs de la promoció turística; l’obertura de la Cova de s’Aigua; o, el darrer, l’esborrany de l’avantprojecte de Llei de Menorca Reserva de Biosfera, que presentarem d’aquí a pocs dies.

En tot aquest temps, crec que puc dir que la relació amb els companys d’altres partits ha estat sempre correcta i, fins i tot, amb alguns d’ells, ha arribat a ser cordial i amistosa. La discrepància política hi ha estat però sempre he intentat no dur-la al terreny personal. I si, en algun moment, ha estat així, deman disculpes.

Vull agrair als companys d’equip de govern, amb qui he compartit tantes hores de feina i de vida, la seva capacitat per arribar a acords que no sempre han estat fàcils. També als funcionaris i tècnics de les diferents administracions que m’han sabut acompanyar i aconsellar en tot moment. I als periodistes que han seguit la gestió diària i per a qui sempre he intentat ser propera.

M’heu de permetre que faci un agraïment especial a les persones que han format part de l’equip de Més per Menorca al Consell Insular des del 2015 per la seva dedicació i per sentir-los sempre tan a prop. Als diputats, als regidors, a tota la gent que forma el partit i que són, sense cap dubte, el seu gran valor. Sabeu que us enyoraré, que us enyoraré molt, però també sabeu que em trobareu quan em necessiteu perquè continuaré implicada en la realitat de Menorca encara que no sigui des de la primera línia política.

No negaré que tancar aquesta etapa no és fàcil. Els canvis no ho són mai. Fa poc, vaig llegir que Philip Roth deia que la feina d’un polític és generalitzar i la d’un escriptor, matisar. Em toca, idò, recuperar els detalls de la vida. Recuperar la docència i l’escriptura. Compensar a la meva gent, a la meva família i als meus amics, tot el suport que m’han donat al llarg d’aquests setze anys. Sense ells, no ho hauria pogut fer. Amb ells, s’obre una nova etapa.

Moltes gràcies!

 

« Anterior - Següent »