Maite Salord

Escriptora

 

Aquesta setmana, convidada per Més per Menorca, la periodista Mònica Terribas ha visitat l’illa per parlar-nos de “Com afrontam les situacions límits?. El món després de la Covid”, una xerrada que va generar una gran expectació i que no va decebre en absolut.  Defensora del paper del periodisme com el que ha de ser, un servei públic, en el pati de Can Saura de Ciutadella, Terribas va tornar a demostrar que la seva veu és sinònim de rigor, passió, professionalitat.

Com vaig dir a la presentació de l’acte, vivim dies complicats en què les rutines de sempre ja no existeixen. La malaltia ja no es veu com una cosa llunyana. La tenim a tocar i, per desgràcia, té noms i llinatges coneguts i estimats. Una pandèmia ens ha fet adonar de la fragilitat humana, d’altra banda, res nou. També de la generositat humana. Dels excel·lents professionals que hi ha dins els centres de salut, els hospitals, els geriàtrics, les entitats socials… La pandèmia ha capgirat el món i, malgrat tot, la vida continua i l’hem de fer avançar de la millor manera possible.

Així, tres van ser els eixos sobre els quals va girar la reflexió de Mònica Terribas. El primer, com la COVID 19 ens ha fet enfrontar als nostres límits, als límits humans, els nostros cossos són extraordinàriament vulnerables a la malaltia i no n’hem tingut prou cura; i als límits socials i econòmics, amb un sistema que s’ha demostrat feble i que no ha sabut respondre de manera àgil i efectiva als reptes plantejats per la nova situació. En segon lloc, va introduir una pregunta clau: som conscients, quan anam a votar, a qui delegam la nostra vida? Pregunta que pren volada en el moment excepcional que vivim i que va derivar en una afirmació que es fa imprescindible: als governants, els hem d’exigir eficiència però també, i sobretot, principis ètics, segurament no prou valorats durant aquesta pandèmia. Finalment, la tercera reflexió va girar al voltant de com hem exercit la nostra llibertat aquests darrers mesos. Hem estat obedients però, quan ens han obert les portes, no tothom l’ha exercida amb responsabilitat. En general, es tendeix a ser molt exigent amb les institucions polítiques i molt poc amb l’individu.

A partir d’aquí, i com a conclusió, Mònica Terribas va apuntar una sèrie de qüestions, la resposta de les quals determinaran el nostre futur. Qüestions que es poden resumir amb la frase de Pere Calsaldàliga que la periodista va citar. “Un no pot transformar el món si no és honest en el seu dia a dia”. I, aquí, ens hi hem d’incloure tots: els polítics, prenent decisions que vagin més enllà de la gestió immediada i pensant a llarg termini; els periodistes, que haurien d’apostar més per la reflexió i no tant pel titular explosiu adreçat a aconseguir bons resultats d’audiència ; i, finalment, tots els ciutadans, que hem passat de viure convençuts que no teníem límits a haver de gestionar una incertesa que ens capola. Potser, la resposta a la pregunta que dona títol a aquest escrit seria que els límits hi són per superar-los. I que només ho podrem fer amb honestedat.

 

Celebrar el Medi Ambient, més necessari que mai

Des del 1972, el 5 de juny se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, establert per l’Assemblea General de les Nacions Unides amb la voluntat de sensibilitzar la població mundial sobre la importància que té l’entorn en què vivim. Avui, quasi cinquanta anys després, és una celebració que esdevé més necessària que mai perquè és conscienciació i responsabilitat: conscienciació de la fragilitat del que ens envolta i responsabilitat de cara al futur i a les generacions venidores.

Així, quan parlam d’un concepte tan ampli com el de “medi ambient”, convé ser conscient que inclou tot allò que és vital per al desenvolupament humà. És l’espai de vida i tots els éssers vius que hi habiten; és l’aire, el sòl i l’aigua; la mar i el camp; la cultura i les tradicions. En definitiva, és el conjunt de valors socials, naturals i culturals en què s’emmarca l’existència humana i que només podem entendre des de l’òptica de la sostenibilitat perquè és sinònim de salut, benestar, diversificació econòmica, innovació, formació.

Sabem que l’equilibri entre medi natural i medi socioeconòmic és fràgil. Avui, en temps de crisi, molt més. LA COVID-19 ha emmirallat la realitat de manera colpidora, amb totes les seves mancances a nivell mundial, i ens ha reforçat en el camí que s’iniciava, l’any 1989, amb les primeres gestions fetes per aconseguir que Menorca fos designada com a reserva de biosfera. Aquest reconeixement aconseguit el 1993, fruit del compromís de la seva gent amb l’illa, ha donat fites tan importants com el Pla Territorial Insular (PTI) del 2003, l’eina més eficaç de planificació del futur de Menorca a través d’un instrument d’ordenació urbanística que protegia el sòl rústic de Menorca i la costa. Aquest pla ha fet que avui puguem dir que el 70% de l’illa està protegida, a més de ser pioner pel fet d’incloure el Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística (POOT), que en va regular el creixement turístic.

D’altra banda, convé destacar altres fites, com el Contracte Agrari Reserva de Biosfera (CARB), el reconeixement dels serveis ambientals i culturals que desenvolupa el sector de la ramaderia i l’agricultura, i la seva contribució a la Reserva de Biosfera; la preservació del patrimoni històric, representada per la candidatura de la Menorca Talaiòtica a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO; o la protecció del medi marí (Reserva marina del Nord, 1999; Reserva marina de l’Illa de l’Aire i l’ampliació de la Reserva de Biosfera cap a la mar, el 2019).

Els reptes de futur són molts i complexos. Dins el context actual, és fonamental que l’administració contribueixi a reactivar l’economia i a fomentar llocs de feina amb projectes que vagin en la línia de la sostenibilitat. Són clau tots els relacionats amb la descarbonització progressiva del sistema energètic de Menorca, en el marc de la Reserva de Biosfera i els nostres compromisos de lluita contra el canvi climàtic; la millora del cicle de l’aigua; la sobirania alimentària i l’enfortiment de la producció local en tots els àmbits, afavorint el consum de producte de proximitat; o projectes com Llatzeret, Camí de Cavalls o Coves de Cala Blanca, amb capacitat desestacionalitzadora i executats amb criteris de sostenibilitat.

Avui, immersos en una crisi sanitària i econòmica sense precedents en el món globalitzat, en què la destrucció de l’equilibri ambiental hi ha tingut un paper determinant, hem de ser, hem de voler ser, agents actius d’un desenvolupament sostenible i equitatiu per anar cap al futur amb garanties. Cuidar el nostre entorn natural i socioeconòmic és la clau. La frase “pensa global, actual local” té més sentit que mai. Celebrar el medi ambient, amb tot el que significa, és més necessari que mai per al futur de l’illa i de tot el planeta.

La COVID-19 en una illa Reserva de Biosfera

La situació que estam vivint és, sense cap dubte, molt greu. La crisi sanitària que patim actualment, sense precedents en l’actual món globalitzat, ve acompanyada d’una crisi econòmica provocada per la paralització de l’activitat. El confinament ha fet possible que, a poc a poc, la malaltia vagi retrocedint; i, d’altra banda, les primeres mesures preses, a nivell social i econòmic, han servit per pal·liar els efectes més immediats del cop. Però, a mesura que la xifra de malalts davalla, és evident que augmenta la de les situacions dramàtiques que es produeixen a nivell econòmic i que repercuteixen directament damunt el benestar dels ciutadans. I és aquí on les administracions han de fer passes decidides per donar-hi respostes, també el Consell Insular de Menorca, en la mesura de les seves possibilitats, aportant tot allò que té al seu abast.

En aquest sentit, la primera proposta que es fa per part del govern insular és la de dedicar 3M€ a la gestió de la COVID-19. En primer lloc, el 20% del romanent del pressupost del 2019, 1M€, a despesa social, a acompanyar les persones i garantir que tenguin cobertes les necessitats bàsiques. És, estarem tots d’acord, l’objectiu prioritari. En segon lloc, el Consell Insular, a través d’una modificació del pressupost del 2020, aportarà 2M€ a la reactivació econòmica, distribuïts en dos blocs. El primer, de 1.250.000€, a través d’una convocatòria extraordinària d’ajudes per fer front a la davallada de l’activitat en el sector primari, la indústria, els serveis turístics i les entitats del tercer sector. El segon, de 750.000€, per a la de suport al comerç local, que el Consell aportarà als ajuntaments.

Finalment, és fonamental que les administracions, i en concret el Consell Insular de Menorca, siguin capaces de generar despesa corrent que impulsi la reactivació econòmica a partir de contractes amb petites i mitjanes empreses de l’illa i que vagin en la línia de la sostenibilitat. És el moment d’enfortir el nostre model econòmic i social basat en la declaració de Menorca Reserva de Biosfera.  perquè la sostenibilitat és sinònim de salut i de benestar, de diversificació econòmica i d’innovació.

Així, és fonamental que l’administració contribueixi a reactivar l’economia i fomentar llocs de feina amb projectes relacionats amb:

  • La millora del cicle de l’aigua, donant suport a projectes municipals de detecció i reparació de fuites d’aigua en el sistema públic d’abastiment; construcció de xarxes de clavegueram pendents…
  • L’impuls de les energies renovables, com per exemple el projecte que hem presentat aquests darrers dies d’instal·lació de plaques fotovoltaiques damunt l’antic abocador de Milà I, a la vegada que se’n fa una restauració ambiental o continuar amb projectes d’autoconsum en edificis públics, pèrgoles fotovoltaiques en aparcaments, etc, etc. En darrer terme, es tracta d’executar el que contempla l’Estratègia Menorca 2030, el full de ruta per la descarbonització del sistema energètic de l’illa, que va ser capdavanter i que ara es demostra que amb una visió de futur indiscutible.
  • La sobirania alimentària i l’enfortiment de la producció local en tots els àmbits, afavorint el consum de producte de proximitat.
  • Els projectes turístics com Llatzeret, Camí de Cavalls o Coves de Cala Blanca, amb capacitat desestacionalitzadora i executats amb criteris de sostenibilitat.
  • Les activitats del Tercer Sector, aquest gran valor que tenim a Menorca que són les entitats sense ànim de lucre que duen a terme una activitat que té un altíssim valor social, relacionada amb l’esport, la cultura, l’educació no formal, l’associacionisme veïnal, el medi ambient, el foment de la solidaritat social, que en moments de crisi com l’actual no poden quedar sense suport. Al contrari, l’administració pública ha de vetllar per la continuïtat de la seva contribució enormement positiva perquè, a més, l’activitat de les entitats del Tercer Sector és, també, un producte local, dona feina a professionals de Menorca, i genera un dinamisme microeconòmic beneficiós que reparteix els guanys entre molts.
  • El transport públic, amb les adaptacions que haurà de fer en la nova situació que ens arriba, també haurà de ser un àmbit privilegiat d’atenció de l’administració pública. No podem oblidar la seva importància en la transició energètica i la descarbonització de l’illa.

Si, fins fa uns mesos, ja érem ben conscients que ens trobam en un moment d’emergència climàtica, ara, després d’haver patit aquesta pandèmia, és fa més urgent encara fer una aposta clara per reforçar el teixit empresarial i associatiu més proper per enfrontar-nos al futur amb garanties. La frase “pensa global, actua local” té més sentit que mai. I el lloc del Consell Insular de Menorca és al costat de la gent de Menorca.

« Anterior - Següent »