Maite Salord

Escriptora

 

He de confessar que, darrerament, tenia por que aquestes cròniques dels plens del Consell Insular de Menorca es fessin un poc avorrides perquè les intervencions del PP en els del darrer mig any sempre han tingut un tema repetitiu que m’afecta directament: la temporada turística que, segons ells, havia de ser catastròfica.

Així que, pràctica com som, he decidit tancar el tema resumint la meva compareixença voluntària, en el passat plenari de novembre, per fer-ne una valoració rigorosa amb dades objectives, extretes de l’Institut Balear d’Estadística, l’Institut Nacional d’Estadística, AENA, l’Observatori del Turisme de les Illes Balears i l’Observatori del Treball de les Illes Balears.

Comencem pel principi. Sens dubte, enguany, la temporada turística ha tingut un comportament atípic amb un inici irregular i un final dinàmic, i amb indicadors fluctuants com el d’arribades i ocupació hotelera i d’altres més sòlids com el de despesa, estada o els relatius al mercat laboral. Aquestes són les dades:

• S’han comptabilitzat 1.505.840 passatgers entre els mesos d’abril i octubre, el que suposa un -0,9% anual i un +28,6% si ens remuntam cinc anys enrere;
• El volum d’arribades fora de temporada alta ha estat del 39,2%, un registre idèntic al de l’any passat i que supera en 3,5 punts el de 2014;
• El turisme nacional ha crescut fins a situar-se en les 654.466 arribades (+10,3%), mentre que el turisme estranger n’ha sumat 851.374 (-8,1%).
• Després d’un creixement de més del 30% de 2014 a 2017, l’afluència de britànics s’ha ressentit i ha caigut un 11%. Aquesta dada contrasta amb el comportament d’altres mercats, com el suís (+24%), l’holandès (+10,3%), l’austríac (+5,8%) o el francès, que manté l’interès tot i perdre connexions (+5,2%, segons Frontur);
• La despesa ha marcat un màxim i s’ha situat en 1.270 milions d’euros fins al setembre (+3,2%) i 128,9 euros per persona i dia (+5,8%).
• Els negocis de l’oferta complementària han augmentat els ingressos, especialment els dedicats a serveis de manutenció i activitats (+5%).
• La baixada de l’ocupació hotelera, que ha registrat una mitjana del 70,4%, contrasta amb l’increment de la tarifa mitjana diària (+13,8%) i dels ingressos per habitació disponible (+5,8%).
• El nombre d’empreses del sector serveis s’ha mantingut d’un any per l’altre i la confiança empresarial ha superat en 5 punts la mitjana nacional.
• El mercat laboral ha registrat dades positives amb un +2,2% d’afiliats i un -7,3% d’aturats en temporada.

Per tant, i si partim del fet acceptat per tothom, que la temporada del 2017 va ser de rècord, haurem de concloure que la del 2018 ha estat prou positiva: el nombre d’arribades ha estat pràctiment similar (-0,9); s’ha mantingut el volum d’arribades fora de temporada alta; els turistes han gastat més; ha crescut el nombre de contractes i ha davallat la xifra d’aturats en temporada respecte a l’any passat. I, amb tot, som ben conscients que les estadístiques no contemplen tots els casos particulars en què els resultats no han estat tan positius, cosa que ens obliga a estudiar els motius per poder revertir la situació.

Per tant, hem de fer feina per millorar els nostres objectius: 1) rompre amb l’estacionalitat i allargar la temporada; 2) augmentar en qualitat; i 3) millorar la connectivitat fora de l’estiu, seguin l’exemple del que s’ha aconseguit amb la ruta Menorca-Londres que s’ha pogut recuperar durant tot l’hivern, amb dues freqüències setmanals. Lògicament, partint sempre del fet que aquesta millora de la rendibilitat econòmica del sector turístic s’ha de transformar, també, en una millora de la rendibilitat social.

Així les coses, queda clar que totes les declaracions i els titulars apocalíptics dels darrers mesos han evidenciat, primer, que n’hi ha que no es guanyarien la vida predint el futur; i, segon, que, segurament, els nombres que més han condicionat les valoracions -d’alguns- de la temporada turística del 2018 són 26/5/2019, la data de les properes eleccions. I una reflexió per acabar: la confiança és un element essencial en economia i dinamitar-la amb lectures catastrofistes és una greu irresponsabilitat. Queda dit.

 

Fa quatre anys, quan vaig encapçalar la llista al Consell Insular de Menorca, ho vaig fer  amb un projecte nou, plural, aglutinador i participatiu, una suma de sensibilitats l’eix vertebrador de les quals és –i no és poc!- la defensa dels drets dels menorquins.  Avui, Més per Menorca és tot açò i molt més: és un partit que ha demostrat que sap assumir les més altes responsabilitats de gestió amb eficàcia i rigor; amb capacitat de feina i honradesa.

Han estat quatre anys intensos, de treballar dia a dia per donar resposta als nostres compromisos amb la gent. Perquè sabem que som gràcies al suport de tantes i tantes persones que vau fer confiança a Més per Menorca. I, tanmateix, el mandat ha passat ràpid i hi ha projectes que encara han de créixer molt més i projectes nous que volem transformar en realitats. I és per ajudar a fer-ho possible que he decidit presentar-me a les primàries per encapçalar la llista del Consell Insular de Menorca.

Haver assumit, en aquest mandat, la presidència de la màxima institució de l’illa ha estat un honor i una responsabilitat immensa. I, sens dubte, també, una oportunitat única de conèixer, de primera mà, la realitat global de Menorca, amb les seves fortaleses i les seves debilitats; amb dificultats i reptes engrescadors. Una experiència enriquidora que he anat assolint gràcies a persones amb qui he compartit anàlisis i visions però, també, amb moltes que, des de la més constructiva discrepància, m’han ajudat a reafirmar-me en el que sempre he cregut i defensat: només construirem la Menorca del futur des de la confrontació d’idees i la col·laboració lleial i mai des de l’enfrontament.

És per tot açò que us deman el vostre suport per tornar a liderar un projecte que és present i és futur. Que és experiència i és convenciment perquè, com vaig dir fa quatre anys -i així s’ha demostrat- el projecte de Més per Menorca és l’únic que pensa l’illa com un subjecte polític que s’ha de fer créixer sense traves per defensar, de forma decidida i valenta, els drets dels menorquins.

Moltes gràcies!

Diversificar

 

Fa unes setmanes, en una jornada organitzada per Més per Menorca, vam tenir l’oportunitat d’escoltar l’economista Miquel Puig -tot un luxe- parlar de diversificació econòmica. En la seva intervenció, va exposar quines són, al seu parer, les claus de com diversificar: en primer lloc, partir del que tenim i que, per tant, coneixem més i millor; en segon lloc, ser capaços d’establir un diàleg social que permeti arribar a grans acords sobre les decisions que s’han de prendre i que han de servir per millorar; i, finalment, formació i innovació.

En el llibre La sortida del laberint, Puig afirmava: “S’ha fet una aposta excessivament gran per un model productiu basat en el turisme de masses, i aquesta aposta és la que porta irremeiablement a la inestabilitat, a la immigració, a experimentar taxes d’atur tant elevades i a la mediocritat econòmica i fins i tot educativa. (…) El turisme és part del nostre problema però un millor turisme seria part de la solució. Tot i així, la conclusió és que només una aposta per la indústria és compatible amb la reducció de l’atur, amb la prosperitat i amb la cohesió econòmica.””

En aquest sentit, repetiré el que ja he escrit en altres ocasions: tot i que Menorca és l’illa amb el model econòmic més diversificat, el turisme és, sens dubte, el motor de l’economia insular. Per tant, el repte és continuar treballant per una indústria exportadora forta; per un sector agrari i pesquer capaç d’enfrontar-se al futur amb garanties; per un petit comerç singular; per empreses de recerca i innovació que donin sortides laborals als més joves. I, evidentment, i sense cap dubte, per un turisme de qualitat, no només en un sentit econòmic, sinó en tant que respectuós amb l’entorn i interessat en la cultura.

Així, ens enfrontam a un doble repte: diversificar l’economia insular i insistir, també, en la diversificació del sector turístic, no només quant a producte sinó també quant a mercats. Menorca té unes platges conegudes i reconegudes arreu però és, també, patrimoni, gastronomia, tradicions o un entorn natural privilegiat per a la pràctica esportiva. D’altra banda, és clau insistir en mercats diferents per no dependre, en moments d’incerteses internacionals i grans fluctuacions, de mercats majoritaris. La idea és clara: es tracta de reduir riscos i d’aconseguir els objectius. I quins són aquests objectius?

En primer lloc, rompre amb l’estacionalitat i allargar la temporada en uns moments en què un 39,2% de les arribades són fora de temporada d’estiu, una dada prou positiva però sens dubte millorable. En segon lloc, augmentar en qualitat, cosa que aquests darrers anys en què el creixement de la despesa turística ha marcat rècords es va aconseguint i, també, en uns moments en què els nostres visitants el que més valoren de l’illa és un entorn protegit. I, finalment, millorar la connectivitat fora de l’estiu, seguin l’exemple del que s’ha aconseguit amb la ruta Menorca-Londres que s’ha pogut recuperar durant tot l’hivern, amb dues freqüències setmanals.

D’altra banda, no cal dir que aquesta millora de la rendibilitat econòmica del sector turístic s’ha de transformar, també, en una millora de la rendibilitat social.  De res serveix tenir un major volum d’ingressos si no repercuteix en una millora de la qualitat laboral i de vida de milers de treballadors  i emprenedors de la indústria turística. L’adequat repartiment dels beneficis econòmics que deixa el turisme és un eix d’acció irrenunciable.

Per acabar, i com a resum, m’agradaria fer-ho amb unes paraules publicades al diari Menorca aquest setembre: “Avui, Dia Mundial del Turisme, em permetreu que faci una reivindicació de la diversificació de l’economia i de la sostenibilitat perquè sense aquestes difícilment tindrà futur el primer. Per entrar en matèria, plantejaré dues preguntes: què seria d’un territori (o destinació si parlam en clau turística) sense activitat agrària, sense indústria, sense innovació, sense cultura, sense artesania, sense patrimoni, sense natura? Quins serien els seus actius per ser turísticament competitiu?”

« Anterior - Següent »