Maite Salord

Escriptora

Celebrar el Medi Ambient, més necessari que mai

Des del 1972, el 5 de juny se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, establert per l’Assemblea General de les Nacions Unides amb la voluntat de sensibilitzar la població mundial sobre la importància que té l’entorn en què vivim. Avui, quasi cinquanta anys després, és una celebració que esdevé més necessària que mai perquè és conscienciació i responsabilitat: conscienciació de la fragilitat del que ens envolta i responsabilitat de cara al futur i a les generacions venidores.

Així, quan parlam d’un concepte tan ampli com el de “medi ambient”, convé ser conscient que inclou tot allò que és vital per al desenvolupament humà. És l’espai de vida i tots els éssers vius que hi habiten; és l’aire, el sòl i l’aigua; la mar i el camp; la cultura i les tradicions. En definitiva, és el conjunt de valors socials, naturals i culturals en què s’emmarca l’existència humana i que només podem entendre des de l’òptica de la sostenibilitat perquè és sinònim de salut, benestar, diversificació econòmica, innovació, formació.

Sabem que l’equilibri entre medi natural i medi socioeconòmic és fràgil. Avui, en temps de crisi, molt més. LA COVID-19 ha emmirallat la realitat de manera colpidora, amb totes les seves mancances a nivell mundial, i ens ha reforçat en el camí que s’iniciava, l’any 1989, amb les primeres gestions fetes per aconseguir que Menorca fos designada com a reserva de biosfera. Aquest reconeixement aconseguit el 1993, fruit del compromís de la seva gent amb l’illa, ha donat fites tan importants com el Pla Territorial Insular (PTI) del 2003, l’eina més eficaç de planificació del futur de Menorca a través d’un instrument d’ordenació urbanística que protegia el sòl rústic de Menorca i la costa. Aquest pla ha fet que avui puguem dir que el 70% de l’illa està protegida, a més de ser pioner pel fet d’incloure el Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística (POOT), que en va regular el creixement turístic.

D’altra banda, convé destacar altres fites, com el Contracte Agrari Reserva de Biosfera (CARB), el reconeixement dels serveis ambientals i culturals que desenvolupa el sector de la ramaderia i l’agricultura, i la seva contribució a la Reserva de Biosfera; la preservació del patrimoni històric, representada per la candidatura de la Menorca Talaiòtica a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO; o la protecció del medi marí (Reserva marina del Nord, 1999; Reserva marina de l’Illa de l’Aire i l’ampliació de la Reserva de Biosfera cap a la mar, el 2019).

Els reptes de futur són molts i complexos. Dins el context actual, és fonamental que l’administració contribueixi a reactivar l’economia i a fomentar llocs de feina amb projectes que vagin en la línia de la sostenibilitat. Són clau tots els relacionats amb la descarbonització progressiva del sistema energètic de Menorca, en el marc de la Reserva de Biosfera i els nostres compromisos de lluita contra el canvi climàtic; la millora del cicle de l’aigua; la sobirania alimentària i l’enfortiment de la producció local en tots els àmbits, afavorint el consum de producte de proximitat; o projectes com Llatzeret, Camí de Cavalls o Coves de Cala Blanca, amb capacitat desestacionalitzadora i executats amb criteris de sostenibilitat.

Avui, immersos en una crisi sanitària i econòmica sense precedents en el món globalitzat, en què la destrucció de l’equilibri ambiental hi ha tingut un paper determinant, hem de ser, hem de voler ser, agents actius d’un desenvolupament sostenible i equitatiu per anar cap al futur amb garanties. Cuidar el nostre entorn natural i socioeconòmic és la clau. La frase “pensa global, actual local” té més sentit que mai. Celebrar el medi ambient, amb tot el que significa, és més necessari que mai per al futur de l’illa i de tot el planeta.

La COVID-19 en una illa Reserva de Biosfera

La situació que estam vivint és, sense cap dubte, molt greu. La crisi sanitària que patim actualment, sense precedents en l’actual món globalitzat, ve acompanyada d’una crisi econòmica provocada per la paralització de l’activitat. El confinament ha fet possible que, a poc a poc, la malaltia vagi retrocedint; i, d’altra banda, les primeres mesures preses, a nivell social i econòmic, han servit per pal·liar els efectes més immediats del cop. Però, a mesura que la xifra de malalts davalla, és evident que augmenta la de les situacions dramàtiques que es produeixen a nivell econòmic i que repercuteixen directament damunt el benestar dels ciutadans. I és aquí on les administracions han de fer passes decidides per donar-hi respostes, també el Consell Insular de Menorca, en la mesura de les seves possibilitats, aportant tot allò que té al seu abast.

En aquest sentit, la primera proposta que es fa per part del govern insular és la de dedicar 3M€ a la gestió de la COVID-19. En primer lloc, el 20% del romanent del pressupost del 2019, 1M€, a despesa social, a acompanyar les persones i garantir que tenguin cobertes les necessitats bàsiques. És, estarem tots d’acord, l’objectiu prioritari. En segon lloc, el Consell Insular, a través d’una modificació del pressupost del 2020, aportarà 2M€ a la reactivació econòmica, distribuïts en dos blocs. El primer, de 1.250.000€, a través d’una convocatòria extraordinària d’ajudes per fer front a la davallada de l’activitat en el sector primari, la indústria, els serveis turístics i les entitats del tercer sector. El segon, de 750.000€, per a la de suport al comerç local, que el Consell aportarà als ajuntaments.

Finalment, és fonamental que les administracions, i en concret el Consell Insular de Menorca, siguin capaces de generar despesa corrent que impulsi la reactivació econòmica a partir de contractes amb petites i mitjanes empreses de l’illa i que vagin en la línia de la sostenibilitat. És el moment d’enfortir el nostre model econòmic i social basat en la declaració de Menorca Reserva de Biosfera.  perquè la sostenibilitat és sinònim de salut i de benestar, de diversificació econòmica i d’innovació.

Així, és fonamental que l’administració contribueixi a reactivar l’economia i fomentar llocs de feina amb projectes relacionats amb:

  • La millora del cicle de l’aigua, donant suport a projectes municipals de detecció i reparació de fuites d’aigua en el sistema públic d’abastiment; construcció de xarxes de clavegueram pendents…
  • L’impuls de les energies renovables, com per exemple el projecte que hem presentat aquests darrers dies d’instal·lació de plaques fotovoltaiques damunt l’antic abocador de Milà I, a la vegada que se’n fa una restauració ambiental o continuar amb projectes d’autoconsum en edificis públics, pèrgoles fotovoltaiques en aparcaments, etc, etc. En darrer terme, es tracta d’executar el que contempla l’Estratègia Menorca 2030, el full de ruta per la descarbonització del sistema energètic de l’illa, que va ser capdavanter i que ara es demostra que amb una visió de futur indiscutible.
  • La sobirania alimentària i l’enfortiment de la producció local en tots els àmbits, afavorint el consum de producte de proximitat.
  • Els projectes turístics com Llatzeret, Camí de Cavalls o Coves de Cala Blanca, amb capacitat desestacionalitzadora i executats amb criteris de sostenibilitat.
  • Les activitats del Tercer Sector, aquest gran valor que tenim a Menorca que són les entitats sense ànim de lucre que duen a terme una activitat que té un altíssim valor social, relacionada amb l’esport, la cultura, l’educació no formal, l’associacionisme veïnal, el medi ambient, el foment de la solidaritat social, que en moments de crisi com l’actual no poden quedar sense suport. Al contrari, l’administració pública ha de vetllar per la continuïtat de la seva contribució enormement positiva perquè, a més, l’activitat de les entitats del Tercer Sector és, també, un producte local, dona feina a professionals de Menorca, i genera un dinamisme microeconòmic beneficiós que reparteix els guanys entre molts.
  • El transport públic, amb les adaptacions que haurà de fer en la nova situació que ens arriba, també haurà de ser un àmbit privilegiat d’atenció de l’administració pública. No podem oblidar la seva importància en la transició energètica i la descarbonització de l’illa.

Si, fins fa uns mesos, ja érem ben conscients que ens trobam en un moment d’emergència climàtica, ara, després d’haver patit aquesta pandèmia, és fa més urgent encara fer una aposta clara per reforçar el teixit empresarial i associatiu més proper per enfrontar-nos al futur amb garanties. La frase “pensa global, actua local” té més sentit que mai. I el lloc del Consell Insular de Menorca és al costat de la gent de Menorca.

La política en temps del coronavirus

 

Vivim dies complicats en què les rutines de sempre ja no existeixen. La malaltia ja no es veu com una cosa llunyana. La tenim a tocar i, per desgràcia, té noms i llinatges coneguts i estimats. Una pandèmia ens ha fet adonar de la fragilitat humana. També de la generositat humana. Dels excel·lents professionals que hi ha dins els centres de salut, els hospitals, els geriàtrics, les entitats socials… Per a la majoria de nosaltres, les cases s’han convertit en l’únic espai de vida. Massa distàncies. Massa converses familiars distorsionades per una pantalla. I, malgrat tot, la vida continua i la feim avançar de la millor manera possible.

Dins aquests context, són moltes les persones que han hagut d’aprendre a treballar des de casa. També les que ens dedicam a la gestió política a les diferents administracions. En qüestió d’hores -i parlaré del que conec de prop, del que toc amb les mans cada dia-, hem vist com tota l’organització que teníem muntada s’ha capgirat. Ara, tot el personal que pot, fa teletreball (sort de les noves tecnologies que ens permeten accedir des de qualsevol lloc a expedients, arxius, carpetes!), però és evident que s’imposen altres maneres de fer un seguiment de la feina. Com? Lògicament, bastint un sistema d’anada i vinguda d’informació que substitueixi aquella conversa àgil i ràpida, cara a cara. Llistat de temes importants en un document compartit on el polític recull, diàriament, la feina feta; correus electrònics amb respostes infinites per fer el traspàs d’informació; moltes telefonades i missatges de whatsapp; i, sobretot, la gran descoberta d’aquests dies, les reunions telemàtiques a través de Meet o Zoom: aquestes són les noves maneres de gestionar, de fer política, en temps del coronavirus.

Dit així, pot semblar poc operatiu però he de reconèixer –jo, la primera sorpresa- que és un sistema que, si està ben muntat, és força operatiu. Perquè ens entenguem, la feina surt i, de vegades (ara que ningú ens escolta), en alguns casos, de manera més àgil que abans. Tanmateix, també té els seus riscos. És molt  fàcil caure en jornades sense horaris perquè tothom és a casa tot el dia i no es produeix aquell tall que representa deixar el lloc habitual de feina per entrar dins el personal o familiar. A més, les reunions virtuals es van succeint, de manera que el matí pot passar, fàcilment, anant d’una a altra sense adonar-te’n; i, d’altra banda, com que m’agrada anar per feina i mirar la gent a la cara, se’m fan especialment feixugues. Ara bé, posat tot en una balança, hem de convenir que el resultat és prou positiu.

D’altra banda, potser el més important, hi ha la càrrega emocional que representa gestionar una situació tan dramàtica com aquesta. El pes de la responsabilitat, també. I no seré jo qui digui que la gestió política ha estat impecable, que tot s’ha fet bé o que no s’han comès errors. Ja arribarà el moment de passar comptes. Ara bé, el que és innegable és que quan parles de persones i del seu patiment, és molt difícil no posar-te a la seva pell: persones malaltes, la majoria gent gran; xifres de morts que amaguen, cada una d’elles, un drama familiar; professionals que reclamen més material de protecció; treballadors que es veuen sense feina i amb unes perspectives de futur terribles; petits empresaris a qui ha costat esforços aixecar un negoci i que ara veuen com tot es desmunta sense poder-hi fer res; entitats socials saturades de demandes per cobrir necessitats bàsiques; famílies amb fills enfora que no saben quan podran tornar…

He començat dient que vivim dies complicats. Molt complicats. Dies que ens posen, cara a cara, amb tot allò que d’important té la vida. I no ens hauran servit de res si ens quedam, només, amb els discursos ensucrats i carregats de moralina o amb les crítiques agres i plenes de ressentiment. Ens en sortirem perquè som humans i sabem que la vida és una lluita contínua, un aprenentatge continu que transita per zones de confort i per zones de dolor. Ha estat així sempre, només que en aquests moments no (ens) ho podem amagar.

(Article publicat al blog del PSM Més per Menorca dia 13-4-20)

« Anterior - Següent »