Maite Salord

Escriptora

A la sessió plenària del mes de febrer del Consell Insular de Menorca, vam aprovar dues propostes molt importants per al reconeixement del patrimoni de l’illa: la declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC) de l’església del Roser de Ciutadella i, també, la declaració de BIC Immaterial de la tècnica constructiva tradicional de la pedra en sec. Dues excel·lents iniciatives.

El debat, però, es va centrar, sobretot, en temes turístics. En primer lloc, vaig haver de defensar l’Impost de turisme sostenible dels atacs del PP i, la veritat, no va ser difícil. Bàsicament, aquest seria el resum de la meva intervenció:

-L’Impost de turisme sostenible ja no és discutit per ningú (fins i tot el PP ja es preocupa per com es reparteix!)  perquè  representa una millora innegable en el manteniment del medi ambient del destí, de les nostres infraestructures, del patrimoni, del paisatge i del territori perquè és un impost que es reinvertirà en el producte turístic, que ens permetrà, a la llarga, millorar la nostra competitivitat.

-L’agilitat amb què el Govern ha estat capaç de dur a terme aquest compromís electoral –en només 1 any de mandat- fa que, evidentment, en el primer moment d’aplicar-se hagin sorgit aspectes que s’han de millorar clarament, pel que fa al repartiment i al fet que s’han deixat fora d’aquest els ajuntaments, i així ho hem expressat tots sense embuts, jo la primera just fer-se públic, però també el Govern.

-Per tant, no té cap sentit, en aquests moments, que deixem sense efecte el repartiment que s’ha fet aquest primer any, com demanava el PP:  provocaria un caos total i, sobretot, no volem renunciar als 4,1M€ i als projectes que ens permetrà dur a terme:

*Pla de gestió i recuperació del Camí de Cavalls: 260.695 €

*Prova pilot d’injecció d’aigua depurada per recuperació d’aqüífers: 850.000 €

*Conducció de la dessaladora de Ciutadella al dipòsit de Son Blanc: 583.630 €

*Consolidació de la muralla del Castell de Santa Àgueda: 118.089 €

*Rehabilitació de la torre de defensa de Sanitja (Es Mercadal): 250.116 €

*Rehabilitació torre de defensa Rambla (Maó): 187.510 €

*Rehabilitació patrimoni i dotació del convent de Sant Diego: 884.693 €

-A Menorca s’ha lluitat i s’ha aconseguit que ens donin exactament el percentatge que havíem demanat, una demanda que surt i va ser defensada des de l’illa. Vull recordar que va ser des de Menorca que es va presentar una esmena a l’article 20 del Projecte de Llei que el Govern va remetre al Parlament que proposava que per a la distribució territorial es prengués com a referència la Llei que estableix el finançament dels consells insulars, com així s’ha fet, permetent un marge de desviació, sempre que es compensin en exercicis següents. Enguany, a Menorca, li ha correspost exactament el que li corresponia, un 13%. Eivissa i Formentera han tingut més i Mallorca, manco, distribució que s’haurà de compensar en els propers anys. No facin un problema on no n’hi ha cap, sobretot a Menorca, que ha rebut escrupolosament el que li corresponia.

-Si el PP no hagués tret l’ecotaxa, avui hauríem recaptat 1000M€ a les Illes  i segurament no tindríem tants problemes de repartiment.

-I, en qualsevol cas, i sobretot, si avui el PP governàs, ens haurien tocat 0€ a Menorca. Aquesta és la realitat, agradi o no.

L’altre tema turístic que es va debatre va ser el traspàs de promoció turística al Consell, de la qual el PP volia conèixer tots els detalls de la negociació, un demanda, com a mínim, sorprenent, perquè ells no ens en van donar cap mai i ni tan sols hem pogut trobar un document al Consell sobre els termes en què el van negociar el passat mandat. Però, així i tot,  vaig donar la informació del que hem fet nosaltres que el PP no va fer:

  1. Demanar un estat detallat del personal dedicat a la promoció per part del Govern. I ara ja tenim el detall del personal, persona a persona, categories, funcions, sous, etc.
  2. Demanar un estat detallat del pressupost dedicat a promoció i la resta de pressupost de l’ATB.
  3. Proposar fórmules de gestió on cadascú tengui la seva responsabilitat i on, sense perdre el coneixement històric de la promoció, sigui Menorca qui gestioni i decideixi.
  4. Proposar estructures que, a pesar de les dificultats que ens trobarem per assumir la promoció a causa de les limitacions imposades pel senyor Montoro, faci viable el traspàs sense que el sector en surti perjudicat.
  5. Exigir comptes clars, responsabilitats clares i una transferència que ens faci més forts i més competitius per fer front als múltiples reptes que tenim: la desestacionalització, el augment de la despesa per turista i dia, la conversió d’oferta existent en vertaders productes turístics, la diversificació de mercats, l’eficiència en la gestió, la cooperació entre el sector públic i el sector privat.

Finalment, també vam parlar de Benestar Social, de transport públic, de Xilella, de lloguer turístic, de carretera…

 

Els moixos i en Bach

El 2009, vaig escriure una entrada en aquest blog titulada Bach(s)  en què, a més d’explicar la meva predilecció pel músic alemany, confessava que havia començat a prendre flors de Bach -del metge i homeòpata- per intentar relaxar-me. En aquells moments, era regidora de cultura a l’Ajuntament de Ciutadella.

Ara, uns quants anys després, les flors de Bach han tornat a entrar a casa però -en contra del que seria previsible- no per relaxar la presidenta del Consell (ho duc prou bé!) sinó la parella de moixos de la família, que es veu que són ben complicats. Molts ja coneixeu la història de la desaparició d’en Calcetes durant nou mesos i de la nova incorporació que vam fer durant la seva absència -que donàvem per definitiva- en forma d’una moixeta petita i poruga. I, evidentment, la convivència  no és tan fàcil com voldríem, tot i la idíl·lica fotografia que il·lustra aquesta entrada.

Na Mixi té por d’en Calcetes perquè no pot oblidar els atacs del principi de compartir casa. I en Calcetes, que sempre ha estat un moix dolentot (dit amb tot l’amor possible), ho sap i juga a fer-li males passades. La conclusió de tot plegat és que tenc un moix esvalotat i una moixa estressada i la solució podria passar pel senyor Bach. Veurem.

En el meu cas, però, tenc clar que no hi ha millor remei per desconnectar del món que escoltar el Concert per a dos violins en re menor de Johann Sebastian, el meu preferit i, si no m’equivoc, el preferit, també, de la meva admirada Carson McCullers.  És el que faig mentre escric aquesta entrada. Largo ma no tanto… Sona el telèfon. Torn a la dura realitat.

 

La sessió plenària del passat mes de gener va començar amb un punt ben nou: la lectura de la primera memòria elaborada pels membres de la Comissió de Greuges. Aquesta comissió  ja era recollida com a fórmula de participació ciutadana en  el Reglament orgànic del Consell Insular de Menorca, aprovat pel Ple en sessió ordinària de 16 de desembre de 2002, i en el Reglament de participació ciutadana, aprovat pel Ple en sessió extraordinària de 31 de gener de 2005. Tanmateix, el procés de constitució d’aquest òrgan col·legiat no es va  engegar fins el 2015, gràcies a la iniciativa del nou equip de govern.

La Comissió de Greuges és un òrgan comissionat pel CIM que té com a missió vetllar perquè els drets de la ciutadania envers l’Administració insular siguin reals i efectius, i a aquest efecte podran supervisar-ne també l’activitat administrativa. Per tant, la Comissió té la funció d’atendre les queixes de totes les persones o d’entitats i associacions de la societat civil que es troben desemparades davant l’actuació o la manca d’actuació del Consell Insular de Menorca. Vetlla, també, pel seu bon funcionament i actua, per tant,  com a supervisor i col·laborador, amb l’objectiu d’ajudar a millorar-ne el funcionament. En l’exercici de les seves funcions la Comissió de Greuges actua de conformitat amb els principis de legalitat, justícia, independència i imparcialitat.

Per tant, només vam poder que agrair la feina feta a les tres persones que integren aquesta Comissió de Greuges (Emili de Balanzó, José Baber i Gràcia Seguí)  que exerceixen la seva funció de  forma altruista i amb objectivitat, llibertat de criteri i independència.

D’altra banda, m’agradaria destacar l’aprovació d’una iniciativa de l’equip de govern: el Pla de suport als autors literaris de Menorca, iniciativa que sorgeix pel fet que atorgam molta importància al sector de la creació. Aquest pla preveu una sèrie d’actuacions que són un suport genèric a la literatura de Menorca i a la seva promoció i difusió; però, a més, inclou com a novetat el programa anomenat Circuit d’Escriptors, que té per objectiu la promoció de la literatura de Menorca i va dirigit al públic en general, tot i que adreçat a públics específics segons l’activitat.

El propòsit marc és oferir un suport directe als creadors literaris en les seves activitats extraliteràries i, com a conseqüència, incidir en un doble sentit: fomentar la lectura dels nostres escriptors i facilitar la difusió de la seva obra. D’aquest circuit d’escriptors, se’n poden beneficiar centres escolars de tots els nivells educatius, la Xarxa de Biblioteques de Menorca, els clubs de lectura, les editorials, les llibreries i qualssevol altres entitats que treballen entorn del llibre i la lectura. El programa posa en relació els escriptors i els lectors, i és una eina que articula aquesta relació entorn de la creació literària. Les activitats d’aquest programa poden ser diverses i tenir formats diferents: tertúlies literàries, tallers de creació, presentacions de novetats, col·loquis, recitals, concerts, lectures, etc. Per la part que em toca, i per evitar mals entesos, ja he signat un document que diu que, en cap cas, em puc beneficiar d’aquest pla, mentre sigui càrrec del Consell.

Finalment, també ens vam adherir al pacte de política alimentària saludable i sostenible de Milà; vam parlar de benestar social i de temes de turisme i de territori que, com que encara no estan tancats, ja comentarem en el seu moment.

I, amb aquesta crònica, ens posam al dia. La pròxima, ja serà la d’aquest mes de febrer. Objectiu assolit!

« Anterior - Següent »