La reacció de destacats membres del PP illenc davant la constatació feta pel PSM més per Menorca que el seu partit discrimina el camp menorquí perquè el conseller d’agricultura no “troba” doblers per pagar el PROAGRO 2010 (574.800€) però sí per ampliar el crèdit pressupostari de dues convocatòries d’ajudes obertes (que beneficien, bàsicament, Mallorca), per un total de, justament, 575.888 €, em preocupa i molt. És per açò que em permetré donar-los un consell. (De res)
Aquí va: haurien de treure, ja, una línia d’ajuts per sembrar til·lers o tells a les Balears perquè, a la vista de les grans quantitats d’infusions de la flor d’aquests arbres (til·la) que s’hauran de prendre, durant aquests quatre anys, no n’hi ha ni per començar. Les flors dels tells són ideals per relaxar la musculatura, per alleujar la sensació d’angoixa, els nervis i les palpitacions i per lluitar contra l’estrès. Exactament el que el PP necessita.
Segurament, amb un parell d’escudelles de til·la, entendrien que, en un sistema democràtic, no poden atacar l’oposició per fer, justament, la seva feina d’oposició. Ara resultarà que, amb la història aquesta dels 100 dies de gràcia, no podrem dir res de les barbaritats que perpetren ni de les mentides que expliquen. Ja ho ben crec que els agradaria més una oposició absent, de vacances, que la que fa el PSM més Menorca! Però, mira tu, mala sort, els hem tocat dos corcs, què hi farem.
Des que governa el PP, hem dit la nostra sobre la (no) transferència de la promoció turística, sobre la (no) lliure elecció de centre, sobre la retirada de la posidònia de les platges… i, en cap cas, hem rebut una resposta tan fora de to com en el cas del tema dels ajuts PROAGRO. Per què? Segurament per una qüestió ben senzilla: mentre rallam de llengua, medi ambient, educació…, el PP parteix del fet que defensam postures ideològiques radicalment oposades i que, per tant, hi ha temes en què mai no coincidirem. En aquests casos, per entendre’ns, el que pugui dir el PSM no afecta la seva parròquia de seguidors fidels.
Ara bé, quan l’oposició és sobre la seva gestió, amb arguments que no poden rebatre perquè surten publicats al BOIB, i que, a més, ataquen directament la seva línia de flotació -ai, aquelles tractorades exigint el que ara no sabem o no volem aclarir!- llavors els agafen aquestes nerviades que fan que desbarrin i diguin disbarats impropis de càrrecs públics. I, per açò, no hi ha res com la til·la, em poden ben creure.
Perquè -em sap greu continuar amargant-los els 100 dies de gràcia- ja es poden anar acostumant a la feina d’oposició que farem des del PSM més Menorca a Consell i Parlament. Açò no ha fet més que començar! I tenint en compte que una servidora ha passat de beure entre quatre i sis cafès diaris a només 2, no em vull ni imaginar què faria amb més cafeïna al cos. Segur que el PP tampoc.