Maite Salord

Escriptora

Arxiu de juliol 2011

Sopars a la fresca

Els “Sopars a la Fresca”, ja ho sabeu, són unes trobades que realitza cada estiu el PSM més per Menorca a diferents municipis de la nostra illa. Volen ésser un espai per al debat i la reflexió, d’una manera distesa, de temes d’actualitat i/o d’interès. Bona companyia, bon menjar i beure i, sobretot, exposició de temes que sempre són  atractius i ens permeten aprendre.

Al llarg d’aquests 30 anys de “Sopars a la fresca”, hem tingut el plaer de compartir conversa amb persones com Guillem López Casasnovas, José Antonio Labordeta, Damià Pons, Fina Salord, Iñaki Anasagasti, Joan Febrer, Sebastià Alzamora, Esperança Camps, Tomàs Molina, Damià Gomis, Xavier Pla, Magda Oranich, Joan-Lluís Carod Rovira, Antoni Obrador, Alfred Bosch, Rodo Gener, Jean-Jacques Jordi…

L’edició d’aquest estiu 2011 arranca dijous, dia 21 de juliol, a Ciutadella, al Barracó de Dalt Sa Quintana, a les 20,30h, amb una interessant xerrada de Santiago Benejam que duu per títol “Propietat intel·lectual a l’era digital”:

Perquè una societat pugui viure en llibertat ha de poder controlar el camí a recórrer. El control sobre la propietat intel·lectual per part d’empreses i altres entitats fa que perdem aquesta llibertat. Al contrari del que es diu, el coneixement no es pot regir per normes semblants a les propietats físiques. Les tecnologies lliures a internet, el programari lliure i les llicències lliures com Creative Commons permeten defensar- nos dels abusos de la indústria i els lobbies. Abusos que fan gràcies a les obsoletes lleis del copyright creades fa dos segles, que eternitzen uns drets en contra del bé de la societat. Les patents de programari també atempten contra aquesta llibertat. I fins i tot l’estat, pressionat per les empreses i estats estrangers, aprova lleis que van en contra de la majoria de la societat, beneficiant una minoria.

Els altres dos sopars d’aquest estiu es faran a Alaior i Maó. El primer, a càrrec de Pere Pons, amb el títol: “Xalubínia, un taller obert al món”. Al darrer, Laura Piris ens explicarà “Els inicis del moviment social per a la defensa del territori a Menorca”. Dues interessants xerrades de les quals tindrem ocasió de parlar.

Així, esteis convidats a assistir al primer “Sopar a la fresca” que farem aquest proper dijous, “Propietat intel·lectual a l’era digital”, un tema ben actual i interessant. Us record que es tracta d’un acte obert a tothom i només heu de dur les ganes de passar una bona estona. De la resta, ens encarregam els organitzadors. Animau-vos a venir!

Salvador Espriu, La pell de brau

XLVI

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

L’era de la destrucció

Fa uns dies, el flamant nou conseller de turisme del Govern Balear, el senyor Carlos Delgado, afirmava, literalment que “ha arribat l’era del sí a tot: ports esportius, camps de golf, amarraments…”.  Una vegada més, el progrés lligat a la destrucció. Ja ens ho advertia, uns dies abans, el sociòleg Salvador Giner en afirmar, en el marc de la inauguració dels cursos de la UIMIR: “Si no defensam la Mare Terra anam cap a un desastre ecològic. Avançar és destruir i la cobdícia humana no té límits. Qui cregui que s’avança amb la construcció d’infrastructures és un analfabet científic”.

Idò sí, sembla que, a Menorca, volen que arribi l’era de la destrucció, de lligar el progrés al territori consumit o als metres quadrats d’asfalt i ciment abocats i no a la qualitat de vida. Sempre he cregut en un desenvolupament equilibrat, sostenible, que pensi en els ciutadans. En els ciutadans d’avui però també en els de demà. Perquè les generacions futures trobin un bocinet de Menorca sense la negror de l’asfalt i el gris del ciment. Perquè trobin aquella Menorca que, sense perdre el tren de la modernitat, s’ha sabut mantenir fidel a un territori que representa el seu més alt valor.

Així, progrés, representa visió de futur i el futur de Menorca no passa per convertir la nostra illa en un indret sense personalitat, sense res que la faci diferent als altres llocs. De ciment, ja n’hi ha massa, per tot arreu. I, per tot arreu, la crisi ha fiblat per igual. El repte és creure en la nostra illa, en totes les potencialitats que té, encara, per explotar. Una illa que sigui sinònim de respecte a la natura, de tranquil·litat, de gastronomia, d”esports respectuosos amb el medi ambient, de patrimoni cultural.

Tenim tant, a oferir, i és tan perillós el que volen fer que, una vegada més, ens tocarà defensar Menorca. Ja en sabem: Macarella, Calan Turqueta, Camí de Cavalls… Tot el que, ara, ves per on, mostrarà el PP quan surti a vendre la nostra illa als visitants. Aquesta és la gran contradicció. Esperem que l’era Delgado i companyia duri, només, quatre anys.

« Anterior - Següent »