TARDOR
Aquest desmai de roses amb la posta
damunt la sorra fina del jardí.
Aquest llanguir callat que té la brosta
al bes enfredorit de l’aire fi.
Aquestes melodies apagades
de les fulles caient en el repòs,
com de llac adormit, en resignades
notes opaques d’un dolor reclòs.
Són veus d’un mateix cant… Oh melangia
tan tendrament subtil de la tardor
que em poses nou encís dins de la via
i fas més amorós el meu dolor!…
Rosa Leveroni
- El pensament ordenat/Opinió
- 2 comentaris
La tardor és el mateix arreu: els mateixos sentiments, els mateixos colors, les mateixes olors, els mateixos plors i les mateixes pluges, els mateixos patis i els mateixos carrers, les mateixes fulles, les mateixes mirades, les mateixes abraçades…curiosament, la tardor és el mateix arreu…i Rosa Leveroni ho sap. La tardor és l’horabaixa de l’any, el fosquet dels sentits i és la passió en la tristor…què bé plorem a la tardor…
La tardor té un color especial, un deix peculiar; hi pots veure en la foscor i somiar al migdia. La poseia rutlla sola.
.
Rosa Leveroni només descriu la imatge, el poema brolla sol.
.
Més poesia tardoral i semblant a Leveroni (em sembla…jo no én sé gaire, però m’agrada). Ja em corregiràs, Maite.
.
Tardor: temps i ritme
“Plou grisament i lleugera,
i una gota, com els ulls,
es tiny de verd, a una fulla
que és com un cor i que es gronxa.
Cau la gota que fou cor
com un plor i regalima,
i la fulla, sense pes,
alleujada ja, es redreça.
Ara tu, envidreït,
dius cor verd, mirada verda,
gota verda, verd record,
i saps de la meravella
de quan la gota i el cor
foren la mateixa cosa.
Un temps altre esdevé el temps
i batec i escletxa i ritme”
.
(Antoni Català Campins)