Se’m fa estrany que demà sigui dia primer de setembre i que encara no hagi començat a mirar-me les carpetes de l’institut, el calendari del curs per fer els comptes de les hores de classe que hi haurà 
o el llistat de lectures que hauré d’explicar als alumnes. Se’m fa estrany, no haver d’anar a l’institut. Després de vint cursos, només he deixat d’anar-hi després de tenir els fills i unes quantes setmanes per no mesclar la docència amb la campanya electoral. I prou. La resta, he d’admetre que hi he anat de gust, amb moments millors i altres no tant, però sempre convençuda que era al lloc adequat, fent la feina que més m’agrada. Ben mirat, tot un luxe.
Demà, no em toca anar a l’institut. Des de fa uns mesos, tenc una excedència per càrrec polític. Però hi aniré. Perquè hi ha exàmens de setembre i, sobretot, perquè hi vull ser. Ningú no m’obliga: vaig deixar l’examen preparat i podria fer que me’ls duguessin a casa per corregir-los. Fins i tot, em podria negar a corregir-los. I, tanmateix, hi vull anar. Tenc ganes d’anar-hi. Ganes de tornar a veure els companys i els bons alumnes de setembre. Ganes de cafè i “quelitas” a l’hora del pati. Se’m farà estrany no ser-hi. M’agrada la meva feina: avui, ho sé més que mai.
Serà un setembre estrany, aquest. Un setembre en què no començaré curs. Ara, ja no em serveixen les agendes escolars, les que acaben el mes de juliol. Ara, les coses són diferents. Faig una altra feina i també m’agrada. Però no és el mateix. Avui dematí m’ha telefonat un ex-alumne i hem anat a prendre un cafè. M’ha regalat un llibre. Enguany, no tindré alumnes que em regalin moments de rialles, de confessions, de crits i d’esvalots. I se’m fa estrany. Molt. Fins avui vespre no n’he estat conscient.
- El pensament ordenat/Opinió
- 22 comentaris
I ara que faig jo si me deix es berenar….:(?
Crec que t’entenc, tot i que no et conec més que una mica per les teves obres, i els comentaris d’alguns amics i amigues menorquins sobre la teva feina política. A mi em passa una cosa semblant, demà serà 1 de setembre i avui he acabat les vacances. Se’m farà estrany no anar, per primer cop en vint-i-un anys, a començar el curs al diari, a la redacció on he passat tant temps. Però des de demà, 1 de setembre, sóc un nombre més a les llistes de l’atur. La meva excedència és infinita i no la vaig demanar.
Vam si resultarà que és mentida tot allò que ens deies de que et faríem tornar loca i que odiaves corregir…. Ara el que et toca és treballar per la gent però d’una altre manera, passar de educar a les generacions més joves a ser la constructora d’un projecte pel poble que estimes. Sempre hi seràs a temps a tornar a fer de mestra, no ho oblidis “No en va la Terra és rodona. No en va a la fi del teu viatge arribes, camina que caminaràs, a l’indret del qual havies partit” (era aquesta sa frase no?), a nes llibre d’en Porcel està contextualitzada de forma diferent però també serveix per això. Ara el que et toca és adaptar-te a un estil de vida diferent. Endavant i força!
La feina de mestra és la millor del món! Identific perfectament el sentiment d’aquest escrit. De vegades, però, s’han de fer altres feines també pel bé de tothom i això no deixa d’esser polit.
.
“La meva excedència és infinita i no la vaig demanar”.
.
http://peprossello.balearweb.net/
.
Gràcies per fer-me pensar.
Totalment d’acord amb el comentari de Nom Necessari: gràcies per fer-me pensar, Pep. Quan llegim xifres d’aturats, moltes vegades no sóm conscients que, davall cada una, hi ha una persona.
L’unica estranyesa és que aquí, Maite, a aquesta plaça, com deis, no s’hagi parlat de res de la Diada d’Estiu de la Cultura. Ho he trobat estrany. A mi em van semblar dues jornades molt encertades. La taula rodona sobre ‘Ciutadella Vella’ i l’analisi sobre l’autor, Mestre Joan Benejam, van ser fantàstiques. Caldrien més activitats d’aquest tipus.
.
De fet, i ja que del decàleg de propostes que posares a l’altra post, ningú va respondre, al Claustre del Seminari, amb una conversa amb Xec Florit Nin, ell em va comentar que la reeixida Acció Cultural de Menorca vol fer quelcom semblant. Estaria bé. I més que també la societat civil es mobilitzi per la Cultura. És necessari.
.
Enhorabona per aquesta i altres accions culturals que portes a terme, com ara també la ‘Temporada de Teatre a Ciutadella’. Ja era hora que Ciutadella reacioni en aquest sentit.
.
Sobre la petició de lectura d’un capítol de ‘Ciutadella Vella’ em perdonaràs que no vulgués llegir-lo, és que em vas agafar amb el peu canviat. Vaig passar pena per si no trobaves ningú, però tot va anar molt bé.
.
Salutacions
En Bep Joan fica el dit a la nafra. Fa dies, setmanes, que don voltes a un tema que veig que no som capaç de resoldre: els continguts d’aquest bloc, des que som regidora de cultura. Em vaig plantejar fer una entrada sobre la “Diada Cultural d’Estiu” i no ho vaig fer perquè vaig pensar que s’interpretaria com un “tirar-me floretes” a mi mateixa. El mateix pel que fa a la temporada de teatre. En aquest cas, però, ho pensava resoldre fent una entrada literària sobre La Infanticida, de Víctor Català, un text literari pel qual sent una especial predilecció, i que justament serà la primera obra que es representarà. Aquesta és l’explicació del silenci.
Estic d’acord amb tu, però, que els actes de la “Diada” van ser de gran qualitat. La taula rodona sobre Ciutadella Vella, esplèndida; i la lectura, un encert. La presentació desl llibres, els pintors al carrer, l’espectacle infantil, tot va ser seguit per un nombrós públic. Hi ha haver errors d’horari que, en pròximes edicions, s’hauran d’evitar. De fet, de cara a l’any vinent, tenc ganes de fer una proposta més agosarada i original. Veurem si surt.
En fi, entre que dedic el poc temps que tenc a escriure novel·la i les limitacions temàtiques que m’impòs, tenc el bloc poc animat, ho he d’admetre. Potser ha arribat l’hora de deixar-me d’històries -faci el que faci, sempre hi haurà crítiques- i començar a rallar de temes municipals i de cultura, sobretot. Què trobau?
Salut!
Crida l’atenció que les pàgines de cultura de quasi tots els diaris siguin les darreres, fins i tot després dels esports. No estaria de més que a n’aquest bloc, anessin per davant. Tant si sí com si nó, compta amb mi.
Per altra banda, referent a la Diada de Cultura, enhorabona per la iniciativa i poseu rumb a una segona edició, agosarada, és clar que sí.
Maite: Podía suposar, i iaixí ho intuïa que parlar tu aquí de la Diada que organitzares com a Regidora es podia interpretar com un ‘tirar-se floretes’. És comprensible la teva positura respecte al tema. M’estranyà, tanmateix, la poca reacció de molt gent del bloc que ha comentat moltes vegades aquestes tipus d’activitats literàries. Però deu ser l’estiu que relaxa les neurones. Tot i així, respectable.
.
Silve: Al Diari Menorca els Esports són els darrers, a les darreres pàgines. T’hem aplegat!! Quan arribes als esports s’ha acabat el diari. Aaiiii Silve, Silve!! Pens que més que el lloc on surt la Cultura, és important el contingut, l’espai i el tractament de la mateixa. I fins aquí puc llegir… M’enteneu, no?
Maite: Podía suposar, i iaixí ho intuïa, que parlar, tu, aquí, de la Diada que organitzares com a Regidora es podia interpretar com un ‘tirar-se floretes’. És comprensible la teva positura respecte al tema. M’estranyà, tanmateix, la poca reacció de molta gent del bloc que ha comentat moltes vegades aquestes tipus d’activitats literàries. Però deu ser l’estiu que relaxa les neurones. Tot i així, respectable.
.
Silve: Al Diari Menorca els Esports són els darrers, a les darreres pàgines. T’hem aplegat!! Quan arribes als esports s’ha acabat el diari. Aaiiii Silve, Silve!! Pens que més que el lloc on surt la Cultura, és important el contingut, l’espai i el tractament de la mateixa. I fins aquí puc llegir… M’enteneu, no?
S’ha penjat dues vegades, perdó.
Aprofitant. Qualcú pot explicar, fer cinc cèntims, del renaixament d’Acció Cultural de Menorca? Línia, programes, activitats, actucions, fronts… etc.
Melangia de setembre.
.
FUNERAL BLUES
.
Atureu els rellotges, talleu el telèfon
amb un sucós os preveniu que no lladri el gos.
Silenci als pianos, amb un tambor esmorteït
porteu el taüt, i els qui pateixen deixeu venir.
.
Que els avions, en cercle, a sobre ens gemeguin
escrivint al cel el seu missatge, ell és mort.
Poseu garlandes de crespó negre al coll blanc dels coloms,
que els policies de tràfic emprin guants de negre cotó.
.
Ell era el meu Nord, el meu Sud, el meu Est i Oest,
la meva setmana de feina i el meu descans de diumenge,
el meu migdia, la meva mitjanit, les meves xerrades, la meva cançó;
vaig pensar que l’amor durava sempre, un error.
.
No desig ja les estrelles, de un en un
emmagatzemeu la lluna, desmantelleu el sol,
que vessi lluny l’oceà, que els boscos siguin granats;
perquè res de bo ja mai més arribarà.
.
W.H. Auden
.
http://www.youtube.com/watch?v=UJwmpmZytGg
Bep Joan:
a més a més, de l’edició de les ponències de l’altre divendres sobre Ciutadella Vella en Publiacions des Born. Un monogràfic, potser? Estaria bé que es procedís a editar Ciutadella Vella de Joan Benejam amb totes les correccions que calguin… L’edició de 1972 d’Edicions Nura ha quedat desfasada. No esteim per filòlegs i els drets d’autor fa temps que van caducar, i les tècniques tipogràfiques han avançat molt (es podria arribar a un conveni amb l’esmentada editorial). Com va quedar demostrat en les intervencions: el llibre ha ressistit molt bé el pas del temps (també, té molts registres de lectura) i, una volta corregit i editat, podria ser un llibre per recomanar (fins i tot, de lectura obligatòria: quin fotut que s’hagi d’obligar a llegir) arreu dels IES. En tenc constància que fan llegir coses d’una qualitat més xerequeta…i intranscendent.
Maite:
em mor de curiositat: quin llibre et va regalar aquest ex-alumne mentre preníeu cafè…
Tens molta raó, VVV. Se m’havia oblidat. És cert que es va anuciar la publicació de les intervencions de la taula rodona. Un encert. I encertada també és la teua proposta sobre el que comentes del llibre. ‘Ciutadella Vella’ és un clàssic local que no s’hauria d’oblidar i a més l’haurien de instaurar a la docència, con dius, pels camps d’estudi que conté i que van quedar ben situats a les intervencions del Seminari (quin nivell aquella taula). ‘Ciutadella Vella’ inicia molts cneixements bàsics, elementals de literatura, historia… etc. Recomenacions? Mira per on, el dissabte passat, quan després de la jornada matinal al Seminari, a l’hora, de dinar, ma mare em va demanar si li podia deixar o recomenar un llibret “de coses de Menorca, que no sigui molt comlicat per a mi” em va dir. Automàticament em va venir al cap Ciutadella Vella. Li vaig dir que segur que li agradaria. El seus pares (el meus avis van néixer el 1899 i el 1902. Ma mare sempre ha estat de recordar coses antigues i sempre li he sentit contar la vida dels meus avis. El llibret de Mestre Benejam li serà un bon exercici de memòria, records i d’entrentiguda lectura. A mi, aquest llibre, juntament amb altres, em va introduir el gust i l’interès per conèixer les coses més properes i a quin marc i espai culrural, social i econòmic vivien els nostres avis.
.
Un plaer recordar-ho, VVV.
VVV, perquè no et moris més de curiositat, el llibre és: Crònica de la independència, de Patrícia Gabancho. Encara no l’he llegit, però, i haurà d’esperar unes quantes setmanes: fa un any -no n’aprendré mai!- vaig acceptar formar part del jurat del Premi Pollença de novel·la… i en tenc vint per llegir!
Bep, vaig escriure “quasi tots els diaris”, intuïnt la teva reacció!! dels diaris “diaris” que solc llegir (menorquins, mallorquins i catalans) a tots excepte el Menorca ocórre el que deia. Tanmateix tens raó amb el tema del contingut. Salut
I jo que tenia ganes de poder-te tenir com a professora…
Josep, demanaré a l’institut que em deixin venir a fer qualque classe com a professora “convidada”!
Açò estaria molt bé!
Te felicito por este escrito tan sincero y poetico.
He dejado llevarme por mi imaginacion y he visto a una maestra amante de su labor pedagogica y me a recordado a las maestras antiguas que crecian con sus alumnos llegando a crear ese vinculo que traspasa las obligaciones que conlleva el ejercicio de la labor docente para adentrarse en el terreno de las emociones convirtiendo un trabajo en algo mas cercano y sentido,al conferir a esta profesion un rango con la categoria de matriarcado.
Por lo menos es lo que consigues transmitir a los que te leemos,o por lo menos a este que suscribe que no le queda mas que despedirse al tiempo que insiste en darte la enhorabuena por tu hermoso y sincero escrito.