Comentaris a: Estranyesa

Per: capitanito

capitanito — Sat, 11 Dec 2010 12:17:57 +0000

Te felicito por este escrito tan sincero y poetico.
He dejado llevarme por mi imaginacion y he visto a una maestra amante de su labor pedagogica y me a recordado a las maestras antiguas que crecian con sus alumnos llegando a crear ese vinculo que traspasa las obligaciones que conlleva el ejercicio de la labor docente para adentrarse en el terreno de las emociones convirtiendo un trabajo en algo mas cercano y sentido,al conferir a esta profesion un rango con la categoria de matriarcado.
Por lo menos es lo que consigues transmitir a los que te leemos,o por lo menos a este que suscribe que no le queda mas que despedirse al tiempo que insiste en darte la enhorabuena por tu hermoso y sincero escrito.

Per: Josep Olives

Josep Olives — Tue, 08 Sep 2009 21:26:33 +0000

Açò estaria molt bé!

Per: Maite Salord

Maite Salord — Tue, 08 Sep 2009 13:59:32 +0000

Josep, demanaré a l’institut que em deixin venir a fer qualque classe com a professora “convidada”!

Per: Josep Olives

Josep Olives — Tue, 08 Sep 2009 08:49:37 +0000

I jo que tenia ganes de poder-te tenir com a professora…

Per: silve

silve — Mon, 07 Sep 2009 09:56:07 +0000

Bep, vaig escriure “quasi tots els diaris”, intuïnt la teva reacció!! dels diaris “diaris” que solc llegir (menorquins, mallorquins i catalans) a tots excepte el Menorca ocórre el que deia. Tanmateix tens raó amb el tema del contingut. Salut

Per: Maite Salord

Maite Salord — Sun, 06 Sep 2009 15:18:24 +0000

VVV, perquè no et moris més de curiositat, el llibre és: Crònica de la independència, de Patrícia Gabancho. Encara no l’he llegit, però, i haurà d’esperar unes quantes setmanes: fa un any -no n’aprendré mai!- vaig acceptar formar part del jurat del Premi Pollença de novel·la… i en tenc vint per llegir!

Per: Bep Joan

Bep Joan — Sun, 06 Sep 2009 12:28:27 +0000

Tens molta raó, VVV. Se m’havia oblidat. És cert que es va anuciar la publicació de les intervencions de la taula rodona. Un encert. I encertada també és la teua proposta sobre el que comentes del llibre. ‘Ciutadella Vella’ és un clàssic local que no s’hauria d’oblidar i a més l’haurien de instaurar a la docència, con dius, pels camps d’estudi que conté i que van quedar ben situats a les intervencions del Seminari (quin nivell aquella taula). ‘Ciutadella Vella’ inicia molts cneixements bàsics, elementals de literatura, historia… etc. Recomenacions? Mira per on, el dissabte passat, quan després de la jornada matinal al Seminari, a l’hora, de dinar, ma mare em va demanar si li podia deixar o recomenar un llibret “de coses de Menorca, que no sigui molt comlicat per a mi” em va dir. Automàticament em va venir al cap Ciutadella Vella. Li vaig dir que segur que li agradaria. El seus pares (el meus avis van néixer el 1899 i el 1902. Ma mare sempre ha estat de recordar coses antigues i sempre li he sentit contar la vida dels meus avis. El llibret de Mestre Benejam li serà un bon exercici de memòria, records i d’entrentiguda lectura. A mi, aquest llibre, juntament amb altres, em va introduir el gust i l’interès per conèixer les coses més properes i a quin marc i espai culrural, social i econòmic vivien els nostres avis.
.
Un plaer recordar-ho, VVV.

Per: VVV

VVV — Sun, 06 Sep 2009 11:33:49 +0000

Maite:
em mor de curiositat: quin llibre et va regalar aquest ex-alumne mentre preníeu cafè…

Per: VVV

VVV — Sun, 06 Sep 2009 11:29:23 +0000

Bep Joan:
a més a més, de l’edició de les ponències de l’altre divendres sobre Ciutadella Vella en Publiacions des Born. Un monogràfic, potser? Estaria bé que es procedís a editar Ciutadella Vella de Joan Benejam amb totes les correccions que calguin… L’edició de 1972 d’Edicions Nura ha quedat desfasada. No esteim per filòlegs i els drets d’autor fa temps que van caducar, i les tècniques tipogràfiques han avançat molt (es podria arribar a un conveni amb l’esmentada editorial). Com va quedar demostrat en les intervencions: el llibre ha ressistit molt bé el pas del temps (també, té molts registres de lectura) i, una volta corregit i editat, podria ser un llibre per recomanar (fins i tot, de lectura obligatòria: quin fotut que s’hagi d’obligar a llegir) arreu dels IES. En tenc constància que fan llegir coses d’una qualitat més xerequeta…i intranscendent.

Per: Matilde de la Mole

Matilde de la Mole — Sat, 05 Sep 2009 19:39:37 +0000

Melangia de setembre.
.
FUNERAL BLUES
.
Atureu els rellotges, talleu el telèfon
amb un sucós os preveniu que no lladri el gos.
Silenci als pianos, amb un tambor esmorteït
porteu el taüt, i els qui pateixen deixeu venir.
.
Que els avions, en cercle, a sobre ens gemeguin
escrivint al cel el seu missatge, ell és mort.
Poseu garlandes de crespó negre al coll blanc dels coloms,
que els policies de tràfic emprin guants de negre cotó.
.
Ell era el meu Nord, el meu Sud, el meu Est i Oest,
la meva setmana de feina i el meu descans de diumenge,
el meu migdia, la meva mitjanit, les meves xerrades, la meva cançó;
vaig pensar que l’amor durava sempre, un error.
.
No desig ja les estrelles, de un en un
emmagatzemeu la lluna, desmantelleu el sol,
que vessi lluny l’oceà, que els boscos siguin granats;
perquè res de bo ja mai més arribarà.
.
W.H. Auden
.
http://www.youtube.com/watch?v=UJwmpmZytGg