El juny de 2007, en el debat de constitució del nou ajuntament de Ciutadella, vaig dir:
“La il•lusió de formar una majoria de govern d’esquerres a l’ajuntament de Ciutadella no és possible i és per això que estem convençuts que, en l’actual context i en l’actual configuració i pes de les diferents formacions polítiques al nou ajuntament que avui es constitueix, la posició que millor pot respondre a aquesta voluntat de servei a través del nostre projecte de ciutat és treballant des de l’oposició. Cap altra opció ens sembla, en aquests moments, prou creïble. I, en aquest sentit, no podem oblidar que l’autèntic valor d’un polític és la seva credibilitat i que, aquesta, només s’aconsegueix des de la coherència de plantejaments, des de la claredat i la concreció de les propostes i, sobretot, des de la serietat en les formes. No tot val en política. I no tot val en política per arribar a assumir el govern, encara que aquest sigui, i que ningú no ho dubti, el primer i lògic objectiu de qui encapçala una llista electoral. Perquè el projecte del PSM és un projecte sòlid, consolidat i, sobretot, amb perspectiva de futur. El projecte del PSM pot anar-se desplegant des de l’oposició al llarg d’aquests quatre anys perquè les nostres propostes són concretes, assumibles i realitzables i, el més important, compartides per a una bona part de la ciutadania. Treballar des de l’oposició, amb les mateixes ganes i il•lusió que ho faríem des del govern, perquè les nostres propostes es tradueixin en accions realitzades, és el nostre gran repte en aquests moments.
Arribats a aquest punt, voldria recordar que la postura del PSM és recolzada de forma unànime pels membres que formen el partit (militants, simpatitzants i càrrecs polítics) i que és una postura que s’ha mantingut ferma des del principi perquè es tracta d’una decisió consensuada, presa un cop analitzades amb deteniment totes les possibilitats que el nou escenari polític permetia, i amb independència de les decisions, ben lícites i respectades des del PSM, que poguessin prendre els altres partits.
Així, idò, coherència, concreció i serietat han estat, són i seran els valors que marcaran el camí del PSM al llarg de la nova legislatura. Exigirem a l’equip de govern capacitat de diàleg però, sobretot, transparència. La nova forma de governar que ha anunciat el PP per als pròxims quatre anys –forçada per uns resultats electorals que, si bé no els han estat adversos tampoc no els han deixat en una situació còmoda- no pot quedar només en paraules: els fets, i només els fets, seran els que determinaran l’esdevenir dels pròxims anys. Perquè, no tenguin cap dubte que, si és necessari, i si la situació així ho reclama, el PSM sabrà actuar amb responsabilitat pel bé de Ciutadella.”
Avui, un any i mig després, subscric aquestes paraules de la primera a la darrera. Els esdeveniments ens han forçat, per responsabilitat, a plantejar-nos seriosament l’entrada al govern. Vivim una situació excepcional que reclama actuacions excepcionals. Ha estat una decisió difícil que, és cert, no ha comptat amb el suport unànime de les bases del partit. Unes bases que, tanmateix, sí han demostrat la seva confiança total i absoluta en els quatre regidors i en els càrrecs que s’han assegut a la taula de negociacions, per mi, el més positiu de tot plegat.
Forçar la renúncia d’un govern que consideram il·legítim i recuperar la representativitat sortida de les urnes va ser el nostre primer objectiu. No ha estat possible i, per tant, només hi queda una via: la moció de censura. En aquest context, després de molts debats interns, vam valorar que l’única fórmula per dotar Ciutadella d’un govern estable era un govern de tots, un govern que representàs el 100% de l’electorat. Un govern de gestió que havia d’estar per damunt de partidismes i que, sobretot, havia de comptar amb el principal culpable de la situació, el PP.
Després de filtracions a premsa i de diverses reunions, va quedar clar que el tema de l’alcaldia podria ser un problema entre PSOE i PP i plantejam l’opció d’una alcaldia compartida amb la intenció de fer viable el pacte entre els quatre partits. Avui, però, se’ns acusa de “voler donar l’alcaldia al PP”. I, sí, volem que el PP tengui l’alcaldia uns mesos perquè no tengui l’excusa perfecta per no entrar en el govern i quedar, així, còmodament instal·lat a l’oposició. No volem fer-li aquest favor. Perquè, per a mi, l’alcaldia en aquestes condicions, ho he dit moltes vegades, no és cap premi per a ningú i, molt manco, per al PP ja que l’obliga a entrar en un govern que intenta evitar (no som necessaris, no es cansen de repetir!).
El juny del 2007, ens van acusar de boicotejar un govern d’esquerres, en minoria i amb el suport a la investidura d’un partit com UPCM (!). El pacte, al cap d’uns mesos, d’aquest partit amb el PP, en el fons diria que el seu únic objectiu, ens va donar, al meu parer, la raó. Avui, ens acusen de voler donar uns mesos d’alcaldia al PP. I tornarem a aguantar les crítiques com ja vam fer llavors, convençuts que, si hi ha una opció d’aclarir l’ajuntament de Ciutadella, aquesta passa perquè el PP -repetesc, el principal culpable de tot- s’arremangui al costat dels altres, cosa que no té cap ganes de fer. I si perquè hi sigui ha de tenir uns mesos d’alcaldia, idò, que la tengui. Quin valor té, aquesta alcaldia? Personalment, n’hi don ben poc. Es pot considerar, en aquestes circumstàncies, que tenir l’alcaldia és un premi? Jo tenc clar que no.
Si el PP queda al marge del futur govern, supòs que la passa següent és tornar a començar amb el govern d'”esquerres”, amb UPCM, esclar. Res nou. Només que, aquesta vegada, des del PSM li donaríem suport per fer fora els trànsfugues, sense entrar, però, en el govern, per les mateixes raons de juny de 2007. Res nou, només que, si això passa, el PP es fregarà les mans a l’oposició.
- El pensament ordenat/Opinió
- 14 comentaris
Tal com vam acordar a ca’l PSM a l’agrupació de Ciutadella, heu sortit, Maite, i heu posat les cartes damunt la taula. Ara ja tothom sap el què i el perquè. Jo apostava il·lusionat per un govern dels “quatre de Dalt la Sala”, però ja n’estic desganat, ja no faria cap esforç per arribar-hi. Al nostre PSM, amb quatre regidors, li toca fer oposició; l’hi tocava ensoldemà de les eleccions i li toca ara. No perdem més el temps: votem una moció de censura i fem oposició seriosa, cooperant, vigilant, amatent, dialogant, transparent, conseqüent…és a dir, en el nostre estil, en l’estil PSM. Salut
Hola Maite, he estat alumne teu i den Nel Martí i avui és la primera vegada que escric aquí. No pos el meu nom perquè mon pare és de dretes de tota la vida i et sorprendria saber qui som. He llegit el bloc teu i el den Nel martí d’avui i aquests dies he seguit el tema de l’ajuntament de Ciutadella. La gent del carrer està farta del decontrol que hi ha a l’ajuntament, de l’endemesa que van fer els peperos i de la vergonya dels trànsfugues d’ara. Tothom opina el mateix que els únics que heu seguit una línia clara i lògica heu estat el PSM, i tothom confiava que ho seguissiu fent. Ara que em vist que el PSOE només vol l’alcaldia se lis ha vist el plumero. Els votants del PSOE van votar en Gorrias, no na Carbonero i ara la tindran d’alcaldesa. Al PP li anirá benissim quedar a l’oposició i no tenir responsabilitats de res i així com es Ciutadella, a les pròximes eleccions tornaran a tenir 9 o 10 regidors i a governar altra vegada. UPCM (un partit sense ideologia ni programa) compartirà govern amb el PSOE amb qui l’únic que tenen en comú és que els dos són partits espanyolistes. I el PSM què farà? es rentarà les mans? votarà a na Carbonero alcaldesa? Voltros deis que votareu la moció de censura i quedareu fora del govern. Esper que si és així foteu prou canya als que governaran: na Carbonero i en Triay. Crec que la vostra postura a les negociacions era prou bona, però si no és possible que tots governin, al menys vosaltres no perdeu la claretat en les vostres idees i preparau-vos per a les pròximes eleccions treure 7 0 8 regidors i que siguin els altres que vos venguinm a demanar a voltros per negociar i pactar. Aquests dies a Menorca m’han animat a seguir tot aquest tema, i els meus amics (alguns els vas suspendre però son fans teus) també estan animats. Sort i feliç any nou!
Coherència i sensatesa. Aquestes són les qualitats que el PSM ha demostrat que té des de l’inici de l’actual legislatura municipal. Coherència i sensatesa quan no és voler forçar un govern amb les pseudoesquerres i amb el vist-i-plau del partit nazi deixant fora els legítims elegits pel poble. Coherència i sensatesa en fer una oposició productiva quan a causa de la minoria i del nefast govern el més fàcil era passar de tot. Coherència i sensatesa ha estat el que heu demostrat davant l’espectacle que ha fet l’actual equip de govern en no voler forçar un govern amb la mateixa formula del principi però a més amb els responsables de tot això fora del govern. Com bé vas dir la situació actual a permès treure a la llum qui és qui. Les pseudoesquerres uns voltors intentant poder arreplegar els màxims llocs polítics per a ells. Els trànsfugues una gent que sols governen per a ells al marge del poble que els va elegir. Els partit nazi a evidenciat el seu nazismes perquè davant la crisi ha radicalitzat la seva evident posició fent un discurs més agressiu i perillós. Els Pperos uns covards i uns irresponsables al ser la culpa però no voler implicar-se amb la solució. Els únics que des del principi han mantingut una línia clara ha estat el PSM. Des del principi heu dit quines eren les vostres intencions i el que estàveu disposats a fer i el que no consentiríeu. Heu demostrat una transparència única a Ciutadella i açò estic segur que serà recompensat amb la confiança dels votants.
Molts d’ànims per seguir aquesta línia d’actuació. Com ja te vaig dir ara és el millor moment per treballar des de l’oposició pel poble, ara l’equip de govern minoritari necessita escoltar i acordar les coses amb vosaltres. Ara és el moment, aprofitau.
Des del meu (modest i insignificant) punt de vista, veig la mateixa obsessió del PSOE per obtenir l’alcaldia que la del PSM perquè no sigui així. Els dos partits defensen la seva postura i diuen que creuen que proposen el millor per Ciutadella, i jo en canvi només veig interessos i rivalitats partidistes. Una vertadera pena. El lamentable espectacle dels polítics ciutadellencs, ara ja de tot color i condició, continua.
Totes les opinions són respectables. Hi ha qui veurà bé la postura del PSM i hi haurà qui no. Res a dir. Tanmateix, gavineta, em permetràs que no compartesqui la teva anàlisi: el PSM ha dit que votaria una moció de censura que donàs el govern a PSOE i UPCM i, per tant, una moció de censura que donaria l’alcaldia al PSOE. Si vam demanar l’alcaldia compartida era només perquè el PP tingués cabuda dins el govern de salvació, fet que consideram imprescindible pels motius que ja he explicat a l’entrada. Ja veus, idò, que obsessió perquè el PSOE no tengui l’alcaldia, cap. Obsessió per donar a Ciutadella un govern amb unes garanties mínimes d’estabilitat, tota.
Hola PSMs
Al PSOE només l’interessa l’alcaldia. Ara vos en donau compte els del PSM? Ja ho havia dit altres vegades: el PSOE serà capaç de governar amb qui sigui mentre s’asseguri la cadira presidencial. Tan és així que ara es planteja governar tot sol amb UPCM, un partit ultradretà. Estic d’acord amb voltros amb una cosa: només eren possibles dues solucions, la dimissió dels trànsfugues o un govern unitari de tots els partits. La resta d’opcions són inviables en l’actual context numèric i ideològic. L’única opció realista era un govern unitari de crisis. Fins aquí, d’acord. Però també havíeu de saber que el PSOE només accediria a un govern de concentració si obtenia la batlia.
El PSOE de Pilar Carbonero, o d’Andreu Bosch, o de Marc Pons, no és el PSOE de Joana Barceló. La diferència és el valor de la paraula i el valor de la política. Amb el PSOE de Barceló es podia discrepar, discutir i rompre, però es parlava clar i amb respecte. Amb l’altre PSOE les coses no funcionen així.
El que us ha fet el PSOE de filtrar les negociacions a la premsa és una traïció en tota regla. I un xantatge. No se que heu decidit, però jo no hi tornaria parlar més fins que no hi hagués una rectificació pública.
Avui he llegit que el PSOE us proposa seguir negociant el programa, i aparcar l’alcaldia. Per a què? Per tornar a fer el mateix? Per filtrar partidistament la versió del PSM? Mai, no ho faceu mai. No són de fiar. Deixau que negociï un programa amb el seu aliat tàcit (UPCM), que segur que ho saben fer molt bé.
Aunque no es la costumbre de este blog y siquiera arriesgándome a ser censurado por ello, quiero escribir en este blog, por primera vez, y lo hago en castellano, que es en la lengua en la que me desenvuelvo mejor.
Y lo hago para dar mi punto de vista sobre la actual situación del Ayuntamiento de Ciutadella. En primer lugar, desde el principio he sido contrario a un gobierno de concentración. Y el tiempo me ha dado la razón. ¿Si no se pueden poner de acuerdo en cómo repartirse el pastel, que es lo único que pretenden, cómo van a poder desarrollar, de forma conjunta y armonizada, un programa de gobierno? El gobierno de concetración hubiera sido un desastre, un sin parar de problemas y tensiones. Como ciudadano de a pie, creo que los 20 concejales, excluyo la extrema derecha, os teneis que poner de acuerdo para tirar adelante con los proyectos de nuestra ciudad. Personalmente prefiero un gobierno de Brondo que un gobierno donde participe la extrema derecha. Lo he repetido en otros foros. No nos damos cuenta pero se está reorganizando la extrema derecha en Menorca. Y lo hace ante la estulticia del PP y la condescendencia de la izquierda. Creo que lo más sensato, una vez se ha visto que una alternativa al gobierno de Brondo es imposible, es dejar gobernar a Brondo y sus secuaces. Ayudarlos. Que al menos haya un gobierno mínimamente estable que lleve adelente algún proyecto. Ya está bien de zancadillas, violencia verbal y malos modos. Si los 12 no pueden gobernar juntos, que lo hagan estos 9. Ya está bien de dar espectáculos uno tras otro.
Todos los que estais Dalt la Sala sois culpables de lo que está sucediendo. Decís que el culpable es el PP y yo creo que, en todo caso, es la víctima de todo lo que está ocurriendo. El PP es el gran perdedor de todo esto. Ha visto perder el último bastión donde gobernaba y tiene el partido dividido y sin norte alguno. Yo creo que el gran beneficiado es UPCM. Es la táctica de la ultra derecha. A río revuelto, ganancia de pescadores. A este partido de fondo antidemocrático le interesa que haya caos, que las cosas no se arreglen, porque de ello va a sacar tajada.
En fin, ojalá las cosas se arreglen.
Terry, de moment, en aquest espai, no hem censurat ningú que, amb les seves idees, contribuís al debat. Molt manco, per la llengua emprada. Així que, ja ho saps, pot deixar els comentaris ben tranquil.
Respecte al que dius, crec que el PP és el culpable de la situació creada. Una situació que, evidentment, el perjudica. No podem oblidar que va ser el PP qui va decidir les persones que va posar a llista de Ciutadella i el pacte amb UPCM. Personalment, no em sent gens culpable del que passa Dalt la Sala. Gens en absolut. De què m’hauria de sentir culpable? M’agradaria saber-ho, sincerament.
Es evidente que el grado de culpabilidad no es el mismo para todos. Los primeros culpables de todo este lío, obviamente, son los nueve concejales díscolos. Ellos son los que han creado la situación. Pero después, el resto de partidos de la oposición habeis dado un espectáculo lamentable. Y el primero el PSOE. Sus ansias de protagonismo y su pretensión de tener la alcaldía a toda costa, le ha dejado en evidencia. También el PSM, lo siento, no habeis estado a la altura. Habeis asistido a reuniones, habeis dado esperanzas de un posible gobierno de “salvación”, cuando en realidad no teníais ningún interés en ello. Desde el principio no habeis querido entrar en un gobierno que os podía desgastar. ¿Para qué gobernar ahora de cualquier manera, cuando en las próximas elecciones podreis gobernar con tranquilidad y sin Juan Triay?
El PP ha hecho el mayor de los ridículos. Y ciertamente es una victoria del sector que representa el conseller Toni Camps. Gener y Vinent siempre habían apostado por el gobierno de concentración. Y todos sus esfuerzos se dirigieron hacia allí. Hasta que, a base de trompazos, se dieron cuenta que no era una buena solución (tuvieron que dar la razón a Camps, Pedro Marqués y compañía) y han tenido que hacer el paripé de pedir la alcaldía para tener una excusa y abandonar el proyecto de gobierno de concentración.
Y no quiero dejarme a Juan Triay. Que en todo esto ha sido el único coherente. Ha mantenido su criterio hasta el final y le ha salido mal. Está enfurismado al ver como el PP se está alejando de su regazo y ahora lanza su odio visceral al PP y también al PSM. Esta es su estrategia. Si no estás conmigo, te fustigo a cartas, a declaraciones, e incluso a insultos.
Por lo único que me alegro de todo esto es que Juan Triay no se ha salido con la suya. Es de lo único que me alegro. Y a ver si todos os dais cuenta que este personaje está muy mal de la cabeza y que es muy peligroso.
Terry, dius que, des del PSM, hem donat esperances a un govern de salvació quan no teníem interès que es concretàs. T’equivoques: creus que, si el tema de l’alcaldia no fos un problema, el PSM no entraria en el govern de salvació? Diria que, després d’arribar fins on hem arribat, despenjar-nos al final, complint-se les nostres condicions, llavors sí que seria injustificable. Ara bé, il·lusió per governar, cap ni una. Però és que no hi ha ni una circumstància favorable: situació econòmica dramàtica i alguns companys de viatge, ideològicament, a l’altra banda del PSM. Sempre hem dit que si vam parlar de govern de gestió era per responsabilitat. Per res més. Crec que no hem enganat a ningú mai.
Jo de política ciutadellenca, res de res Maite!! I si de cas…política lingüística… que em toca més de prop. La meva opinió no té res a veure amb la teva entrada, com et pots imaginar, m’he pres la llicència..de deixar-t’ho per aquí al mig.
Ja saps que el fenomen feisbuc (Facebook), fins i tot tan estimat per la CIA, està de moda…i com pots imaginar-te les bogeries que allà s’hi troben són immenses…però, en canvi, els qui s’han introduït, encara que sembli mentida, per motius universitaris (sí, sí Maite, fins aquest punt hem arribat) creen grups seriosos (o no tant) entre els quals he trobat la formalització de l’article salat. Allò de –> fes-te admirador de “A Balears S’article Salat formalitzat”!!! La meva qüestió és…hi ha criteris prou sòlids (lingüístics, històrics) per a la normativització del nostre article, segon el teu punt de vista??? O aquesta reivindicació és fruit d’una estimació cap a la saladura, i per tant, poc-filològica? utopia, realitat? necessitat o un disbarat com una casa? Si em vols manifestar el teu criteri estaré encantada, tot i que suposo, que qui és del gremi, té una única resposta, la veritable. Com jo encara no ho som del tot, em reserv!!! Moltes gràcies.
Susanna, el tema de l’ús de l’article salat depèn, al meu parer, del grau de formalitat de la situació comunicativa en què et trobis. Evidentment, si és un registre molt formal, només es pot admetre el literari. Com que d’això del “Facebook” no en tenc ni idea, no puc ajudar-te més. En qualsevol cas, l’ús de l’article salat no hauria de servir d’excusa per atacar la unitat de la llengua.
Moltes gràcies per la teva resposta. Per sort, encara no han arribat tan lluny i ningú ha dubtat sobre la unitat de la llengua!!! No sé tampoc com professors s’han volgut afegir a n’aquest fenomen on es diuen autèntics disbarats. Gràcies de nou, i feliç diada de reis!!!
És cert que segons la lingüística l’article salat és correcte en textos informals però no ho és menys que, tot i saber açò, moltes vegades no l’empram, en aquest bloc per exemple, per por de ser titllats de secessionisme lingüístic o alguna cosa semblant… Són aquelles coses que té la llengua quan la mescles amb la sociologia. El que no és correcte, Susanna, és escriure tres signes d’admiració o interrogació; només n’hi va un. Però açò de ser correcte o incorrecte, com deia Joan Solà de la UB i supòs que encara ho diu, amb la situació de deixadesa gramatical a què ens sotmet l’IEC, és relatiu… Ànim amb la carrera, Susanna, i alerta amb Bolonya!