“Construir l’entorn urbà i la vivència que d’ell tenim com si fos la nostra pròpia llar que volguéssim rehabilitar per fer-la més acollidora. Guanyar més espai per a la convivència.” Projecte Educatiu de Ciutat
La ciutat, la pròpia ciutat, és com una gran mare. És la protecció i és el límit. És aquell ésser, potser viu, que ens acompanya sempre, anem on anem. Com deia el poeta grec Kavafis, “uns nous indrets, no els trobaràs, / no trobaràs, no, unes altres mars. / La ciutat, on tu vagis anirà”. I Ciutadella és aquest espai privilegiat, sempre en constant evolució, que mereixeria, estic ben convençuda, ser pensat i construït, per part dels nostres governants, des d’una perspectiva global, coherent i comunitària.
Evidentment, aquest objectiu passa, en primer lloc, per definir la ciutat que volem (agradable, educadora, saludable, segura, participativa, integradora, equilibrada, sostenible…); en segon lloc, passa per dur a terme una anàlisi de la realitat per detectar mancances i oportunitats que projectin la ciutat cap al nostre ideal; en tercer lloc, passa per la planificació de les actuacions que es volen dur a terme; i, finalment, arribaríem a la fase d’execució de les actuacions, a partir d’un ordre de prioritats. En tot aquest procés, que ha de liderar qui exercesqui el govern de la nostra ciutat, sens dubte la participació dels diferents agents socials és imprescindible. El teixit associatiu que té Ciutadella és, a més, molt important i duu a terme una tasca molt valuosa en tots els àmbits. Per tant, només es tracta de fer-los partíceps de tot aquest procés.
Tanmateix, la realitat que avui tenim a Ciutadella és la d’un equip de govern que, després de cinc anys, ha estat incapaç de definir la ciutat que vol; que ha tirat el doblers de tots fent projectes absurds (piscina descoberta davant la mar, Observatori…); que no ha estat capaç de donar resposta a les necessitats reals dels ciutadans (Escola de música, instal·lacions esportives, espais escènics, Casal de joves, carrils bici…); que no ha fomentat la participació ciutadana; que ha fet “itinerar” projectes d’aquí i d’allà (el tema de l’aparcament a la Paça dels Pins, potser el més sonat), etc, etc. I, així, no es pot construir una ciutat.
El darrer exemple de tota aquesta política de la improvisació és l’anunci del sentit únic al Camí de Maó, un anunci molt positiu, contemplat, juntament amb un carril bici, a l’Estudi de Mobilitat de Ciutadella, realitzat el 2002 i amb el suport de tots els grups polítics, però que, a l’hora de la veritat no acaba de ser el que hauria. En primer lloc, l’Estudi recomanava que el Camí de Maó fos de sortida de Ciutadella perquè, així, es llevaria pressió de cotxes a la Contramurada. Les entrades, com és lògic, es podrien fer des de diferents punts (rondes, via perimetral, etc). Resulta, però, que la nostra regidora de governació i policia va decidir que havia de ser d’entrada (encara que es saturàs la Contramurada) perquè “una massa social majoritària” (vesins, comerciants, grups polítics, etc) així li havia demanat. Amb quines associacions de vesins ha rallat? Amb quins partits polítics?
És evident que, una actuació com aquesta, no pot agradar a tothom. Sempre hi haurà qui, si el fas de sortida, el voldria d’entrada, i a l’inrevés. Per això, haurien de prevaler els arguments tècnics que apunten en la direcció de llevar cotxes de dins la ciutat. Però no. I, a més, per fer més aparcaments, llevam el carril bici! Però que no ens n’havien promés 9 quilòmetres? Res. A tots els projectes, el primer que cau és el carril bici (Camí de Maó, Ronda, carretera de Cala’n Blanes…). Un carril bici que, en aquest cas, serviria per connectar una Contramurada amb manco cotxes amb dues escoles i amb la zona esportiva.
Resulta decebedor veure com, actuació rere actuació, a Ciutadella anam desaprofitant possibilitats de construir una ciutat transitable ( a peu i amb bicicleta); una ciutat que permeti als seus ciutadans explotar, amb les infraestructures adequades, tota la riquesa cultural que és capaç de generar (música, teatre, pintura…); una ciutat en què el centre històric, els barris i les urbanitzacions siguin entesos com un tot que és necessari anar millorant contínuament, sense descuidar-ne cap, perquè en tots hi viuen persones i tots acullen les persones que ens visiten; una ciutat que sàpiga planificar nous equipaments escolars, esportius i per a joves i que sàpiga mantenir els que existeixen. Una ciutat, en definitiva, educadora, habitable, saludable i sostenible. Tenim feina per fer.
- El pensament ordenat/Opinió
- 47 comentaris
Maite, posiblement el primer error ja estigui en l’anunciat del teu article, concretament en la paraula “ciutat”. A voltes actuam amb visions i plantejaments massa sobèrbies. Si -encara que li diem ciutat- actuem com si fossim un “poble” segurament les actuacions serien menys “ambicioses” però més pràctiques i consensuades. És el problema dels governants de dretes, fan projectes faraònics per grans ciutats encara que regeixin petits pobles. A Mallorca hi ha una “ciutat”, tres de mitjanes (equiparables a Ciutadella) i una trentena de “pobles”, i pots ben creure que el consens, el protagonisme del ciutadà, i la participació de tots no només és necessària, sino que casi és obligada. Alguns governants volen dur sempre l’estandard davant la processó, sense pensar que si el poble no hi va darrera quedarà sense processó. Menys ambicions personals i més consens.
He de confessar que el tema de la mobilitat él desconec bastant, així que no opinaré, de moment, respecte a com ha d’ésser la circulació pel Camí de Maó. Crec que la clau del problema ja l’assenyala na Maite al seu escrit:
“…haurien de prevaldre els arguments tècnics…”. Sens dubtes, una decisíó d’aquestes característiques no pot ser fruit del caprici o de les pressions, s’ha de prendre des de la valoració global i en base als estudis de professionals i coneixedors de la matèria. Una vegada més n’Antònia Salord actua com si Ciutadella fos el pati de caseva.
Davant tot això, tinc un mar de dubtes:
* El Pla de Mobilitat va se aprovat per l’Ajuntament? A Plenari? A Comissió?
* En el cas que fos un Pla indicatiu sense ésser vinculant, perquè el PSM no el porta a plenari, com si fos una moció, i força la definició de la resta de partits i obliga, èticament i no sé si legalment, a complir-lo?
En parlarem més.
David Joan
Ciutat o Poble, jo crec Silve, que na Maite se refereix a que mos gobernan tindrian que tenir un minim de interes hem pensa mes es ciutadallenc(@) perque som es qui pagam tots es desgavells que mos tenen acostumats sa gavina des PP, (sufrir i paga per no tenir mes que promesas de proyectas QUE NOMES SON FUM I RONDALLES).
Hola Maite. Ara mirava el diari “Ultima Hora” i he vist açò sobre el Camí de Maó i mira, com que avui no surt ja que estudill per recuperacions (ara mateix faig una treva, sí) m’ha fet ganes tornar a comentar-te. Com sempre, només dir-te que teniu molt bones idees i que m’agrada la vostra manera de fer política. Referent a sa piscina de Sa Platja Gran he de dir que és agradable després d’haver nedat anar allà a fer sa calada, però també crec que hi ha coses més necessàries. En fi, el setembre em crida… Salut!
Nota apart del debat.-
Maite, em vas agradar molt a l’entrevista de Televisió Menorquina, malgrat les preguntes amb mala llet del periodista -feia més banda que una taula coixa- te’n vas sortir beníssim. Vas demostrar que sabies que era governar, que el PSM tenia un projecte de ciutat i que no anau a remolc de ningú. Això sí no crec que et tornin convidar: a aquesta colla de la tele els hi va sortir el tir esguerrat !!!
David Joan
Les coses clares. En Josep Bagur anava per tu, Maite. Molt poc professional. Però el vas deixar amb les vergonyes a l’aire. Vas ser consequent i clara. Supòs que hi haurà gent que pensi diferent, però ningú que sigui un poc honest amb sí mateix podrà negar que la posició del PSM, que tu tant bé vas expressar, és coherent, honesta i lògica.
Estic ben bé d’acord. Molt bé, Maite.
Hola, me atrevit a escriure al teu blog arrel d’una discusió (en el bon sentit) d’aquest matí amb un grup de gent, i he pensat que tu que pots tenir informació de primera mà ens pots treure de dubtes: comentavem que els transfugues volen aprovar-se el sou amb una pujada de l’IPC, mentre un treballador de l’administració de l’estat ens jura que a ells, cuan els pujen, nomes els pujen un 2 per cent, si aço és veritat esper que no u permeteu ja que demostrarien molt poca sensibilitat amb el tema de la crisis econòmica cuan per tot congelen els sous dels alts càrrecs. gracies.
Gràcies pels vostres comentaris de l’entrevista. Jo no m’he vist, per tant, no puc opinar. Només sé que estava molt tranquil·la i, quan una persona té les idees clares i no té por de dir-les, supòs que les coses surten amb molta naturalitat.
David, en Nel et contestarà la pregunta sobre l’Estudi de Mobilitat perquè no recordam si es va aprovar per unanimitat o no. Diria que sí.
Gràcia, tens tota la raó, els trànsfugues volen aprovar el seu sou amb una pujada d’IPC. Dubt que ho aconseguesquin. Per cert, el ple es fa, dilluns, a les 13,00h, supòs que perquè no volen públic (a les 20,00h hi aniria més gent), tot i que és un horari que a molts ens va malament i així ho hem manifestat. És un bon exemple del consens amb què diuen que actuaran. Per si qualcú se’ls havia cregut (jo, no).
L’Estudi de Mobilitat de Ciutadella el varen signar els representants dels partits que formaven part de l’ajuntament l’any 2002, menys un que es va abstendre de signar-lo. O sigui si van aderir PSOE, PSM, UCM i PP, el PMQ no va voler signar. Va ser recollit pels partits per que tingués una continuitat més allà de les persones que hi eren en aquell moment.
Crec que el més correcte és considerar-lo com un estudi director del que ha de ser la mobilitat al nostre municipi, mobilitat acceptada per la pràctica totalitat de formacions polítiques d’aquell moment.
Per últim, en resposta a Davjo, els arguments tècnics no han de dissenyar la “ciutat” i els seus components. Sòn els projectes del poble, mitjançant els seus representants, els que s’han d’intentar dur a terme. El polítics marcan el projecte i els tècnics han de ser els encarregats de dur-ho a la practica i d’assessorar als polítics de com fer-ho. Per això esteim en una democràcia i no un tecnocràcia. Si be, és cert, que el que dic és teòric, ja que hi ha tècnics que no fan cas als polítics i polítics que no fan cas als tècnics. Esper haver-vos servit d’aclaració. Atenatament.
En resposta al comentari d’Ignasi, o bé no m’he explicat bé o bé ell no m’ha entès.
Naturalment que el disseny de la ciutat té que néixer del projecte que vol portar a terme un determinat partit polític. Si rellegeixes comentaris meus anteriors ho deix força clar. Ara bé, crec que els polítics, en temes concrets, han de tenir en compte els arguments tècnics. Això no és ser una tecnocràcia, simplement és tenir seny.
Si ho concretem en el cas del que parla na Maite al seu article, crec que es veu clar: els polítics tenen la voluntat, entre altres aspectes, de descongestionar la contramurada, per això es decideix a partir dels informes tècnics que la millor solució passa per que el Camí de Maó tingui una sola direcció de sortida. El que no és de rebut, i no té res amb un disseny de ciutat, que un determinat polític- política en aquest cas- decideixi pel seu compte i risc que és millor que la direcció sigui d’entrada, obviant els informes tècnics que diuen el contrari.
Això no és marcar cap projecte, això és fer de l’arbitrarietat una norma de conducta. Marques el projecte quan planteges la necessitat a resoldre i el tècnics et proposen la millor manera de fer-ho, que naturalment el polític pot variar, però jo crec que sempre ho hauria de fer des de nous elements de judici avalats tècnicament i no des de la discrecionalitat nascuda del caprici o de ves a saber quins interessos molt concrets.
David Joan
Disculpa Davjo no ens hem entès. Jo ho deia des d’un punt de vista general per aclarir conceptes. No hem referia en aquest cas en concret i molt menys a l’exposició de na Maite. Esper no haver-te molestat.
Gràcies, Ignasi, per les teves aportacions. Com en gairebé tot en aquesta vida, el tema dels polítics i els tècnics es redueix -per part dels polítics- a saber escoltar i a ser conscient de les pròpies limitacions. Els polítics podem tenir més o manco -o gens!- clar el que volem que sigui el nostre poble, però no som experts en tot. Per tant, i en el cas del sentit del Camí de Maó, els avantatges de fer-lo de sortida són tan aclaparadors que em costa d’entendre que un polític amb un mínim de sentit comú -no sé si d’entrada o sortida!- gosi desdir els informes dels tècnics. Per desgràcia, la independència dels tècnics topa, massa sovint, amb les imposicions dels polítics que volen fer valer el seu criteri. No és un bon camí, no saber escoltar, no deixar-te assessorar. I, com ja hem vist en altres temes, tenim un equip de govern que no es caracteritza, justament, per la humilitat i sí per la prepotència. És una llàstima. Una autèntica llàstima perquè, al final, ho acabam pagant tot els ciutadans. Com diu en David, una mica de seny no ens aniria gens malament.
Salut!
Així com estan les coses, sembla que el més prudent seria no tocar per ara
l’actual sentit del trànsit del Camí de Maó: d’entrada i sortida. Les alternatives que són proposades no tenen prou entitat d’artèria circulatòria ni la xarxa viària proposada té prou dimensions per consolidar-se, a més a més, és complicar el trànsit a zones de trànsit residencial: tram de Vila Juaneda, carrer Creu (amb un complicat nus al creuer de la benzinera), carrer Martorell, estret carrer Pere Cortés, un altre creuer fatal amb St. Antoni M. Claret, etc., etc. La cosa que més urgeix i que, no se n’ha parlat en el cas concret del Camí de Maó, és enderrocar els immobles al tram de St. Antoni M. Claret (davant la Firestone) que fan d’embut en aquesta cruïlla i que eviten que el trànsit sigui fluid. Res. Que el Camí de Maó està preparat per mantenir un trànsit d’entrada i sortida, i que la modificació d’aquesta situació no farà res més que complicar el trànsit en altres indrets que no tenen suficient categoria per consolidar-se com alternativa. Quan una cosa funciona val més anar de prudent i no tocar-la, sobretot, si les modificacions han d’aportar més problemes que no pas solucions…
Molt bona l’entrevista a la televisió del bisbat. Amb el teu ben fer hi va haver un moment en que fins i tot em vaig preocupar per el Josep Bagur. Estava una mica despistat, descentrat diria, no se si deu ser per penes d’amor amb la seva novia/companya de feina o pq les “aureolas” catodiques el feien pensar que et posaria en evidencia, i a cada minut que pasava la cosa no anava (per ell, es clar). De fet et vaig veure al “sopar” d’en Lopez a Alaior i et volia donar l’enhorabona directament, pero bonu, com que vaig arribar força tard havia de recuperar temps amb la gent.
Molts d’anims per el primer ple de la nova era a Ciutadella!
Bon dia!
Seria possible, i legal, que algú gravés el ple de demà matí i el penjàs a youtube? Em mor de ganes d’anar-hi però la feina no m’ho permet…
Em vaig perdre l’entrevista a la tele del bisbe, algú sap si es possible trobar-la a internet? Merci i força per demà matí, Maite!
No m’he molestat, clar que no, Ignasi. Simplement no ens havíem entès.
Respecte a l’opinió de VVV, respectable però no la compartesc. Pot ser que el Camí de Maó pugui suportar els dos carrils, però el que no és suportable és l’enorme trànsit a la Contramurada que les dues direccions provoquen.
Si es gestiona, es senyalitza i es fan les adequacions necessàries, l’entrada per la via perimetral vorejant després el canal salat fins la platja gran, l’entrada per la via nord amb tot el seguit de desviaments perpendiculars que hi ha fins a l’estació marítima i l’entrada per la ronda sud directament a urbanitzacions o cap es molí des cavallitos, el carrer Mallorca, etc., donen prou marge per diversificar l’allau de cotxes.
Així es descongestionaria la contramurada i permetria que al Camí de Maó, a més del carril de sortida, s’hi poguessin afegir un carril bici i una sèrie d’aparcaments que farien més fàcil la visita als comerços de la zona i evitarien la constant actual de vehicles aparcats sobre les aceres.
A mi m’assembla raonable, tècnicament lògic i una millora per tota la ciutat.
David Joan
Demá tots a l’Ajuntament per donar soport, perque no poguin sorti en la seva es tránsfugas.Ciutadellens i Ciutadellencas despertau de una vegada per totas.Prou de mentidas per segui hem sa CADIRA DE DALT LA SALA.
Vaig poder veure l’entrevista a la tv menorquina (na Maite bé que ho sap) i vos propòs que envieu correus electrònics a la pròpia tv demanant que repeteixin l’interviu. Si ho demanam molts possiblement ho tornin a posar. Dilluns quan surti el mail, l’apuntam i n’enviam demanant la reposició, tanmanteix reposen tantes coses banals que per una d’interessant val la pena demanar-lis. salut.
ara q estava intentant entrar a lacaixa.es,… i que la caixa esta desapareguda en la seva versió online, aprofit per recolçar la idea d’en Silve i ja he escrit un mail a l’adreça que en el seu moment en JB va donar públicament pq li enviesin sugerencies i coses a dir, l’he cercada al Menorca de quan varen presentar el nou format del programa (unes tres setmanes). Tb varen donar un tlf.
(trob que no serà serios donar-la aqui i complicar el post a na Maite)
Bé, gràcies per les gestions fetes, però no sé si l’entrevista mereix tanta atenció. La veritat és que no em puc queixar de comentaris. Quan tengui una crisi d’autoestima -que en tenc moltes més del que us podeu imaginar-, llegiré els comentaris del bloc i la superaré de cop!
Passant a coses serioses, avui migdia hem tingut el primer ple després de la revolta dels trànsfugues-díscols (morals-jurídics). Si el van posar a les 13,00h per evitar públic, la jugada no els ha sortit gens bé. El Saló Gòtic era ple (he vist dos o tres dels pocs comentaristes d’aquest bloc que sé qui són i, per tant, esper la vostra crònica-crítica) i la gent no tenia ganes de callar. El rebuig que provoca l’equip d’en Brondo era palpable. La situació, esperpèntica. Als 9 se’ls veia prou incòmodes. No sé què s’esperaven, sincerament. Jo, però, trob que som poc objectiva. M’agradaria saber com s’ha vist des dels bancs, què explicaran demà els mitjans de comunicació. M’han dit que n’Avel·lí ha arribat un cop el ple ja havia començat, cap a les 13,30h. Com que diria que no s’ha assegut als bancs del Saló Gòtic, dins quin despatx devia esperar-los? Què els haurà dit en acabar el ple? A què juga? Quantes preguntes sense resposta!
A jo també m’agradaria llegir aquesta crònica que demanes als comentaristes del bloc que hi eren presents! I és que a jo, ara que la cosa s’anima, ja se m’han acabat les tres setmanes de vacances i ja m’ha tocat tornar (com costa!) a la vida barcelonina. Per sort, entre escapades de cap de setmana i la passejadeta diària per la concorreguda plaça Salordiana, la distància (com a mínim l’emocional) s’escurça.
Fins ara no n’havia tingut ocasió, però no volia deixar de fer un petit comentari referent a la primera nota d’en Silve, quan denuncia l’error de xerrar de ciutat. Coincidesc totalment amb ell en demanar actuacions mesurades i proporcionades evitant projectes faraònics innecessaris (antipàtica ronda sud que ens hauria de servir de recordatori permanent de com no hem de fer les coses), però també vull defensar el títol d’aquesta entrada quan na Maite xerra de ciutat. Comencem a pensar en termes de ciutat en tost de poble per ser capaços de planificar on volem determinats serveis, com podem intentar reduir la necessitat d’agafar el cotxe en el dia a dia, com es pot fer més eficient la mobilitat quan ens calgui moure’ns… Per a totes aquestes coses s’ha de pensar en termes de ciutat i no de poble. Al meu entendre, el tema des camí de Maó és en aquest sentit molt revelador, ja que és un cas clar en que s’ha pensat en termes de poble i no de ciutat: a la regidora responsable (he, he) li sembla que és millor que sigui d’entrada (“la majoria de la gent m’ho ha demanat així”), sense cap més argument i així es proposa. Sense una visió global que ho justifiqui, sense un model definit de com volem dissenyar el nostre entorn i sense un conjunt de mesures coherents entre si per a aconseguir arribar a aquest model.
Pensem en la ciutat que volem per a que el poble que hi viu s’hi trobi encara més a gust.
Bones tardes, tertulians. Idò sí, jo soc un d’es comentaristes d’aquesta casa que, lluitant a fons contra es meu ventrell que ja començava a remugar, vaig presenciar s’espectacle teatral de dilluns, curiosament es primer ple a n’es que vaig que està realment ple de gent. I no va ser tragèdia sinó per Trànsfugues SL. Per els altres va tenir tocs de comèdia bufa (només vull recordar un dels moments en què en Joan Triay i na Tònia Gener xerraven en veu baixa i esbrufaven davant es ridícul esperpèntic de na Tònia Salord intentant fer una llista de ses coses ben fetes d’es govern Brondo es darrers 5 anys, de ses quals sa majoria eren simples gestions, i es públic va començar a sortir d’es Saló Gòtic fins a deixar-lo amb mitja entrada).
A nivell personal, em va semblar ridícula sa postura d’es grup trànsfuga (seguint sa línia: desmentir totes ses crítiques que rebien, sense donar resposta a ses preguntes de s’oposició) i encertada sa de sa resta de grups (a mort contra es trànsfugues, bàsicament), com vaig demostrar aplaudint o xiulant encara que es batlle renegués. Bàsicament va obrir sa boca per demanar silenci, i açò mos va acabar d’encendre, a n’es que presenciàvem aquell partit de beisbol en es què na Salord (…Tònia…) intentava batejar qualsevol pilota i no feia més que rebre “strikes”. Inclús va amenaçar [es batlle], a n’es més pur estil mafiós, amb desallotjar la Sala, però es que érem allà sabíem que no s’atreviria (seria un altre escàndol antidemocràtic, i és lo darrer que els hi interessa) i aplaudíem i xiulàvem amb més força.
Me n’he d’anar pitant. Avam si torn i acab d’explicar ses sensacions… Fins prest!
Una crònica d’urgència. Barcelona m’espera i no tinc massa temps. Al meu parer un sol discurs coherent, un discurs que no es desdeia del que s’havia dit abans i seguia la línia que s’havia mantingut des del primer moment. Naturalment em referesc al del PSM, en boca de na Maite. Va expressar en plenari la positura del PSM sense allunyar-se ni una coma d’allò que havia fet públic i que, per cert, també havia donat a conèixer a aquest bloc. El PSOE, dubitatiu, confús, a vegades contradictori i, a sobre, amb unes intervencions que semblaven mals clons d’allò que havia dit el PSM.
En Joan Triay al seu paper: trons i llamps amb na Gran Trànsfuga Salord que semblava, més que edulcorada, una espècie de brou de gallina blanca. Na Gener era un “vull i no ou”, o millor “no sé que vull i no sé que puc”.
El millor de tot, que tots els partits no van aportar res de nou, simplement es van limitar a fer variacions sobre el tema que havia introduït el PSM. D’en Brondo, poc a dir, una estàtua de cera embafadora que semblava una soprano malalta quan cridava que desallotjaria la sala.
Políticament el round és el PSM. Enhorabona!
Perdó. les presses em fan fer cadufos: de na Gener deia “un vull i no puc, o millor dit, no sé que vull i no sé que puc”.
Endavant! Seguiré en contacte des del Principat.
David Joan
Ja comencen a arribar cròniques del ple d’ahir. Perfecte. La d’en Kintet, era una de les que esperava; la d’en David, com que no sé qui és, ha estat una sorpresa. Gràcies a tots dos. S’ha acabat l’estiu, però veig que, encara que sigui amb les presses del canvi de ritme que la feina o els estudis imposen, sou fidels a la cita a la plaça. Continuarem!
Bones, avam si puc acabar colque cosa coherent (s’estiu me té boig, tant de córrer per amunt i per avall… que vengui es fred!!).
Una de ses coses que van quedar clares és que es Grup Mixt/Grup Trànsfuga no sap a què juga ni amb qui. Sinó no s’entén que presentin una proposta d’augment de poder/augment de sou i hores per na Powell, açò sí, amb un nom a s’ordre d’es dia que ben poc ho semblava. Va sortir rebutjada, però és que… Naturalment que hi sortiria! Aquesta gent són tan patètics que han aconseguit fer bona na Tònia Gener, i açò es feia difícil de pensar fa un parell de mesos…
Ara es panorama que hi ha pintat, o que es va deixar entreveure ahir, és un grup de gent que aguantaran sa cadira com puguin però que a mesura que es vagin repensant sa situació i d’un en un faixin consciència i vagin escalivant de fotre un nombre a cada ple sembla que haurien d’anar sortint de sa corporació. Com a mínim per dignitat.
I per s’altra banda, una oposició ahir unànime respecte a n’es trànsfugues però prou divergent segur en altres punts. És a dir, que sembla que d’una vegada per totes ses coses s’hauran de fer per consens entre totes ses forces polítiques tret d’es trànsfugues, ja que només en pot fallar un per arribar entre tots a 11. Açò no ho acab de veure dolent, perquè assegura que ses coses estaran com a mínim dialogades. S’haurà de vigilar s’equip de tràns… govern de molt a prop, que segur que intentaran seguir com fins ara.
PD: En Joan Triay és molt bo! Tindrà ses idees que tengui, però és un showman. Ho dic per sa música de sa BSO de Superman, per exemple.
Ja va bé a l’esquerra que en Sauron munti bons espectacles. A qui farà mal serà a en Saruman-Brondo o als orcos-PP, per res a la Comunitat de l’anell!!!
David Joan
Maite mía: no te dejes deslumbrar por los fuegos de artificio de los plenos municipales. Ocurrencias. Silencios. Frases chistosas. Gestos inciertos. El fuego de rastrojos es el más efectivo. Investigad los motivos y también las causas de la NO facturación del consumo de agua en el polígono B de Cala Blanca desde la recepción del mencionado servicio por el Ayuntamiento. ¿Capito?
Na Tònia Salord comença a plorar per es “diari” Última Hora, demanant que no se’ls exclogui de sa vida política de Ciutadella. Ja ho has dit vàries vegades, Maite, però crec interessant recordar que s’ha d’aïllar aquesta gent de qualsevol forma de poder, i açò ara mateix passa per no deixar-lis aprovar “rentats de cara”. Així amb un poc de sort qualque dia se’n’niran (tal com sona) a ca seva, cansats de fer es ridícul cada vegada que obren sa boca.
Vaig haver d’abandonar el ple per agafar l’avió cap a Palma just quan na T. salord començava a relatar les “jestas” dels guerrers. Però el que vaig veure/viure fa palesa una situació clarament de pèrdua de rumb. Dialècticament no hi podia haver debat perquè si dues persones parlen idiomes diferents difícilment hi haurà diàleg. L’equip de govern parla una llengua pròpia (conceptes propis, una visió de la realitat pròpia, una gestió que només entenen ells, etc) i els demés parlen una llengua amb verbs de participació, amb mots de legalitat, amb oracions de justícia, amb accents de consens, una llengua, la dels meus, de plenitud democràtica! No analitzaré cada intervenció perquè tampoc puc dir que em sorprengués res del que vaig sentir. El que em va passar és que amb cada intervenció del PSM em vaig reafirmar com a home d’esquerres i nacionalista, vaig reforçar el meu compromís polític i em vaig sentir més a gust que mai i més a prop del meu poble que mai. Les altres intervencions: PSOE apagat, dubtós i de rossec; UPCM guerrer, sòlid i convençut; PP, voler i no poder estar a l’alçada de les circumstàncies; e. de govern, voler transmetre tranquilitat quuan no s’està tranquil.
Ahir vaig assistir al lliurament dels Premis Nacionals de Disseny, i vaig veure ben d’aprop aquesta princesa espanyola que despren amarga tristor en cada gest i en cada mirada. Amb una primor malaltissa. Dóna la impresió de que fa un paper forçat, que es va equivocar i ara ha d’aguantar. No està còmoda, no és feliç. I em va recordar algunes cares que vaig veure darrera els domassos del Saló Gòtic just el dia abans. No és possible que siguin feliços, vaig pensar. I açò que tots tenim la llibertat d’escollir. Jo, clarament escolliria la tranquilitat de ca meva. Perquè no ho deixen córrer i se’n van a ca seva a fer feliços als seus? tots tenim el dret d’equivocar-nos, però també tenim el deure de reconeixer-ho. Salut.
Bon acomiat el d’en Silve. Bé el resum ràpid i encertat del Ple i bé les comparances amb les Altes reialeses.
L’aïllament ha de ser, des del meu punt de vist, total i decidit, si és que s’ha d’aïllar a l’equip de Govern. Així ho creu el PSM, idò, bé; aïllin-los amb totes les conseqüències i per la via ràpida.
Bé, el vot en contra per ampliar dedicacions exclusives, però no entenc massa la tolerància en les formacions de les comissions (desconec si per llei els membres del govern han de ser a les comissions). Si no és així, cap membre del Grup Mixt a les comisions ni órgans col·legiats, si hi ha d’haver un límit, el límit (p. ex. si com a mínim n’han de tenir un, idò un i prou).
Maite, pregunta: Els regidors cobren per les assistències a comissions i altres órgans? És important per a l’aïllament, perquè si cobren, els mantenim allà on no els volen.
Sobre el tema de ‘Construir la ciutat’, ja en faré un comentari en un altre moment. Em sembla un tema seriós i per ser ben reflexionat.
L’estiu no ha acabat, tot que alguns hagin de marxar. Tot i així, sort als tertulians fugissers (que tanmateix en llegirem aquí).
Bona crònica Silve. Estic d’acord amb tu i en Kintet que els trànsfugues se n’haurien d’anar a casa. Respecte a la pregunta que em fa Menorquit, sí que continuen cobrant. De fet, l’única a qui no vam aprovar la “puja” va ser a la regidora de cultura. El tema de la reducció de sous ha quedat pendent per després de la renovació de la Junta Local del PP. Des del PSM, sempre hem manifestat que ha de ser el PP (na Tònia Gener) qui ha de proposar la reducció de sous dels seus ex-companys però, fins després de dia 12 de setembre, no volen prendre cap decisió. Volen que vengui avalada per la nova junta. Per tant, cobraran fins al ple de novembre en què, esperem, el PP comenci a actuar per “animar-los” a deixar la cadira.
Kinki, ja miraré d’esbrinar això que em dius de l’aigua. Gràcies per la informació.
Tot esperant, el comentari de Menorquit sobre aquesta entrada, bona nit a tots, que encara he de repassar un parell d’exàmens.
Acab de llegir ara l’entrevista a en Josep Carretero, ho he fet per internet i desconec si a l’edició de paper hi ha comentaris al respecte.
He de dir que no m’ha sorprés gaire, efectivament repeteix exactament allò que varen dir des d’un primer moment.
Aixó sí ara d’una forma descarnada i sense la menor prudència.
Perquè, supòs, que si en Carretero diu això ens ho hem de prendre com la positura oficial del PSOE-Menorca ja que ell és secretari d’organització a nivell insular. Si no és així llavors, a més d’imprudent, és un eixelebrat que no mereix cap confiança i molt manco un càrrec.
Així que hem de conclure que en principi parla en nom de l’executiva insular del PSOE. Ara idò se’m desvetllen un parell de dubtes:
a) Si bé és cert que les declaracions van en la línia del que era d’esperar del PSOE i enllacen amb les primeres manifestacions que van fer i fins i tot, tangencialment, amb l’entrevistra amb na Pilar Carbonero, no és manco cert que són absolutament contradictòries amb el discurs de la mateixa Pilar al plenari municipal.
Llavors, què hem de deduir? Una de dues: que no van coordinats o que hi ha diferents positures a cal PSOE.
b) En Carretero mostra absolutament el llautó quan ja gosa parlar de “distribución de concejalías y la alcaldia”. Això és el que els hi pica, res més. O li pica a ell.
c) No hi ha cap polític amb dos dits de front i que no sigui un irresponsable que pugui dibuixar un escenari com ho fa ell: sis regidors del PSOE formant govern en solitari “amb suports externs”. O bé de la política no n’ha après ni l’abc o bé és un suicida que no li importa conduir el seu partit al precipici.
En definitiva, el PSOE ens està mostrant la pitjor cara, que molts de noltros al bloc ja presagiaven: l’ànsia de poder sense cap mena de fre ètic.
Un comentari al que diu na Maite: “des del PSM sempre hem manifestat que ha de ser el PP (na Tònia Gener) qui ha de proposar la reducció de sous dels seus ex-companys”. En principi d’acord, però si no ho fa, que no hi farà, el PSM no hauria de tenir cap mena de complexe per fer-ho: és la conseqüència lògica del seu discurs de coherència ètica.
Cal pressionar-los fins que marxin per haver traït al poble. Això passa per la retirada de les dedicacions exclusives, la reducció de sous fins al pur simbolisme, la creació de comissions d’investigació de les despeses de lliure disposició de batlle i regidors, la devolució a plenari del màxim de competències ara a batllia i a comissió de govern, forçar la inclució de l’oposició a la comissió de govern, etc. etc.
El PSM no ha de tenir por d’encapçalar la batalla contra el trànsfugues, alhora que tampoc té que dubtar en posar en evìdència els afanys de poder, gairebé obscens, de personatges com en Carretero.
David Joan
Hola a tots.
M’havia quedat pendent comentar el tema que dona peu a aquesta entrada, i que també demanava na Maite, però és que vaig aclaparat per la feina; m’ha tornat toca a la porta (la feina) aquest setembre. Quina pena.
Sobre el tema ‘Construir la ciutat’ he vist i llegit que la gran majoria d’opinions versen sobre el trànsit que habitualment colapsa la zona central de la nostra població.
Tanmatex pens que aquest fet és donat per dues raons:
.
1.- Que els costums de molts ciutadans és utilitzar el vehicle per a un desplaçament curt i incesserari (per anar del Castell de Sant Nicolau al Pavelló d’Esports a peu, a un ritme normal-alt, es tardà entre 14-20 minuts). En aquest sentit cal encara molta feina de conscienciació. Anar a peu o en bicicleta, per exemple, és un element que milloraria, i molt, la mobilitat a Ciutadella, o al menys als carrer cèntrics o als que conflueixen cap la Contramurada. Deixar el vehicle per anar ‘fer’ el nucli antic i contramurada, és un pas imprescindible per descongestionar el trànsit i per tant evitar massificació circulatòria rodada.
.
2.- Tot i que sembla que els problemes de la zona central de Ciutadella, i ara ja també a zones no tant cèntriques, volten entorn a la mobilitat rodada i és aquest, sembla, el problema que hem de solucionar (necessitat d’aparcaments, -que ve donat perquè la gent no deixa el vehicle, insistesc) pens que cal orientar el projecte de construir la ciutat més enllà dels aparcaments a prop de nucli antic i de concentrar la ‘vida’ social només al nucli antic. M’explic. Descongestionar Contramurada i carrers adjacents ha de venir donat també per obrir la ciutat als afores. Les idees sobre els serveis i prestacions de com ha de ser Ciutadella sempre van encaminats en actuacions al centre o zones pròximes. La millora i embelliment del centre és molt important pel sector serveis i per l’activació de l’economia local, i més durant els mesos d’estiu. Però centrant-nos només en actuar en el centre antic oblidam el desenvolupament de la creixent periferia de Ciutadella. Si concentram els serveis cap al centre, feim que que la mobilitat ciutadana sigui també cap el centre i aquí el problema es manté. Si es construiex un aparcament prop de la Contramurada i s’hi manté la ‘vida’ social al centre, l’aparcament en poc temps serà insuficient. Exemples: es va obrir per aparcaments l’antic cinema OAR, la plaça del Princep, l’ampliació de la plaça de darrere l’OAR, i amb els anys, ha quedat insuficient…. I ara hem d’anar excavant cap avall, però sempre prop del centre.
.
Per tant, el projecte de ciutat, en la meva modesta opinió, és obrir la ‘vida’ social més cap a les barriades exteriors. Açò implica, potser, un projecte molt més ambiciós i costós que el simple fet de corregir la circulació rodada. Cal pensar en donar més vida social a les barriades. Urbanitzar millor, crear ‘vida’, o sigui, centres, comerços, cafeteries, serveis, etc. Açò vol dir que l’Ajuntament escometi urbanitzacions completes en les zones exteriors, no a mitges tintes, perquè la societat hi trobi espais còmodes per viure i moure’s sense haver de recórrer al centre. Açò també vol dir zones d’esbarjo, places segures per a famílies, pel gaudi d’infants, passejos agradables, sense renous, zones recreatives, etc.
.
Ciutadella creix de forma horitzontal (perquè així ho marca el PGOU). L’expansió de Ciutadella, per tant, es mou cap els exteriors de forma ràpida. Si a aquest creixement no s’hi aplica l’ordenació urbanística adequada convertim les barriades en el lloc on hi tenim només el pis i on només anam a dormir (i a menjar, no sempre). O sigui, feim de les barriades zones dormitoris per desplagar la jornada d’oci i esbarjo cap a la zona centre.
Durant l’estiu, les actuacions musicals, artístiques, etc, són al nucli antic. Pocs, per no dir cap, esdeveniments a les barriades. Com no ha de ser un caos circulatori la Contramurada?
.
Na Maite explica en la seva entrada que la projecció per construir la ciutat ha de comptar amb l’opinió dels agents socials. Evidentment que sí. Però no sempre tenen la raó ‘social’. Per exemple l’Associació del Centre (Ciutadella Antiga, trob) vetla perquè l’Ajuntament faci les millores al seu costat. I és, el seu, un legítim dret sol•licitar-ho. Però pensau que s’oposen frontalment gairebé sempre a qualsevol iniciativa als afores: volen els autobusos als Pins, també estan d’acord amb el pàrquing soterrat a la plaça des Pins; volen ocupar el màxim de la via pública, volen la millor il•luminació, els carrers nets, vigilància policial, etc. Evidentment, no pensen en què la perifèria també necessita d’actuacions de millora. Una cosa és atendre adequadament el nucli antic (insistesc que és molt important) i una altra cosa és concedir capricis egoistes les pressions de les quals impedeixen un creixement ordenat cap a altres barriades. Les associacions de comerciants sempre han pressionat molt en aquest sentit i com que la ‘política’ actua sobre qui pressiona, en la majoria de casos, i de les barriades poques pressions hi ha perquè no hi ha organització veïnal, oblidam d’actuar en un desenvolupament integral de ciutat.
Per acabar, la descongestió rodada del centre no és fer aparcaments prop de centre, la solució és obrir la vida social a les barriades, per una banda, i una altra d’aplicació més immediata: conscienciar a la ciutadania que la bicicleta és un mitjà de transport molt vàlid (aquí també cal una feina política dels partis i associacions ciutadanes). O bé a peu, que no hem de caminar tant. Tenim amb Ciutadella (tota plana, sense costes) un model per una ciutat de velo i no ho sabem veure.
.
Tanmateix, pens que ‘Construir la ciutat’ és molt més que solucionar el trànsit.
Estic d’acord, Maite, amb el que dius: “…Ciutadella és aquest espai privilegiat, sempre en constant evolució, que mereixeria, estic ben convençuda, ser pensat i construït, per part dels nostres governants, des d’una perspectiva global, coherent i comunitària”. D’acord. Però pens que la ciutat l’han dissenyar urbanistes i partits polítics coherents i allunyats de pressions sectorials. Alguns partits polítics, ni tampoc associacions empresarials, veuen amb la lucidesa que ho veus tu allò de “des d’una perspectiva global, coherent i comunitària”, sobretot “perspectiva comunitària”.
Recordaràs, Maite, la que li va caure a na Joana Triay (regidora del PSM) quan va voler ordenar l’ocupació de la via pública al nucli antic de Ciutadella. Molts sabem qui presidien les associacions de comerciants i les crítiques que va rebre na Triay: primera perquè malmatia els seus ‘negocis’ (egoisme) i segona per desgastar, en el poder, una polític d’esquerres (antidemocràcia i ignorància política). Vius amb les associacions del centre!!
Eeehhh!!! Creis-me, he quedat descansat. Que descanseu també vosaltres.
Bona nit.
Acab de llegir en Davjo, just quan penajava la meva opinió de ‘Construir la Ciutat’.
Davjo: d’acord amb el punt a) teu. La indefinició de Carbonero em dur a pensar que el PSOE té discrepàncis internes i la línia oficial de PSOE xoca amb la línia que havia duit fins ara Carbonero. Al Ple, molt diluïda, pel que m’han contat, quan era una bona oportunitat politica per ella. No diu el que pensa i no pensa el que diu el partit.
Sobre el cas Carretero, cert que podíem esperar el que diu. Tanmateix, Davjo, veig un to fora de lloc amb en José Carretero. Ni tu ni jo compartim les seves proposicions, però el que diu és légitim i dins les formes democràtiques, encara que no les compartim. No fiquis en Carretero en el mateix sac que els altres. Ho consider injust. La política ha de ser respectuosa si volem que també ho siguin amb nosaltres. Estic d’acord amb tu amb la visió política, tanmateix les expressions altisonants i adjectius ofensius no ens donaran mai la raó. La passió ens altera el ‘pensament ordenat’.
Davjo, una abraçada.
Salut, Menorquit.
Pot ser tens raó que som massa passional en les meves expressions, però no m’assembla que això desordeni el meu pensament. En tot cas, atent al teu mestratge- més que brillant la teva exposició sobre com “construir la ciutat”- et promet moderar el llenguatge que no les idees.
Una abraçada
David Joan
Se m’oblidava de saludar a la ‘mosca d’estiu’ que tot just va fer una escadussera passejada per aquesta salordiana plaça. A vam si tornes a deixar el teu brunzir.
Davjo, molt satisfet amb la teva darrera reflexió. Com tu, jo també som radical d’idees, però vaig aprendre un dia que les formes ens poden espanyar les idees, que al cap i a la fi és que que volem portar endavant.
Salut i que tenguis bona vida barcelonina.
Acab de llegir a l’edició digital de UH com na Pilar Carbonero descarta un govern en solitari del PSOE, que confirma que hi ha dues visions diferents dins el partit, però que també fa veure que el seu grup municipal no es deixarà influir més del necessari per la direcció insular. De totes maneres és clar que tot seguirà ben encallat fins que el PP decideixi qui dirigirà la seva junta local i faci algun moviment, que ja començaria a ser hora…
Menirquit, molt interessants les teues reflexions i els teus arguments sobre dinamització de les barriades.
Records a tots!
Bon dia a tota la confraria salordiana, ja torn ser a la plaça i us he de confessar que estic una mica desnortada. Entre tot el que m’he perdut viatjant mar enllà i el berenar que m’ha donat l’Ultima Hora amb les declaracions de na Pilar Carbonero, us confes que ja no som la mateixa. Talment sembl una Nana envellida que en lloc de fer calaix ha perdut els estalvis (perdó Zolà).
De com construiria jo la ciutat, ara per ara, poca cosa a dir. Encara m’he de situar. Si més no un apunt: fins i tot París va necessitar tècnics per traduir les idees en projectes concrets. Voldria veure quin nyap hagués fet el petit Napoleó sense el concurs d’un Haussman o un Le Duc.
Esperava que les coses, quan tornés, haguessin trobat un camí més o manco decorós o al menys lògic. No és així, al contrari, els pitjors mals somnis, que fa dies ja anunciava, s’estan fent realitat.
Ara resulta que el secretari d’organització del PSOE aixeca el vel de la verge i ens mostra la nuesa de les seves ambicions, em recorda el que diu Gide del Protos de “Els soterranis del Vaticà “: “…vivia amb un continu recel de que el clergat de veritat arribés a assabentar-se de l’assumpte, i per protegir la seva rereguarda esmerçava tant ingeni com per portar l’assumpte endavant.”
Bé, no és una mala definició de les estratègies- o personalismes- d’alguns caps del PSOE. El paper de na Pilar Carbonero seria llavors el del pobre Lafcadi que es limita a les bones intencions: “ Si tens una arma per emprar en contra meva, no examinaré si seria prudent per a tu utilitzar-la”. I l’empraran, m’agradaria equivocar-me, però vaja si l’empraran. Pot ser no de moment, però a la llarga…
Però, tranquils, bona gent del PSM. Tornem a Oscar Wilde i recordeu que l’ambició és l’últim refugi del fracassat.
Completament d’acord que s’ha vist que dins el PSOE hi ha dues ànimes o al menys dues estratègies diferenciades. Ara veurem quina guanya. El que no entenc de l’entrevista de na Pilar Carbonero és que vol insinuar quan diu que “se mostró ayer sorprendida por la actitud “excesivamente complaciente” que el gobierno díscolo dispensa a su grupo”. Dins el contexte de l’entrevista podria fer suposar que hi ha complicitats amagades entre els trànsfugues i en Josep Carretero com també mig llencen en Triay i na Gener?. Ho heu interpretat així?
Molt bo el comentari de Menorquit. El tema de les barriades i la connexió amb el centre és importantíssim. En el programa electoral del PSM ja ho contemplàvem:
-Pla d’actuació per barriades a Ciutadella que impliqui:
a)Crear espais oberts i zones públiques per jugar, i convertir les places en zones de descans i convivència.
b)Dinamitzar els barris promovent activitats diverses i distribuint-hi les fires.
c)Millorar l’enllumenat dels barris.
d)Aprofitar la reestructuració del port per integar-hi la zona de Dals Sa Quintana.
Respecte als hàbits de les persones -que agafam el cotxe més del necessari-, és un aspecte del qual en parlaré a la pròxima entrada sobre energies i consum.
Finalment, estic d’acord amb els comentaris que feis sobre les declaracions d’ahir i avui de representants del PSOE en el sentit que apunten cap a diferents formes de gestionar, dins el mateix partit, la situació creada pel PP a l’ajuntament de Ciutadella. Veurem què passa. Pel que surt avui al diari, sembla que l’opinió de l’agrupació de Ciutadella és la que val. El problema el té el PP, no ho oblidem.
hola a tots!! sa veritat és que pas per aqui de tant en tant..ja que es vostres comentaris som molt més aclaridors que no tot allò que sentim oficialment……
jo també vaig assistir a n’es ple de dilluns passat, i sense fer valoracions polítiques,q molt acertadament ja heu fet,i que diria que em queden massa grosses…nomès volia deixar present ses sensacions que vaig sentir!
sa veritat és que vaig partir d’allà amb “mal cos”,amb una sensació de tristor i pena per es meu poble, d’haver assistit a un espectacle patètic.
era com estar en un “circ romà”, o as “toros”, on damunt s’arena víctimes i feres ( en aquest cas llaons,toros, toreros i humans, s’entremesclen fins es punt en que ja no sé qui em fa més pena…) s’apunyalen i assgarrapen per davant i darrera sense cap mirament…mentre un públic amb moltes ganes de sang, no aturava de victoretjar a aquell que feia més mal…fòssin quines fòssins ses paraules emprades….i com més sagnant era s’espectacle millor s’ho passaven….no m’ho podia creure!
vaig verue tant clar que aquest assumpte no tindrà final…
jo també crec que el millor es que es “fugitius” haurien d’anar cap a casa..es que no puc entendre com encara no ho han fet, no puc entendre quina és sa gran recompença que els fa seguir asseguts( nomès doblers??).
res més, nomès animar-vos a tú Maite i as teu equip del PSM que seguigueu amb sa vostra línea de feina, per que ara per ara és s’única que manté una coherència que crec que pot ajudar en aquest poble..de dever que sou d’admirar!!
No ho entenc. A cal PSOE en passa una de grossa, al bloc hi ha unes quantes opinions i…silenci. Què passa? Tenen bula? No ho entenc. Per la meva part són tan analitzables i, en segons què, tan venuts a l’ambició com els peperos. No hi ha res a dir? No ho entenc.
Intentaré escriure en català. Tinc dues llengües, la biològica i l’adoptiva.
Com que en aquest blog tothom escriu en catalá, optaré per l’adoptiva.
En primer lloc, i fent referència al titol “Construir la ciutat” dir que la majoria dels comentaris poc aporten a aquet tema tan vital i necessari com es la ciutat saludable.
Gracies Menorquit per la teva exposició tan clara, no més dir-te que abans de donar-li “vidilla” a les zones mes allunyades, primer caldria que els serveis de neteja, i la brigada d’obres de l’ajuntament, donessim el serveis que es mereixen.
Crec que el centre de ciutadella es un centre comercial, ple de bars i botigues i de taules i cadires, n’hi ha poc més.
Jo desitjo que aquest centre es converteixe en un mon viu.
Tristement em sembla que l’unic que tira per endavant es el maleït dic que encara el faran més gran, amb el consentiment del PSM, PSOE, i el beneplàcit del PP.
Salut i bona nit.
Monea ens ha deixat una altra crònica del ple de dilluns i, com les altres, destaca l’espectacle depriment en què es va convertir. La situació que han creat els 9 trànsfugues, ja ho hem dit moltes vegades, és una situació vergonyosa que no s’acabarà fins que no se’n vagin a casa. Esperem que el PP, a partir del 12 de setembre, dugui la iniciativa en aquest sentit. Si no ho fa, com apunta David Joan, la credibilitat de la nova Junta Local quedarà ben tocada. Jo esper que sí, que prendran mesures per fer-los fora. Ara, tal vegada som un poc ingènua, no ho sé.
Pel que fa al comentari de Zodiac, és cert que s’han escenificat discrepàncies al PSOE. Avui, però, ja surt la foto de la unitat. Què hi ha davall? La veritat és que no ho sé. No entenc les declaracions d’en Josep Carretero, sincerament. No sé què pretenia. Oblidar, com s’oblida massa sovint, que PSOE i PSM tenen només 10 regidors i que qualsevol govern conjunt passa, com molt bé va recordar ahir en Joan Triay, pel vot seu o el de la regidora del PP, ja em sembla jugar al joc de l’absurd. No diguem d’un govern en solitari de sis regidors. A més, el regidor d’UPCM també ha manifestat que no pensa rompre el pacte amb el PP si guanya n’Assumpta Vinent. Les opcions són, per tant, les que són. Només una cosa ens uneix a tots: fer fora els trànsfugues. Veurem si ho aconseguim.
Veivo, no estic d’acord que els comentaris aportin poc sobre la ciutat saludable. En qualsevol cas, tens les portes d’aquest bloc obertes per compartir les teves idees al respecte. Pel que fa al tema de les barriades, des del PSM proposàvem millorar l’enllumenat i les places i també hem denunciat que la neteja no és tan acurada com al centre de la ciutat. Tens raó que són aspectes molt importants i previs a qualsevol iniciativa per donar vida a aquestes zones. Són temes que no podem descuidar. I respecte al dic, no tenc cap notícia que s’hagi de fer més gran.