jo també vaig assistir a n’es ple de dilluns passat, i sense fer valoracions polítiques,q molt acertadament ja heu fet,i que diria que em queden massa grosses…nomès volia deixar present ses sensacions que vaig sentir!
sa veritat és que vaig partir d’allà amb “mal cos”,amb una sensació de tristor i pena per es meu poble, d’haver assistit a un espectacle patètic.

era com estar en un “circ romà”, o as “toros”, on damunt s’arena víctimes i feres ( en aquest cas llaons,toros, toreros i humans, s’entremesclen fins es punt en que ja no sé qui em fa més pena…) s’apunyalen i assgarrapen per davant i darrera sense cap mirament…mentre un públic amb moltes ganes de sang, no aturava de victoretjar a aquell que feia més mal…fòssin quines fòssins ses paraules emprades….i com més sagnant era s’espectacle millor s’ho passaven….no m’ho podia creure!
vaig verue tant clar que aquest assumpte no tindrà final…

jo també crec que el millor es que es “fugitius” haurien d’anar cap a casa..es que no puc entendre com encara no ho han fet, no puc entendre quina és sa gran recompença que els fa seguir asseguts( nomès doblers??).

res més, nomès animar-vos a tú Maite i as teu equip del PSM que seguigueu amb sa vostra línea de feina, per que ara per ara és s’única que manté una coherència que crec que pot ajudar en aquest poble..de dever que sou d’admirar!!

De com construiria jo la ciutat, ara per ara, poca cosa a dir. Encara m’he de situar. Si més no un apunt: fins i tot París va necessitar tècnics per traduir les idees en projectes concrets. Voldria veure quin nyap hagués fet el petit Napoleó sense el concurs d’un Haussman o un Le Duc.

Esperava que les coses, quan tornés, haguessin trobat un camí més o manco decorós o al menys lògic. No és així, al contrari, els pitjors mals somnis, que fa dies ja anunciava, s’estan fent realitat.
Ara resulta que el secretari d’organització del PSOE aixeca el vel de la verge i ens mostra la nuesa de les seves ambicions, em recorda el que diu Gide del Protos de “Els soterranis del Vaticà “: “…vivia amb un continu recel de que el clergat de veritat arribés a assabentar-se de l’assumpte, i per protegir la seva rereguarda esmerçava tant ingeni com per portar l’assumpte endavant.”

Bé, no és una mala definició de les estratègies- o personalismes- d’alguns caps del PSOE. El paper de na Pilar Carbonero seria llavors el del pobre Lafcadi que es limita a les bones intencions: “ Si tens una arma per emprar en contra meva, no examinaré si seria prudent per a tu utilitzar-la”. I l’empraran, m’agradaria equivocar-me, però vaja si l’empraran. Pot ser no de moment, però a la llarga…
Però, tranquils, bona gent del PSM. Tornem a Oscar Wilde i recordeu que l’ambició és l’últim refugi del fracassat.