Déu.
I tu, què vols?
Jo.
Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:
Un xic de seny.
I un poc de temps.
I un poc de sort.
I un poc de sol.
I un poc de sal.
I un poc de cel.
I un xic de niu.
Un poc de goig.
I un xic de bes.
I un poc de coit.
I un xic de blau.
I un poc de pau.
Ei, si pot ser.
(Selecció de versos de “Tirallonga de monosíl·labs, de Pere Quart)
L’any polític començava, el 2008, aparentment tranquil, a Ciutadella. Feia pocs mesos que el PP i UPCM havien signat uns acords de govern i, tot i que s’intuïa que la relació -de conveniència- no seria fàcil de mantenir, res no feia pensar en l’explosiu desenllaç final. La comissió d’investigació sobre la permuta del Palau Saura Morell (Comissió Nerer) anava avançant i traient a la llum pública les irregularitats de l’operació, sens dubte, una de les millors notícies polítiques de l’any i de la qual em sent especialment satisfeta, sobretot a la vista que, quan el PSM va tenir la iniciativa, eren molts (i no només dels que ens governen) els que no s’estaven de dir que no en trauríem res i que seria una pèrdua de temps. Avui, les sòlides conclusions són a la Fiscalia Anticorrupció.
D’altra banda, sens dubte, l’any polític ciutadellenc es va veure saccejat per la notícia que l’equip de govern de PP i UPCM proposaven fer un aparcament subterrani a la plaça dels pins. La reacció popular no es va fer esperar tot i que, d’entrada, no va ser tinguda en compte. Només quan es va desmuntar la font de la plaça, sense previ avís i amb la prepotència que ens tenia acostumats l’equip de govern, la resposta popular va ser tan contundent que UPCM es va desmarcar del projecte, cosa que més tard va fer el PP. La manifestació convocada davant la font, i que va arreplegar un milenar de persones, va derivar en una entrada a l’ajuntament, no prevista per ningú, i amb les dues portaveus de PSOE i PSM acusades d’instigadores dels fets. En el meu cas, a més, vaig ser acusada de “manipuladora de menors”. El tema, em sembla, és prou conegut i va donar peu a les entrades més comentades d’aquest bloc.
Ara bé, sens dubte, la traca final la posaven els vuit regidors del PP, amb l’alcalde al capdavant, quan, dia 31 de juliol, es donaven de baixa del partit i rompien l’acord amb el regidor d’UPCM. Deixaven sola a l’única regidora que actualment té el PP a l’ajuntament i que l’endemà, oh casualitat, havia de ser escollida Secretaria Insular, en presència de destacats representants del partit vinguts de Madrid i Palma. A partir d’aquest moment, la idea d’una moció de censura per fer fora els trànsfugues “morals” de l’ajuntament va començar a sonar amb força. Se’ls va davallar el sou per provocar la seva sortida del consistori perquè, així, es pogués recuperar la representativitat sortida de les urnes. Però aquí són, encara, entre baixes per malaltia i renúncies a dedicacions exclusives.
Acabam l’any. El tema clau és: hi haurà govern alternatiu? A dia d’avui, tot és possible. No hi ha cap porta tancada, tot i que, com hem dit sempre, el tema no és fàcil i s’han de lligar molts de caps. La situació és prou especial per intentar formar un govern de gestió que restituesqui la normalitat democràtica a Ciutadella, amb la implicació de tots els partits polítics i des de la premissa clara que s’accedeix al govern només per responsabilitat. És per això que, de formar-se, hauria de ser un govern que oferís garanties de solidesa perquè no ens podem permetre més espectacles polítics que l’únic que fan es fer perdre la confiança en la democracia. Mentrestant, mai un equip de govern no havia estat tan controlat com ho està ara el de l’ajuntament de Ciutadella. Veurem que ens ofereix el 2009.
Fa poc que la família -prou nombrosa- acaba d’anar-se’n de casa. Segons una tradició familiar que encara no sé ben bé com va començar, el dia de Sant Esteve, tenc tothom a dinar a casa. Avui, amb sis baixes, érem tretze, més un neboder a punt de sortir de l’ou. El menú, el de sempre: ensalades variades, ossobucco i tiramisú. M’agrada cuinar i, sobretot, m’agrada cuinar per a la gent que m’estim. Ells ho aprecien i jo aprecii que venguin a casa i puguem rallar i riure i acabar amb les nebodes que es proven la meva roba i que, malgrat les amenaces, s’acaben emportant dins una bossa un cinturó i un parell de camisetes que, segur, seguríssim, que m’acabaran tornant. Veurem quan.
Aquests dinars de sant Esteve són com aquest bloc: jo sempre pos el menú però, al final, la gent acaba fent el que vol. Són imprevisibles. Jo aboc l’ossobucco i em surten que si jo en tenc més poc que ell i que si et penses que som de l’hospital. Pos les Estances de Riba, i em surt un Makelele críptic a insinuar que vull deixar la política. Trec el tiramisú i la trescadora explica la sortida de divendres a vespre, amb unes llacunes que ens fan morir de riure. Matilde de la Mole surt de l’armari literari i li contesta el polític de torn que si és una impresentable…
Definitivament, tir la tovallola. Avui, com diu en Menorquit, faig una entrada-caneló: feis el que vulgueu. Capolau les sobres que arreplegueu d’aquí i d’allà i, això sí, ens les oferiu ben presentadetes. Jo em retir -de moment, eh, Makelele!- i deix el bloc a les vostres mans. Si voleu rallar de literatura, endavant. De política, també. Tot ho emparam, en aquest espai de concòrdia. Per cert, el cava era “Espuma de mar”, amb unes etiquetes fetes per en Jaume Bagur precioses. I m’ha agradat. Es nota?