(Fotografia de Toni Cladera)

Uns wiegen llassen, wie

Aus schwanken Kahne der See.

Hölderlin

Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany

i la seva pau no es mudava;

i qui d’uns ulls d’amor sotjant la gorga blava

no hi ha vist terrejar l’engany.

I qui els seus dies l’un per la vàlua de l’altre

estima, com les parts iguals

d’un tresor mesurat; i qui no va a l’encalç

del record que fuig per un altre.

Feliç és qui no mira enrera, on el passat,

insaciable que és, ens lleva

fins l’esperança, casta penyora de la treva

que la Mort havia atorgat.

Qui tampoc endavant el seu desig no mena:

que deixa els rems i, ajagut

dins la frèvola barca, de cara als núvols, mut,

s’abandona a una aigua serena.

(Carles Riba, Estances)

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 37 comentaris

A punt de tancar-se l’Any Rodoreda, a l’entresòl de la Pedrera, s’exposen una trentena d’aquarel·les, aiguades i collages de l’escriptora. Potser per a molts serà una sorpresa descobrir aquesta faceta de Mercè Rodoreda. Per això, i perquè  tenc la sort de tenir a casa un catàleg, editat per la Generalitat de Catalunya, l’any 1991, en el qual es recullen algunes de les seves obres, no me n’he pogut estar de penjar-ne unes quantes.

Veureu que es tracta d’una pintura senzilla però que, com apunta, Mercè Ibarz, comissaria de l’exposició, és fruit de moltes hores de dedicació: “Ella ens va explicar que el més senzill és sempre el més difícil d’aconseguir, el més elaborat”.

Francesc Miralles ha dit d’aquestes pintures: “Aquí trobem la raó de la pintura, en Mercè Rodoreda: és un exercici de solitud centrat en l’anàlisi de la realitat humana; una pràctica existencial que força la contemplació de l’entorn, amb tot el que té de tràgic i de còmic. Aquestes pintures van ser cabdals per a la vida de la novel·lista catalana, puix que van retornar-la a l’anàlisi psicològica, de manera pausada, no empesa per la literatura, sinó pel propi sentiment interior. Crec que la pràctica pictòrica va servir-li per asserenar el seu esperit i per aprofundir, directament, en la condició humana. Pintant sense cap condicionament estètic, interioritzant els seus pensaments i experiències d’uns llargs anys de trasbals humà i social, Mercè Rodoreda va retrobar-se ella mateixa, i nosaltres, més tard, l’hem retorbada també.”

En uns moments en què, a l’exili, l’escriptura li era esquiva, la poesia i la pintura van ser, per a Mercè Rodoreda, les seves vies de comunicació. La seva alegria també: “Semblo boja d’alegria. Els tinc tots dos -quadres- damunt de la cuina i tot escrivint-te, de tant en tant, me’ls miro. Els he firmat i tot. I encara els repetiré en d’altres colors i en regalaré quan voldré fer alguna persona contenta. Un té el fons gris, l’altre el té vermell. Hi he fet aquelles figures sense braços, i només de mirar-los et ve com una mena d’alegria de boig”.

(Carta a Armand Obiols, París, 2 de juliol de 1953)

Esper que aquest petit tast de la pintura de Mercè Rodoreda sigui, tal i com ella volia, un regal  que us hagi fet contents. Literatura i pintura, dues formes diferents, potser no tan allunyades com podríem pensar, de copsar l’interior d’una dona feta de voluntat:

“Vençuda i tot, vull ésser jo mateixa,

abella furiosa de sa mel”.

Aquests versos són la porta d’entrada a la mostra de la Pedrera. Els versos finals d’aquesta petita mostra que acabau de visitar.

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 5 comentaris

Diumenge passat, UH Menorca titulava la secció “Pont i cova”, que signa el seu director, Josep Pons Fraga, “Las claves estan en el blog de Maite Salord”, tot referint-se a l’hipotètic govern alternatiu que els partits que actualment formen l’oposició de l’ajuntament de Ciutadella (PSOE, PP, PSM i UPCM) podrien promoure. Supòs que és per aquest motiu que moltes persones, encuriosides, s’han atracat a aquest bloc pensant trobar-hi qui sap què. I, d’entrada, s’hauran trobat amb el Barça, amb un CD de literatura que parla de Menorca i amb la ressenya del darrer llibre de Phillippe Claudel. Em sap greu haver decebut les seves expectatives.

Tanmateix, és cert que, a partir dels comentaris que la gent va deixant a les diferents entrades que jo propòs, es poden copsar moltes opinions que són, a dia d’avui, al carrer. La majoria d’aquests comentaris, és cert, són de gent que puc intuir que és propera a la meva manera de pensar. D’altres, no.  Sigui com sigui, però, és evident que, com ja he dit moltes vegades, aquesta plaça és un lloc on la gent intercanvia idees i expressa allò que sent. També sobre el futur de l’ajuntament de Ciutadella.

Tanmateix, cal tenir claríssim que les úniques paraules de les quals em faig responsable són les meves. La resta, hi puc estar més o manco d’acord, però no expressen la meva opinió. Ho dic perquè hi pot haver certa tendència a confondre aquest espai amb la pàgina oficial del meu partit (que té la seva pròpia WEB i amb el qual, tot sigui dit, tenc el dret a discrepar sempre que ho consideri oportú); o a atorgar a certs comentaris una importància desmesurada, pel que fa a la línia que marquen, quan, personalment, els consider una opinió més i tan respectable com totes les altres.

En fi,  bona gent, com diria na Matilde de la Mole -per cert, el personatge estrella d’aquest bloc, per les passions, odis  i curiositat que desperta (qui és aquesta dona?, em demana molta gent, i jo només puc contestar que, ben de ver, no en tenc ni idea)… Bé, com deia, bona gent, gaudiu de la passejada per la salordiana plaça, com la va batejar Menorquit; llegiu entre línies i, si teniu la sort de trobar cap clau, agafeu-la fort que no us fugi!

• El pensament ordenat/Opinió
• 13 comentaris