Aquí teniu un recull de notícies d’avui que m’han fet pensar:

1- El Consell no té els 7 milions necessaris per construir la seu de la Reserva de la Biosfera a S’Enclusa ni els 5 del Parc Bit, inversions estatutàries a Menorca. Curiosament, però, el Govern Balear sí en va trobar 10 per acabar el Palau de Congressos de Palma. Estrany, si més no.

2- Els dos fitxatges estrella del conseller Simó Gornés: Joan Domínguez -l’assessorarà en obra pública- i Antoni Juaneda -l’assessorarà en la gestió d’empreses-. Podria dir moltes coses però, per òbvies i desagradables, callaré.

3- Els dos camps de golf que es volen fer a Menorca, segons el PP, duran 25.000 turistes a l’illa durant l’hivern. Segons dades oficials, el darrer any, en van venir 5.300. Senzillament, delirant.

4- Aznar vol acabar amb els “17 miniestats” i, per tant, retornar a un estat -encara més- centralista que acabi amb les competències de les autonomies. Genial. Mentre la consellera de cultura del Consell de Menorca diu que el model lingüístic del PP és el suís (sic!), ara surt Aznar a dir que hem de tornar a “una, grande y libre”!

I, per acabar, un fragment de l’article d’opinió de Joan Ramon Resina, publicat a l’ARA: “El polític busca el poder com a mitjà inevitable. El seu pecat, diu Weber, comença quan la cerca del poder degenera en una autointoxicació. Aleshores la vanitat l’empeny a cometre un dels pecats mortals del polític: la manca d’objectivitat o la irresponsabilitat, pecats que sovint coincideixen.”

Tot plegat, un bon material per a la reflexió. No us queixareu.

• El pensament ordenat/Opinió
• 7 comentaris

Avui dematí, un bon company em recordava que no havia fer la típica entrada de final d’estiu dedicada a un fruit. I és cert. He parlat de gínjols i de figues i, des de fa setmanes, tenia pensat que enguany tocaria a les nesples, que no vol dir el mateix que jo tengui ganes de “tocar les nesples”. Un matís important.

Així, segons la definició de l’Alcover-Moll, la nespla o nespra “és el fruit del nespler, de forma rodona, amb una cavitat profunda, el qual es cull verd i es conserva amb palla fins que ha madurat”.  La principal característica de la nespla és el seu sabor. Es tracta d’un fruit àcid, però molt apetitós.

He de confessar que les nesples em duen records de la meva infantesa. Diria que no és un fruit gaire habitual a Menorca, però, com que, a la meva mare, mallorquina de naixement, li agradaven amb delit, en arribar la tardor, a la botiga de queviures del costat de casa, n’hi duen només per a ella. Llavors, les posava dins una capsa de cartró i esperava que fossin ben madures per menjar-se-les. Mai no em van acabar d’agradar i la veritat és que ella no m’insistia gaire a menjar-ne. Ben comprensible.

La història que us acab d’explicar és ben certa i, per tant, no podem aplicar-li la dita: “això és tan veritat com ara plouen nesples”,  que es diu d’una cosa que és mentida. El que sí que intent aplicar-me és l’expressió  “amb temps i palla, maduren les nesples”, que significa que les coses no s’han de fer precipitadament, sinó dedicant-hi tot el temps i els mitjans adequats. Crec que és l’única manera d’aconseguir bons resultats.

Així que, ja ho sabeu, si us he fet ganes de menjar nesples, “per Sant Lluc, nesples espluc”, o “pelluc”, com diuen a Mallorca, l’època bona per collir nesples. Perquè sempre és millor clavar queixalada a una nespla que clavar-se una nespla monumental. I, aquesta tardor, per no fer les coses ben fetes, n’hi haurà uns quants que se la clavaran segur.

• El pensament ordenat/Opinió
• 3 comentaris

Com vaig dir a la darrera entrada, cinc hores i mitja de ple del Consell de Menorca donen per molt. És pesat, no ho negaré, però només per un parell de frases de la consellera de cultura, l’esforç es va veure recompensat amb escreix. Mentre discutíem si el català ha de ser mèrit o requisit per accedir a la funció pública, va venir la perla de la nit: el model lingüístic del PP és… el model de Suïssa!

Atònita, ho vaig apuntar en un paper i, en acabar el ple, vaig demanar la confirmació del que havia sentit a companys presents a la sala de plens. Efectivament, la consellera havia dit que el tractament de les llengües que es fa a Suïssa és el que defensa el PP, oposant-lo al “model català”, que “crec que defensa el PSM” (sic), va concloure.  I va destacar el fet que  a Suïssa hi ha només una llengua oficial i que saber-ne una altra és un mèrit, justament el que li agrada al PP (!).

En un món on hi ha, aproximadament 5000 llengües i 200 estats reconeguts internacionalment, la planificació del multilingüisme és un tema fonamental per a la supervivència de moltíssimes llengües. I aquesta planificació es pot fer partint de dos models lingüístics diferents, els igualitaris i els no igualitaris. El cas de Suïssa s’inclouria dins primers. El de l’estat espanyol, dins els segons.

Així, a Suïssa, a grans trets, les quatre llengües que es parlen (alemany, francès, italià i romanx o retoromànic) són tractades per igual i, basant-se en un criteri de territorialitat, cada llengua és oficial, en exclusiva, dins el propi territori i totes són oficials de l’estat. A més, cal afegir que, a l’escola, aprenen la llengua del cantó on viuen (i en la llengua d’aquest cantó) i, a més, n’han d’escollir una altra que sigui pròpia d’un dels altres cantons de Suïssa. D’aquesta manera, es garanteix un coneixement entre els suïssos i que l’única llengua coneguda per tothom és la llengua pròpia i oficial del cantó.

Si traslladam aquest model a l’estat espanyol, tindríem que la Constitució hauria de canviar-se (supòs que ara ja no seria cap problema) per situar al mateix nivell totes les llengües que s’hi parlen.  A partir d’aquí, la pròpia de cada territori seria l’única oficial -en el nostre cas, la llengua catalana-  i, a l’escola, podríem aprendre qualsevol de les altres de l’Estat. Qualsevol.

Supòs que ara enteneu la meva alegria, després d’hores infinites de debat estèril. A la fi, una proposta assenyada del PP! Per tant, només puc acabar fent una declaració d’intencions que sé que serà polèmica i que em pot suposar l’expulsió del PSM més per Menorca. Aquí va: si Mariano Rajoy recull, en el seu programa electoral, que el PP aplicarà a l’estat espanyol el model lingüístic suís, NA MAITE SALORD VOTARÀ EL PP.  I, fins i tot, faré campanya per ell. Em sap greu pel meu candidat natural, Miquel Ensenyat. Què hi farem!

• El pensament ordenat/Opinió
• 19 comentaris