A punt de deixar endarrere una nova campanya electoral, dec una entrada als meus candidats, Silve Pons i Joan Carles Villalonga. És cert que ha estat una campanya marcada per l’austeritat. Tanmateix, a nivell personal, he de dir que, quan els veig donant la cara pel projecte del PSM més per Menorca, em vénen al cap moltes altres paraules.

Perquè en Silve i Joan Carles, durant aquests dies, ens han donat a tots una lliçó de moltes coses. De generositat, primer de tot. El seu temps per explicar el discurs del PSM més per Menorca i fer-lo arribar al màxim de gent.  La seva dignitat a l’hora d’enfrontar-se a un bipartidisme salvatge que ens arraconaria si pogués. L’alegria i la fermesa contagiosa amb què han sortit al carrer, han fet rodes de premsa, s’han adreçat als nostres militants i simpatitzants. El projecte del PSM més per Menorca, avui, és més visible gràcies a ells. Gràcies, sincerament, a tots dos.

Les enquestes mai no han tractat bé el PSM. Ara, diuen que ens falten 9.000 vots per poder ser presents a Madrid. Això deu voler dir que Miquel Ensenyat, el nostre candidat, deu tenir peu i mig al Congrés de Diputats.  Si ja no els té els dos. En Miquel, a més, disputaria el 6è diputat al PP. Un al·licient més per anar a votar. El tema del Senat, òbviament, és molt més  complicat. Tanmateix, crec que hem sabut aprofitar l’oportunitat d’explicar el nostre missatge de forma clara i entenedora. Un missatge que vull reproduir tal i com l’han fet arribar els nostres candidats:

“Aquesta és la darrera setmana de campanya, i amb aquest escrit volem donar les gràcies a la gent que ens ha donat suport i que ha entès que fa falta més que mai una veu a Madrid que parli des dels interessos de Menorca, des de la necessitat d’una veu valenta que afronti sense complexos, ni sense estar fermat a res que no sigui el servei a aquesta illa, els problemes greus que patim. A diferència del que estipula la normativa europea, que esmenta que els territoris perifèrics o insulars han de tenir el suport i finançament suficient per contrarestar les mancances derivades de la insularitat, som la comunitat més mal finançada de l’Estat, i el límit arriba fins al 14 % del nostre PIB. A diferència dels que creuen que al Senat s’hi pot anar per acabar una carrera política i perpetuar el mal funcionament d’aquesta cambra de representació suposadament territorial, en plantejam la reforma de manera seriosa i sense pors, i no tenim por  a parlar tampoc de supressió, si fes falta. A diferència dels que creuen en el vot útil, que crea, de rebot, l’existència del vot inútil, pensam que calen més mesures perquè la política sigui participativa i assolim quotes de decisió per a aquelles coses que són importants per Menorca. A diferència dels que pensen que l’única  opció que hi ha és la d’anar votant entre dos partits que es van alternant en el poder i que han acabat practicant polítiques similars, recordam que quan votam al congrés no ho feim per elegir el president del govern espanyol sinó per quins seran els nostres diputats per Balears; i els nostres representants al Congrés i al Senat fins ara han votat exactament el mateix que han fet els seus coreligionaris a Madrid, sigui o no d’interès per aquesta illa, i que per tant es fa necessari una veu que pensi diferent. A diferència dels que consideren que d’aquesta crisi econòmica només se’n pot sortir incentivant els mateixos sectors i les mateixes polítiques que ens hi han duit, i que només saben parlar en tot discurs de crear feina sense dir com, només parlant de reformes laborals que signifiquen pèrdua de drets laborals, creim que cal canviar moltes de les coses del model econòmic, productiu i energètic, posant en valor l’economia diversificada i social. A  diferència dels que creuen que l’únic que poden fer les institucions per sortir de la crisi és reduir tota la despesa, i desmantellant així l’estat del benestar, pensam que la riquesa es pot distribuir de moltes altres maneres, que es pot fer una política fiscal que no creï els desajustos que existeixen avui entre el que es grava pel rendiment de la feina i per les grans fortunes. Volem crear riquesa, no rics.

No hem de tenir por d’alçar ben fort la nostra veu, de fer córrer el missatge. Per açò creim que és important que es tenguin en compte tots aquests elements i valors a l’hora d’anar a votar. Esperam que aquests darrers dies de campanya puguin ser també de reflexió sobre el valor del nostre vot, el de tothom, que és el que veritablement fa canviar les coses. Pensam diferent i actuam diferent. Aquesta és la nostra premissa i la de tot aquell que ens vulgui dipositar la confiança.

Reivindicam el dret a ser diferents. Reivindicam el dret a pensar diferent. Reivindicam el dret  a defensar els interessos de Menorca a Madrid.  Som illes i reivindicam la igualtat d’oportunitats.

Us demanam un vot de confiança per poder-ho provar per primera vegada.”

Silve, Joan Carles, gràcies per voler ser la veu del PSM més per Menorca en aquestes eleccions. Heu fet possible que, avui, el nostre projecte sigui més viu que mai. Amb generositat, compromís i valentia. És un luxe tenir companys així!

• El pensament ordenat/Opinió
• 6 comentaris

El conseller de Mobilitat, Luis Alejandre, en el seu escrit de dia 13/11/2011 “La responsabilitat del transport públic”, intenta justificar la seva decisió de reduir freqüències i incrementar els preus dels abonaments amb criteris de rendibilitat econòmica. Es tracta, al nostre parer, d’una ruta certament perillosa des del moment que aquests mateixos arguments se li poden girar en contra quan negociï amb Madrid les millores en les freqüències i preus del transport aeri de Menorca, una millora que passa perquè l’Estat assumesqui un servei deficitari que és, però, un drets de tots els menorquins. En darrer terme, el senyor Alejandre anirà a exigir a Madrid el que ell no és capaç de fer a Menorca.

Tanmateix, tan greu com aquest error d’estratègia són les formes com s’han plantejat tots aquests canvis. Així, les decisions del senyor conseller i del govern del PP de Menorca no compten ni amb aval econòmic ni jurídic, la qual cosa ens provoca seriosos dubtes de la legalitat de l’aplicació, a efectes retroactius, d’unes tarifes que, a dia d’avui, encara no estan aprovades. D’altra banda, no es compta amb informe d’incidència social ni amb el necessari consens per tal de donar resposta a les múltiples necessitats de mobilitat (per qüestions educatives, sanitàries, laborals, d’oci, …) i l’únic que s’atreveix a dir és que aquest servei bàsic, per moltes qüestions que sí va anomenar, fa pocs dies, en una entrevista (reducció CO2, descongestió de la carretera, …), és molt necessari. Llàstima que els fets no acompanyin les seves paraules.

Fa poc, podíem llegir en els mitjans de comunicació que a Menorca es destinen manco recursos per habitant a transport públic que a Mallorca. Segurament, la diferència amb la mitjana de l’Estat és encara més gran. La feina del senyor Alejandre és treballar en aquesta direcció, és a dir, fer créixer el recursos que arriben a Menorca per poder donar resposta, així, a les necessitats reals dels ciutadans. I, mentre això no sigui així, hauria de treballar perquè tinguem els millors serveis, des del consens, la seguretat jurídica, el diàleg, la proximitat, la humilitat, … Conceptes molts d’ells que, durant la passada campanya electoral, el PP es va preocupar de pregonar als quatre vents, liderant aquest missatge l’actual President del govern de Menorca, senyor Tadeo. Llàstima, una vegada més, que els fets no acompanyin les paraules.

El juliol de 2009, quan van sortir publicades les balances fiscals per part del Ministeri d’Economia, mentre es negociava el nou model de finançament autonòmic, es posava de manifest que un 14% del nostre PIB se’n va a Madrid i no torna. Què passa? Que els diputats de PP i PSOE que, en teoria, han de defensar els interessos de Menorca a Madrid, a l’hora d’aixecar el braç o pitjar el botó per votar, es decanten per la disciplina de partit abans que per la millora del finançament de les Balears i de Menorca. Un finançament que permetria una inversió més gran en sanitat, educació o serveis socials. O transport públic.

Per tant, des del PSM més per Menorca, lamentam la postura conformista del conseller de Mobilitat. El que els ciutadans reclamen dels seus representants polítics és que siguin la veu de les seves reivindicacions allà on es prenen les decisions: Palma i Madrid. No que acotin cap i retallin, emparats en la ja gastada coartada de la crisi, serveis bàsics que són un dret dels ciutadans de Menorca.

(Article publicat al diari “Menorca”)

• El pensament ordenat/Opinió
• 1 comentari

El turisme és, sens dubte, un sector estratègic per a l’economia de Menorca i,  a dia d’avui, resulta imprescindible establir sinergies amb altres sectors productius per tal de desestacionalitzar i atreure nous visitants. És per això que em sembla absolutament necessari  incloure els sindicats, entitats i associacions culturals, ecologistes, artesanes i agrícoles així com també en els partitss de l’oposició en el debat sobre la definició del full de ruta turístic que promou el Consell Insular de Menorca si es vol fer un model que vagi més enllà dels quatre anys de mandat actual.

Així, en el pròxim ple del Consell Insular, vull plantejar  obrir el debat entorn al nou model turístic més enllà dels representants de les empreses d’allotjament, oferta complementària i restauració, promoció, formació, ordenació turística, transport i oci i turisme actiu amb els que fins ara s’ha reunit el Departament de Turisme.  Consider que és fonamental millorar la cooperació entre cultura, medi ambient i turisme, no només des de la feina transversal de les diferents conselleries sinó, també, entre el Consell de Menorca i les entitats que treballen en aquests sectors.

Tot i que el PP va dur en el seu programa electoral la necessitat d’un gran pacte social i polític entorn del sector turístic, curiosament, no s’han reunit ni amb els sindicats (representants dels treballadors, fonamentals en un moment en què hem vist que l’augment de visitants no s’ha traduït en més ocupació), ni amb representants de la societat civil que tenen qualque cosa a dir en temes de turisme: entitats ecologistes, entitats culturals, entitats artesanes o associacions agrícoles i industrials.

Igualment, en contra de les promeses fetes durant en campanya electoral per part del president, Santiago Tadeo, i de la seva afirmació, en el discurs d’investidura, de fer un “pacte entre les forces polítiques per consensuar el model turístic que volem i que pugui anar mes enllà de dos mandats”,  els partits de l’oposició tampoc no han estat convidats al debat per tal de definir el full de ruta turístic que volem per Menorca.

Malauradament, tenim una altra mostra -i ja en van unes quantes- d’aquesta manca de consens i transparència per part de l’equip de govern del PP al Consell. I això que n’havien fet bandera abans de les eleccions. Caldrà anar insistint en aquests aspectes. I ho farem. Sens dubte.

• El pensament ordenat/Opinió
• 3 comentaris