Divendres passat, es van inaugurar els cines del Canal Salat. Es notava a l’ambient la il·lusió de la gent, l’emoció dels dos empresaris que han fet realitat el projecte, la qualitat de les sales i del nou espai cultural que ha guanyat Ciutadella. Les cares eren, sens dubte, d’autèntica satisfacció.

Tanmateix, convé recordar el llarg camí que hem hagut de recórrer per arribar fins aquí. Fa més de sis anys que es va començar a tramitar el projecte d’Observatori i Planetari, promogut pel PP (especialment, pel seu regidor de cultura i urbanisme), un projecte itinerant que va anar del Pinaret al Canal Salat, amb contínues modificacions que costaven milers euros als ciutadans.

Quan l’equip de govern de PSOE i PSM va accedir al govern, el març del 2009, es va trobar damunt la taula que el projecte de l’Observatori i Planetari s’havia convertit en un projecte d’Auditori i Observatori –encara que soni francament estrany- amb un cost total de més de 10,5 milions d’euros, dels quals, l’ajuntament només en tenia compromesos 3 del Govern Balear. 3 milions que s’haurien perdut si no s’haguessin aconseguit la resta de finançament perquè la subvenció era finalista i, a més, quan el termini per executar-la s’acabava. A més, hem de dir que, segons l’opinió de tècnics consultats, aquest “Auditori” reciclat no garantia que pogués ser l’Auditori que Menorca es mereix.

Així les coses, d’haver continuat amb el projecte iniciat pel PP, i vista la crisi econòmica que patim des de fa molts de mesos, difícilment s’hagués pogut dur a terme. En canvi, amb el nou rumb que l’equip de govern PSOE-PSM va saber donar al projecte, s’ha resolt la greu mancança de sales de cinema de Ciutadella i la necessitat d’un espai ampli, apte per acollir una infinitat de propostes. Aquest fet, afegit a l’inici de les obres de rehabilitació del Teatre del Born, fa que, avui, Ciutadella comenci a veure com molts d’aquells eterns projectes del PP es van tancant. Amb feina i sentit comú, com ha de ser.

Divendres, amb les ulleres de 3D ben posades, asseguda en una de les sales de cine del Canal Salat, no vaig poder evitar pensar en totes aquestes coses. En els moments de canviar un projecte ambiciós per un de més factible; en els moments d’haver de tocar de peus a terra i fer entendre a la gent que l’època de bonança econòmica s’havia acabat; en els moments en què el temps d’execució de l’obra se’ns acabava i encara hi havia aspectes a resoldre.

Va ser dur, però avui puc dir que va valer la pena. Una autèntica història de pel·lícula, d’aquelles, però, que acaben bé. Ara, ja només esper el dia que, des d’una llotja del Born, pugui veure una bona obra de teatre. Entre cares, sens dubte, de satisfacció i emoció. Ja hi queda més poc.

• El pensament ordenat/Opinió
• 11 comentaris

Ahir fosquet, se celebrava la XXIX Assemblea General del Partit Socialista de Menorca (PSM) en la qual, entre d’altres temes, s’elegia la persona que ha d’ocupar la secretaria general els pròxims anys. La deixava una dona feinera. Na Tuni. Una dona de fortalesa admirable i de conviccions fermes. Només així s’explica que hagi aguantat, sense perdre mai el somriure, els embats de mentides i insults que han volgut enfonsar-la de la forma més barroera. Hi ha molta Tuni, però.

El relleu. Francesc Pons Morlà. En Cesc. Amb el suport de tots els assistents.  Una persona discreta, d’idees clares  i amb una capacitat de feina impressionant. Una persona que sap que només la feina en equip dóna resultats òptims. Proper, quan s”aconsegueix vèncer la timidesa inicial. I, sobretot, amb moltes ganes de fer avançar el partit des de la renovació però, també, des de l’experiència de les persones que, en un moment determinat, han estat la cara del PSM a les institucions.

Començam una nova etapa. De fet, diria que la vam començar, de la mà de la ja ex-secretària general,  fa ara, justament, un any, quan es feien públics el nom de Nel Martí com a candidat al Parlament Balear i jo mateixa al Consell de Menorca. Ara, s’ha fet una passa més. El trident Nel-Cesc-Maite m’agrada. M’agrada perquè formam un bon equip. Sabem de les fortaleses de cadascú de nosaltres i també de les nostres debilitats. I, sobretot, tenim molt clar que el PSM són les persones. La gent de les agrupacions, els regidors, els militants i simpatitzants que ens aconsellen i ens ajuden, els que han estat càrrecs públics i tenen un bagatge que no podem perdre. I, també, tots aquells a qui hem de ser capaços d’integrar dins el projecte de “Més per Menorca”.

Començam una nova etapa. Tenim la bicicleta a punt. Volem veure gent i que la gent ens vegi. Volem avançar, amb l’empemta de tots. Gràcies, Tuni. Gràcies, Cesc. Tenim camí a recórrer. I ganes. Menorca s’ho val, com diria el nou secretari general. N’estic ben convençuda.

• El pensament ordenat/Opinió
• 5 comentaris

Reconec que el tema de les relacions que establim els humans -en tots els àmbits de la nostra vida- m’apassiona. Qui hagi llegit les meves novel·les, haurà descobert que, en el fons, expliqui la història que expliqui, aquest és el gran tema que les uneix. Sempre m’ha admirat la capacitat que tenim les persones per complicar la relació que mantenim amb els altres: parella, fills, companys de feina… La clau de tot plegat és, em sembla, la sinceritat i el respecte a les persones que ens envolten. I, sobretot, a un mateix.

Així, cada nova experiència de la vida ens ofereix la possibilitat d’establir relacions diferents que són, no cal dir-ho, un pou de sorpreses. Una autèntica lliçó sobre comportaments humans. En el meu cas, un fet, en aparença tan senzill com ser consellera, m’ha fet descobrir actituds que encara estic paint. Entre les positives, les d’aquelles  persones que ja coneixia i sabia properes però que, a l’hora de la veritat, m’han demostrat el millor d’elles mateixes: generositat, confiança, suport. Paraules i fets, de vegades senzills, que omplen hores i dies.

Tanmateix, no tots els descobriments han anat en aquesta direcció. Segurament, allò que més m’ha sobtat ha estat ser tractada amb una barreja de condescendència, paternalisme i, òbviament, superioritat que ja no recordava. Fent memòria, però, he tornat als anys en què vaig començar de regidora a l’ajuntament de Ciutadella. Com ara, les frases  més repetides llavors eren: vostè no sap d’urbanisme ni de nombres. Curiosament, les persones que m’ho deien, avui, estan imputades.

Sempre he acceptat els meus errors i les meves limitacions i, per això, ni em fa res demanar ni mai  m’he molestat a “amagar” els meus desconeixements. Supòs que és per això que em sorprèn -ja ho sé: som una ingènua- veure tanta ignorància disfressada de prepotència i tanta prepotència disfressada de fals paternalisme (masclisme?). O tanta prepotència en estat pur.

Som l’única representant del meu partit al Consell de Menorca; som dona; tenc una edat en què els vells em veuen jove i els joves, vella; no tenc experiència a la institució… Som una autèntica privilegiada! Mentre uns i unes perden el temps encantats d’haver-se conegut, jo vaig fent feina per Menorca. I, sobretot, vaig establint “relacions” amb molta gent anònima que vol que jo sigui la seva veu. I aquestes són les relacions realment importants.

• El pensament ordenat/Opinió
• 9 comentaris