El meu gran propòsit per al 2012 era… començar a dir que no a tot el que em proposassin. Pot semblar un propòsit relativament fàcil. Es tractava, senzillament, de dir: no, gràcies, m’agradaria molt però no tenc temps perquè ja faig moltes coses. I no hauria estat una excusa: és una veritat com un temple. Bé, idò, encara no hem acabat el primer mes del nou any i ja he incomplert aquest bon propòsit dues vegades. Dues!

Així les coses, començ a pensar que no tenc remei. Que estic condemnada -mentre el cos aguanti- a ficar-me dins mil i una empreses només perquè som incapaç a renunciar  a allò que m’agrada. En aquests moments, deixant al marge la vida familiar i literària (poca broma!), em dividesc entre l’institut (mitja jornada), el Consell  Insular de Menorca (mitja jornada més) i l’Ajuntament de Ciutadella (ja no tenc més jornades a dividir!). I, amb tot, m’he apuntat a un parell de cosetes més, amb tota l’alegria del món.

En primer lloc, gairebé ni em van haver de demanar si volia coordinar la visita de Jaume Cabré a Ciutadella, presentació inclosa. Un autèntic plaer al qual no renunciaria per res. Dona gens mitòmana, per aquest escriptor faria el que fos. Començau a apuntar una data a l’agenda: 10 de febrer, a les 20,00h, al Cercle Artístic, presentació de Jo confesso, una novel·la cridada a ser un clàssic de la Literatura.

La segona temptació a la qual he sucumbit és a fer un curs sobre les grans obres de la literatura catala a la “Universitat Oberta de Majors”. M’ho vaig pensar dos dies i, al final, m’hi vaig embarcar, convençuda que aprendré molt més del que els pugui ensenyar. Es tracta d’un alumnat agraït i entusiasta al qual, a més, parlaré del que més m’agrada. Confés que em fa molta il·lusió i vaig agrair molt la proposta, que he encaixat, amb calçador, a la meva agenda.

Així, podeu veure que he començat l’any ben entretinguda. I, com que ja veig que a la meva edat ja és un poc tard per canviar, m’accept amb resignació i paciència. Jo som així i així seguiré, mai no canviaré, com deia aquella cançó de n’Alaska. I, com que davant les coses que no tenen solució, més val posar-hi bona cara, us deix amb un bon somriure. Què hi farem!

• El pensament ordenat/Opinió
• 6 comentaris

Fins i tot els seus, en comencen a estar farts, de tanta prepotència. Els atacs i la violència són desproporcionats i injustificables. La imatge que projecta és penosa i la gent acaba la paciència. M’agrada veure, però, que les persones raonables, cultes i sensates que se senten part d ‘aquest club no estan disposades a aguantar segons quines coses. No estan disposades a tirar per la borda una imatge de prudència que, en pocs mesos, estan capolant i de la forma més barroera. Trepitjant mans, amb cops al cap i amb entrades d’una duresa que fa esborronar la pell.

Però els xiulets, primer tímids, ja comencen a ser ensordidors. Tanta violència ha fet reaccionar la gent. Fins i tot, aquelles persones de natural assossegat. No ens deixarem calcigar, PePe. No deixarem que calcigueu allò que més estimam. Al final, el bon joc s’acabarà imposant. Al final, la raó s’acabarà imposant. Ja no valen els títols o les victòries d’antany.  Els enganys i les comèdies del present es paguen cars. Ningú no us ha tocat el rostre i ho sabeu perfectament. Els papers amb què us vau presentar al partit no deien la veritat. I també ho sabeu.

I no acotarem cap i, potser, la banda sonora d’aquests quatre anys s’arribarà a fer insuportable. De persistent. La violència és sempre fruit de la covardia. Trepitjau la mà però és sense voler, us atreviu a dir.  Potser, conscients de la vostra feblesa. Quina vergonya! Manifestau amb veu clara i alta quin és el vostre veritable objectiu, si us atreviu. La dignitat no sap de categories. No n’hi ha de primera o de segona divisió: n’hi ha o no n’hi ha. Punt. No empreu la porta de darrera per acabar amb unes regles de joc que tots, TOTS, vam convenir ja fa molts d’anys.

I no dubteu, sobretot, que ens mantindrem sempre fidels al nostre joc. A allò que ens caracteritza. A allò que som. Encara que ens fiqueu el dit dins l’ull. Encara que ens calcigueu la mà. La llengua intacta. Sempre. Per dir, per insistir, per rebatre i per combatre. No ho oblideu. Hi ha partit de tornada. I tenim una davantera de luxe.

• El pensament ordenat/Opinió
• 19 comentaris

Acció Cultural de Menorca convoca les persones i totes les entitats cíviques de l’illa a la LECTURA del Manifest en defensa de la nostra llengua i contra la política lingüística i cultural del Govern Balear.
Plaça de la Catedral de Ciutadella dissabte dia 14 a les 12 h.
Doneu-hi suport amb la vostra presència.

Manifest per la llengua catalana gener 2011

Les entitats sota-signades, formant part del teixit associatiu menorquí dins l’àmbit de la cultura i el lleure, després d’una anàlisi conjunta de la realitat social actual de la nostra illa i de les Illes Balears en el seu conjunt, coincidim a fer constar:

1.Que el futur de la nostra construcció social ha de basar-se en la qualitat de la nostra cultura, en la ciència, en la tecnologia i en la llengua territorial pròpia del nostre país.

2.Que la llei de normalització lingüística, aprovada per unanimitat del Parlament de les Illes Balears el 30 d’abril de 1986, és un dels eixos principals de la construcció social del nostre país, així com de la cohesió de les nostres illes.

3.Que, per garantir la llibertat dels ciutadans per expressar-se en l’idioma oficial que vulguin, correspon a l’Administració l’obligació de respondre en la llengua elegida pel ciutadà.

4.Que la comunitat de llengua i cultura catalanes és subjecte de drets col·lectius reconeguts internacionalment.

5.Que l’onada immigratòria, especialment forta durant les tres darreres dècades, ha incidit en la davallada en l’ús del català, especialment a les zones més poblades; però també podria ser font de nova vitalitat per al català si els illencs tinguéssim, com a societat d’acollida, la capacitat d’integració que hem tingut en altres conjuntures passades.

6.Que en aquest camí obert i dinàmic, l’escola ha estat i ha de poder continuar sent, juntament amb els mitjans de comunicació, un àmbit eficaç d’integració i de progrés social.

7.Que correspon a les institucions d’autogovern, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia (llei orgànica de l’Estat) impulsar i liderar l’adhesió de la ciutadania a aquests principis, que enforteixen les característiques de nacionalitat de les Illes Balears, i, d’entre elles, la més important: el català, la nostra llengua pròpia.

Constatam, així mateix, que les mesures de l’actual Govern de les Illes Balears, presidit pel M.Hble. José R. Bauzá són clarament insuficients sinó greument contràries per als objectius anteriorment expressats. En especial, qualificam de molt preocupants les mesures que s’anuncien i algunes que ja s’estan adoptant en política lingüística . I açò pels motius que a continuació s’exposen:

A)Incompliments palesos de la Llei de Normalització Lingüística i d’algunes normatives que en deriven, com ara el Decret d’Ús del català en l’Administració o el canvi en la llei de la Funció Pública, que implica la desaparició del requisit lingüístic en els funcionaris.

B)Doble xarxa escolar per raó de llengua i retrocés del català com a llengua vehicular de l’ensenyament; manca d’exigència del català per accedir al concurs de trasllats.

C)Bilingüització diglòssica dels mitjans de comunicació públics (IB 3), amb superior presència del castellà a la ràdio i televisió a la graella de programació i amb pel·lícules doblades en castellà.

D)Decisions contràries a la normativa en matèria de topònims.

E)Retirada del suport a la Premsa en català i a l’Escola d’Estiu.

F)Eliminació dels programes de suport a l’ensenyament de la llengua catalana en els nivells bàsics del sistema educatiu i de la dinamització social en català (PAIRE, ESEL, Reciclatge…

G)Greu retallada en general a l’associacionisme cultural i cívic mentre es mantenen subvencions milionàries a esdeveniments d’escassa o nul·la rendibilitat social.

H)I, en general, amb les seus decisions el Govern Balear, en tost de deixar la llengua fora de la contesa política, li dóna una centralitat negativa, la qual cosa fa del català un indesitjable element de polèmica que li procura descrèdit i en desactiva l’adhesió ciutadana.

La nostra crida a la societat neix de la consciència que cal més que mai afirmar els principis per a la convivència en la diversitat, com els continguts a la Declaració Universal de Drets Lingüístics (1996), no renunciar als nostres drets ni fer cap pas enrere en els avenços assolits.

Ens adreçam, idò:

Al poble de Menorca, perquè sàpiga que l’assisteixen els principis universals de justícia i no dubti a reclamar els seus drets amb tota l’energia i la constància que calgui dins el marc cívic de la democràcia.

Als nostres representants polítics i a les nostres institucions d’autogovern, perquè assumeixin i mantinguin aquests drets i rectifiquin en el camí del diàleg i el consens que no s’hauria de veure trencat per polítiques radicals i extremistes d’alguns sectors dels qui manen.

I a tots els qui aspiren a construir una societat equitativa i sostenible, respectuosa amb la diversitat lingüística, cultural i nacional.

• El pensament ordenat/Opinió
• 3 comentaris