Després de més d’un any, recuper la secció “Clot i bony”  per sortir al pas d’unes acusacions gravíssimes que em fan al “Pont i cova” del diari Última Hora. Avui, un bon dia de Pasqua en què a Ciutadella matam bujots, en què tenc la família a dinar a casa, em veig, amb foto inclosa, atacada pel diari! No cal dir que he hagut de fer un exercici brutal d’autocontrol perquè les faves, el bacallà i els pastissets de maduixa no se’m posassin malament. I quina n’he feta, us demanareu. Idò, ni més ni manco que escriure, ahir, aquest comentari al meu facebook:

“Resulta francament curiós que Uh es faci ressò, avui, d’una notícia del DdB de fa uns dies sobre l’augment de vot nacionalista a Menorca. I encara és més curiós que, a diferència de la notícia original, ni UNA vegada se citi el PSM, que és, segons DdB, la formació més beneficiada d’aquest augment. En canvi, es parla de les possibilitats que tindria un partit nacionalista de “dretes”. Un altre invent d’aquests que no ha donat resultat mai, a Menorca? Per què tant d’interès a no parlar del PSM i, en canvi, sí d’una “fomació hipotètica” de dretes?”

Aquestes innocents preguntes, han rebut una resposta desproporcionada que em veig amb la dolorosa obligació de respondre:

1- “No se comprendre el cabreo de Salord”. “Cabreo”? Jo no sé on el veuen! És més, com a persona de paciència infinita que som, quan em pos maleita de ver, us assegur que no escric comentaris com el de més amunt. Es ben nota que no m’hi han vist mai, “cabrejada”!

2- “Y, por supuesto, el PSM es citado”. Aquí sí que l’afirmació té la seva gràcia. Analitzem la notícia (tota una pàgina): el PSM no surt ni al títol, ni al subtítol, ni dins la notícia; hi ha una columna, a la dreta, que es titula “Razones para los cambios”  en què s’analitzen  el PP, el PSOE, UM, la Lliga Regionalista i Esquerra Unida, i prou. Hi ha, això sí, una altra columna, petita, a l’esquerra, on es diu, textualment, “Pere Sampol del PSM ja estuvo como senador a propuesta de la CAIB”; i hi ha, evidentment, la graella de l’enquesta en què, entre tots els partits, també apareixen les dades dels votants del PSM. Això és referir-se al PSM? Sense comentaris.

3- M’acusen de “ver fantasmas allí donde sólo hay información periodística”, de “no aplicar la tolerancia”, de no “defender la libertad de expresión” i de confondre “deseos con realidades”! Al Diari de Balears on primer va sortir la notícia es diu, textualment: “Fins a un 21% dels balears podria votar PSM-IV-E, les sigles preferides pels nacionalistes”. O: “Si les eleccions es fessin demà, la coalició de Barceló guanyaria pes a costa de la resta”. He d’afegir res més?

4- Finalment, em diuen que “acierta más como escritora que como política”. I, aquí, sí que he de confessar que no sé què he de dir. M’han deixat touché! Trobau que m’he de plantejar, seriosament, deixar la política i dedicar-me només a escriure novel·les?

En fi. Aquí s’acaba aquest “Clot i bony” pasqual. Supòs que me n’hauria d’anar a reflexionar sobre el meu futur político-literari. Però no em ve prou de gust. Me’n vaig a menjar un pastisset de maduixes que hi ha sobrat del dinar. Perquè, com m’ha dit el meu germà, de cada any em super com a cuinera. I és que, quan una és polifacètica…

• El pensament ordenat/Opinió
• 16 comentaris

Fa uns dies, una amiga em va fer un regal especial: una mena d’àlbum preciós, encapçalat per una cita de Mirall Trencat, de Mercè Rodoreda: “Hi ha gent que amb un record en té per tota la vida”. En només dues pàgines, conté la història de la nostra amistat: la Universitat de Barcelona, on ens vam conèixer; una imatge del Santuari de Queralt, Berga, el seu poble; una imatge de Far Nati, el primer lloc on la vaig portar el primer cop que va venir a Menorca; un dibuix d’una olla, en record dels anys que vam viure al pis d’estudiants del carrer Aribau de Barcelona; un altre dibuix d’un autocar, el del nostre viatge a Cuba, després d’haver passat un any estudiant oposicions i aprovar-les. I dues fotografies separades per més de vint anys: dues jovenetes rialleres, estudiants de filologia catalana; dues dones rialleres, que encara tenen moltes ganes de plantar cara a la vida.

Entre imatges i paraules, el temps. Més de vint anys que han passat com si res. Ella viu a Berga; jo, a Ciutadella. No ens podem veure sovint però ens telefonam i ens enviam correus. Ara, cada cop que ens retrobam, és com si el temps no existís. La nostra relació és, exactament, al mateix lloc on l’havíem deixada la darrera vegada que ens vam veure. Allà mateix on era fa més de vint anys. Supòs que això és l’amistat. Mantenir els lligams, les complicitats intactes, malgrat la distància i el pas del temps. Una mena de miracle que em meravella.

Ella sempre ha estat molt més detallista que jo. Mai ha oblidat un aniversari. Jo, gairebé tots. Però sempre m’ha perdonat. De fet, és habitual que encara em telefoni ella per dir-me que ja té un any més. Ja sap la meva resposta: supòs que devies rebre el ram de flors que et vaig enviar? Riu. Per això, avui he volgut correspondre a la meva manera. Amb paraules. Mercè Rodoreda deia que “una novel·la són paraules”. La vida, em sembla que també. I la paraula “amistat” és, sens dubte, una de les més precioses que ens ofereix. Gràcies per aquest àlbum. Per tots aquests anys d’amistat.

• El pensament ordenat/Opinió
• 1 comentari

El passat divendres, el Consell Insular de Menorca i  l’Ajuntament de Ciutadella van convocar els plens respectius per aprovar els plans d’ajust derivats del Decret-Llei 4/2012 de 24 de febrer. Davant la possibilitat que els horaris poguessin coincidir, i, atenent la meva doble condició de regidora i consellera, la portaveu del PSM més per Menorca a l’ajuntament de Ciutadella va advertir del fet l’equip del govern del PP. La seva resposta va ser que no hi havia cap problema perquè l’ajuntament convocaria el ple en horari de capvespre. Fins aquí, tot correcte.

Tanmateix, i sense previ avís, el ple de l’ajuntament de Ciutadella es va convocar només mitja hora després del ple del Consell Insular de Menorca (l’un, a les 13,00h; l’altre, a les 13,30h), fet que m’impedia poder exercir les meves responsabilitats en els dos llocs, com he vingut fent fins ara. Així, l’equip de govern de l’ajuntament de Ciutadella va avançar el ple sense cap tipus de justificació. És més: la documentació a aprovar va arribar als portaveus només 50 minuts abans de començar la sessió! Resulta evident, per tant, que hauria estat més lògic retardar unes hores l’inici del ple per poder tenir la informació en un termini de temps raonable i per poder permetre, també, que jo pogués assistir als dos plens.

El pitjor de tot, però, va ser escoltar, dins el Saló Gòtic de l’ajuntament de Ciutadella, com el portaveu del PP, el senyor Ramon Sampol, davant les queixes del PSM més Menorca per aquesta actuació antidemocràtica sense precedents, es justificava dient: “Aquesta és la servitud que ha de pagar la senyora Maite Salord per haver anat a dues llistes”. He de confessar que mai, mai en la meva vida política m’he sentit tan humiliada. Tan dolguda per unes paraules indignes que pens que no em meresc perquè sempre he intentat fer la meva feina amb responsabilitat i dedicació. Perquè l’única servitud que em reconec és contribuir a la dignificació d’un sistema demòcratic en el qual crec profundament. Em sembla que no tothom pot dir el mateix.

Creuen vostès que el señor Tadeo –president del Consell i parlamentari– convocaria un ple coincidint amb una sessió parlamentària? O que ho farien el senyor Monerris i la senyora Sugranyes, que compaginen alcaldia i Parlament? O que l’alcaldessa de Maó convocaria un ple que impedís assistir-hi al senyor Gornés i al senyor Sanz, conseller del Govern Balear i parlamentari, respectivament, i també regidors de l’ajuntament de Maó? Esclar que no! Només la senyora Maite Salord ha de pagar la servitud d’haver tingut l’atreviment d’anar a dues llistes. Ells, els del PP, de cap manera. Per favor.

A la vista d’aquests fets, no puc evitar demanar-me: què pretenia l’equip de govern de l’ajuntament de Ciutadella? No devia pensar que jo, forçada a haver de triar, assistiria al ple del Consell –on som l’única representant del PSM més per Menorca– i, així, al Saló Gòtic, es produiria un empat a 10 vots, que el vot de qualitat de l’alcalde tombaria del cantó del PP? Sincerament, només el fet de plantejar-me aquesta possibilitat m’esfereeix. Aquest és el concepte de democracia que té el PP? Aquest és el respecte que tenen a les persones que formam part de l’oposició? Quina vergonya i quina pena!

El resultat de tot plegat és que l’equip de govern de l’ajuntament de Ciutadella va perdre la votació i que jo no vaig poder assistir al ple del Consell. I va perdre la votació perquè no va ser capaç de consensuar el pla d’ajust amb l’oposició (des del PSM més per Menorca teníem la intenció, per poc que se’ns hagués escoltat, de fer un vot d’abstenció) i jo no vaig poder assistir al ple del Consell per la seva actitud d’absolut menyspreu a la meva feina i a la meva persona. On són les paraules, tantes vegades repetides per l’alcalde, de consens, de treballar conjuntament amb l’oposició? Si no ho record malament, va dir, en el discurs de sant Antoni, que, abans de no oferir la mà a l’oposició, “se la tallaria” (sic). Quines rialles em fa recordar-ho!

Divendres dia 30 de març, dins el Saló Gòtic de l’ajuntament de Ciutadella, el PP va crear un precedent lamentable. Un precedent que, personalment, veig com una amenaça clara al lliure exercici de les meves funcions, com a regidora i com a consellera. Una amenaça clara al meu compromís amb els electors. N’he pres bona nota i, evidentment, actuaré en conseqüència i responsabilitat.

• El pensament ordenat/Opinió
• 5 comentaris