En el proper ple de l’Ajuntament de Ciutadella, dia 14 de juny, presentaré la meva renúncia com a regidora. Tancaré, així, una etapa de set anys dins la institució, dos d’ells, com a regidora de Cultura i Projecte de Ciutat. La meva voluntat, quan vaig prendre possessió, el setembre de 2005, era completar el temps de dos mandats. Tanmateix, i per motius que, en aquells moments no podia preveure, he decidit avançar la renúncia un any.

Quan vaig encapçalar, de forma inesperada, la llista del Consell Insular de Menorca, vaig posar de condició poder anar de nombre dos a la de l’ajuntament de Ciutadella. El motiu era claríssim per a totes aquelles persones que em coneixen: em sentia responsable del projecte municipal, iniciat el 2007, al costat de Magí Muñoz, Joana Gomila i Pepe Mascaró, i no el volia abandonar.

Tanmateix, aquests darrers mesos, l’evidència que no se’m facilitava poder exercir, amb responsabilitat, els dos càrrecs, i que, fins i tot, se’m retreia la “gosadia” d’haver-me presentat a Consell i Ajuntament, em va fer pensar sobre la conveniència d’avançar la meva retirada municipal. La decisió no ha estat fàcil: som dona de fer feina en equip i el de Ciutadella és extraordinari. D’altra banda, tot i que la feina de regidor és la més dura, per propera a la gent, reconec que han estat uns anys molt enriquidors perquè  la satisfacció de fer feina per al teu poble, no té preu. És cert que la gent t’atura i et critica i et qüestiona decisions però, també, és agraïda. I jo m’he sentit, malgrat tot, respectada sempre.

Supòs que, arribats a aquest punt, toca fer balanç. Dos projectes: rehabilitació del teatre del Born, amb la gestió feta per municipalitzar les llotges privades,  i el complex del Canal Salat, amb les dues sales de cine i un sala polivalent -senzilla, austera-, però que dóna resposta a moltes demandes culturals del poble. I, sobretot, la part humana. Puc dir que la meva relació personal amb tots els regidors d’altres partits amb qui he coincidit durant aquests anys ha estat sempre correcta. Amb alguns d’ells, cordial i amistosa. No negaré la discrepància política, de vegades dura i intensa. Fins i tot, a moments, agra. Mai, però, amb voluntat d’atacar la persona. I si, en algun moment, ha estat així, em sap greu i deman disculpes.

I els meus companys. Primer, en Bosco Gomila, que em va mostrar a navegar entre actes, comissions, precs i preguntes, sense perdre mai el rumb de les conviccions polítiques. I, després, na Joana, en Magí i en Pepe. Érem quatre coneguts quan vam començar i avui som quatre amics, que sabem fer feina junts però també riure -sobretot de nosaltres mateixos-. Un equip, dins i fora del grup municipal. I no pens dir que els enyoraré perquè no es desfaran de mi  fàcilment!

Record que, just fer-se públic que m’incorporava com a regidora del PSM a l’ajuntament de Ciutadella, l’estimat i enyorat Miquel Cardona em va dir: gràcies, gràcies per voler-hi ser. Avui, quan fa poc que ell ens ha deixat, som jo la que vull dir gràcies. Gràcies a totes les persones amb qui, durant aquests set anys, he ajudat a fer créixer el meu poble: ciutadans, polítics, funcionaris i tècnics de la casa, periodistes, companys. I la família tota, de qui sempre he rebut el suport més necessari i vital.

I, finalment, vull acabar amb un nom:  Bep Juaneda. Una persona amb il·lusió, preparada i honesta, que és a punt de començar un camí difícil però gratificant. Té molt a oferir a Ciutadella.  Segurament, molt més del que jo puc oferir en aquests moments. Però hi seré. El grup municipal del PSM a l’ajuntament de Ciutadella continuarà format per quatre regidors… i una espècie de presència a l’ombra per a tot el que em vulguin. Que esper que sigui molt.

És un orgull per al PSM saber que comptam amb persones sempre a punt per dur a terme una renovació constant i necessària. Persones de conviccions menorquinistes, implicades en el projecte “Més per Menorca”, projecte que creix dia a dia.  En qualsevol cas, des del Consell, continuaré fent feina per Ciutadella. Per Menorca. Amb el meu equip -a l’ombra- de luxe. Perquè al PSM renovam sense perdre mai ningú. Sense perdre l’experiència. Moltes gràcies a tots.

• El pensament ordenat/Opinió
• 4 comentaris

La visió, irònica i lúcida, de Grouxo Marx sobre el Crack del 29 és tan actual que em fa pànic.

“Molt aviat, un negoci molt més lucratiu que el teatral va atraure la meva atenció i la de tot el país. Era un assumpte del mercat de valors. El vaig conèixer cap el 1926. Fou agradable per a mi descobrir (…) que tot el que comprava augmentava de valor. No teníem assessor financer: qui el necessitava?. Podies tancar els ulls, recolzar el dit a qualsevol punt de l’enorme taula mural, i l’acció que acabaves de comprar començava immediatament a pujar (…) Semblava absurd vendre una acció a 30 quan se sabia que al cap d’un any hauria duplicat o triplicat el seu valor.

El meu sou era d’uns dos mil, però això era xavalla en comparació amb el que guanyava teòricament a Wall Sreet (…).

El dimecres a la tarda, en Chico va trobar a Broadway un habitual de Wall Street que li digué:

-Chico, ara vinc de Wall Street i allí no es para d’altra cosa que del coure d’Anaconda. L’acció es ven a 138 dòlars i es rumoreja que s’arribarà fins als 500. Compra-les abans que sigui tard. Ho sé de molt bona tinta (…)

El mercat seguia pujant i pujant. Quan érem de gira Max Gordon (el productor teatral) ens trucava cada dia des de Nova York per informar-me només de la cotització del mercat i de les seves prediccions. (…) Sempre “amunt, amunt, amunt”. Fins llavors jo no m’havia imaginat que es podia ser ric sense treballar.

El més sorprenent del mercat, el 1929, era que ningú venia ni una sola acció. La gent comprava sense parar. Un dia, tímidament, vaig parlar al meu agent a Great Neck sobre aquest fenomen especulatiu (…) Per damunt del meu cap mirà una nova víctima que acabava d’entrar en el seu despatx i digué. “Senyor Marx, vostè té molt a aprendre del mercat de valors. El que vostè no sap d’accions serviria per omplir un llibre”.

MARX, Grouxo. Grouxo i jo (dècada de 1930)

• El pensament ordenat/Opinió
• 10 comentaris

En el ple d’ahir, i amb els vots del PP i UPCM, l’Ajuntament de Ciutadella va modificar el Reglament que regulava l’ús de la llengua catalana a la institució, un reglament aprovat el 1990, per unanimitat de tots els grups polítics. Es rompia, per tant, un consens de més de vint anys i de la forma més vergonyosa: segons el PP, el motiu del canvi era que l’actual no garantia els drets dels ciutadans que s’adreçaven en castellà a l’administració, cosa absolutament falsa.

Així, el Reglament definitiu  va arribar a l’oposició poques hores abans d’iniciar-se el ple. Havien corregit errades ridícules -com parlar, encara, de màquines d’escriure-, però havien deixat articles com el 25: “A les bases (que regulin les convocatòries per a la selecció i el proveïment de llocs de treball) també s’hi ha d’incloure la pràctica obligatòria d’un exercici de llengua castellana per tal de valorar i assegurar els coneixements de castellà per part de l’aspirant”.

De fet, tota la modificació del Reglament es pot qualificar d’absolut despropòsit. Per innecessària -l’actual, ja respectava la tria lingüística del ciutadà en tot el seu articulat-; per partir d’una premissa falsa -qui ho ha demanat (ben poquets, diria), ha rebut resposta de l’administració, tant oralment com per escrit, en castellà-; i perquè, en definitiva, l’únic objectiu que té la modificació és infravalorar i desprestigiar la llengua pròpia. Ni més ni manco.

Així, els càrrecs de l’ajuntament de Ciutadella podran emprar el castellà en els actes públics, els noms dels carrers seran en català i castellà; igualment les retolacions dels béns mobles i immobles de l’Ajuntament, les publicacions destinades a promoció exterior es faran “en castellà-llengua de la regió receptora”, etc, etc. D’altra banda, resulta ben il·lustratiu veure els articles que se suprimeixen: aquells que fan referència a la col·laboració amb el Consell Insular de Menorca i la Universitat de les Illes, en matèria de promoció i normalització de la llengua pròpia; i aquells articles destinats a fomentar la consciència lingüística i l’ús de la llengua pròpia entre els ciutadans (formació, suport a entitats que tenguin com a finalitat fomentar-ne el coneixement i l’ús, etc.).

Que el PP de les Illes té per objectiu arraconar la llengua catalana, la nostra llengua, és més que evident. Modificar un Reglament d’ús de la llengua, aprovat per unanimitat el 1990, n’és una mostra més. Tornam trenta anys enrere. Com quan, a l’escola, els llinatges menorquins es pronunciaven a la castellana. Exactament, el que ha demanat el senyor “Bauzá” que  faci IB3 amb el seu. D’això se’n autoodi cap a la llengua pròpia. Ser un renegat. O, potser, fent honor a una de les possibles etimologies del llinatge  “Bauzà”  (pronunciant la primera “a” com a vocal neutra i la “z” com a essa sorda), ser una “beneitó”.

Sigui com sigui, ens toca tornar a lluitar per la nostra llengua. En sabem. Molt. Més del que es pensaven. Quan estudiava, duia enganxat a la carpeta un adhesiu com el que il·lustra aquesta entrada. L’esperit d’avui és el mateix. O no: més combatiu, més convençut. Perquè, vint-i-cinc anys després, no pens permetre que em robin el que som. El que vull que siguin els meus fills. Lluitarem per la nostra llengua!

• El pensament ordenat/Opinió
• 41 comentaris