El Barça prest jugarà el primer partit de la nova Lliga que comença. El Madrid ja guanya davant el València. Hi falten dues setmanes justes per tornar a la rutina diària. A poc a poc, tot tornarà al seu lloc: horaris estrictes, feina, menjar més frugal, futbol… Mentrestant, però, aprofitaré aquests dies de calma per  preparar-me per a una  tardor que serà complicada. A nivell personal, una filla se n’anirà a estudiar a Barcelona. L’enyoraré, encara que li digui que ja fris que se’n vagi. A nivell laboral, més que mai, hauré de fer filigranes per combinar la feina a l’institut amb la dedicació política. Tornar a una novel·la que fa vint anys que intent escriure i no me’n surt. Esper que aquesta sigui la definitiva. Res nou però tot diferent. Sempre.

Ha estat un estiu estrany. Un juliol frenètic, d’acabar feines literàries endarrerides i tancar el curs polític. Un agost de no voler sortir de casa, si no és per estar amb la meva gent. De fer cuinons i xubec. El que el cos em demana. També d’esperar que em cridin per fer-me una petita intervenció a la tiroide. Sembla que ja no podrà ser durant les vacances. Llàstima. Però no hi puc fer res i ja no m’hi vull capficar més. L’amiga Esperança Camps em comunica, via twitter, que el València ha empatat. Un diumenge capvespre d’estiu que comença a recordar-me els de la resta d’any.

He rellegit el que he escrit fins ara i he somrigut en pensar en la cara que posaran unes quantes persones que conec quan vegin aquesta entrada. Totes aquelles a qui, durant el mes d’agost, he explicat idees i projectes, literaris i polítics. Persones a qui he enviat correus per demanar-los consell o ajuda. I, certament, potser no he fet molt però he pensat molt. La clau de tot. I he intentat estar informada de la realitat depriment que ens envolta. Però ara no en vull parlar. Ja tindrem temps. La intensa xafogor hauria de fondre l’economia salvatge, l’atur, la llengua atacada i el territori en perill.  Llàstima que no sigui tan fàcil.

Deixau-me acabar aquest diumenge d’agost desitjant que el Barça de Vilanova ens faci tan feliços com el de Guardiola. Encara que sigui una frivolitat.

• El pensament ordenat/Opinió
• 3 comentaris

Avui he assistit al darrer claustre del curs que acabam. Després d’una setmana intensa, és la darrera feina que em quedava per fer: he donat notes a les famílies dels meus tutorats, he fet la memòria de l’assignatura, les estadístiques, he preparat l’examen de setembre per al meus -pocs- alumnes que han suspès “Llengua catalana i literatura” de 1r de Batxillerat… I, sobretot, he començat a pensar en el pròxim curs: canvis metodològics, seqüenciació diferent, lectures…

Reconec -ja ho he fet en altres ocasions- que tenc la sort immensa de tenir una feina que m’apassiona i, tanmateix, en aquests moments, veig el futur amb preocupació. Com a professora i com a mare. Només al meu institut, el pròxim curs, tindrem 12 professors manco i un augment d’un 20% d’alumnes per grup.  Aquestes xifres amaguen una situació que pot ser dramàtica perquè dificultarà, i molt, poder fer un seguiment individualitzat de l’alumnat, especialment d’aquell que presenta més dificultats d’aprenentatge. Ho deia avui una companya: el més important per poder ensenyar és conèixer qui hi ha darrere un nom i un llinatges; darrere una cara que et mira, entre l’atenció i la condescendència. Preparar 40 alumnes per anar a la universitat, dins una aula claustrofòbica; atendre, com a tutora, infinitat de famílies que volen seguir el procés d’aprenentatge dels seus fills; corregir exercicis i exàmens per poder fer un seguiment de com es van assolint els objectius; atendre alumnes de 15 anys amb diversitat de ritmes, d’interessos i de capacitats…, tot això, sincerament, en les condicions del pròxim curs, no sé com ho podrem fer.

La immensa majoria de famílies (sempre hi ha qualque queixa, com per tot) reconeix i valora la feina dels mestres i professors. Una feina que intentarem fer, com fins ara, el millor que sabem i podem. Malgrat que el govern de torn ens vulgui desprestigiar, liquidi els programes de suport que tant ens ha costar que es posassin en marxa, ens retalli les plantilles i ens ompli les aules d’alumnes que són molt més que un nom i uns llinatges. Alumnes que són persones i que voldrem conèixer per poder-los ensenyar tot el que sabem. Ho intentarem. No sé, però, si ens en sortirem.

Hem tornat trenta anys enrere i, pel camí, queden moltes reivindicacions, moltes lluites. Moltes hores de feina de moltes persones per millorar la qualitat de l’ensenyament.  Aquesta és la meva preocupació i la de tantes famílies, alumnes i mestres. No és la dels polítics que ens governen. No creuen en l’educació. Cal prendre’n bona nota.

• El pensament ordenat/Opinió
• 21 comentaris

(Aquí teniu una nota de premsa que vam enviar als mitjans dues vegades i que no s’ha publicat en cap dels dos diaris.)

Un any després que el nou Govern del PP accedís al govern del Consell Insular de Menorca, encara no en sabem res, del full de ruta turístic. Des de la conselleria de Turisme del Consell de Menorca, es va començar a treballar, ja fa mesos, en la concreció d’un full de ruta turístic per la qual cosa es van reunir amb diversos sectors: allotjament, oferta complementària i restauració, promoció, formació, ordenació turística, transport i oci i turisme actiu.

El PP va votar en contra d’una proposta presentada pel PSM més per Menorca en el ple del passat mes de novembre en la qual es demanava que s’inclogués en el debat representants de la societat civil que tenen qualque cosa a dir en temes de turisme: entitats ecologistes, entitats culturals, entitats artesanes o associacions agrícoles i industrials, ni tampoc amb l’oposició. Aquest fet ens va fer dubtar molt de l’autèntica voluntat del PP de determinar un model turístic que vagi més enllà dels quatre anys de mandat actual, però el PP hi va votar en contra.

Avui, encara no hem vist cap esborrany del full de ruta turístic, tot i que el PP va dur en el seu programa electoral la necessitat d’un gran pacte social i polític entorn del sector turístic.  Santiago Tadeo,  en el discurs d’investidura, es reafirmà en la necessitat de fer un pacte entre les forces polítiques per consensuar el model turístic que volem i que pugui anar mes enllà de dos mandats. I,  fa pocs dies, llegíem que estaven fent feina en l’elaboració del full de ruta amb el sector i que la consellera de Turisme tindria en compte a la resta de formacions. De fet, ja ha passat gairebé un any (juliol 2011) des que se’n va començar a parlar i, per això, en el proper ple, demanaré a la Consellera de Turisme que ens expliqui els motius d’aquesta paràlisi.

D’altra banda, seria interessant saber si el full de ruta del PP contemplarà la competència pròpia del Consell en promoció turística, després que el Sr, Delgado hagi dit que no té intenció de transferir-la, i el propi President del Consell votés en contra d’ una moció del PSM més per Menorca en la qual es reclamava el  traspàs al Consell de Menorca dels recursos econòmics i humans per poder exercir les seves competències pròpies, entre les quals cal destacar la promoció turística.  Ja no és important aquesta competència? El PP no es va cansar d’acusar a l’anterior equip de govern de no traspassar la Promoció Turística. La considerava una eina clau per al desenvolupament del sector turística de Menorca i la imatge de Marca, cosa que compartim. Ha renunciat el sr. Tadeo i el PP a una reivindicació històrica de Menorca?  Potser cal fer memòria:

1- El 19 de juliol del 2010. El Consell Insular de Menorca aprova (per unanimitat), a proposta del PP, una resolució en la qual s’acorda instar l’equip de govern i el Govern de les Illes Balears a fer tots els esforços que calguin amb l’objectiu marcat d’aconseguir la transferència de promoció turística  (gener del 2011) i dotar aquesta transferència dels mitjans econòmics necessaris per tal que la promoció turística es pugui fer des de Menorca amb totes les garanties, per no perdre competitivitat davant de les altres illes de les Balear.

2- L’1 de febrer del 2011. Santiago Tadeo, aleshores diputat a l’oposició del Parlament de les Illes, feia una pregunta oral relativa a les transferències de promoció turística al Consell de Menorca. En la seva intervenció afirmà “jo crec que el que no pot ser és que quan un perd la coherència i la credibilitat és quan governa a una banda diu una cosa i quan governa a una altra en diu una altra.”

3- El 3 de maig de 2011, en plena campanya electoral, Tadeo diu que “la seva formació política aposta per traspassar als consells les competències en promoció turística a pesar del que la setmana passada va dir la candidata al Consell de Mallorca, Maria Salom, anunciant que el PP tenia la intenció de paralitzar aquesta transferència”. “A Menorca tots estem d’acord en la necessitat que el Consell gestioni les competències en promoció turística, tal i com estableix l’article 70 de l’Estatut d’Autonomia. Si qualcú vol anar en contra d’açò haurà de canviar l’Estatut”.

És imprescindible mostrar una imatge específica per a cada illa i no que Menorca aparegui com un element més entre una suma de propostes de municipis i illes. Avui, els Consells ni tenen les competències ni tampoc tenen veu ni vot per decidir la promoció que es vol per a cada illa. I la culpa no és tota de Mallorca. El govern de Santiago Tadeo tampoc no ha estat capaç de fer valer la posició del sector turístics menorquí: ni reivindicant la promoció turística ni defensar la imatge diferenciada de Menorca. En aquest sentit, els fets demostren que és el conseller de Turisme del Goven balear, Carlos Delgado, qui exerceix de conseller de la matèria de Menorca.

• El pensament ordenat/Opinió
• 4 comentaris