Demà, 9 de juliol,  Josep Vallverdú complirà 90 anys i ho farà a Menorca. És l’aniversari d’un mestre de la paraula. No debades, ha escrit més d’un centenar de llibres de temàtica diversa (novel·la, assaig, memòries, traduccions…), entre les quals destaquen, sens dubte, els més de quaranta títols adreçats al públic infantil i juvenil.

Així, entre la seva obra, podem destacar, des del mític Rovelló (La Galera, 1968), Un cavall contra Roma (La Galera, 1975), Silenci, capità! (Cruïlla, 1993), Les raons de Divendres (Proa, 2003) , El patró Gombau (Pagès Editors, 2000)… O la reflexió sobre la seva obra a Pelegrí dels Mots. Viatge pels meus llibres (IEI, 2007).

Josep Vallverdú pertany a una generació d’escriptors el paper fonamental de la qual  no s’ha cansat mai de reivindicar. Com a mostra, valguin les seves paraules al diari ARA d’aquest dissabte: “Ara mateix la literatura en català té un nivell culte alt, equiparable a qualsevol literatura del món, i això que no hi ha un substrat polític que pugui acabar de potenciar-la, com seria l’opció de l’estat propi -reconeix l’escriptor-. Em fa l’efecte que no es té ni idea de l’esforç de la generació que vam fer de pont entre els autors d’abans de la guerra i els que han començat a publicar un cop en la democràcia. De Monzó en endavant, la literatura comença en ells, no miren enrere. Si la tradició cultural catalana s’ha mantingut, caldria continuar fent-li cas.”

Així, convençuts de la importància de la figura de Josep Vallverdú, l’Institut d’Estudis Ilerdencs s’ha proposat que, a totes les terres de parla catalana, se celebri el seu aniversari amb l’acte “Passeig d’aniversari. Vallverdú al món”. I Menorca, no podia ser d’altra manera, s’hi sumarà, justament dia 9 de juliol, a la sala d’actes de l’IME, a les 19,30h, amb una conversa literària, moderada per Josep Maria Aloy, sobre literatura infantil i juvenil, en la qual intervindran Pau Faner, Ponç Pons i jo mateixa.

Sense dubte, el millor homenatge a un escriptor que, l’any 2000, va ser guardonat amb el “Premi d’Honor de les Lletres Catalanes” i del qual Josep Maria Aloy ha dit: “Ha guanyat multitud de premis i ha estat candidat al premi H. C. Andersen, que ve a ser el Nobel de literatura per a joves. Ha estat un autor “capaç de crear una línia pròpia i de ser-hi fidel, lluny de batzacs de la moda”, tal com diu Teresa Duran. Una bona part de la seva obra és una lúcida reflexió crítica sobre els homes i les dones i llurs conductes i febleses”. Un autèntic “escriptor de raça”, com l’ha qualificat Jaume Cabré.

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris

Una servidora, que és bastant innocent i confiada, tot sigui dit, es va pensar que, en la seva etapa a l’ajuntament de Ciutadella (2005-2012), ja havia vist tot els fenòmens paranormals possibles: desaparició d’expedients; moviments inexplicables de persones d’un grup polític a un grup mixt; la irrupció inesperada de les forces del bé -en forma de fiscal anticorrupció- per acabar amb les del mal; la presència d’éssers invisibles, d’ombres que coneixien tots els meus moviments; arribada de missatges anònims que estic convençuda que, des del més enllà, dictava  Satanàs en persona (que sé qui és, per cert), etc, etc.

Bé, com ja haureu endevinat, el meu raonament s’ha demostrat que fa aigües per tot arreu: l’efecte Poltersgeist continua, ara, al Consell Insular de Menorca! Resulta que, pobra de mi, hi ha qui em percep com una mena d’esperit malèfic -no sé si hi té res a veure el fet que sigui una dona- que cal expulsar de certes dependències que no poden ser contaminades per presències “no autoritzades” com la meva. Es tracta, no cal que ho digui, d’una pura distorsió de la realitat que encara és més preocupant si va acompanyada de moviments estranys d’objectes inanimats i de missatges dictats, directament, des de realitats virtuals intangibles. Que és, exactament, el que ha passat. I, com que d’urbanisme potser no en sé gaire però d’escriure sí (perdonau la falta de modèstia), aquí teniu el relat dels desconcertants fets que encara no sé com encaixar.

D’entrada, vaig intentar conjurar el malefici que m’impedeix accedir a segons quins espais del Consell fent públics els fets esdevinguts. No vaig obtenir cap resposta fins al cap de dos dies, en forma de misteriós comentari a la notícia del diari, que vaig tenir la precaució de guardar perquè ja ha desaparegut! Aquí el teniu:

“Sra Maite Salord: quan pensau fer publica la resposta que devendres vos va enviar el Conseller d.Ordenacio del Territori? Farà públic allò que regula el Reglament Orgànic del Consell sobre aquesta matèria? Que, per cert, sempre van aplicar Marc Pons i Joan Marquès quan van ser conseller? Gràcies” (Sic)

Quan vaig llegir aquestes paraules, em vaig posar a tremolar: divendres havia anat al Consell i no hi havia cap resposta! Per tant, què volia dir, aquest comentari? Em volien fer perdre el nord? Dilluns, aquesta misteriosa resposta, anunciada des del més enllà, encara no havia arribat a les meves mans. Però, com ja he dit, vaig assistir al desconcertant moviment d’un objecte inanimat: la resposta va aparèixer, finalment, amb registre de sortida i sense el preceptiu justificant de recepció, dins la meva bústia del Consell, un lloc on no és gens habitual deixar-hi aquestes coses i que obr poquíssim, al qual hi va arribar, sense cap dubte, per aquest efecte poltersgeist que us explic. M’estalviaré el cúmul de casualitats -existeixen, les casualitats, amics meus?- que em van dur a obrir la bústia després de no fer-ho des de l’octubre (perdó).

En fi. Amb les mans tremoloses, vaig agafar el sobre, el vaig obrir, en vaig llegir el contingut i el vaig amagar al fons de la meva carpeta. Necessitava temps per pair l’experiència. Qui era aquesta mena d’ésser misteriós que podia preveure el que em passaria? M’havia de preocupar? Tanmateix, el pitjor va arribar quan, l’endemà, em telefona un periodista per dir-me que sap que tenc la resposta que jo vaig guardar discretament! Quan me la va demanar, la sang se’m va gelar: si li don, vaig pensar a l’acte, la presència misteriosa que me l’ha feta arribar i que la va anunciar en forma de comentari s’enfadarà i vés a saber què em pot fer. Ni morta, te la don, va ser la meva resposta immediata. Ja contactaràs amb el més enllà, si la vols, vaig pensar.

I així estam. Aquesta és la història de la resposta misteriosa que he rebut, anunciada en forma de comentari a la web d’un diari, que sembla que em volen fer mostrar i que jo, després de tot el que m’ha passat, entendreu que me’n guardi com de caure, de fer-ho. Segur que és una trampa. En qualsevol cas, si finalment apareix, per art de màgia, a la premsa, ja trauré el manual de bruixeria del segle XVI que tenc a casa i faré un conjur per neutralitzar els seus efectes. Supòs que d’això, no en teniu cap dubte.

• El pensament ordenat/Opinió
• 2 comentaris

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris