Maite Salord

Escriptora

Arxiu de la categoria 'El pensament ordenat/Opinió'

(AQUESTA ÉS LA CARTA QUE, AMB NEL MARTÍ, HEM ADREÇAT AL PRESIDENT DEL CIM SANTIAGO TADEO)

Sens dubte, la vaga indefinida dels docents de les Illes ha servit, entre moltes altres coses i molt importants, per saber qui està a favor d’una escola pública de qualitat i en la nostra llengua i qui, amagat darrera la coartada de l’ensenyament de l’anglès –la importància del qual ningú no discuteix-, vol imposar un model educatiu que arraconi la nostra llengua, al preu de davallar aquells continguts impartits en anglès i de provocar la frustració dels professors i alumnes implicats.

Així, davant aquest despropòsit pedagògic, s’han aixecat veus assenyades de tots els colors polítics, fins i tot de càrrecs destacats del PP. Del PP de Mallorca, d’Eivissa i de Formentera. Del de Menorca, encara els esperam. O encara pitjor: quan han obert la boca ha estat per mostrar la seva cara més totalitària i insultant, amb unes paraules que han transcendit l’àmbit purament insular. Vergonyós mèrit. Tanmateix, entre el silenci i l’insult (o la recomanació de la lectura de l’insult, que ve a ser el mateix), hi hauríem de col•locar la d’aquells que, en un exercici de covardia impropi del càrrec que ocupen, han jugat un doble joc que ha acabat per decebre tothom, l’exemple més representatiu del qual seria, sens dubte, el president del Consell Insular de Menorca.

Resulta sorprenent –o no- veure la diferència abismal entre les paraules del President de tots els menorquins –conciliadores sempre- i els seus fets –diametralment oposats-. El mateix Tadeo que manifestava, per escrit, a l’oposició, “el respecte que li mereixen tota la comunitat educativa així com els directors als quals la Conselleria d’Educació ha obert expedient”, és el mateix que va negar, en dues ocasions, la celebració d’un Ple extraordinari per tractar aquesta greu situació i el mateix que, a la tercera, va accedir a incloure el punt a l’ordre del dia del Ple ordinari de setembre per acabar votant en contra de donar suport a la comunitat educativa, de demanar que es tornassin enrere els expedients als directors o, fins i tot, de demanar consens a la Conselleria d’Educació. Evidentment, manifestar-se en contra del TIL, després de tot això, ja era impensable.

Tanmateix, el President Tadeo, el que vota a Menorca, entre declaracions de bones intencions –que no arriben mai aumon- i posat compungit per la situació creada, quan actua com a Diputat Tadeo, a Mallorca, al Parlament, envoltat dels seus, es transforma en un espectador eufòric del TIL, que aplaudeix els que titllen els directors expedientats d’insubordinats; els professors, de manipuladors i catalanistes; i, els pares i mares, d’irresponsables per privar els fills del dret a l’educació. Ni tan sols el president menorquí ha fet el gest dels seus col•legues Isern, a Palma; Serra, a Eivissa; o Ferrer, a Formentera, de demanar que el Govern escolti el carrer i faci un major esforç de diàleg. Tadeo no diu res, ni tan sols per intercedir per qui ha estat expedientat injustament per expressar les seves discrepàncies en la implantació d’un nou model d’escola sense l’aval de pedagogs ni de la comunitat educativa.

El que Menorca esperava de vostè, senyor Tadeo, del seu president, no eren bones paraules: eren fets. Avui, sabem que esperar de vostè qualque tipus d’iniciativa és batre ferro fred. Després de governar durant més de dos anys, l’únic que ha fet fins ara, i continua fent, és carregar les culpes damunt l’anterior govern, o sigui, fer oposició de l’oposició, deixant en evidència la seva nul•la capacitat de lideratge. I, com dèiem al principi, entre moltes altres coses, la vaga de docents l’ha deixat ben retratat: una cara amable i molt bones paraules. Les qualitats que ha de tenir qualsevol venedor o persona que atén de cara al públic. A un president del Consell Insular de Menorca, però, se li demana qualque cosa més.

D’odi, ressentiment i síndrome d’Estocolm

Un dia més,  la vaga indefinida dels docents de les Illes continua. El govern Bauzá torna a exhibir el seu autoritarisme, incapaç d’escoltar la veu dels experts, la veu del carrer. És una llàstima. No em sorprèn. Ahir vespre, després de saber que la darrera negociació havia acabat sense acord, em vaig descobrir, dient en veu alta: si en tost de mestres fóssim pilots d’una companyia aèria, fa dies que el tema s’hauria solucionat. Per què? Quina diferència hi ha, entre uns i altres? En cap cas, em sembla, la incidència de la vaga: una afecta milers de passatgers, l’altra, milers d’alumnes, famílies, docents.  Aeroports plens i carrers plens. Avions buits i aules buides. Pèrdues incalculables. Econòmiques i morals.

Així, idò, per què aquesta prepotència de Bauzá amb els ensenyants? Només tenc una resposta: aquest personatge governa des de l’odi i el ressentiment. Per açò fa por als seus. No suporta l’escola pública perquè és sinònim de normalització lingüística: en contra del que ell esperava, un 80% de les famílies va triar el català com a llengua vehicular de l’ensenyament dels seus fills. Un fet imperdonable. I d’aquí neix la imposició i la prepotència més absoluta. Del ressentiment. Els pares van triar el català a les aules i ell es va inventar el TIL per, amb l’excusa de l’anglès, aconseguir el seu propòsit d’arraconar, un poc més, la llengua pròpia. Però tampoc no li va sortir bé: la reacció de la comunitat educativa, de la societat, l’ha tornat a agafar a contrapeu. I està furiós. I la combinació d’odi, ressentiment i fúria (digna d’estudi, certament) el té encegat.

No hi ha cap docent que no voldria ser, avui, a les aules. No hi ha cap família que no voldria, avui, tenir els fills a les aules. Som professora i mare. Però, per damunt de tot, hi ha la dignitat del col·lectiu de no acceptar imposicions sense sentit, autèntiques aberracions pedagògiques; de no acceptar represàlies a tres companys directors, més pròpies d’una dictadura que d’una democràcia. Com a mare, no vull que facin experiments amb el meu fill. Fa Educació Física en anglès i la situació és surrealista. No em vull ni imaginar què passaria si l’assignatura no fos procedimental. No m’agrada que perdi classes, evidentment, però molt manco vull que la decisió d’un il·luminat el condemni al fracàs escolar més absolut perquè hagi de fer, durant l’ESO, matemàtiques o socials en una llengua que no pot comprendre. Així de clar. Per això, avui faig vaga i en continuaré fent el temps que sigui necessari.

Fa uns dies, vaig demanar on era la gent sensata del PP i què esperaven per aturar els peus a un personatge que viu fora de la realitat. Han sortit uns pocs valents.  Poquets. A Menorca, cap. Síndrome d’Estocolm? Ja em perdonareu, però,  tanta submissió i lleialtat no em sembla normal.

Tenyim de verd el carrer!

Diumenge, 29 de setembre, a les 18,00h, els carrers de les Illes es tenyiran de verd.  A Menorca, Maó es tenyirà de verd. Més fort que mai -no volem ser silenciosos!-, direm que no podem compartir un Decret del Tractament Integrat de Llengües (TIL) imposat, fet sense diàleg i sense tenir en compte els estudis dels experts en l’aprenentatge de llengües estrangeres; pensat per arraconar la llengua catalana de les escoles; indiferent a la frustració que provocarà en els professors/alumnes que no estan preparats per impartir/entendre classes en anglès; que no millorarà, en absolut, la qualitat de l’ensenyament…

Després de quinze dies de vaga indefinida, la política autoritària del govern Bauzá ha trobat la resposta que es mereixia: els ensenyants més units que mai, més valorats que mai, amb el suport, imprescindible, de famílies, de persones i de col·lectius que ens encoratgen cada dia, fins i tot des dels àmbits més inesperats. Gràcies, perquè no té preu saber que no estam sols en una lluita que va molt més enllà d’aquests dies de vaga: ens hi jugam el futur de l’educació dels nostres fills.

Per tot això, i perquè encara hi ha tres directors que, injustament, no poden exercir el seu càrrec, hem de demostrar, amb tota la força possible, que som moltes les persones que “Contra la imposició, defensam l’educació”. Volem diàleg (més i real), volem justícia per als tres companys, volem seny, volem una educació de qualitat. I, diumenge, ens farem sentir. Junts. Perquè som molts. I, ara, ja  ho saben.

« Anterior - Següent »