12
gen.
2014
Escrit per Maite Salord
Aquests dies, hem rebut la notícia -bona- que Autoritat Portuària ha rectificat la seva postura inicial i s’avindrà a fer el dragatge del port de Maó amb les garanties ambientals i de salut per a les persones que, des de fa temps i des de diferents àmbits, es venien reclamant. O, com a mínim, això sembla. En aquest sentit, hem de destacar la feina feta pel GOB i OCEANA i tota la mobilització social que, sens dubte, han estat determinants en aquest canvi.
Si passam a analitzar com s’ha tractat aquest tema en el Consell Insular de Menorca, cal recordar que només el PSM Més per Menorca va presentar propostes en diferents Plens per tal de reconduir el projecte inicial de dragatge. Així, vam presentar 3 propostes d’acord, les dues primeres rebutjades amb els vots del PP i, la tercera, aprovada, a la fi. Per això, em sorprèn llegir avui al diari que la portaveu del PP al Consell Insular de Menorca digui, amb aquella alegria que la caracteritza, que ells sempre han estat a favor d’un dragatge amb les màximes garanties mediambientals.
Aquí teniu còpia literal de les actes dels Plens en què es van votar les propostes del PSM Més per Menorca sobre el dragatge del port de Maó. Podeu jutjar vosaltres mateixos.
1- Paralitzar el dragatge del port de Maó tal i com està plantejat i seguir les recomanacions de l’informe de l’Institut Espanyol d’Oceanografia que aconsellen fer l’abocament en terra i de forma supervisada i amb procés de descontaminació.
(Acta del Ple del Consell Insular de Menorca de dia 18-2-13)
En relació amb la solució que dóna l’oposició de tirar en terra el fang contaminant, el senyor Villalonga afirma que a hores d’ara això és impossible, perquè no hi ha cap lloc a l’illa ni al món on es pugui tractar, ni tan sols en la planta de residus que va fer l’equip de govern anterior. Afegeix que en la reunió tècnica de portes obertes que va tenir lloc a Autoritat Portuària per informar del tema del dragatge, tot i que van admetre que hi havia hagut errors, es va explicar que aquests no canviaven els resultats i que per tant continuaven tenint totes les autoritzacions per dur a terme l’acció. Així mateix, es va dir que en altres indrets el que fan és una illa de formigó o reblir un dic; però en la majoria de llocs fan un dragatge i un abocament on estigui permès. Per tant, la proposta que planteja l’oposició és com dir que es paralitzi el dragatge, donada la impossibilitat de poder tirar els fangs a terra i no només per una causa econòmica.
En relació amb el sector del marisqueig, el conseller reconeix que pot ser que aquesta mesura els perjudiqui a curt termini; però afirma que, a la llarga, en seran els més beneficiats.
El conseller diu que pensa que, de totes les solucions, la d’Autoritat Portuària és la menys dolenta, i atès que tenen totes les autoritzacions pertinents, el Consell Insular no s’hi pot oposar. Ara bé, el que sí que es pot fer és demanar que aportin les autoritzacions per tal de comprovar-les, i en el cas que no les tinguessin i passés alguna cosa llavors podrien demanar les responsabilitats que pertoquin.
2-Instar el Ministeri d’Agricultura a actuar de forma semblant a Flix, considerant l’obra d’interès general o equivalent perquè pugui ser objecte d’un finançament especial per al tractament descontaminant a terra dels fangs del dragatge.
(Acta del Ple del Consell Insular de Menorca de dia 15 d’abril de 2013).
El senyor Villalonga aclareix que es tracta d’un projecte de dragatge i no d’un projecte de descontaminació, com és el cas de Flix, i la diferència és substancial, ja que al pantà de Flix s’executa un projecte de descontaminació perquè conté òrgans clorats, metalls pesants, mercuri i elements radioactius, mentre que al port de Maó no hi ha elements radioactius. Per tant, creu que es tracta de saber i determinar, per experts en la matèria, el grau de contaminació d’aquests materials i, després, serà la Fiscalia de Medi Ambient qui determinarà si s’han de tractar a terra o a la mar. D’altra banda, considera que la proposta que presenta el Grup PSM no és viable i feta a destemps, ja que, tot i que fins ara el responsable del projecte i el Ministeri de Foment han considerat que es poden abocar a la mar, en aigües exteriors, serà la Fiscalia, quan tengui prou arguments i coneixements, qui determinarà el que s’ha de fer. D’altra banda, diu que el projecte de Flix el van iniciar l’any 1994, mentre que el del port de Maó va començar el 2009. Per tant, demana a l’oposició, que aleshores governava al Consell i a l’Estat, per què no ho van preveure i no van habilitar fons de cohesió, com van fer a Flix, per finançar el projecte.
Afegeix que el primer que han de fer és esperar la determinació de la Fiscalia, i si aquesta diu que els fangs s’han de tractar a terra s’haurà de cercar una solució i habilitar un lloc adequat, fer les modificacions oportunes, tramitar les autoritzacions ambientals pertinents i cercar el finançament necessari. Afirma que es farà el que s’hagi de fer; però recorda que mentre no es fa el dragatge els elements contaminants continuen dins la mar. Per tant, li agradaria que la senyora Salord retirés aquesta proposta i que, quan la Fiscalia hagi pres una determinació, l’analitzessin conjuntament, ja que serà llavors quan, si resulta que les actuacions que s’han fet no són correctes, s’haurà de cercar una solució.
3- Instar Autoritat Portuària de les Illes Balears i el Govern de l’Estat a complir amb el Conveni de Londres.
(Acta del Ple del Consell Insular de Menorca de dia 20 de maig de 2013)
El senyor Villalonga contesta que l’equip de govern té la intenció de donar suport a la proposta amb el seu vot favorable; però amb una sèrie de consideracions sense ànim d’esmena que ajudaran a aclarir la proposta. En primer lloc, ha de quedar clar que qui ha de complir el conveni no és Autoritat Portuària, sinó l’Estat espanyol; és a dir, la part contractant que el signa. A més, afegeix que l’estructura d’aquest protocol és molt interessant, però estima l’han de llegir tot i no només l’article a què fa referència OCEANA.
El conseller, a continuació, llegeix uns quants paràgrafs del protocol i conclou que, efectivament, tracta de la prevenció de la contaminació de la mar per abocaments. Assenyala que, per una part, prohibeix segon quins abocaments a la mar, però per una altra deixa una porta oberta perquè els fangs de dragatge vagin a la mar, que és on son. És a dir, que no és que no s’hi puguin abocar, sinó que s’ha de fer segons un protocol, i lamenta que, en el seu moment, l’Ajuntament de Maó, quan va aprovar el projecte de clavegueram, no controlàs les fonts de contaminació. Finalment, diu que, de la lectura d’aquest protocol, es pot concloure que possiblement es complesqui.
