Feia vint-i-cinc anys que no vivia un Sant Jordi a Barcelona, des que era estudiant de filologia a la universitat. I, ara, tant de  temps després, hi he tornat per viure’l, per primera vegada, des de l’altra banda de la taula. Ha estat tota una experiència: he signat llibres a coneguts i amistats que m’ha fet il·lusió retrobar; a lectors desconeguts que han triat el llibre en un impuls o que han vingut expressament perquè n’havien sentit parlar; he signat a la parada de l’editorial Arrela, davant la Catedral, un espai acollidor i amable que facilitava la conversa; a l’Espai Mallorca, sota un sol abrusador; a Rambla Catalunya, al costat d’escriptores de best-seller com Sarah Lark i de directors de cine com David Trueba, que no cal que us digui que tenien coes llarguíssimes de lectors mentre els altres anàvem fent, amb un mig somriure a la cara; un ex-alumne -quan ja em pensava que seria l’única dona a Barcelona sense- em va regalar una rosa…

La història de L’alè de les cendres, però, va començar fa més temps, gairebé nou mesos, quan l’Editorial Arrela me’l va portar a casa acabat de sortir del forn. Des de llavors, he de confessar que mai m’hauria imaginat tot el que m’ha permès viure aquesta novel·la. Després de vint anys intentant donar-li forma, d’un procés d’escriptura lent i treballant, dolorós, a moments, pensava que amb la publicació quedaven tancades totes les emocions possibles. I no ha estat així. En absolut.

He trobat el suport incondicional d’amics, de coneguts i de desconeguts que han presentat la novel·la a Menorca, Mallorca i Catalunya, amb tota la il·lusió del món: David Ginard, Joan F. López Casasnovas, Josefina Salord, Eva Piquer, Pilar Arnau, Ismael Pelegrí, Margarita Ballester, Pere Gomila, Miquel Àngel Marquès, Adelina Gómez, Àngels Àlvarez, Georgina Sas, Sebastià Perelló, Damià Pons, Isabel Roca, Xavier Serrahima, Isabel Graña, Agustí Colomines, Xavier Pla…

He trobat la complicitat de llibreters que han recomanat la novel·la amb entusiasme: totes les de Menorca; Saltamartí de Badalona; Cinta de Terrassa; Espirafocs d’Inca; Embat de Palma; Quatre Cantons de Berga; La Impossible de Barcelona; Libreria 22 de Girona; Sa Botigueta de Girona…

He trobat la generositat de totes aquelles persones que van voler dedicar una part del seu temps a fer una ressenya, entrevista o comentari de la novel·la: Bep Joan Casasnovas, Pere Gomila, Francesc Florit Nin, Josefina Salord, Maria Camps, Isabel Graña,  Xavier Serrahima, Esperança Camps, Joan F. López Casasnovas, Sebastià Perelló, Damià Pons, Eva Piquer, Xavier Pla, Màrius Serra, Xavier Grasset, Gemma Albiol… O que van voler posar música al text: la cançó -preciosa- “Al final del temps”, de Cris Juanico, inclosa dins el seu darrer disc F(a)usta.

He (re)trobat, amb emoció, família que coneixia -els cosins de Palma- i família que no coneixia i que ja hi són per sempre; m’han regalat records intensos, com els de l’artista Joan Lacomba, nascut a Son Espanyolet a finals dels anys trenta; he trobat lectors i lectores que m’han fet arribar les seves lectures de la novel·la, personalment o a través de les xarxes; les trobades amb els grups de lectors de Ferreries, Ciutadella i Maó i amb l’Associació de veïns des Castell… I segur que encara me’n deix. Perdonau-me.

Gràcies a tots, de ver. I, també i sobretot, a Editorial Arrela per la dedicació i l’entusiasme i per no defallir mai malgrat les dificultats. I a la meva família: sense ells, mai no hauria pogut escriure L’alè de les cendres. Biel, Rosa, Emma, Francesc pel suport incondicional i la paciència. Pere, Lena, Fina, Lina perquè hem sabut mantenir viu el llegat dels pares: l’amor, la dignitat i la honradesa.

L’alè de les cendres tanca una primera etapa. Continuarem.

• El pensament ordenat/Opinió , Llibres i autors
• 2 comentaris

En el Ple del Consell Insular de Menorca de dia 16 de març, vaig presentar una proposta d’acord instant l’equip de govern a emprar les vies administrativa i penal (davant la Fiscalia de Medi Ambient), per evitar que el projecte “Campanya sísmica en àrees lliure del Golf de Lleó”, de la promotora Seabird Exploration, afecti la costa menorquina, proposta que va ser rebutjada amb els vots del PP.

Crec que val la pena que la gent conegui en quin punt es troba aquest projecte:

-Dia 28 de gener de 2014 el Director General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, per suplència de la Directora General de Qualitat i Avaluació Ambiental i Medi Natural, va resoldre declarar la finalització del procediment amb el consegüent arxiu de l’expedient d’avaluació ambiental del projecte “Campanya sísmica en àrees lliures del Golf de lleó davant les costes de Catalunya i Balears.

-Dia 10 de març de 2014 la promotora va recórrer aquesta resolució i, dia 15 d’abril de 2014, va sol·licitar la continuació del procediment d’avaluació d’impacte ambiental, a la vegada que manifestava el manteniment del recurs d’alçada interposat, cosa que, dia 11 d’abril, el Subdirector General d’Avaluació Ambiental li va atorgar, en considerar que es podia iniciar la tramitació ambiental. Jurídicament, no sembla admissible que es pugui continuar un procediment que es va donar per finalitzat i que, a més, a la pràctica, això suposaria que el projecte no es tornàs a sotmetre a informació pública, en un moment de gran sensibilitat social sobre els efectes mediambientals i econòmics de les prospeccions.

-Dia 5 de novembre de 2014, el CIM va rebre, del Ministeri de Medi Ambient, una còpia de l’expedient del projecte a partir de la qual fa una anàlisi de l’avaluació d’impacte ambiental i la rebutja en base a la fragmentació de l’avaluació dels diferents projectes, en un informe tècnic datat dia 18 de desembre de 2014.

-Dia 17 de novembre de 2014, el PSM Més per Menorca duu una proposta d’acord al Ple del CIM, que es va aprovar per unanimitat i que deia:

1- El Ple del Consell Insular de Menorca insta el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient a denegar la consideració de tràmits realitzats en el nou procediment d’avaluació d’impacte ambiental del projecte sísmic “Campanya sísmica en àrees lliures del Golf de Lleó, davant les costes de Catalunya i Balears” de la promotora Seabird Exploration FZLCC.

2- El Ple del Consell Insular de Menorca insta el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient a tramitar el nou procediment d’avaluació d’impacte ambiental del projecte sísmic “Campanya sísmica en àrees lliures del Golf de Lleó, davant les costes de Catalunya i Balears” de la promotora Seabird Exploration FZLCC des del principi, sense poder considerar realitzats, de cap manera, cap dels tràmits de l’expedient finalitzat.

-Dia 12 de febrer del 2015, l’organització Aliança Mar Blava va presentar un escrit davant el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme on denuncia el frau de llei del projecte “Campanya sísmica en àrees lliure del Golf de Lleó”, de la promotora Seabird Exploration. Segons la denúncia presentada per Aliança Mar Blava, la nova Llei 21/2013 d’Avaluació d’Impacte Ambiental, el projecte esmentat s’ha de tramitar ex novo, i no com una continuïtat d’un projecte anterior, arxivat l’any 2014. Amb aquesta tàctica l’empresa impulsora evita els tràmits d’informació pública i l’estudi d’impacte ambiental.

Fins aquí la cronologia i, ara, els dubtes:

1- En el Ple de dia 17 de novembre de 2014 -quan presentam la proposta d’acord, que s’aprova per unanimitat, de demanar que es torni a fer l’exposició pública del projecte de Seabird- el conseller no diu que ha rebut la còpia del projecte perquè el CIM valori els efectes que podria tenir a Menorca. I vull recordar que la proposta ja era coneguda del mes d’octubre perquè vaig intentar presentar-la per urgència però, per qüestions de procediment, no va ser possible.
2- En la resposta que donen al Ministeri dia 19-12-14, no diu res de la proposta d’acord aprovada a instàncies del PSM Més per Menorca. Per tant, no es va complir l’acord de Ple que demanava que es tramitàs de nou el procediment i que s’exposàs, per tant, al públic.
3- L’informe del CIM és, des del punt de vista tècnic, molt correcte, hi falta la part d’actuació política. Per exemple, el President del Consell Eivissa va anar a Madrid i Brussel•les a reivindicar la paralització de les prospeccions i a Menorca ens “adherim” al que fan els altres!
5- Segons el CIM, el primer projecte de Seabird (expedient 20110091MIN) està avui arxivat. Fins aquí, tot correcte. Quan es va presentar de nou se li va canviar el nombre d’expedient (20140045PHC), i, segons el CIM, aquest expedient està paralitzat des del maig del 2014. I aquí és on no ens posam d’acord.
6- Com que les sospites són que tira endavant amb els tràmits d’exposició pública del 2011, i vist que el PP no va voler votar a favor de la proposta d’acord, vaig introduir una esmena en el darrer Ple que es va aprovar per unanimitat: “El Ple del CIM insta l’equip de govern a demanar al Ministeri d’Indústria en quin estat es troben els dos expedients i tots els tràmits fets en cadascun d’ells”. D’aquesta manera, podrem saber, en document oficial, què s’està fent realment i si el projecte (amb nombre nou d’expedient) continua endavant o no.

La veritat és que comença a ser hora que l’equip de govern del Consell Insular de Menorca es posi les piles perquè el projecte continua i la seva tramitació és, segons els experts, un frau de llei. I, aquí, ni tan sols sabem en quin punt es troba la tramitació i, si ho arribam a saber, serà per la feina feta per l’oposició. És ben lamentable… i ens hi jugam massa!

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris

Diumenge, dia 18 de gener, en Nel Martí i jo vam ser proclamats candidats al Parlament de les Illes Balears i el Consell Insular de Menorca, respectivament. En el seu blog, en Nel ha deixat les paraules de crítica al govern Bauzá, un govern que ha actuat en contra de les persones, amb atacs sistemàtics a la sanitat, al benestar o a l’educació.

Aquestes són les que vaig dir jo:

“És un privilegi poder encapçalar la llista del Consell per un projecte com el de MÉS PER MENORCA, un moviment menorquinista i ecologista, que va néixer fa ara dos anys i que està format majoritàriament per persones independents i per persones que formen part de 4 partits polítics (PSM Més per Menorca, Iniciativa-Verds, Equo i Esquerra Republicana de Menorca). Durant aquests dos anys de feina, hem sabut fer realitat allò que la gent reclama: a unitat de partits afins i, sobretot, obertura cap a la societat. Per açò s’han arraconat sigles, s’han ajuntat esforços, s’ha traslladat tota la capacitat de decisió a les assemblees obertes (han triat els reglaments de funcionament, ideari…), les llistes es fan a través de primàries i sense quotes de partit… Per tant, som un projecte de futur aglutinador i participatiu que ja ha rebut el suport de prop de 500 persones.

Però el que és més important és que MÉS PER MENORCA som els únics que creim en Menorca com un subjecte polític que hem de fer créixer des de Menorca mateix, sense rebre consignes de Palma o de Madrid. No som la sucursal de cap partit. Tenim les mans lliures per decidir què volem i també per desmarcar-nos d’aquelles polítiques que no respecten la cultura, el territori, la gent. I per açò és clau que el govern de Menorca tengui la màxima capacitat de decisió, amb totes aquelles competències que permet l’Estatut –i que encara no tenim- i fent passes cap a l’objectiu de fer possible que el poble menorquí pugui decidir sobre qüestions territorials, socials, econòmiques i polítiques.

Per açò, necessitam un Consell fort, reivindicatiu, que no acoti el cap davant els rajoys i els bauzás de torn, amb una persona al capdavant que sàpiga liderar el govern, amb capacitat de feina, que tengui experiència en la gestió i que conegui el Consell. Supòs que no importa que digui qui és, aquesta persona…

Aquests quatre anys d’oposició al PP al Consell m’han mostrat molt, moltíssim, de com no s’ha de governar. El primer que hem de recuperar és el sentit autèntic de la paraula democràcia i açò ho farem potenciant la participació ciutadana, amb òrgans que ja existeixen i que el PP no empra i creant-ne de nous, si és necessari; i actuant amb absoluta transparència, sense sospites d’amiguisme o de fronteres massa primes entre interessos públics i privats.

A partir d’aquí, no hem de deixar d’insistir en un tema que fa anys que denunciam i que és clau per a Menorca: la millora del finançament que de Madrid –governi qui governi- fins ara ens han negat sempre. Som els que més aportam a la caixa de l’Estat i el que més poc rebem: els nostres doblers serveixen per pagar Aves que no emprarem mai, per pagar aeroports fantasmes, mentre tenim el tema del transport aeri sense resoldre o camins a recuperar o edificis emblemàtics que cauen perquè diuen que “no hi ha doblers”. N’hi ha per segons què i per segons qui. És una pura qüestió de prioritats i des d’aquí, tenim molt clares quines són les nostres prioritats.

Necessitam una economia en què els sectors estiguin equilibrats i, per això, és urgent donar suport als petits empresaris i autònoms. Necessitam una economia que no es basi en la destrucció del territori sinó en potenciar els valors ambientals de Menorca i que tant ha costat de preservar i que és allò, justament, que ens diferencia. Ara mateix, tenim un projecte de carretera desproporcionat, que no respon a les nostres necessitats, com tenim un aeroport desproporcionat. No hauria estat millor invertir en transport públic i treure cotxes de la carretera? No hauria estat millor invertir en millorar freqüències i preus de vols? Tenim parcs aquàtics en sòl rústic perquè “desestacionalitza”, diuen. Qui es pot creure que vindran turistes fora de temporada per posar-ne en remull en un parc aquàtic? Ara mateix, qualsevol projecte que un polític considera que “desestacionalitza” (o sigui, tots!) es pot fer en sòl rústic. Us imaginau com pot acabar el camp de Menorca si que aquesta gent continua governant?

No ens enganem: els atacs sistemàtics a l’educació i la cultura que hem patit aquests darrers 4 anys no són gratuïts: ens voldrien ciutadans sense criteri, sense capacitat de decisió. I nosaltres volem ciutadans lliures i responsables, en una societat cohesionada. Ciutadans que sàpiguen veure que, en contra del que els interessa escampar a uns quants, no tots els polítics són iguals i que n’hi ha que fa molts anys que ho demostram. Però aquesta societat només és possible si s’inverteix en educació i en cultura.

Acab. Hem rebut, rebem i rebrem atacs perquè el PP també sap que, si avui hi ha una alternativa real al seu govern, aquesta és la de MÉS PER MENORCA: perquè tenim la fortalesa que ens dóna la unitat real, més enllà de discursos ben intencionats (4 partits que han deixat sigles endarrere per unir esforços); tenim la fortalesa que ens dóna l’experiència d’aquests 4 anys d’oposició al PP, en Nel al Parlament i jo al Consell; tenim la fortalesa que ens dóna la renovació, totes les persones independents que se saben responsables del moment difícil que vivim i han fet una passa endavant i s’han implicat en el projecte.

Som molts, som forts, som MÉS. A partir de 3 diputats, en Nel Martí liderarà grup parlamentari propi menorquí; a partir de 3 consellers, Més per Menorca liderarà el govern del Consell. I fixau-vos que he dit “a partir de 3…”. Aquest és l’objectiu. Perquè volem recuperar el futur i ho aconseguirem, amb l’ajut de tots. Ànims, que la victòria, més que mai, és nostra!”

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris