Quan acaba l’any, és moment de fer balanç. Jo n’he fet, com a Presidenta del Consell Insular de Menorca, en unes quantes entrevistes a diferents mitjans de comunicació. M’han demanat sobre molts de temes de gestió diària però, curiosament, ningú m’ha demanat pel pitjor moment que he viscut des que vaig assumir el càrrec. I la resposta hauria estat molt fàcil: la matinada del 6 de setembre de 2016, quan es va declarar l’incendi as Mercadal, a Coves Noves, Macaret, Cala Molí i Addaia.
Quan vaig rebre la primera imatge del foc, vaig pensar que, en sortir el sol, tindríem una bona part de l’illa cremada i, el pitjor, segurament, amb víctimes, perquè les flames eren molt a prop de xalets, apartaments i hotels. Per sort, gràcies als magnífics professionals que van intervenir en l’extinció i a la gran feina de coordinació de tots els efectius, les conseqüències van ser les mínimes que podíem esperar. I, amb tot, les imatges eren desoladores: és molt trist veure la terra cremada. És per això que, ahir, quan el Conseller de Medi Ambient del Govern Balear em va enviar la fotografia que il·lustra aquest escrit, em vaig alegrar: l’IBANAT ha començat la restauració de la zona afectada per l’incendi de l’estiu passat, sens dubte la millor notícia.
A poc a poc, el verd que no hauria hagut de desaparèixer mai tornarà a cobrir la grisor de les cendres. És molt fàcil encendre focs i molt complicat apagar-los i, sobretot, recuperar el que les flames han consumit. El millor tallafoc és la sensatesa i la responsabilitat. Ens hi jugam massa.
