Com tots ja sabeu, la fallida de la companyia aèria Monarch, a finals d’estiu, ha deixat Menorca sense connexions directes, a l’hivern, entre l’illa i el Regne Unit. Es tracta, no cal dir-ho, d’una notícia molt negativa que, des de l’administració i el sector privat treballam, des del primer moment, per solucionar. Aquest fet, va ser motiu d’una pregunta del PP en la darrera sessió plenària del mes d’octubre. Aquí teniu la meva resposta.

Entre les primeres actuacions que es van dur a terme, voldria destacar la reunió convocada a la seu del Consell en què es va validar la decisió de la Fundació Foment del Turisme de Menorca d’obrir vies de negociació amb diferents companyies amb vistes a cobrir la ruta Menorca-Londres aquesta temporada d’hivern. En aquest sentit, cal dir que tots aquests contactes s’han fet i que hem trobat una bona predisposició per la seva part.

D’altra banda, l’Oficina Espanyola de Turisme a Londres i, sobretot, el seu subdirector ens ha ajudat a l’hora de fer gestions i contactes per trobar una solució satisfactòria a la problemàtica creada per la fallida de Monarch a Menorca. A més, el Govern de les Illes Balears va convocar el Comitè de Rutes per tractar, també, aquest tema i a dut a terme contactes per la seva banda.

En aquests moments, estam valorant tota la informació i analitzant quina és la millor fórmula per resoldre la situació. L’objectiu és que la solució tengui continuïtat en el futur.

És fonamental recuperar la connexió de Menorca amb el Regne Unit durant l’hivern per consolidar el ritme d’arribades fora dels mesos de juny, juliol i agost (un 39,2%) i per oferir als residents una millor connectivitat tot l’any. Aquest és l’objectiu.

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris

Mentre, a Menorca, la –meva- vida política avança sense descans (reunions, viatges, projectes,  negociacions, informes, premsa,  pressupost…), al cap i al cor, Catalunya. M’estim aquesta terra on hi tenc tanta gent estimada. Persones que han demanat ser escoltades en una democràcia en què, per definició, el poder (cràcia) és del poble (demos). Demanen que els ciutadans puguin triar el seu futur com a poble. No volen imposar res: només comptar i acatar el resultat, sigui el que sigui. Sembla senzill. A Escòcia, fa poc,  ho va ser: el dret a decidir està recollit a la Carta de les Nacions Unides. Diuen, però, que el que ells demanen la llei no ho permet. La Constitució espanyola no ho permet. Les lleis tampoc permetien el vot de les dones o la igualtat racial i van tancar molta gent per enfrontar-s’hi. Per acabar amb unes situacions injustes. Ara també. Ara també hi ha persones radicalment democràtiques a la presó. Gent propera. Gent compromesa i valenta que ha comès el delicte de reclamar la llibertat de poder decidir què volen ser com a poble. I no puc deixar de pensar-hi. En ells. En les seves famílies. En totes les persones amb qui  comparteixen un projecte de futur.  Un projecte pacífic que s’ha teixit amb les complicitats i els anhels de tanta gent. Per això la violència de les porres o de les decisions judicials injustes no podran fer-lo desaparèixer.

Mentre , a Catalunya, la –convulsa- vida política avança sense descans (presó, exili, manifestacions, declaracions, rodes de premsa, vagues…), al cap i al cor, Menorca. El meu compromís en aquests moments. Però tot el que passa, aquí i allà, és a dins meu. I no ho puc evitar.  Malgrat saber que cada paraula que he dit ha estat i serà emprada en contra meva. Costa respectar les opinions dels altres. I es fiquen en la teva vida amb el verí a la llengua. Però tot el que passa, aquí i allà, és a dins meu. I no ho puc evitar. Malgrat saber que cada paraula que no he dit ha estat i serà emprada en contra meva. Tenir companys de viatge amb maletes massa feixugues és incòmode. Molt. No ho negaré. I sents que voldries quedar-te a l’andana. Però hi ha tantes persones que t’han pagat el trajecte amb la seva confiança. I cal arribar al destí. Amb el cap fred i el cor encongit.

• El pensament ordenat/Opinió
• 1 comentari

Amics i amigues, aquest blog compleix enguany 10 anys de vida! Tot i que la primera entrada duu data de dia 14 de setembre de 2007, el vaig obrir al públic  unes quantes setmanes després. Des de llavors, amb més o manco intensitat, m’ha acompanyat sempre.

Així, per fer balanç, comencem repassant-ne dades objectives: aquesta serà l’entrada 626 i, en total, durant aquests darrers deu anys, un bon nombre de persones, anònimes o no, hi han deixat més de 7000 comentaris. L’any sencer en què vaig publicar més entrades va ser el 2011, res estrany si tenim en compte que llavors era regidora de cultura a l’ajuntament de Ciutadella i que veníem d’una de les grans crisis del PP a la institució. No és casualitat que l’entrada que duu per títol Crisi a l’ajuntament de Ciutadella, de dia 8 d’agost de 2008, sigui una de les més comentades, amb 103 comentaris. Si anam a l’altra cara de la moneda, l’any amb més poca activitat va ser el 2016, amb 14 entrades, igualment, res estrany si tenim en compte que llavors era presidenta del Consell Insular de Menorca (ara ho som en funcions) i que, per tant, el temps per dedicar-me a fer comentaris de l’actualitat o de llibres era mínim.

Però deixem les estadístiques perquè l’important són les persones que, durant tants anys, han donat i donen vida a aquesta plaça: Matilde de la Mole, Menorquit, Nom Necessari, Mosca, Kintet, Talaiòtic, VVV, Àlmax, Silve, cuc de terra, Mínimo Común, Maria Florit, Jorge Rodríguez… He de confessar que, durant aquells temps en què no teníem facebook ni twitter, entrar al blog era imprescindible. Hi hem viscut debats intensos i, a moments, agres; hem exposat idees amb vehemència; amb vosaltres, he compartit els millors moments i els més durs; hem rigut, també, amb les entrades en què la ironia era l’única via possible d’explicar la realitat.

Tempus fugit i tot canvia. Ara, aquest blog queda reservat a articles més seriosos de temes d’actualitat; a ressenyes literàries (manco de les que voldria); a les cròniques de les sessions plenàries del Consell; a algun esbós de text literari… Ara, discutim per Facebook, publicam les frases lapidàries a Twitter i penjam les fotos a Instagram. I, tanmateix, la plaça continua oberta, amics i amigues.  I per molts anys més!

• El pensament ordenat/Opinió
• 4 comentaris