Fa anys, vaig escriure aquesta reflexió sobre la nostra llengua. Avui, torna a ser imprescindible, una vegada més, escoltar els mestres. Francesc de Borja Moll (1903-1991). Mossèn Antoni M. Alcover (1862-1932).

“Aquests darrers anys els diaris de les nostres Illes han duit sovint articles i cartes al director, que, firmats per persones molt conegudes a ca-seva, combaten la identitat catalana del parlar baleàric. Les seves afirmacions i negacions solen demostrar que els qui les formulen no saben res de res en qüestions de lingüística. Generalment les seves cartes i articles queden sense resposta: en primer lloc, perquè revelen en els seus autors una tal ignorància que els qui podrien contestar-hi no volen rebaixar-se a refutar-los ni tenen el temps per perdre; i en segon lloc, perquè defensors del “balear” contraposat a “català” són gent que no havia escrit mai en balear, sinó en castellà, i per tant no mereixen ni l’atenció d’escoltar-los perquè són balearistes circumstancials i de conveniència.”

Aquestes paraules que acabau de llegir van ser escrites pel mestre Francesc de Borja Moll, l’any 1982, a la introducció de la primera edició del llibre Doctrina sobre la llengua de les Balears i de València, un recull de textos d’Antoni M. Alcover, publicat aprofitant l’avinentesa del cinquantenari de la seva mort. Són, no cal que ho digui, d’una actualitat esfereïdora. Com les que va escriure Mossèn Alcover el 1902:

“L’amor a la llengua pròpia. És una ignomínia abandonar-la. Per a un poble, estimar sa llengua és un signe de vitalitat i de plenitud intel·lectual. Són els pobles decadents, ensopits, amodorrats, sense cap ni centener, destinats a desaparèixer i que ells mateixos accepten i firmen sa sentència de mort; són els pobles així, que desprecien, desjecten i abandonen sa pròpia llengua. (…) De manera que els catalans, valencians i balears que abandonen la seva llengua per la castellana i els rossellonesos que l’abandonen per la francesa, se donen per poble vençut i d’una civilisació inferior; neguen la seva història, insulten la memòria dels seus majors i s’estenen a si mateixos la patent de barbàrie i estupidesa, i arriba la seva beneitura a tenir per honra i gala el que constitueix la seva ignomínia.”

M’he permès refugiar-me en els mestres perquè pens que, una vegada més, ells ens guiaran.  No oblidem la seva fermesa, la seva dedicació, el seu coratge i la seva dignitat en la defensa de la  llengua pròpia, la catalana, com marca el nostre l’Estatut.

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris

Al meu compte de Twitter em present així: escriptora, professora i política. Per aquest ordre. Per què? Segurament perquè, de manera conscient o no, em vaig definir seguint la lògica temporal de la meva dedicació a cadascuna d’aquestes facetes de la meva vida. Per entendre’ns, escriptora ho he volgut ser des que tenc memòria i ho seré sempre; professora, fins que em jubili, i encara m’hi queden uns quants anys; i política en actiu, sens dubte, és  la que tindrà un recorregut més curt.

La veritat és que m’he dedicat a totes elles de l’única manera que sé fer les coses, amb un compromís total i absolut, malgrat els errors que hagi pogut cometre pel camí. I, en contra del que molta gent es pensa, jo som una, amb virtuts i defectes, i és aquesta persona la que es pot intuir a les pàgines de les meves novel·les o la que explica Ausiàs March a les aules o la que intenta tirar endavant un projecte complex dins un despatx. Ordre, claredat, rigor i, sempre que sigui possible, un toc d’ironia perquè, amb un somriure, les coses surten millor, podrien definir la meva manera “ideal” de fer feina. La realitat, de vegades, va per un altre camí, ja ho sabem.

M’agrada, la gent. Sempre he pensat que les persones som un misteri apassionant i complicat. A les terminals dels aeroports, dins l’autobús, pels carrers atapeïts de les grans ciutats, no puc evitar demanar-me quina història amaga aquella gent que va i ve davant dels meus ulls. I, com que no ho puc saber, m’ho imagín. Cada setembre, comença una nova aventura apassionant, la de descobrir aquelles aules carregades de cares expectants disposades a posar-te a prova -i tu a ells!-, en un recorregut de nou mesos que, de vegades, va més enllà. I, si una cosa et permet la política és treballar per la gent, dur a terme propostes amb el convenciment que milloraran la societat en què vivim i, a la vegada, m’ha ofert la possibilitat de conèixer persones que mai hauria conegut i de les quals he après molt. Tot plegat, un luxe.

Escriptora, professora i política. Per aquest ordre. Durant molts anys, van ser ocupacions compatibles. Des de fa dos anys i mig, no ho són. La dedicació política m’ha tret de les aules i ha deixat l’escriptora reduïda a la mínima expressió, mai més ben dit. Però, cada cosa té el seu moment. La clau és fer-ho amb il·lusió, amb entusiasme. Construir una història. Compartir coneixements amb els més joves. Projectar propostes de futur per a Menorca. I tots ens coneixem les il·lusions i els enyors.

(Autora de la imatge Mercè Rodoreda)

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris

A la darrera sessió plenària del Consell Insular de Menorca, el PP em va interpel·lar sobre el traspàs de Promoció turística que es farà efectiu en els propers mesos. L’argument del PP és que la dotació no és suficient quan la realitat ens diu que la proposta actual augmenta gairebé en un 28% la que ens va fer el senyor Bauzá i que es va rebutjar, aquesta sí, per insuficient. Els nombre que vaig donar durant el Ple són prou clarificadors, per qui ho vulgui entendre. Aquí els teniu.

La proposta del PP del 2015 partia de 5,3M€ de cost efectiu de les competències als quals afegia 6M€ addicionals. A Menorca, del global, li corresponia un 16,8%. La proposta actual valora en 6,7M€ el cost efectiu i n’afegeix 7M€ addicionals dels quals a Menorca li correspon un 17,23%. Per tant, la proposta actual no només augmenta el cost efectiu del traspàs en 1,5M€ i les partides addicionals en 1M€ sinó que, a més, augmenta el percentatge de Menorca.

Així, la millora respecte la proposta del PP és evident: augmenta un 27,7% més respecte la del 2015. En aquest sentit, hem de destacar que la proposta del PP partia de 900.000 el primer any, quantitat a la qual s’afegia 300.000 el segon i 300.000 el tercer, fins arribar a 1,5 M el darrer any (2018). Tanmateix, a partir del 4t any, hauríem tornat als 900.000€ perquè, segons informe jurídic d’hisenda, les aportacions addicionals de 300.000 no es consolidaven. Per tant, passat el període transitori hauríem tornat als 900.000€. Aquesta era la proposta real del PP.

Així, Menorca passa dels 900.000€ inicials del PP a 1,5M€ actuals, als quals s’ha d’afegir la quantitat no condicionada de 250.000€ anuals que, en paral·lel a la negociació del traspàs, el Consell Insular de Menorca ha acordat amb el Govern a través de la Llei de finançament dels consells, i que es dedicaran a posar en marxa la promoció turística des de Menorca. Per tant, la dotació real que aportaria el Govern seria de 1.750.000€ a través d’aquestes dues vies de finançament. Cal destacar que els 250.000€ que arriben a través de la millora de la Llei de Finançament estan assegurats anualment i, per tant, augmenten el percentatge de la dotació econòmica que rebrà el Consell Insular de Menorca a partir del 2018.

Pel que fa al percentatge, hem de dir que a l’actual proposta s’ha inclòs la variable de “territori protegit” que el 2015 no es tenia en compte i que afavoreix clarament Menorca i, per tant, compensa altres variables no tan favorables com pot ser la de població.

Finalment, ha de quedar clar que el Consell Insular de Menorca no augmenta els fons propis dedicats a la promoció turística: el que fa és mantenir la partida que fins ara s’hi venia dedicant, la qual cosa assegura que es podrà dedicar a promoció turística un mínim de 3M€, cosa que el PP ens havia demanar que féssim i que, ara que ho feim, critica!

Aquesta quantitat de 3M€ s’ha de valorar dins el context del pressupost de Promoció turística per a totes les Illes de l’Agència de Turisme Balear per al 2017, que és de 6,3M€. Per tant, és una xifra que permet començar a treballar en una promoció diferenciada de Menorca amb prou garanties, que és el que volem fer, sempre de la mà dels sectors implicats. I quan se’ns demana que intentem millorar-la, la nostra resposta només pot ser la que donaríem en qualsevol situació en què ens trobàssim: si durant els tràmits finals del traspàs es pot aconseguir alguna millora, per petita que sigui, evidentment, la lluitarem. Ara bé, augmentar un 28% la proposta del PP del 2015 ens sembla que és ja una millora importantíssima i innegable. Sens dubte, un bon acord.

Per tant, en aquests moments, el que estam fent és treballar de valent per poder assumir aquestes competències, que fa tant de temps que esperam a Menorca, amb totes les garanties d’èxit possible. Amb ganes, amb il·lusió i molt conscients de l’enorme responsabilitat que implica poder decidir del tot la nostra pròpia promoció, promoció que passa per continuar insistint en aquells valors naturals, culturals, gastronòmics… que ens fan una destinació diferent i atractiva.

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris