Fa més de 2500 anys, el filòsof Heràclit va afirmar  que l’única realitat és el canvi. Canviar és inevitable, per molt que, als humans, ens agradi refugiar-nos en una expressió tan confortable com és dir que les coses s’han fet “tota la vida” d’una determinada manera. Perquè, sovint, els canvis costen, sigui per comoditat, per nostàlgia, per por… i, tanmateix, ens passam la vida entomant-los de la millor manera possible.

Quan els canvis sobrepassen els límits estrictament personals i esdevenen socials, la reacció emocional que provoquen pot ser complexa. Record, perfectament, quan l’Ajuntament de Ciutadella va anunciar, al voltant dels anys 80 del segle passat, que els cotxes deixarien d’anar i venir entre la plaça del Born i la de les Palmeres. O per la placeta d’Artrutx. Molta gent clamava al cel perquè prohibien una cosa que s’havia fet tota la vida; pel que suposaria de pèrdues per als comerços i bars de la zona; o per les incomoditats per als vesins, a qui semblava que se’ls prenia un espai que era seu. Avui, però, algú recorda l’aparcament de la plaça de la Catedral amb nostàlgia? Algú proposaria tornar enrere en el temps? Estic segura que no.

Perquè els temps canvien i, com deia Darwin, si no ens hi adaptam, estam llests. Els meus germans grans recorden que, de petits, anaven a la Vall o a Macarella amb carro. Jo ja no hi he anat mai. Sempre amb cotxe. I, ara, també amb autobús. Què ha passat, entre el carro i l’autobús? Entre moltes altres coses, que Menorca és una illa meravellosa que la gent vol visitar i que, per tant, ja no anam a la platja només els menorquins; o que Menorca és una illa Reserva de Biosfera, que tenim l’obligació de preservar i que, per açò, com a tants altres llocs del món, s’ha de regular l’accés als espais més sensibles.

Entenc que, moltes vegades, vulguem tornar a un passat que ja no existeix. Encara somii la casa del carrer Maria Auxiliadora i només hi vaig viure set anys. Voldria tornar als estius al carrer i a la comoditat d’uns anys en què els pares eren el refugi. Ara, el refugi som jo i res ja no és igual. I, enguany, després d’anys i anys de no poder anar a Macarella els mesos d’estiu, pujaré a l’autobús i, paradoxalment, em semblarà que, d’alguna manera, recuper la platja d’antany.

“El canvi és llei de vida. Si només miram el passat o el present, ens perdrem el futur”. Ho va dir John Fitzgeral Kennedy i em sembla que tenia tota la raó.

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris

Enguany, per primera vegada i com a prova pilot, només es podrà accedir amb autobús i bicicleta a les platges de Macarella i Macarelleta.  Com sol passar sempre que es fan canvis en coses que “tota la vida” han estat d’una determinada manera, les reticències i crítiques de moltes persones no s’han fet esperar, augurant autèntics desastres. Els mateixos desastres que havia de provocar la prohibició de fumar en bars i restaurants, de tancar un carrer al trànsit o d’haver-nos de posar casc per anar en moto. I, tanmateix, avui sembla que ho hem fet “tota la vida”.

Dit açò, som conscient que una mesura d’aquest tipus planteja interrogants entre els ciutadans. La resposta a la majoria d’aquests interrogants la trobareu a la pàgina web de transport públic del Consell Insular de Menorca mou-tmenorca.com i a la de l’empresa que farà el servei. Tanmateix, m’agradaria insistir en uns quants dubtes que diverses persones m’han plantejat aquests dies. Són aquests.

• Per què s’ha de limitar l’accés a Macarella?

Perquè Macarella, com altres platges de Menorca, es troba dins una Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) que ens obliga, per llei, a preservar els seus valors naturals, paisatgístics i ambientals. Per fer-ho possible, el Consell Insular de Menorca va aprovar el pla especial de protecció de l’ANEI ME-14 (Costa Sud de Ciutadella) el juny del 2002. Aquest pla preveia una zona d’estacionament de vehicles amb un nombre màxim de vehicles autoritzats, a Macarella, de 160 places.

• Per què no s’amplia l’aparcament si és insuficient?

Perquè les platges tenen una capacitat limitada i els aparcaments estan dimensionats a aquesta. Augmentar el nombre d’aparcaments implicaria, automàticament, la saturació de la platja i, amb ella, posar en risc els seus valors naturals i impedir als usuaris el seu gaudi, a més de problemes evidents de seguretat.

• Si hi ha una emergència, no s’empitjorarà la situació?

Ben al contrari.  El risc d’incendi, que ja és elevat a l’estiu, ho és molt més amb una bateria de cotxes aparcats en àrees properes a boscos. A més, en cas de ser necessària l’evacuació de la platja i l’arribada dels vehicles d’emergència, aquesta seria molt més fàcil sense cotxes particulars que entorpissin el pas.

 Per què només s’hi podrà anar  amb autobús?

Per una qüestió molt simple: l’amplada del camí no permet que hi puguin passar un autobús i un cotxe a la vegada. Per tant, en aquest cas, a diferència d’altres platges, només hi havia dues opcions incompatibles entre elles: o cotxe o autobús.

• Per què no es continua com fins ara?

Perquè, malauradament, tot i l’esforç que representa tant els panells lluminosos que indiquen l’estat d’ocupació de les zones d’estacionament, com la presència d’informadors a cada estacionament i en certs punts al llarg del camí, s’han produït incidents en les vies d’accés que han suposat i suposen tant molèsties als vesins com a d’altres usuaris de les vies, a causa de l’incompliment de la normativa bàsica en matèria de circulació de vehicles, com problemes puntuals d’ordre públic.

• És una mesura que dificulta l’accés a Macarella i Macarelleta?

Ben al contrari. En primer lloc perquè es podrà fer la reserva amb antelació i tothom sabrà amb seguretat si hi podrà anar o no, a diferència d’ara. Açò farà que la frustració que genera fer uns plans i després veure que no els pots complir no es produirà. A més, hi ha molts de visitants que demanen només anar-hi a veure-les, encara que no s’hi puguin quedar i, ara, açò serà possible combinant freqüències d’anada i tornada poc demandades.

•  Com ho hem de fer per pagar només 4,10€, anada i tornada?

Tot i que el preu de sortida d’anada i tornada és de 8.20€, és molt senzill pagar la tarifa reduïda de 4,10€. Només s’ha d’anar al Consell Insular de Menorca i demanar la targeta de transport públic, que és gratuïta. Després, s’ha de fer la reserva a través de la web i, en pujar a l’autobús, s’ha de mostrar la targeta.

• És una mesura que va en contra del turisme?

En absolut. Justament el que volem és posar ordre en un tema que fins ara generava problemes. Estan a Granada o a Galícia en contra del turisme pel fet d’haver de reservar amb antelació les visites a l’Alhambra o la platja de Las Catedrales? Es tracta de fer possible preservar una zona d’alts valors naturals amb el fet que pugui ser gaudida per menorquins i visitants.

•  Ja no es podrà anar a sopar a la platja?

La gent de Menorca que té el costum d’anar el fosquet a la platja, ho podrà continuar fent en el cas, també, de Macarella perquè l’horari d’autobusos ho permetrà.

Segur que encara hi deu quedar algun dubte a resoldre i, personalment, estic a disposició de qui me’ls vulgui plantejar. Tanmateix, tots haurem de fer un exercici de paciència per acostumar-nos a aquesta nova manera d’anar a Macarella. Cap canvi és fàcil, ho sé, però hem de donar temps a veure com funciona. Continuar com fins ara no era una solució i ho sabem tots.

• El pensament ordenat/Opinió
• 4 comentaris

Avui, a l’estat espanyol, aprofitant la commemoració del dia 8 de març, s’ha convocat una vaga feminista. L’objectiu és demostrar que sense les dones el món s’atura i que, d’una vegada, hem d’aconseguir la plena igualtat i acabar amb la bretxa salarial de gènere.

Des de Berlín, vull expressar tot el meu suport a una vaga que, per desgràcia, encara està del tot justificada en ple segle XXI. Fent la mateixa feina, les dones cobren molt manco que els homes; quan arriben a casa després de la jornada laboral, són les que, majoritàriament, carreguen amb les feines de casa i la cura dels fills; les jubilades, a partir del 2019, tindran una pensió més reduïda que els homes en base a un invent del senyor Rajoy, “l’esperança de vida”; les dones víctimes d’atacs sexuals, en denunciar-los, es veuen exposades a un vergonyós judici social que tendeix a justificar l’agressor; moltes adolescents, en nom d’un amor mal entès, són controlades de manera abusiva; cada any, moren al nostre país desenes de dones en mans de les seves parelles o exparelles, 45 el 2017…

I podria continuar però vull acabar amb la veu d’una dona, Montserrat Abelló, i uns versos, Parlen les dones. Avui, més que mai, cal escoltar-les.

PARLEN LES DONES

Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.

Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.

MONTSERRAT ABELLÓ, DINS L’ESFERA DEL TEMPS (1998)

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris