(Aquest text és l’inici de la conferència que vaig donar as Migjorn Gran l’11 de gener de 2008)
Una ILLA és un lloc on només s’arriba navegant o amb un vol. Una illa evoca
sempre la idea de descoberta, de somnis i de desitjos que malden per fer-se realitat.
Una illa va lligada, també, a la idea de refugi. Potser per això, moltes vegades, s’ha
relacionat l’illa amb la feminitat. L’illa, la dona, el primer recer de l’ésser humà. Només
cal recordar l’Odissea d’Homer per veure com les illes van lligades a dones: a Circe, a
Nausica, a Calipso, a Penèlope. Terra i aigua: matrius de vida. Matrius de literatura,
també.
Així, Menorca, la nostra illa -el seu paisatge-, ha esdevingut un espai literari
per a molts escriptors, illencs i no illencs. Un espai que va molt més enllà del que
podem captar amb els sentits. Un món petit, rodejat d’aigua, que permet, tanmateix,
arribar a la complexitat de la Vida en majúscules. Per dir-ho amb paraules de Llorenç
Soldevila:
“El paisatge modela qui hi habita i, en bona part, “decideix” com s’habita. Per aquest
motiu, l’aprehensió intel·lectual d’un paisatge pot ser quelcom que va més enllà d’una
simple visió fugaç, sobretot si es fa des de l’àmbit de la literatura. Pot ser font del profund
coneixement del món que hem descobert. O del món del qual formem part.”