Aquestes vacances de Nadal he entrat al blog. No ho feia des de l’estiu. M’hi he passejat i he llegit entrades a l’atzar. Segurament, no és agosarat dir que és un mirall d’una part important de la meva vida. El vaig començar el 2007, just acabada d’entrar en política, i ha tingut moments d’una activitat frenètica, amb debats i discussions que anaven creixent comentari rere comentari. Record aquella època amb un somriure. Els visitants d’aquesta plaça em van donar moltes satisfaccions i poca feina: s’expressaven arguments amb respecte a les opinions contràries, i la prova d’açò és que vaig haver d’esborrar tot just un parell de comentaris.
Durant els anys de dedicació política, aquesta va ser el centre del blog. La literatura va quedar en un segon terme, igual que en la vida real. El 2021 vaig deixar la política i estava convençuda que recuperaria temps i que, part d’aquest temps, el dedicaria a tornar a les reflexions del blog. No va ser així: el retorn a les aules després d’uns quants anys i, sobretot, el Premi Proa de novel·la amb El país de l’altra riba i circumstàncies personals i familiars diverses, em van capgirar tots els plans. Fins ara.
El 2024 ha estat l’any en què na Rosa va tenir la sort de poder deixar el càncer endarrere. El viatge familiar a Nova York va ser una catarsi familiar després de mesos de patiment. Sense dubte, el moment més important per tot el que representava. Després va venir El temps habitat , una novel·la que va ser també, a la seva manera, catàrtica. Però no es fàcil destil·lar el dolor que duus dins. La fragilitat de tot fa mal i no vol desaparèixer fàcilment. La lectura m’ha acompanyat en aquests moments i, els darrers mesos de l’any, també les presentacions i grups de lectura en què he pogut compartir la vida de n’Àngela Benejam amb els lectors.
Així, començ el 2025 amb una energia assossegada. No hi ha grans reptes, o sí: exprémer al màxim la tranquil·litat de la vida familiar sense sobresalts, gaudir més que mai de les classes i de la docència, del luxe de ser membre de la Filològica de l’IEC, de les amistats imprescindibles, llegir i escriure. I, entre els nous projectes, hi ha -ja ho haureu deduït- el blog. Necessit recuperar la reflexió que les xarxes socials moltes vegades ens roben. Hi ajudarà, sense dubte, que aquest diumenge començaré una col·laboració al diari ‘Menorca’, una columna d’opinió cada quinze dies que es diu Habitar el temps i que, un cop publicada, podreu trobar en aquesta plaça. Per tant, ja ho sabeu: aquí us esper.
- El pensament ordenat/Opinió
- 3 comentaris
La salordiana plaça ara per gaudir de la literatura! Som-hi!
Gràcies, Eduard! No és casualitat que hagis estat el primer a respondre a la crida… tu ja m’entens! I, sí, hi haurà literatura però també opinió sobre el temps que habitam, que és ben complicat. A veure com va…
Ses teues reflexions sempre són interessants.
Que el 2025 sigui per a tu un any ric i feliç!