Aquest estiu ha tornat a ser com els de sempre, d’aquells que passen com un alè. Han estat dies de caminades, de lectures i de fogons. De reconciliar-me amb el pensament i omplir de força el cos. No és fàcil recuperar-se de les ferides que no es veuen. Tenc ganes de començar un curs que serà especial. De compartir la nova novel·la, El temps habitat, amb els lectors. De recuperar les rutines de quan l’estiu s’apaga i arriba la fresca i el fred.
Tot torna a ser com sempre i no hi ha res igual.