Un dels molts aprenentatges que havíem de fer després de la greu crisi sanitària provocada per la COVID 19 era que la destrucció de l’equilibri ambiental hi ha tingut un paper determinant i que, per tant, a partir d’aquí, s’imposava la conscienciació de la fragilitat del que ens envolta i la responsabilitat de tots plegats de ser agents actius d’un desenvolupament sostenible i equitatiu per mirar el futur amb garanties.
Però la realitat –la nova normalitat per dir-ho en vocabulari pandèmic- ens diu que les coses no han anat ben bé per aquí. Només un exemple: en acabar aquest any, és molt probable que hagin passat per l’aeroport de Menorca prop de quatre milions de passatgers, xifra que supera de molt les d’abans de la crisi sanitària. Anades i vingudes pel cel que només augmenten els gasos d’efecte hivernacle sobre el nostre delicat entorn i agreugen, així, un procés de canvi climàtic que es tradueix en un escalfament global amb les consegüents sequeres, inundacions, onades de calor… A més, a una illa com Menorca –una illa reserva de biosfera des de 1993- tindrà un impacte importantíssim en la reducció de pluges i la salinització dels aqüífers o en els canvis que causarà a la línia de la costa la pujada del nivell del mar.
Resulta evident, per tant, que, tot i els bons propòsits, les restriccions provocades per la pandèmia, més que la reflexió profunda sobre la necessària salut del planeta, el que han provocat en bona part de la població és un esclat social en forma de viatges, celebracions i tot el que representi recuperar el temps perdut dels dies de confinament i restriccions. No és fàcil gestionar la incertesa, la por i l’angoixa que s’ha viscut. L’altra cara de la moneda serien els impactes en salut mental, sobretot en els més joves, en forma d’ansietat o estrés. Tanmateix, si la pandèmia ens va fer adonar de la fragilitat humana però també de la generositat humana, instal·lats ara en la nova normalitat, convindria no oblidar ni una cosa ni l’altra: si no som generosos amb el nostre entorn, de cada vegada serem més vulnerables. Una realitat que no ens podem mirar des de les altures.
(ARTICLE PUBLICAT A LA REVISTA SERRA D’OR DE GENER DE 2023)
- El pensament ordenat/Opinió
- Sense comentaris