Dia 17 de gener, la meva fotografia va passar a formar de la galeria d’expresidents del Consell Insular de Menorca en representació de Més per Menorca. Aquí teniu les paraules que vaig dir sobre el meu pas per la política el dia que, de manera simbòlica, es tancava definitivament.

Presidentes, autoritats, amics i amigues,

No negaré que em fa respecte formar part de la galeria d’expresidents del Consell Insular de Menorca. Quan vaig ser investida presidenta, ja vaig dir que era un honor i una responsabilitat que vaig assumir amb tota la il·lusió i les ga nes, una il·lusió i unes ganes que em van acompanyar fins al darrer moment. Amb un objectiu molt clar que, avui, dia de Sant Antoni, Diada del poble de Menorca, no vull oblidar: fer d’aquest Consell, cada dia un poc més, l’autèntic govern  de la gent de Menorca.

Vaig entrar en política el 2005, com a regidora de l’ajuntament de Ciutadella, i ho vaig fer per compromís amb el meu poble i amb Menorca i amb la voluntat de contribuir a fer de l’illa un lloc un poc millor per a les generacions futures.

Tot i que havia dit que, en política, no passaria de la Costa Nova, el 2011 vaig entrar en aquesta casa com a consellera a l’oposició, una tasca que sempre he defensat com a imprescindible dins una democràcia i que reclama d’altes dosis de rigor i de constància per no perdre mai la credibilitat, segurament el valor més important de qui es dedica a la política.

Quan el 2015 vaig ser investida presidenta, es va rompre amb més de trenta anys de bipartidisme al capdavant d’aquesta institució i es va fer un govern plural i més equilibrat que mai en la seva composició. Una pluralitat i un equilibri que ja sabíem que no seria fàcil però que, si ha arribat fins a avui, ha estat perquè vam saber generar espais de col·laboració, de consens, de diàleg des de la diversitat de punts de vista, opinions i propostes polítiques, sempre des del respecte mutu. Convé no oblidar-ho.

Han estat setze anys intensos a primera línia política. Anys de projectes engrescadors i d’amistat i estima de moltes persones. Amb moments complicats i durs, també, és clar. Anys en què, com vaig escriure no fa gaire, vaig viure frenèticament amb la mirada enfora. Ara he girat la mirada cap endins, en el pensament, en la reflexió, en les classes, en la lectura i en l’escriptura. He recuperat la meva feina, el silenci i la calma i el temps per dedicar-me a les persones a qui estim.

Vull acabar amb unes paraules escrites l’any 2000 per l’enyorat Joan López Casasnovas i que són el que ara mateix tenc al pensament: “Ni em penedesc del pas per l’experiència institucional, ni retenc cap fal·lera per la representació política. He vist de tot, però no pas de res… llevat de la mort, si fos possible; però no ho és.”

Ara han de ser uns altres els que, com va dir el poeta Pere Xerxa, “ impulsin el navegar/ de Menorca, barca i pàtria”.

Moltes gràcies!

• Activitat política
• Sense comentaris