Aquest és el primer i el darrer escrit publicat al blog enguany. Simptomàtic. Mesos intensos que han girat al voltant d’El país de l’altra riba (presentacions, entrevistes, grups de lectura…) i de les classes. No em queix perquè el balanç de tot plegat és positiu encara que, a moments, esgotador. Ha estat un any en què també he pres consciència -una vegada més però ara de més a prop- de la fragilitat de la vida. Després de massa temps vivint frenèticament amb la mirada enfora, els ulls són ara en el pensament, en la reflexió, en la lectura i en l’escriptura. El silenci i la calma. I l’amor, que sempre et salva. El que dones i el que reps. El nou any sé que em durà experiències generoses. Potser també una nova novel·la. Només deman el temps, la fortalesa i la companyia per poder-ho viure plenament.
Que tinguem un bon 2023!