Aquesta setmana, convidada per Més per Menorca, la periodista Mònica Terribas ha visitat l’illa per parlar-nos de “Com afrontam les situacions límits?. El món després de la Covid”, una xerrada que va generar una gran expectació i que no va decebre en absolut. Defensora del paper del periodisme com el que ha de ser, un servei públic, en el pati de Can Saura de Ciutadella, Terribas va tornar a demostrar que la seva veu és sinònim de rigor, passió, professionalitat.
Com vaig dir a la presentació de l’acte, vivim dies complicats en què les rutines de sempre ja no existeixen. La malaltia ja no es veu com una cosa llunyana. La tenim a tocar i, per desgràcia, té noms i llinatges coneguts i estimats. Una pandèmia ens ha fet adonar de la fragilitat humana, d’altra banda, res nou. També de la generositat humana. Dels excel·lents professionals que hi ha dins els centres de salut, els hospitals, els geriàtrics, les entitats socials… La pandèmia ha capgirat el món i, malgrat tot, la vida continua i l’hem de fer avançar de la millor manera possible.
Així, tres van ser els eixos sobre els quals va girar la reflexió de Mònica Terribas. El primer, com la COVID 19 ens ha fet enfrontar als nostres límits, als límits humans, els nostros cossos són extraordinàriament vulnerables a la malaltia i no n’hem tingut prou cura; i als límits socials i econòmics, amb un sistema que s’ha demostrat feble i que no ha sabut respondre de manera àgil i efectiva als reptes plantejats per la nova situació. En segon lloc, va introduir una pregunta clau: som conscients, quan anam a votar, a qui delegam la nostra vida? Pregunta que pren volada en el moment excepcional que vivim i que va derivar en una afirmació que es fa imprescindible: als governants, els hem d’exigir eficiència però també, i sobretot, principis ètics, segurament no prou valorats durant aquesta pandèmia. Finalment, la tercera reflexió va girar al voltant de com hem exercit la nostra llibertat aquests darrers mesos. Hem estat obedients però, quan ens han obert les portes, no tothom l’ha exercida amb responsabilitat. En general, es tendeix a ser molt exigent amb les institucions polítiques i molt poc amb l’individu.
A partir d’aquí, i com a conclusió, Mònica Terribas va apuntar una sèrie de qüestions, la resposta de les quals determinaran el nostre futur. Qüestions que es poden resumir amb la frase de Pere Calsaldàliga que la periodista va citar. “Un no pot transformar el món si no és honest en el seu dia a dia”. I, aquí, ens hi hem d’incloure tots: els polítics, prenent decisions que vagin més enllà de la gestió immediada i pensant a llarg termini; els periodistes, que haurien d’apostar més per la reflexió i no tant pel titular explosiu adreçat a aconseguir bons resultats d’audiència ; i, finalment, tots els ciutadans, que hem passat de viure convençuts que no teníem límits a haver de gestionar una incertesa que ens capola. Potser, la resposta a la pregunta que dona títol a aquest escrit seria que els límits hi són per superar-los. I que només ho podrem fer amb honestedat.
- El pensament ordenat/Opinió
- Sense comentaris