Ho tenc MÉS clar que mai. I, quan m’ho demanen, responc amb un somriure: de ver dubtau de qui voleu que us representi a Madrid? Jo, no.
Jo no vull viure en un país on partits que es diuen d’esquerra, per acció o per omissió, limiten la llibertat d’expressió i no deroguen la “llei mordassa” i en fan de noves per tancar webs i xarxes socials; que permeten que, braç alçat, el feixisme campi a les totes i que, fins i tot, facin passar botxins per víctimes. Jo no vull viure en un país on els partits que es diuen d’esquerra se’n riguin de la separació de poders o no siguin capaços de defensar-la amb dents i ungles; un país on les condemnes són més altes per posar urnes que per matar i violar i els que es diuen d’esquerra ho justifiquen o callen o ho denuncien amb la boca petita; on és més important defensar la unitat d’Espanya que el benestar de les persones. Un país on les consignes de partit estan per damunt de les necessitats i els drets dels ciutadans de les Illes.
Només tenc un vot. Un. I serà per n’Eduard Riudavets al Senat (Més per Menorca) i per en Guillem Balboa i na Patrícia Font al Congrés (Més Esquerra). És poc i, fins ara, no ha estat suficient perquè els menorquins tinguem veu pròpia a Madrid. Ho sé. Però són els únics que vull que em representin. Perquè no hi ha res més inútil que trair-te a tu mateix. Inútil perquè, per molt que ens vulguin vendre que les diferències són poques i que els partits estatals tenen les eines necessàries per capgirar la situació, ara ja no ens enganen. Les úniques eines útils són la radicalitat democràtica, la coherència i el compromís amb la terra. I l’únic vot útil és Més per Menorca i Més Esquerra.
- Activitat política
- Sense comentaris