Avui, a l’estat espanyol, aprofitant la commemoració del dia 8 de març, s’ha convocat una vaga feminista. L’objectiu és demostrar que sense les dones el món s’atura i que, d’una vegada, hem d’aconseguir la plena igualtat i acabar amb la bretxa salarial de gènere.
Des de Berlín, vull expressar tot el meu suport a una vaga que, per desgràcia, encara està del tot justificada en ple segle XXI. Fent la mateixa feina, les dones cobren molt manco que els homes; quan arriben a casa després de la jornada laboral, són les que, majoritàriament, carreguen amb les feines de casa i la cura dels fills; les jubilades, a partir del 2019, tindran una pensió més reduïda que els homes en base a un invent del senyor Rajoy, “l’esperança de vida”; les dones víctimes d’atacs sexuals, en denunciar-los, es veuen exposades a un vergonyós judici social que tendeix a justificar l’agressor; moltes adolescents, en nom d’un amor mal entès, són controlades de manera abusiva; cada any, moren al nostre país desenes de dones en mans de les seves parelles o exparelles, 45 el 2017…
I podria continuar però vull acabar amb la veu d’una dona, Montserrat Abelló, i uns versos, Parlen les dones. Avui, més que mai, cal escoltar-les.
PARLEN LES DONES
Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.
Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.
MONTSERRAT ABELLÓ, DINS L’ESFERA DEL TEMPS (1998)
- El pensament ordenat/Opinió
- Sense comentaris