No ho entenc. No entenc el “Pont i Cova” del diari Menorca d’avui titulat “Los funcionarios, en el disparadero”. I açò, dona inquieta com som, ja us podeu imaginar que em preocupa molt: resulta que ahir, arran de les denúncies del GOB sobre diverses contractacions de l’època del PP, es publicava un editorial titulat “La carretera no debe utilizarse como arma de descalificación política” i, avui, l’editor dedica la seva homilia dominical a fer justament el contrari. Incomprensible. L’única explicació que se m’ocorre és que ahir no sabia que el PP amenaçaria de demandar l’actual equip de govern per paralitzar les obres i, és clar, no es tracta de contradir el partit dels 900 imputats. Però segurament m’equivoc.
Tanmateix, el que més dubtes em genera de tot l’escrit és que un periodista apel·li a la llei de protecció de dades per criticar la informació sobre els contractes que divendres va compartit el GOB amb l’opinió pública. I els dubtes que em genera són importants:
1) Desconeix l’editor del Menorca que hi ha una llei de transparència que obliga a fer públics tots els contractes de l’administració?
2) Desconeix l’editor que la informació sobre aquests contractes fa mesos que està penjada a la pàgina web del Consell Insular de Menorca?
3) Subscriuria, l’editor del Menorca la frase lapidària de l’excel·lent pel·lícula “Los archivos del Pentágono”: “La premsa ha de servir els governats i no els governants”?
D’altra banda, l’editor s’equivoca en un parell de qüestions. La primera, l’equip de govern, des del moment que un jutge va dir que, dels aproximadament 52.000€ que havia pagat el Consell en la defensa del contenciós interposat pel GOB, només uns 9.000 estaven plenament justificats, va començar a analitzar tota la documentació, tal i com li correspon fer, sense necessitat de muntar cap comissió d’investigació.
El segon error és ben poc innocent: apunta contra els funcionaris (?) i, en concret, contra l’actual conseller de Mobilitat, zelador d’explotació i trànsit en època del PP, per demanar-li responsabilitats en tot aquest embolic de contractacions. I dic que és ben poc innocent perquè l’editor sap perfectament que la feina que feia era, bàsicament, vetlar per l’estat de la carretera, sense cap relació amb contractes d’obres ni defenses jurídiques. I, si açò és tan evident, per què insisteix a anar per aquest camí?
Com podeu veure, necessit moltes explicacions per treure’m aquest desfici que no em deixa viure des que he llegit el “Pont i Cova” d’avui. Mentrestant, i per acabar, només em resta esperar amb emoció continguda la querella que el PP diu que ens posarà per haver paralitzat les obres de la carretera. Us ben assegur que aquest serà un camí ple de clots i bonys… i qualque forat ben fondo.