Aquests dies, es pot veure, a la sala del Roser de Ciutadella, una mostra que, sens dubte, promet ser una de les apostes expositives més interessants d’aquest estiu. M’estic referint a l’exposició “Almon s’està com aquí. Menorca i el turisme 1911-2017”, organitzada pel Consell Insular de Menorca, l’Institut Menorquí d’Estudis, amb la col·laboració dels ajuntaments d’Alaior,  Maó i Ciutadella, i coordinada per Alfons Méndez, garantia de rigor i qualitat.

Aquesta iniciativa ens permet veure com el turisme, des dels seus orígens, fa un ús intensiu de la il·lustració i la fotografia per crear una imatge de l’illa que s’ha anat transformant al llarg del temps. Hi podeu veure cartells preciosos, guies, fulletons, maquetes i plànols d’urbanitzacions que no van arribar -per sort!- a ser realitat, entre moltes altres curiositats.

Cal dir que el turisme actual és el resultat d’un procés de maduració de més d’un segle, durant el qual ha esdevingut un dels sectors més puixants de l’economia menorquina, fet que justifica l’organització d’una exposició dedicada a aquesta activitat. Tanmateix, la interacció entre visitants i locals té multitud d’altres facetes, que aquesta mostra intenta explorar: cultural, social, històrica, arquitectònica, urbanística, paisatgística…

Si no l’heu vista, no us la podeu perdre. Serà a Ciutadella fins dia 1 de juliol; a Maó, del dia 6 de juliol al 28 d’agost; i a Alaior, del dia 1 de setembre a 1 d’octubre. I una darrera cosa: el catàleg val molt la pena!

• Activitat política
• 1 comentari

En la sessió plenària del Consell Insular de Menorca del mes d’abril, es va aprovar el Reglament del Consell d’Illa, fòrum global de participació ciutadana i, per tant,  lloc de trobada de totes les entitats de Menorca inscrites en el corresponent registre.

Es tracta d’una qüestió molt important perquè, des del primer moment, ha estat voluntat de l’equip de govern del Consell Insular de Menorca facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social. És per aquest motiu que hem previst la constitució d’aquest Consell d’Illa perquè sigui l’òrgan més ampli de participació i deliberació de les problemàtiques que afecten el conjunt de l’illa.

Així, per poder fer realitat el  Consell d’Illa, en el plenari d’abril, es va aprovar, per unanimitat, el projecte de reglament que en determinarà la composició, la forma d’elecció i renovació dels seus membres vocals, funcions i el règim de funcionament d’aquest òrgan col·legiat de caràcter deliberant i consultiu, etc, etc.

L’objectiu del Consell d’Illa ha de ser el de debatre i valorar les grans línies estratègiques i els afers principals, un òrgan de consulta i participació que ha d’assistir el Consell Insular i ha d’implicar de la millor manera possible el conjunt d’agents socials de Menorca en l’activitat de la institució insular per tal de potenciar la màxima participació en la definició i el seguiment del futur de la nostra comunitat insular. Concretament, les seves funcions són:

1. Assessorar el Consell Insular de Menorca en la definició de les grans línies de la política i la gestió insulars, així com generar consens ciutadà en temes d’interès general.
2. Conèixer i debatre els projectes estratègics de Menorca.
3. Conèixer els criteris del pressupost insular i fer el seguiment dels principals programes d’actuació insular.
4. Promoure accions per al desenvolupament equilibrat i sostenible, la cohesió social i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania de l’illa.
5. Emetre informe sobre les consultes ciutadanes que es vulguin fer en aplicació del què preveu el Títol IV del Reglament de participació ciutadana.
6. Debatre i, en el seu cas, emetre informe o dictamen, sobre altres temes vinculats al seu objecte a petició de la Presidència, del Ple del Consell Insular o de les entitats representades

Esperam convocar-lo en els propers mesos, un cop s’aprovi definitivament el Reglament i es nomenin els seus membres, i que sigui un espai actiu de posada en comú d’idees i projectes que han de determinar el futur de Menorca.

• Activitat política
• Sense comentaris

Poc després que Pedro Sánchez dimitís com a secretari general del PSOE, el novembre de 2016, en una entrevista que li va fer Jordi Évole, va carregar durament contra el diari El País, acusant-lo d’haver boicotejat el seu pacte amb Podem. La resposta del diari, òbviament, no es va fer esperar, amb una encesa defensa del paper dels mitjans de comunicació en una democràcia i recriminant a Sánchez una actitud pròpia de “règims totalitaris”.

El tema ha tornat a ser notícia –mai més ben dit- arran de les primàries del PSOE en què, de manera descarada, El País (però no només), va fer campanya per Susana Díaz o, potser seria més correcte dir, en contra de Sánchez. El resultat de les votacions ja és conegut per tothom: els militant del PSOE es van expressar de manera clara i van donar l’esquena a la candidata Díaz. I, de retop, també a tota la premsa que li havia donat suport incondicional.

Poc després, un editorial de El País en contra del guanyador va encendre els ànims dels seus lectors. La resposta del diari va ser clara: l’editorial és l’opinió del diari, agradi o no. Res a dir. Tanmateix, a partir d’aquí, la meva pregunta és: fins a quin punt tenen capacitat d’influència els mitjans de comunicació? Poden condicionar l’opinió de la gent, en un moment en què les xarxes socials poden desmuntar, fàcilment, els “discursos oficials”? Quina credibilitat els atorguen els ciutadans? La defensa d’un model bipartidista és el que la societat reclama?

Ningú no discuteix que el paper dels mitjans és clau. Ja ho vaig dir el 2016, durant el sopar de Sant Antoni organitzat pel diari Menorca:  “En els últims anys no hem deixat d’escoltar allò que ‘sense periodisme no hi ha democràcia’. I és cert, però jo hi afegiria més. Aquesta illa, aquest món, necessita uns mitjans informatius que estenguin la llavor de l’esperit crític. La ciutadania demana uns mitjans que respectin la pluralitat de la societat, un periodisme equànime, capaç de cercar el rerefons de les noticies. Només així és possible ser un referent informatiu, creïble i veraç.” Aquest és el repte, em sembla.

• El pensament ordenat/Opinió
• 1 comentari