Xavier Serrahima és escriptor: “Després d’un llarg periple iniciàtic de navegació a través de les més diverses, impensables i curioses professions —només algunes de les quals incidentalment emparentades amb la literatura— l’any 2oo8 decidí capbussar-se de ple en l’oceà atzarós de l’escriptura, la seva veritable passió des que va ésser capaç de sostenir un llapis.”

Així les coses, en Xavier viu de i per la literatura (ell diu que només ho intenta, contra vent i marea), en el sentit més ampli: poeta, novel·lista, crític literari, també modera diversos clubs de lectura, fa presentacions de novetats, conferències i tallers sobre textos i autors. Ha guanyat diversos premis literaris entre els quals m’agradaria destacar aquells que tenen relació amb Menorca: el Xè Premi Contarella (2009) amb Les amigues; el 2n Concurs de Poesia Curta “Ciutat de Maó” (2010); o el XIè Concurs de poesia Festes de Sant Joan (2010) de l’Ajuntament de Ciutadella.

El 2015, va publicar Al pic de l’hivern ens aturàrem a descansar sota un arbre (Editorial Gregal), una novel·la protagonitzada per un escriptor al voltant de la seixantena, Francesc Torressana, a través del qual el lector coneixerà la cara més fosca, turmentosa i dramàtica de qui decideix viure de l’escriptura. La novel·la està encapçalada per aquesta frase: “Sovint la realitat i la ficció són germanes bessones, tan idèntiques que esdevenen indistingibles.” I va dedicada “A tots els artistes i creadors que -a contra vent, a contracorrent (i a contrasseny), deixant-hi pell i ànima, i arriscant-se a naufragar- malden per fer realitat els somnis.” Per tant, la frontera entre l’escriptor real i el de ficció és, sovint, molt tènue.

Un dels grans valors de la novel·la és que, malgrat aquest punt de partida prou dramàtic, l’autor sap projectar una mirada irònica damunt el dia a dia de qui lluita per veure reconegudes -publicades, premiades- les seves obres i topa, una vegada i una altra, amb el mur dels silencis o de les frases condescendents. I ho fa des de la primera pàgina. De fet, he de confessar que, quan vaig llegir-la, em vaig espantar (com pot en Xavier escriure això?): “Tremola, sent la seva feminitat insatisfeta a flor de pell. Un calfred incontrolable…”. A la segona pàgina, però, ja vaig somriure alleugerida: començava el joc.

No us vull explicar la història de Francesc Torressana, història que el lector coneixerà a partir de trenta dies d’un mes de desembre en què, a través d’un estil àgil, de diverses tècniques literàries (diàleg intern, textos poètics, fragments de novel·les del protagonista…), l’autor ens fa participar dels drames literaris i personals del protagonista i del seu final inesperat. Però sí que voldria destacar el fet que es tracta d’una novel·la que, amb valentia, reivindica qui escriu des del compromís personal amb ell mateix, fidel a ell mateix i a la seva veu literària, encara que jo suposi la incomprensió i, fins i tot, el silenci literari:

“què dallonses vol dir ser escriptor?, o més exactament fer d’escriptor?, com li expliques a algú que no té res a veure amb vendre més o menys llibres, que aquest no és l’objectiu sinó el mitjà; en realitat, ni això, perquè el mitjà no és vendre, sinó que et llegeixin, que fer d’escriptor o ser escriptor suposa deixar la pell i, sobretot, l’ànima en tot el que escrius, convertir-ho en la raó, l’objectiu i el sentit de la teva vida, no pas servir-te de la literatura, com fan molt, sinó servir-la, posar-te a la disposició d’allò que et surt de dins (…)”

Ja teniu una bona lectura per al 2017!

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• Sense comentaris

Amb mig any de retard, recuperam les cròniques de les sessions plenàries del Consell Insular de Menorca perquè, malgrat el temps passat, m’agrada tenir-me -i oferir-vos- un resum dels temes, al meu parer, més interessants que s’hi han tractat.

Així, durant el mes de juny passat, van celebrar-se tres plens, el primer, per donar compte de la reestructuració del govern a causa de les renúncies de dos consellers, en Santi Florit i na Maria Sellarès. Des de l’equip de govern, els vam agrair la feina feta tots aquests mesos en què vam tornar a arrencar els motors de la institució per tirar endavant projectes importants i no sempre fàcils. Van ser mesos de compartir, també, situacions personals i familiars complicades que no vam fer més, però, que estrènyer la nostra relació personal. Pocs dies després, es convocava un segon ple extraordinari en què els nous consellers, Miquel Company i Miquel Preto, van prendre possessió dels seus càrrecs i als quals vam agrair la seva implicació i els vam desitjar una bona i profitosa feina.

Pel que fa al ple ordinari del dia 20 aquest mes, coincidint amb el Dia Mundial del Refugiat, va començar amb un minut de silenci per expressar el dol i la solidaritat per l’injust patiment dels refugiats de tot el món. Malauradament, el número de persones desplaçades i refugiades, allotjades a camps reconeguts, o amuntegades en campaments irregulars sense garanties de seguretat, és esfereïdora. L’any 2014 es va assolir el tràgic rècord històric de 59 milions i mig de refugiats arreu del món, i a dia d’avui se superen àmpliament els 60 milions. El Consell Insular de Menorca ha aprovat al llarg dels últims mesos diverses declaracions, i ha iniciat, junt amb els vuit ajuntaments de Menorca i a través del Fons Menorquí de Cooperació, la campanya “Menorca es mou”, amb accions de sensibilització de la nostra societat, i un projecte de suport als refugiats acollits a l’illa grega de Quios, a més de reclamar de manera constant que s’obrin les fronteres i que l’Estat agiliti els tràmits perquè Menorca també sigui terra d’acollida.

D’altra banda, amb motiu del Dia Nacional de les Llengües de Signes Espanyoles, des del Consell Insular de Menorca vam voler posar en relleu el valor d’aquestes llengües en l’exercici dels drets, deures i llibertats de les persones sordes i sordcegues, com a garants de la seva participació igualitària en la vida democràtica. Vam apel·lar a totes les institucions, agents públics, socials i al conjunt de la ciutadania a actuar de forma compromesa per col·locar les llengües de signes espanyoles en condicions d’igualtat, en totes les esferes de la vida educativa, social, cultural, econòmica i política de la nostra Comunitat.

Un altre punt de l’ordre del dia relacionat amb les llengües va ser l’aprovació inicial del nou Reglament d’usos lingüístics del CIM, un reglament que s’adapta a la nova situació i que, en recuperar l’esperit de l’anterior Reglament de 2005, situa la llengua catalana en el lloc que li correspon dins el Consell Insular de Menorca a fi de garantir de forma real el dret dels ciutadans a relacionar-se amb el CIM en qualsevol de les dues llengües oficials de la comunitat autònoma, la qual cosa no quedava garantida amb les normes que els diferents governs del Partit Popular van dictar en la legislatura anterior, marcada per un atac constant a la llengua catalana, a la llengua pròpia del territori de les Illes Balears.

Finalment, m’agradaria destacar l’aprovació de l’inici del nou Pla Director Sectorial de Carreteres perquè l’iniciat anteriorment, el març del 2010, va restar paralitzat durant els 4 anys de govern del PP. Quan va entrar el nou equip, vam intentar reactivar-lo, cosa que no va ser possible perquè es trobava absolutament desfasat en contemplar actuacions només fins al 2018 i no ajustar-se al nou marc legal. La voluntat és elaborar un Pla complet, integrat, que inclogui la planificació de transport en bicicleta i molt necessari per dur a terme una bona planificació, projecció, execució i gestió del sistema general de les carreteres de Menorca.

• Activitat política
• 1 comentari

Les persones que seguiu aquest blog us haureu adonat que, el darrer mig any, ha estat pràcticament inactiu. Els motius són diversos. La presidència del Consell Insular de Menorca és evident que em resta molt de temps, però no seria just atribuir-ho només a aquest fet. Segurament, un dels factors més decisius ha estat l’aparició de noves xarxes socials -Facebook, Twitter, Instagram-, xarxes en les quals som ben present i activa (@maitesalord).

Així les coses, si sumam a la manca de temps el fet que aquestes noves xarxes permeten més immediatesa i missatges més breus, trobarem perquè els articles més llargs i elaborats d’aquest blog han minvat tant. Sense oblidar un aspecte que no és menor: jo mateixa gestion els meus perfils, per bé (tot és autoria meva, i que em perdonin els community managers!) i per mal (quan vaig de bòlit, tothom ho nota).

Confessaré que, en algun moment, m’he plantejat tancar el blog però la veritat és que no puc. Enguany, farà 10 anys que el vaig obrir i me’l sent molt “meu”. Per què? Perquè, rellegint les entrades d’aquests anys, hi veig la meva vida. O, per dir-ho d’una altra manera, aquest blog és el meu dietari. Cada paraula que hi he escrit i cada silenci que hi ha diuen molt -tot- de mi. Així de senzill.

Tanmateix, resulta evident que els continguts del blog han d’evolucionar: les frases lapidàries i iròniques sobre l’actualitat, van a Twitter; els textos més lleugers, a Facebook; la meva tria de la realitat, a Instagram. Què hi queda, idò, per al blog? Reflexions, articles,  crítiques de llibres o cròniques dels plens. D’altra banda, a més dels continguts, la forma del blog s’ha d’adequar, també, als nous temps. Per açò hi trobareu els enllaços als meus perfils de Twitter i Instagram, així com l’opció de compartir les entrades del blog a les xarxes socials de manera més fàcil.

Any nou, blog renovat. La teoria, com podeu veure, la tenc ben clara. Ara, podré amb tot? Ho intentaré. Per començar, he actualitzat l’apartat “Qui som” i, a poc a poc, aniré posant al dia les cròniques dels plens del Consell. Ressenyes de llibres i articles, serà el més complicat, no ens hem d’enganar. Només el temps dirà si aquesta entrada serà un dels milions de bons propòsits de cap d’any que es queden en ben poca cosa o si -com jo voldria- servirà per celebrar els 10 anys d’aquest blog com les persones que m’heu acompanyat durant tot aquest temps us mereixeu.

Bon i profitós 2017!

• El pensament ordenat/Opinió
• 2 comentaris