Ahir, per primera vegada, totes les institucions de Menorca -els vuit ajuntaments i el Consell Insular- van retre un homenatge a les víctimes menorquines als camps d’extermini nazis, un reconeixement que, com va expressar un familiar, s’agraeix molt tot i que arribi, certament, tard.

A la cloenda, vaig expressar l’honor que representava, com a Presidenta del Consell de Menorca i, per tant, com a representant de tots els menorquins, poder tancar un acte com el que vam viure. I va ser un honor, primer,  perquè va ser un acte unitari, més enllà de colors polítics, un acte  que, enguany, s’ha fet a l’Ajuntament de Maó però que la voluntat és fer-lo cada any a un municipi diferent de l’illa, coincidint amb el 27 de gener, que és el Dia Internacional de la memòria de les víctimes de l’Holocaust, una commemoració instituïda per l’Assemblea General de l’ONU dia 1 de novembre de 2005.

En segon lloc, va ser un honor perquè era un acte de justícia: la recuperació de la memòria dels conciutadans que van patir les conseqüències del terror i la inhumanitat que va representar el nazisme en els anys de terror de la Segona Guerra mundial és un deure cívic, una responsabilitat de tots.

En aquesta primera edició, les institucions de Menorca van lliurar un gravat commemoratiu, realitzat per l’artista Blas Garcia, als familiars residents a Menorca fins al 2n grau de parentiu, de les víctimes que s’han aconseguit identificar i recuperar alguna informació. L’homenatge, presentat per Laura Pons, a més d’aquest reconeixement en la persona dels familiars, va constar d’una conferència de l’historiador Juan Manuel Calvo Gascón, de l’Associació Amical de Mauthausen, projecció de fotografies de les víctimes menorquines que s’han pogut documentar, i dues actuacions musicals, de la soprano Maria Camps i el duo de clarinet i violoncel format per Tolo Genestar i Pau Cardona.

Va ser un acte amb art, paraules, música, cant, de gran nivell i qualitat. I, tanmateix, voldria destacar l’emoció que es va respirar durant tot l’acte. Perquè, si, avui, podem seguir les petjades dels menorquins que van ser tancats, i majoritàriament morts, als camps d’extermini nazis, ha estat gràcies a la feina feta pels historiadors però, sobretot, gràcies als records que conserven els familiars d’aquestes víctimes. Ahir, l’emoció individual de cadascun d’ells va ser l’emoció de tots. Sens dubte, un homenatge que ens honora com a poble.

Relació de persones mortes que tenen familiars fins a 2 grau a Menorca:

1. Amantegui Albis, Miquel
2. Bagur Carreras, Enric
3. Cardona Carreras, Àlvar
4. Caules Pons, Josep
5. Ferrando Botella, Vicente
6. Ferrara D’Amico, George
7. Ferrer Rey, Francisco
8. Ferrer Rey, Margarita
9. Florit Pallicer, Bartomeu
10. Garriga Arrom, Sebastià
11. Janer Femenias, Frisgiadiano
12. Jover Oliver, Poncio
13. Marquès Pons, Josep
14. Mascaró Vinent, Gabriel
15. Mercadal Borràs, Silverio
16. Mercadal Cardona, Antoni
17. Mercadal Orfila, Jaume
18. Moll Caymaris, Ignasi
19. Noguera Olives, Antoni
20. Pampillón Orlach, Carlos
21. Pascual Rodríguez, Gabriel
22. Pascual Rodríguez, Josep
23. Pons Femenías, Leandro
24. Pons Jover, Ramon
25. Pons Mercadal, Joan
26. Poza Olives, Francisco
27. Rosselló Gornés, Ernest
28. Rotger Mercadal, Vicent
29. Saura Moll, Rafel
30. Sintes Pons, Crescenci
31. Van Walré Coloma, Josep Maria

• Activitat política
• Sense comentaris

El ple d’octubre del Consell Insular de Menorca va començar amb una declaració de solidaritat amb el poble d’Haití, greument colpejat per l’huracà «Matthew» en el seu pas pel Carib, els passats 6 i 7 d’octubre. Una catàstrofe natural de la magnitud d’aquesta sempre ocasiona pèrdues irreparables, sigui on sigui que afecti. Però els països empobrits pateixen d’una manera molt més severa aquest tipus de fenòmens, i encara s’hi ha d’afegir el risc de la invisibilitat i d’una atenció insuficient per part de la comunitat internacional. En el cas d’Haití aquest drama és encara més colpidor, ja que es tracta d’un país que avui encara no s’ha recuperat de les conseqüències del devastador terratrèmol de 2010. Per tot açò, el Consell Insular de Menorca  i els vuit ajuntaments de l’illa es van comprometre a establir, en el marc del Fons Menorquí de Cooperació, la resposta solidària institucional de Menorca amb el poble d’Haití, a fi de contribuir d’una manera efectiva a reparar els efectes d’aquesta tragèdia.

D’altra banda, el PP va presentar dues propostes sobre turisme que -beneficis de dur endarrerides aquestes cròniques- el temps ha contestat molt millor que una servidora al ple. La primera, feia referència a la necessitat de tenir estand propi a FITUR i burxava en les suposades “desavinences” de l’equip de govern amb el sector turístic. Avui, acabats de tornar de la fira, resulta que l’estand de Balears ha estat el guanyador de tots els de les comunitats autònomes i que un dels actes principals ha estat la presentació de la campanya conjunta de l’administració, ASHOME i PIME per promocionar Menorca a l’hivern. Queda tot dit!

D’altra banda, el PP no es resisteix a abandonar les seves dèries i, ara que no pot dir que anam en contra del turisme, vol fer creure que no tenim una línia política definida a l’hora de promocionar Menorca. I, una altra vegada, el temps i les xifres els posen al seu lloc: mai no s’havien fet passes tan fermes per aconseguir l’objectiu conjunt (administració, sector privat, touroperadors, etc) de rompre l’estacionalitat i allargar la temporada, atrets pel patrimoni de l’illa, el seu entorn protegit privilegiat, la gastronomia, etc, etc. El 20016, més de 500.000 persones ens van visitar fora dels mesos d’estiu, i és la tònica que es preveu per al 2017. Aquesta és la realitat.

Pel que fa a la sessió plenària del mes de novembre, voldria destacar que es va iniciar amb un manifest de tots els grups polítics de repulsa a qualsevol acte de violència masclista i voluntat de seguir treballant per impulsar la sensibilització, la detecció i el suport a víctimes i fills menors. La violència masclista és, sens dubte, un dels drames que més impotència ens genera, avui, a tots.

D’altra banda, també es va aprovar el Pla Insular de Gestió de Patrimoni Històric per al període 2016-2018 l’estructura del qual continua la línia marcada pels plans anteriors, articulada en programes genèrics vinculats a cada una de les tasques que la protecció del patrimoni històric requereix: la millora de l’administració i de la gestió, la protecció i salvaguarda, la conservació i restauració, la formació, la investigació i difusió, la salvaguarda i difusió de la cultura popular i del patrimoni immaterial i, finalment un que tracta de la candidatura dels béns arqueològics de l’època talaiòtica a patrimoni mundial, i que cada un dels programes conté els objectius, les mesures i les accions que es preveuen, acompanyades, per primera vegada, d’una partida pressupostària.

Finalment, en els dos plens, l’oposició va insistir en demanar resultats immediats en tots aquells temes que ells van tenir aturats -i, fins i tot, hi votaven en contra!- durant el passat mandat: residència de malalts a Son Espases, dessaladora, conservatori, carretera… Res de nou. Deixem-ho aquí.

• Activitat política
• 2 comentaris

Quan acaba l’any, és moment de fer balanç. Jo n’he fet, com a Presidenta del Consell Insular de Menorca, en unes quantes entrevistes a diferents mitjans de comunicació. M’han demanat sobre molts de temes de gestió diària però, curiosament, ningú m’ha demanat pel pitjor moment que he viscut des que vaig assumir el càrrec. I la resposta hauria estat molt fàcil: la matinada del 6 de setembre de 2016, quan es va declarar l’incendi as Mercadal, a Coves Noves, Macaret, Cala Molí i Addaia.

Quan vaig rebre la primera imatge del foc, vaig pensar que, en sortir el sol, tindríem una bona part de l’illa cremada i, el pitjor, segurament, amb víctimes, perquè les flames eren molt a prop de xalets, apartaments i hotels. Per sort, gràcies als magnífics professionals que van intervenir en l’extinció i a la gran feina de coordinació de tots els efectius, les conseqüències van ser les mínimes que podíem esperar. I, amb tot, les imatges eren desoladores: és molt trist veure la terra cremada. És per això que, ahir, quan el Conseller de Medi Ambient del Govern Balear em va enviar la fotografia que il·lustra aquest escrit, em vaig alegrar: l’IBANAT ha començat la restauració de la zona afectada per l’incendi de l’estiu passat, sens dubte la millor notícia.

A poc a poc, el verd que no hauria hagut de desaparèixer mai tornarà a cobrir la grisor de les cendres. És molt fàcil encendre focs i molt complicat apagar-los i, sobretot, recuperar el que les flames han consumit. El millor tallafoc és la sensatesa i la responsabilitat. Ens hi jugam massa.

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris