Amics i amigues, aquest blog compleix enguany 10 anys de vida! Tot i que la primera entrada duu data de dia 14 de setembre de 2007, el vaig obrir al públic unes quantes setmanes després. Des de llavors, amb més o manco intensitat, m’ha acompanyat sempre.
Així, per fer balanç, comencem repassant-ne dades objectives: aquesta serà l’entrada 626 i, en total, durant aquests darrers deu anys, un bon nombre de persones, anònimes o no, hi han deixat més de 7000 comentaris. L’any sencer en què vaig publicar més entrades va ser el 2011, res estrany si tenim en compte que llavors era regidora de cultura a l’ajuntament de Ciutadella i que veníem d’una de les grans crisis del PP a la institució. No és casualitat que l’entrada que duu per títol Crisi a l’ajuntament de Ciutadella, de dia 8 d’agost de 2008, sigui una de les més comentades, amb 103 comentaris. Si anam a l’altra cara de la moneda, l’any amb més poca activitat va ser el 2016, amb 14 entrades, igualment, res estrany si tenim en compte que llavors era presidenta del Consell Insular de Menorca (ara ho som en funcions) i que, per tant, el temps per dedicar-me a fer comentaris de l’actualitat o de llibres era mínim.
Però deixem les estadístiques perquè l’important són les persones que, durant tants anys, han donat i donen vida a aquesta plaça: Matilde de la Mole, Menorquit, Nom Necessari, Mosca, Kintet, Talaiòtic, VVV, Àlmax, Silve, cuc de terra, Mínimo Común, Maria Florit, Jorge Rodríguez… He de confessar que, durant aquells temps en què no teníem facebook ni twitter, entrar al blog era imprescindible. Hi hem viscut debats intensos i, a moments, agres; hem exposat idees amb vehemència; amb vosaltres, he compartit els millors moments i els més durs; hem rigut, també, amb les entrades en què la ironia era l’única via possible d’explicar la realitat.
Tempus fugit i tot canvia. Ara, aquest blog queda reservat a articles més seriosos de temes d’actualitat; a ressenyes literàries (manco de les que voldria); a les cròniques de les sessions plenàries del Consell; a algun esbós de text literari… Ara, discutim per Facebook, publicam les frases lapidàries a Twitter i penjam les fotos a Instagram. I, tanmateix, la plaça continua oberta, amics i amigues. I per molts anys més!
- El pensament ordenat/Opinió
- 4 comentaris
Maite, estimada, deu anys ja! Com passa el temps! Però, com deia el meu estimat Baudelaire…”Només hi ha dos mitjans per alliberar-se del malson del pas implacable dels temps: el plaer i el treball. El plaer esgota i el treball enforteix”.
Malgrat no estar del tot d’acord pel que fa al plaer, ben cert que el treball a tu t’ha enfortit!
Maite, qui ens ho havia de dir, quan en aquesta salordiana plaça evocaven tots els conjurs de Maldoror del gran Lautréamont contra Avel.lí Babà i revivíem l’absurd de Jarry amb Ubu Triay, que la plaça on escamparies la saviesa seria la maonesa plaça de la Biosfera!!!
Ai, aquelles nits plenes de paraules, com a vi i roses, amb Menorquit, Bep Joan, Talaiòtic…i tants altres!
Maite, filleta, no va tenir raó el meu adorat Schiller, no ha estat cert que
“contra l’estupidesa fins i tot els mateixos déus lluiten debades”. Tu ho has demostrat!
Deu anys, i jo que ja no era jove fa deu anys, ara entre glop i glop del rei dels escocesos – ells no foren apallissats per votar -, el meravellós Lagavulin que cura totes les xacres de la vellesa, et vull fer una confessió tardana amb la meva llengua materna: Je suis Eduard Riudavets.
Estimada Matilde, estimat Eduard, deu anys després, el misteri es revela! Reconec que, d’entrada, no vaig pensar que poguessis ser tu però, amb el temps, ho vaig intuir, sense insistir gens per aconseguir una confessió de part teva. Així, quan em demanaven qui era Matilde de la Mole sempre deia el mateix: tenc sospites però no ho sé cert. Com deia Sòcrates, el més gran dels misteris és l’home. Vet-ho aquí.
Ara farem de dos vellets, asseguts en un banc d’aquesta plaça, i direm: quins bons moments hi vam viure, en el passat! Estic per organitzar un sopar d’aniversari i així poder recordar vells temps! 🙂
Som-hi!
Quina entrada més bona !!
Haahaahaa,
..Però j ho vas pronosticar tu, Maite, que el FaceB, Twitt, Insta… es menjarien aquest bloc.
I ja havia advertit jo també que a la Matilde se li fugien alguns errors de gènere.
Haahaahaa, amic Eduard, com es sol assenyalar admirablement i de moda: ets un Crak.
.
PD.
Gràcies per la confesió.
I alerta avui amb el cava eh ER, que pel FB et veig molt embalat. Cuida’t.